Aprenent a ser germans

El fibló

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 304

ISBN: 9788466424677

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50€

​Quan la vaig conèixer, va ser com si una ventada m'obrís de cop totes les finestres de l'ànima.  

Avui us recomano una novel·la magnífica sobre el pas del temps, amb una arrencada que és, probablement, dels millors inicis d'una novel·la, i mantenint el seu tremp característic fins al final, l’autora ha creat una nova i deliciosa història que us recomano llegir acompanyada d'una copa de vi, preferiblement d'Alella.

Reconec que tinc especial debilitat per les novel·les de la Sílvia, no n’he llegit cap que no m’hagi colpit, emocionat o arribat dins el cor, sento que connecto de meravella amb els seus personatges, me’ls crec i els acompanyo en les seves històries, rient, patint i somiant amb ells. Em fascina l’habilitat que té per fer de les petites quotidianitats, un relat majestuós. La vida i el pas del temps és el protagonista d’aquesta història, que ens porta a Alella, que amb les seves vinyes i el seu sol mediterrani esdevé una de les joies d’aquest paradís anomenat Maresme.

L’ànima de les cases, les biblioteques personals i el tresor que amaguen els volums que la configuren, les sovint, difícil relacions entre germans, la solitud i els secrets que s’amaguen a totes les famílies. La vida que passa inexorablement. Fragments i frases tan característics de la Sílvia, que sap quins mots utilitzar per deixar-te sense alè a mitja pàgina. El fibló, és una gran novel·la que només us puc recomanar llegir, descobrir i assaborir.

Sílvia Soler (Figueres, 1961) va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, Un any i mig o Els vells amics. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Sílvia Cantos

L'art de l'amistat

Els vells amics

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788466421980

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

El que cal esperar dels bons amics no són pas paraules amables,

 sinó paraules sinceres.

Avui us recomano una novel·la sobre l’amistat i l’art, en la que artistes, pintures i la màgia de la bohèmia atorguen un caliu especial a una història esplèndida, com ja ens té acostumats la seva autora.

Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre.

L’autora torna a construir una història amb un quintet protagonista, on tots hi tenen igual rellevància, com ja ho va fer a Un any i mig, una novel·la de personatges, on cada caràcter té un pes específic en la narració, sense destacar més que els altres, però alhora, imprescindible perquè tot funcioni. Una sobretaula de confidències a París esdevé una magnífica arrencada per aquesta novel·la, que destil·la art a cada pàgina.

Al llarg del relat, dissecciona l’essència de l’amistat entre un curiós grup d’amics. Una fascinant mirada a un sentiment universal, tan necessari i primari com és l’afecte que ens uneix a altres persones per afinitats diverses, unes connexions, en ocasions, estranyes fins i tot. Sentiments, que en ocasions, creixen tot d’un plegat com els adolescents, després d’una febrada. Com és habitual, en els llibres de la Sílvia, el lector troba reflexions i pensaments en boca dels diferents personatges, que sovint, el porten a sentir-s’hi molt proper, fins i tot a identificar-s’hi. Qui no ha fet alguna vegada, preguntes d’aquelles que en realitat no volen una resposta, que les plantegem perquè no ens queda més opció que fer-ho. Connexions bessones, l’adopció, l’efecte mirall entre pares i fills, la motxilla amb el pes de la vida, una repassada fascinant a alguns amors impossibles del món de l’art i la mort, qui podria no sentir-se atrapat dins aquesta magnífica teranyina de paraules que és Els vells amics?

Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Un any i mig. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Comença a llegir aquí.

Sílvia Cantos

Ressenya Un any i mig

Títol: Un any i mig

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 352

ISBN: 9788466419468

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una fantàstica novel·la sobre la família i la crisi, una teranyina de petites històries en les que, en ocasions, els protagonistes desconeixen completament la vida “real” dels qui li són més propers.

Un any i mig a la vida d'una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l'únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

A Un any i mig trobem la Tina, una dona de família amb caràcter, acostumada a dirigir la orquestra que veu com les coses no vam com li agradaria i, malgrat tots els esforços fets li costa déu i ajuda acceptar una realitat que poc té a veure amb la que havia imaginat durant anys. També trobem en Jaume, un home tranquil i pacient que entoma els girs de la vida de forma, aparentment, més serena. I quatre germans, que tot i viure allunyats els uns dels altres mantenen una complicitat entranyable. Amb el beneplàcit de l’autora puc afirmar que tots els membres d’aquesta família són protagonistes a parts iguals de la història, cadascun d’ells té la seva pròpia rellevància dins el relat, com en una família real, cada membre és important i imprescindible.

L‘autora retrata com la crisi ha alterat considerablement la vida de moltes famílies, desmarcant-te de la cara més visible: els desnonaments i l’atur. Ens parla de la realitat d’un tipus de família en la qual, els matrimonis han desenvolupat professions que els han permès viure amb tranquil·litat oferint als fills la possibilitat de realitzar estudis superiors i especialitzats i que, com a resultat s’han trobat amb joves tan ben preparats que han hagut de marxar lluny de casa per poder desenvolupar la tasca per la qual s’han preparat.

Em fascina la precisió descriptiva de la Sílvia i la capacitat d’encert a l’hora de trobar la paraula o frase idònia per descriure un espai, un personatge o un moment, fixeu-vos sinó en quina magnífica conjugació de mots «Centenars de minúscules hostilitats matrimonials» trobo que amb aquestes cinc paraules ha descrit a la perfecció els estira i arronsa propis de qualsevol matrimoni sa.

El paper dels avis, també apareix com un referent dolç, un record de la infantesa amb uns sobrenoms ben literaris per a cadascun dels quatre germans: Mowgli, Wendy, Sindbad i Huck. I, si en el seu anterior títol la història es desenvolupava en una població fictícia, aquesta vegada els fets es desenvolupen entre la Vall d’en Bas i Badalona, emplaçaments que gràcies a les encertades descripcions que ens fa faciliten que el lector s’identifiqui amb els espais.

Després de l’èxit de la seva anterior novel·la L’estiu que comença els lectors tenien moltes ganes de tornar a llegir la Sílvia, bona mostra d’això és el fet que tot just dos mesos després de la seva publicació ja ha vist la llum la tercera edició del llibre, així com la versió castellana Un año y medio publicat per Destino, crec que estem parlant de la que serà una de les novel·les més venudes el proper Sant Jordi, però jo espero que no és quedi aquí i, sigui també una de les més llegides, sense dubte s’ho val!

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos

Ressenya L'estiu que comença

Títol: L’estiu que comença

Autor: Sílvia Soler

Edició: Planeta, 2013

Pàgines: 224

ISBN: 9788497082570

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Ramon Llull 2013

Avui us recomano una novel·la meravellosa, escrita amb un domini de les emocions tan intens que aconsegueix transmetre-les fins al punt de fer-te odiar alguns personatges o emocionar-te amb el mal tràngol d’altres, una gran novel·la digna mereixedora del premi amb el qual ha estat guardonada.

«Els va mirar amb una tendresa que no es pot mesurar

i que cap d'ells havia de veure mai més als ulls de ningú»

L’estiu que comença recull els cinquanta anys de vida de la Júlia Reig i l’Andreu Balart, vinculats ja des d’abans de néixer per l’amistat de les seves mares, que havien imaginat amb il·lusió la possibilitat que heretessin aquest lligam o, fins i tot, que poguessin arribar a enamorar-se. Però la Júlia i l’Andreu volen sentir-se lliures d’un destí que s’entesta a unir-los.

Sílvia Soler ens presenta amb aquesta nova novel·la la història de la Júlia i l’Andreu, dos bons amics, fills d’amics i pares d’amics amb la qual torna a emocionar-nos, com ja ho va fer amb l’exquisida Petons de diumenge (Columna, 2008), després de fer-nos riure amb les aventures de la curiosa família de l’Oriol i la Maria torna a situar-se en un registre més intimista, condensant amb mestria el pas de tota una vida en poc més de dues-centes pàgines. La màgia d’aquesta història rau, potser, en el fet que no hi ha grans esdeveniments, però en canvi, reflecteix de forma plàcida l’inexorable pas del temps, situant l’epicentre de les vides dels protagonistes en el solstici d’estiu.

«Com es pot retenir un aroma?

Quant se suposa que es pot mantenir una flaire impregnada en una roba?

Estava espantat, aterrit. I si ja no hi era?»

En aquestes pàgines, trobem una sèrie de petits moments, instantànies d’una vida en les quals trobem des d'una càlida brisa d’estiu a la més freda i primària gelosia; la tendresa del despertar a l’amor adolescent o la indiferència, a través del magnífic retrat del dia a dia d'una campanya electoral vist des de la perspectiva de l’esposa d'un cap de llista. Veurem fins i tot com un senzill brindis que es repeteix any rere any esdevé tradició, la suma de tots aquests instants es converteixen en una gran i entranyable història, que us animo a llegir.

Acompanyeu la Júlia i l’Andreu en aquest viatge on el passat esdevé una ombra fosca com un núvol de tempesta, reticent a abandonar els protagonistes d'aquesta història on, ja us aviso ara, coneixereu uns personatges que us captivaran i es negaran a abandonar-vos un cop haureu llegit la darrera paraula. L’autora juga bé les seves cartes, disposa d’una sorprenent habilitat per descriure amb astorant simplicitat les emocions humanes, amb un innegable domini de la narrativa construeix tota una vida, amb dos personatges dinàmics com a nucli de la trama situats en el punt de mira de tot un poble i amb un clar rerefons: l'amistat , tan indefugible i inestroncable com inevitable.

«El bes va arribar com arriben les onades,

suaument però sense que res pugui aturar-les»

Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, però us asseguro que «L’estiu que comença» és certament una novel·la magistral, farcida d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Sílvia Cantos