Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germans. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris germans. Mostrar tots els missatges

dilluns, 26 d’agost del 2019

Recordar o reescriure?

 La vigília
Autor: Marc Artigau i Queralt
Edició: Destino, 2019
Pàgines: 320
ISBN: 9788497102797
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 20,00€
Premi Josep Pla 2019


Quantes coses passen davant nostre, al nostre voltant i nosaltres, insignificants, no podem ni olorar-les.


Avui us recomano una història sobre l’amor, o la necessitat de trobar-lo a la vida. També és una trama que gira al voltant de la bondat o la maldat de les persones. Una novel·la madura, alhora tendra i inquietant, de la mà d’un excel·lent narrador.

L'arrencada de la novel·la exposa una situació d'extrema angoixa per a uns pares que veuen desaparèixer el fill petit, després d'hores de patiment sota una forta tempesta el nen apareix a quinze quilòmetres de distància cobert de sang, aliena. Tot i que aparentment està bé, alguna cosa ha canviat per sempre en aquella criatura.

A vegades, vivim vides tan grises que ens encantaria tenir una vareta màgica que ens permetés reinventar-les a fi de donar-hi el toc de màgia, misteri i aventura que desitjaríem. A La vigília, trobem la Cèlia decidida a fer això mateix i, mancada d’una vareta, contracta un escriptor perquè li escrigui la biografia que li hauria agradat viure. Si poguéssiu triar, què preferiríeu: recordar la vida o reescriure els records per ficcionar una existència millor?

La crueltat extrema dels infants queda retratada amb uns abusananos que es dediquen a xutar contra el cos incaut d'en Blai, la reacció furiosa d'en Rai l'honora com a germà, malgrat la violència, que amb una puntada de peu als collons envia al gamarús a l'hospital. El que és bonic, de tot plegat, és el vincle existent entre els germans, units i protegint-se malgrat les dificultats. I la tendresa que desperta en Blai en el lector.

Els contes d'en Rai, que anem coneixent al llarg de la novel·la, en ocasions, esdevenen autèntics míssils literaris, que sorprenen i sobten al lector, trencant una impossible monotonia del relat.

Cal destacar, el gran treball de desenvolupament dels personatges. En Rai és un home derrotat, que ha assimilat la derrota com si fos el més natural, ell i en Blai, el seu germà, tenen una profunditat molt interessant, que arriba a traspassar la dimensió del paper. La Cèlia, en alguns moments resulta distant i lleugerament desagradable, fins que et sorprèn amb una calidesa sobtada o un toc d’humor inesperat, quan comença a fer memòria alguns dels records desgranats són tan dolorosos que al Raimon, i al lector, se'ls encongeix l'estómac i l'ànima. Patint amb ella.

En Marc demostra ser un gran narrador, capaç d’adobar una trama sòlida, amb un saltejat de contes variats i uns personatges perfectament dimensionats, tot plegat amb un fons sonor de Billie Holiday. M’agrada molt el joc d'interpel·lar directament al lector, ja que aconsegueix apropar-lo a la lectura i, m’encanta quan tot d'un plegat fa un triple salt mortal i dóna un gir sobtat a la història que sorprèn i satisfà plenament al més exigent. Bravo!

©Xavier Torres-Baccheta
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor ha estrenat Alba (o El Jardí de les delícies), Caïm i Abel, Caixes i Un mosquit petit, per les quals ha rebut diversos premis i que es troben publicades al Teatre reunit 2009-2018. Com a dramaturg ha treballat a El petit príncep, Molt soroll per no res, L’ànec salvatge, Al nostre gust, Moby Dick, entre altres. Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules i La cova dels dies, i amb Jordi Basté, les novel·les Un home cau i Els coloms de la Boqueria. En poesia, Vermella i Desterrats. Actualment col·labora a El món a Rac1 fent un microrelat cada dia. 


Sílvia Cantos

dimecres, 20 de març del 2019

Aprenent a ser germans


El fibló
Autor: Sílvia Soler
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 304
ISBN: 9788466424677
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20,50€


​Quan la vaig conèixer, va ser com si una ventada m'obrís de cop totes les finestres de l'ànima.  


Avui us recomano una novel·la magnífica sobre el pas del temps, amb una arrencada que és, probablement, dels millors inicis d'una novel·la, i mantenint el seu tremp característic fins al final, l’autora ha creat una nova i deliciosa història que us recomano llegir acompanyada d'una copa de vi, preferiblement d'Alella.

Reconec que tinc especial debilitat per les novel·les de la Sílvia, no n’he llegit cap que no m’hagi colpit, emocionat o arribat dins el cor, sento que connecto de meravella amb els seus personatges, me’ls crec i els acompanyo en les seves històries, rient, patint i somiant amb ells. Em fascina l’habilitat que té per fer de les petites quotidianitats, un relat majestuós. La vida i el pas del temps és el protagonista d’aquesta història, que ens porta a Alella, que amb les seves vinyes i el seu sol mediterrani esdevé una de les joies d’aquest paradís anomenat Maresme.

L’ànima de les cases, les biblioteques personals i el tresor que amaguen els volums que la configuren, les sovint, difícil relacions entre germans, la solitud i els secrets que s’amaguen a totes les famílies. La vida que passa inexorablement. Fragments i frases tan característics de la Sílvia, que sap quins mots utilitzar per deixar-te sense alè a mitja pàgina. El fibló, és una gran novel·la que només us puc recomanar llegir, descobrir i assaborir.

Sílvia Soler (Figueres, 1961) va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumengeL’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, Un any i mig o Els vells amics. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.
Sílvia Cantos

dissabte, 9 d’abril del 2016

L'arribada més dolça

Títol: Tu i jo. El conte més bonic del món
Autor: Elisenda Roca
Il·lustrador: Guridi
Edició: Combel, 2015
Pàgines: 48
ISBN: 9788491010371 
Edat: De 4 a 9 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 13,90€


Avui us recomano un llibre imprescindible per tota família que estigui esperant l'arribada d'un germanet o germaneta.

Què sinó un germà podria considerar-se el millor regal del món? No res, oi? Els que teniu la sort de tenir-ne, com jo, estareu d’acord amb mi. És evident, que hi haurà casos de parents que no senten un afecte especial per els seus consanguinis, sempre hi ha excepcions que confirmen la norma. Però en la majoria de casos, afirmarem sense dubtar-ho un segon, que ho donaríem tot i faríem qualsevol cosa per un germà. Aquestes persones són els primers amics que tenim, els nostres guies i el mirall en el qual desitgem reflectir-nos quan ens precedeixen i, les persones per qui sentim debilitat i malgrat puguem tirar-nos els trastos pel cap, ai d’aquell que gosi tocar-nos-el! Amb el meu germanet que no s’hi fiquin! Tu i jo parla de tot això, de complicitats, de dubtes, de pors però sobretot d’amor. L’Elisenda enfila una història entranyable que narra la desitjada arribada d’un germà i els múltiples sentiments que pot provocar. Mentre desgranem la lectura, acompanyem al petit protagonista en la seva espera mentre contemplem l’enfilall d’emocions que se succeeixen en aquestes pàgines i que van des de l’alegria més joiosa fins a la por de ser menys, en resum, el que dèiem abans, el conte més bonic del món.

Cal destacar que l'Elisenda, amb aquesta visió tan especial que només ella té, va concebre aquest llibre com un regal per a qualsevol família que esperés l'arribada d'un infant, independentment que fos nen o nena (el qui havia d'arribar i el qui esperava), d'aquesta manera en cap moment del text es fa una referència expressa de gènere, aconsegueix així que qualsevol nen i nena pugui veure's identificat amb els personatges.

No podem obviar una importantíssima part d’aquest Tu i jo, les il·lustracions de Raúl Guridi, una col·lecció d’imatges sensacionals, que han sabut captar el to exacte del text de l’Elisenda, convertint-se en un immillorable vestit per les paraules i, superant el repte establert per l'autora, donar vida a uns personatges que no podien ser ni nen, ni nena i, que a més estan dotats de gran expressivitat i reclamen la complicitat del lector, que ja sigui nen o adult, s’hi veurà absolutament captivat. El traç peculiar de Guridi, amb el seu estil desenfadat i original desemboca en unes il·lustracions belles i divertides, no es pot demanar més!

Sílvia Cantos

dijous, 21 de maig del 2015

Ressenya 47 trossets

Títol: 47 trossets
Autor: Cristina Sánchez-Andrade
Il·lustrador: Guridi
Edició: Edebé, 2015
Pàgines: 144
ISBN: 9788468316031
Edat: De 8 a 10
Nota: ♥♥♥♥

Us proposo descobrir un llibre bonic amb una protagonista molt especial, una nena trapella i divertida amb síndrome de down.

Hi havia una vegada una nena rossa, baixeta i força trapella que es deia Manuelita de Posa i Lleva. Tenia els ulls ametllats i les orelles petites com cireres. Però la Manuelita era diferent, a les cèl·lules tenia 47 trossets i no pas 46. També hi havia una altra nena, la Pussy, la germana petita de la Manuelita. A la Pussy li agradava molt la companyia de la seva germana i pensava que totes les germanes grans eren com la seva fins que els «nens corb» li fan pensar que no és així.

És fantàstic trobar-se amb històries ben escrites que afavoreixin debats interessants amb els lectors un cop finalitzada la lectura. En ocasions, hi ha situacions que generen problemes o simplement moltes preguntes de difícil resposta. Quan pots treballar aquests temes a través d’un llibre, s’obren portes que ni tan sols havies imaginat. Els nens són molt intel·ligents i acostumen a empatitzar amb els protagonistes de les històries, és per això, que davant un fet delicat optar per tractar-lo mitjançant una narració pot ser idea fantàstica.


Cristina Sánchez-Andrade ha fet això mateix. La Manuelita té síndrome de down, però també té una germana petita que a mesura que creix es planteja moltes preguntes sobre la seva germana gran i, totes dues comparteixen un avi molt peculiar. És un llibre molt recomanable com a lectura d’aula o en una sessió de club de lectura, doncs les preguntes i els sentiments que experimenta la Pussy, germana de la Manuelita són francament interessants i suggerents. La nena lluita amb les seves emocions, com ho faria qualsevol nen en una situació similar, però si ja és difícil bregar amb un germà entre iguals, quan hi ha diferències importants com és el cas del llibre els germans poden sentir-se desbordats.

Guridi s’encarrega de la part visual de l’obra, amb el seu estil personal dóna vida a la Manuelita, l’avi i els nens corb, dotant-los amb efectiva senzillesa de personalitat i carisma, ens els fa més propers, més entranyables o rebutjables, segons el cas. Igual que el text, sense abusar d’accessoris innecessaris ens ofereix unes il·lustracions netes i expressives.

Fes-ne un tastet.


Sílvia Cantos

dijous, 9 d’abril del 2015

Ressenya Un any i mig

Títol: Un any i mig
Autor: Sílvia Soler
Edició: Columna, 2015
Pàgines: 352
ISBN: 9788466419468
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una fantàstica novel·la sobre la família i la crisi, una teranyina de petites històries en les que, en ocasions, els protagonistes desconeixen completament la vida “real” dels qui li són més propers.

Un any i mig a la vida d'una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l'únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

A Un any i mig trobem la Tina, una dona de família amb caràcter, acostumada a dirigir la orquestra que veu com les coses no vam com li agradaria i, malgrat tots els esforços fets li costa déu i ajuda acceptar una realitat que poc té a veure amb la que havia imaginat durant anys. També trobem en Jaume, un home tranquil i pacient que entoma els girs de la vida de forma, aparentment, més serena. I quatre germans, que tot i viure allunyats els uns dels altres mantenen una complicitat entranyable. Amb el beneplàcit de l’autora puc afirmar que tots els membres d’aquesta família són protagonistes a parts iguals de la història, cadascun d’ells té la seva pròpia rellevància dins el relat, com en una família real, cada membre és important i imprescindible.

L‘autora retrata com la crisi ha alterat considerablement la vida de moltes famílies, desmarcant-te de la cara més visible: els desnonaments i l’atur. Ens parla de la realitat d’un tipus de família en la qual, els matrimonis han desenvolupat professions que els han permès viure amb tranquil·litat oferint als fills la possibilitat de realitzar estudis superiors i especialitzats i que, com a resultat s’han trobat amb joves tan ben preparats que han hagut de marxar lluny de casa per poder desenvolupar la tasca per la qual s’han preparat.

Em fascina la precisió descriptiva de la Sílvia i la capacitat d’encert a l’hora de trobar la paraula o frase idònia per descriure un espai, un personatge o un moment, fixeu-vos sinó en quina magnífica conjugació de mots «Centenars de minúscules hostilitats matrimonials» trobo que amb aquestes cinc paraules ha descrit a la perfecció els estira i arronsa propis de qualsevol matrimoni sa.

El paper dels avis, també apareix com un referent dolç, un record de la infantesa amb uns sobrenoms ben literaris per a cadascun dels quatre germans: Mowgli, Wendy, Sindbad i Huck. I, si en el seu anterior títol la història es desenvolupava en una població fictícia, aquesta vegada els fets es desenvolupen entre la Vall d’en Bas i Badalona, emplaçaments que gràcies a les encertades descripcions que ens fa faciliten que el lector s’identifiqui amb els espais.

Després de l’èxit de la seva anterior novel·la L’estiu que comença els lectors tenien moltes ganes de tornar a llegir la Sílvia, bona mostra d’això és el fet que tot just dos mesos després de la seva publicació ja ha vist la llum la tercera edició del llibre, així com la versió castellana Un año y medio publicat per Destino, crec que estem parlant de la que serà una de les novel·les més venudes el proper Sant Jordi, però jo espero que no és quedi aquí i, sigui també una de les més llegides, sense dubte s’ho val!


Llegeix el primer capítol


Sílvia Cantos

dijous, 13 de març del 2014

Ressenya L'edat del lloro


Títol: L’edat del lloro
Autor: Gisela Pou
Il·lustrador: Francisco Ruizge
Edició: Edebé, 2013
Pàgines: 208
ISBN: 9788468308371
Edat: de 9 a 12 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura divertida sobre conflictes entre germans, i és que pot haver-hi res pitjor que tenir un germà súper-famós?

Mai no hauria pensat que cinquanta minuts de silenci fossin tan llargs. Però no diré ni piu, el senyor Vallès se n'atiparà, i la mama es convencerà que anar al psicòleg no serveix de gran cosa. La culpa és de la mama. Se li ha ficat al cap que necessito ajuda. La Rita està trista, la Rita no parla, la Rita està desmotivada, la Rita està estranya. Però el meu únic problema, el que m'ha canviat la vida, és que tinc un germà famós que s'ha convertit en l'ídol de milers de adolescents i jo ja no puc més.

M’ha agradat molt aquesta història, trobo que l’autora ha sabut bastir una trama molt realista que fa que el lector se senti solidaritzat amb la jove protagonista, que l’únic que vol és retrobar el seu germà, que ha estat abduït per una sobtada popularitat. La Rita farà el que calgui, a fi d’aconseguir-ho, no s’aturarà a pensar en les possibles conseqüències i això li comportarà més d’un maldecap.

«Quan la mama és fora, el papa es converteix en un mentider professional, i només diu el que ella vol sentir. No sé si ho fa perquè l’estima molt o per pura subsistència.»

Les peripècies d’aquesta fan de les bicicletes, impulsiva i esbojarrada que té el seu contrapunt amb la seva inseparable amiga, la dolça Simoneta, extremadament prudent i correcta. Amb un estil directe i força humor, aquestes pàgines són una aposta segura, no endebades la Gisela Pou té una dilatada experiència en literatura per tots els públics, ha escrit per a nens, joves i adults i domina l’art de l’escriptura, amb aquest títol es posa el públic lector a la butxaca.

Una història divertida i entretinguda que a més permet reflexionar sobre els valors i les emocions d’una manera molt lúdica, sincerament molt recomanable!


Sílvia Cantos