Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Josep Pla. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Josep Pla. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de febrer del 2020

Secrets entre amics


Pluja d’estels
Autor: Laia Aguilar Sariol
Edició: Destino, 2020
Pàgines: 288
ISBN: 9788497102940
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 19,50€
Premi Josep Pla 2020


Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la vida. 

Avui us recomano una novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics, íntims? 

Llegir Pluja d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per saber què li va passar a la Paula? Per què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.

A hores d’ara, crec que ja podem afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava, em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una grandíssima habilitat de l’autora.

No menys treball hi ha en l’ambientació, el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a crear el clima de tensió que es respira en l'ambient en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics. 

M’agrada molt, quan la Laia treu la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint, som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre? Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?

Res no és el que sembla i les persones, rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O, potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits, navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant Springsteen, Prince i David Bowie.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang. El secret del pare (Columna, 2019).

Sílvia Cantos

dilluns, 26 d’agost del 2019

Recordar o reescriure?

 La vigília
Autor: Marc Artigau i Queralt
Edició: Destino, 2019
Pàgines: 320
ISBN: 9788497102797
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 20,00€
Premi Josep Pla 2019


Quantes coses passen davant nostre, al nostre voltant i nosaltres, insignificants, no podem ni olorar-les.


Avui us recomano una història sobre l’amor, o la necessitat de trobar-lo a la vida. També és una trama que gira al voltant de la bondat o la maldat de les persones. Una novel·la madura, alhora tendra i inquietant, de la mà d’un excel·lent narrador.

L'arrencada de la novel·la exposa una situació d'extrema angoixa per a uns pares que veuen desaparèixer el fill petit, després d'hores de patiment sota una forta tempesta el nen apareix a quinze quilòmetres de distància cobert de sang, aliena. Tot i que aparentment està bé, alguna cosa ha canviat per sempre en aquella criatura.

A vegades, vivim vides tan grises que ens encantaria tenir una vareta màgica que ens permetés reinventar-les a fi de donar-hi el toc de màgia, misteri i aventura que desitjaríem. A La vigília, trobem la Cèlia decidida a fer això mateix i, mancada d’una vareta, contracta un escriptor perquè li escrigui la biografia que li hauria agradat viure. Si poguéssiu triar, què preferiríeu: recordar la vida o reescriure els records per ficcionar una existència millor?

La crueltat extrema dels infants queda retratada amb uns abusananos que es dediquen a xutar contra el cos incaut d'en Blai, la reacció furiosa d'en Rai l'honora com a germà, malgrat la violència, que amb una puntada de peu als collons envia al gamarús a l'hospital. El que és bonic, de tot plegat, és el vincle existent entre els germans, units i protegint-se malgrat les dificultats. I la tendresa que desperta en Blai en el lector.

Els contes d'en Rai, que anem coneixent al llarg de la novel·la, en ocasions, esdevenen autèntics míssils literaris, que sorprenen i sobten al lector, trencant una impossible monotonia del relat.

Cal destacar, el gran treball de desenvolupament dels personatges. En Rai és un home derrotat, que ha assimilat la derrota com si fos el més natural, ell i en Blai, el seu germà, tenen una profunditat molt interessant, que arriba a traspassar la dimensió del paper. La Cèlia, en alguns moments resulta distant i lleugerament desagradable, fins que et sorprèn amb una calidesa sobtada o un toc d’humor inesperat, quan comença a fer memòria alguns dels records desgranats són tan dolorosos que al Raimon, i al lector, se'ls encongeix l'estómac i l'ànima. Patint amb ella.

En Marc demostra ser un gran narrador, capaç d’adobar una trama sòlida, amb un saltejat de contes variats i uns personatges perfectament dimensionats, tot plegat amb un fons sonor de Billie Holiday. M’agrada molt el joc d'interpel·lar directament al lector, ja que aconsegueix apropar-lo a la lectura i, m’encanta quan tot d'un plegat fa un triple salt mortal i dóna un gir sobtat a la història que sorprèn i satisfà plenament al més exigent. Bravo!

©Xavier Torres-Baccheta
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor ha estrenat Alba (o El Jardí de les delícies), Caïm i Abel, Caixes i Un mosquit petit, per les quals ha rebut diversos premis i que es troben publicades al Teatre reunit 2009-2018. Com a dramaturg ha treballat a El petit príncep, Molt soroll per no res, L’ànec salvatge, Al nostre gust, Moby Dick, entre altres. Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules i La cova dels dies, i amb Jordi Basté, les novel·les Un home cau i Els coloms de la Boqueria. En poesia, Vermella i Desterrats. Actualment col·labora a El món a Rac1 fent un microrelat cada dia. 


Sílvia Cantos