Secrets entre amics

Pluja d’estels

Autor: Laia Aguilar Sariol

Edició: Destino, 2020

Pàgines: 288

ISBN: 9788497102940

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Premi Josep Pla 2020

Feia olor de ganes de viure, de nits estelades, de carícies sota els llençols, de paraules còmplices, de voluntat de passar-hi la vida. 

Avui us recomano una novel·la sensacional, plena de secrets, falses aparences i impostura per disfressar els sentiments autèntics d'un grup d'amics, íntims? 

Llegir Pluja d’estels és un plaer tan meravellós com ho és gaudir de la visió dels Perseids il·luminant les nits d’agost, un espectacle deliciós i sorprenent, de bellesa estel·lar no exempt d’un punt de misteri, a estones brillant incandescent i a voltes, carregat d’una foscor profunda. La Laia ha escrit una història que atrapa amb una incògnita que manté al lector enganxat a la lectura, frisant per saber què li va passar a la Paula? Per què els va afectar tant, a tots? El lector frisa per desvetllar el misteri.

A hores d’ara, crec que ja podem afirmar sense recança que Laia Aguilar és una magnífica escriptora, jo la vaig descobrir amb Wolfgang i després Juno, dos títols fantàstics per a joves lectors, una franja de les més exigents i implacables, que amb el seu reconeixement avalen una autora que ara, amb aquesta novel·la torna a la novel·la per adults i ho fa amb un relat excel·lent protagonitzat per uns personatges magníficament construïts. En Nis, l’Olívia, la Mila, en Max, en Jon i la Paula, són tan reals que mentre llegia, somreia, m’emocionava, m’excitava, em neguitejava i m’enfadava amb ells, sens dubte, modelar personatges és una grandíssima habilitat de l’autora.

No menys treball hi ha en l’ambientació, el paisatge amable de Portlligat, que tot d’una, pot revoltar-se, feréstec i salvatge per l’efecte de la Tramuntana, té caràcter i personalitat i, ajuda a crear el clima de tensió que es respira en l'ambient en determinades escenes, tan ben descrit que incomoda fins i tot al lector, que en ocasions, se sent un intrús, un voyeur observant un grup d’amics. 

M’agrada molt, quan la Laia treu la seva cara més irreverent i ens aboca a realitats punyents com el fet que sovint, som prou egoistes com per disfressar la nostra incomprensió de la realitat dels altres, el que volem és estalviar-nos el propi dolor quan ens anticipem a la pèrdua. La Laia planteja un dilema molt complex, una qüestió polièdrica és lícit desitjar la pròpia mort, com a manera d’alliberament? I la d’algú altre? Aquest pensament és un acte d’amor o d’egoisme?

Res no és el que sembla i les persones, rarament ens mostrem tal com som, ni tan sols amb els amics més íntims. O, potser, som una suma de personalitats diferents en funció de qui es relaciona amb nosaltres. Al llarg del dia que transcorre en aquesta novel·la, veurem que ningú es deixa veure sincerament del tot, tots amaguen secrets, mitges veritats i mentides més o menys petites, això sí, ho fan degustant àpats exquisits, navegant per cales de somni, brindant amb un vi blanc deliciós i escoltant Springsteen, Prince i David Bowie.

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008), Pare de família busca (Alrevés, 2004), Wolfgang (Columna, 2017) obra guardonada amb el Premi Carlemany per al Foment de la Lectura, Juno (Fanbooks, 2018) i Wolfgang. El secret del pare (Columna, 2019).

Sílvia Cantos

Buscant, cercant, trobant-se...

Per Mireia Martínez

Títol: Escampar la boira

Autor: Chloé Cruchaudet

Edició: Joventut, 2018

Pàgines: 26

ISBN: 9788426145413

Edat: a partir de 7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Escampar la boira a la recerca de nous horitzons, a la recerca del seu lloc al món, és el propòsit dels protagonistes d’aquesta història. Darrere d’un còmic d’aventures, de colla, hi trobem una reflexió velada sobre l’amistat, l’empatia i la superació. 

En Juli s’acaba de traslladar a una nova ciutat, i passejant la seva gossa Julieta topa amb un grup de nens i nenes que estan a punt d’emprendre una singladura en un imponent rai.

“Quan aquest palau flotant sigui a l’aigua, anirem riu avall fins al mar i complirem el nostre somni... Trobar el nostre lloc... el lloc on estem destinats.”

La descoberta de l’entorn i la comunió amb la natura aposten per gaudir dels petits plaers en un autèntic slow life. Alhora, aquest viatge es converteix en el moment per superar les pors i les limitacions dels protagonistes, mentre descobreixen que els contratemps poden esdevenir noves oportunitats. 

Amb un dibuix afilat i caricaturesc que deixa entreveure el traç i la trama del llapis, un color lluminós, i una estructura de vinyetes obertes i dinàmiques, Cruchaudet presenta una proposta de còmic perfecta per a primers lectors.

L’edició és esplèndida. Amb un format generós, en cartoné, i amb un divertit joc en la coberta foradada a manera d’ull de bou, converteix aquest llibre en una deliciosa experiència visual i estètica.

Que l'amor no et punxi!

Cor de cactus i altres formes d’estimar

Autor: Anna Manso

Edició: Cruïlla, 2017

Pàgines: 248

ISBN: 9788466143578

Edat: A partir de 12 anys

Nota: ©©©©©

Preu: 9,95€

Com m'hauria agradat poder xiuxiuejar-los a cau d'orella quatre veritats: que els humans podem arribar a ser molt ximples, i que dels problemes i dels malentesos cal parlar-ne o es podreixen.

Avui us recomano una novel·la genial per a joves lectors, fresca, ben escrita i plena de música, amb una veu narrativa sincera, desenfadada i descarada que interpel·la directament al lector.

De seguida que vaig tenir coneixement d’aquesta novel·la, vaig capbussar-m’hi i, amb gran alegria vaig confirmar, una vegada més, que llegir a Anna Manso, sempre és un encert. La novel·la arrenca amb tota una declaració d'intencions per part de l'autora, diu: «El més probable és que et preguntis qui coi sóc per parlar-te com et parlo. Molt fàcil, sóc l'escriptora. I aquesta vegada no em limitaré a explicar el que passa de forma discreta com he fet tantes vegades. No seré la típica tercera persona del singular neutra i gens molesta. Ni parlar-ne. No em dona la gana. Jo vull ficar cullerada, explicar-ho tot a la meva manera, com fem els escriptors, però sense màscara. Quan escrius ets la que mana, la que decideix sense consultar ningú, la reina del mano. I penso aprofitar-ho.» M’encanta aquesta manera d’intervenir en la narració, dirigint-se en primera persona al lector i, especialment, la manera tan directa i divertida.

Cor de cactus és una història que atrapa des de la primera pàgina, pel seu to distès, per el ganxo dels temes que toca: l’amistat, la música i les relacions i, per l’impecable saber narrar de l’autora. L’Anna acostuma a tocar temes de caire social en els seus llibres, i aquesta no és una excepció. El masclisme en les relacions adolescents i els prejudicis són la base d’aquesta història, una història que sona, doncs la música és gairebé un personatge més de la trama, mercès a la passió de la protagonista com a PD (punxadiscos). La mala combinació que fan amistat i distància i la tossuderia que ens porta a perseguir un somni faran que els lectors se sentin fàcilment identificats amb els personatges de la història.

Anna Manso (Barcelona, 1969).  Escriptora i guionista, des de l’any 1996 ha escrit guions per a programes infantils (Barri Sèsam, Super3, Mic, Una mà de contes), programes d’entreteniment i sèries (El joc de viure, El cor de la ciutat, Mar de fons, Ventdelplà, KMM, 39+1, Com si fos ahir). Com a escriptora té més de quaranta títols publicats de literatura infantil i juvenil a diferents editorials, com ara les col·leccions N.O.R.M.A.L. i Quin fàstic de fama! Guanyadora del Premi Atrapallibres 2016 (categoria 9 anys) amb el llibre Amics monstruosos, i del Premi Gran Angular 2008 amb l’obra Canelons freds i repetint l'any 2016 amb Allò de l'avi, també ha estat finalista del premi Protagonista Jove 2012 i del premi Atrapallibres 2015. També és l’autora de la columna periodística i el llibre La pitjor mare del món i de l’obra de teatre adreçada al públic familiar Perduts a la Viquipèdia, estrenada al Grec Festival 2014.

Ara que s’acosten dies per fer regals, no oblideu que un bon llibre sempre us farà quedar bé. Sovint se’ns fa difícil encertar la tria per als joves, doncs ja us dic ara que si regaleu Cor de cactus, triomfareu i recordeu que la vida es un carnaval!

Sílvia Cantos 

L'art de l'amistat

Els vells amics

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788466421980

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

El que cal esperar dels bons amics no són pas paraules amables,

 sinó paraules sinceres.

Avui us recomano una novel·la sobre l’amistat i l’art, en la que artistes, pintures i la màgia de la bohèmia atorguen un caliu especial a una història esplèndida, com ja ens té acostumats la seva autora.

Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre.

L’autora torna a construir una història amb un quintet protagonista, on tots hi tenen igual rellevància, com ja ho va fer a Un any i mig, una novel·la de personatges, on cada caràcter té un pes específic en la narració, sense destacar més que els altres, però alhora, imprescindible perquè tot funcioni. Una sobretaula de confidències a París esdevé una magnífica arrencada per aquesta novel·la, que destil·la art a cada pàgina.

Al llarg del relat, dissecciona l’essència de l’amistat entre un curiós grup d’amics. Una fascinant mirada a un sentiment universal, tan necessari i primari com és l’afecte que ens uneix a altres persones per afinitats diverses, unes connexions, en ocasions, estranyes fins i tot. Sentiments, que en ocasions, creixen tot d’un plegat com els adolescents, després d’una febrada. Com és habitual, en els llibres de la Sílvia, el lector troba reflexions i pensaments en boca dels diferents personatges, que sovint, el porten a sentir-s’hi molt proper, fins i tot a identificar-s’hi. Qui no ha fet alguna vegada, preguntes d’aquelles que en realitat no volen una resposta, que les plantegem perquè no ens queda més opció que fer-ho. Connexions bessones, l’adopció, l’efecte mirall entre pares i fills, la motxilla amb el pes de la vida, una repassada fascinant a alguns amors impossibles del món de l’art i la mort, qui podria no sentir-se atrapat dins aquesta magnífica teranyina de paraules que és Els vells amics?

Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Un any i mig. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Comença a llegir aquí.

Sílvia Cantos