L'estranya llum de la malenconia

L‘homenatge

Autor: Xulio Ricardo Trigo

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 304

ISBN: 9788466423021

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,50€

Premi Néstor Luján de novel·la històrica 2017

De vegades la felicitat és el privilegi de

moments passats que continuen vivint en tu.

Avui us recomano una novel·la deliciosa, una història plena de llums i ombres, amb l'Art com a protagonista indiscutible.

Xulio Ricardo Trigo presenta una novel·la amb la que et capbusses a la Sitges més artística. Una vila envoltada d’una aura fascinant, potser per com la llum cau sobre el blanc de les seves cases i el blau del Mediterrani que la banya, potser per la bohèmia que artistes com Rusiñol, Casas i Utrillo van deixar impregnada als seus carrers i, naturalment als seus museus: el Cau Ferrat i el Palau Maricel. Resulta inevitable que t’abordi un desig irrefrenable de visitar-la.

L’autor recrea una trobada entre Utrillo i les vídues de Rusiñol i Casas amb un peculiar crític d’art, aparentment interessat en documentar-se per a un assaig sobre el moviment que van encapçalar aquestes tres figures del Modernisme català. Però des de bon principi, el lector es pregunta què amaga Carles Solé, què pretén organitzant aquesta vetllada. Sembla que la figura, sempre enigmàtica, de Júlia Peraire, amant i posteriorment esposa de Ramon Casas, desperta un especial interès en el crític, artífex de la trobada al Cau Ferrat, però, per quina raó? Quines són les seves vertaderes intencions?

La novel·la ofereix passatges excel·lents, com una apassionant conversa al voltant de la llum i la bellesa de les pintures dels immensos Casas i Rusiñol, que trasllada al lector al Cau Ferrat com si estigués seguint la trobada des d'un foradet a la paret o a través dels lluminosos finestrals de la casa sitgetana. L’estil de vida dels pintors al París més bohemi de 1900 i, profundes reflexions sobre la intuïció i la malenconia, sedueixen a un lector que es veu atrapat per l’art que destil·len les pàgines de L’homenatge.

Cal destacar, també, l’habilitat amb la que Trigo juga creuant persones reals amb personatges de ficció, com ara la Conxita, una meravella de caràcter magníficament dibuixat, amb tal profunditat que creus haver-la conegut de debò i acabada la novel·la, et sap greu perdre-li la pista, de fet, penso que la Conxita reclama un spin-off que explori amb més profunditat, el que s’intueix com una vida digna de ser novel·lada.

Xulio Ricardo Trigo (Betanzos, La Coruña, 1959) és escriptor i fotògraf. Ha publicat més d'una una dotzena de novel·les, entre les quals destaquen Les veus del Liceu, Després de l'oblit, Els secrets de la reina, El somni de Tàrraco o L'objectiu del crim. Ha guanyat premis com l'Ausiàs March, el Maria Mercè Marçal o el Miquel de Palol, entre d'altres. Col·laborador habitual dels mitjans, ha treballat a El Temps, Diari de Barcelona, Avui o La Vanguardia. També ha publicat poesia, com autor i com a traductor. El temps que li deixa lliure la creació literària el dedica a la seva altra passió, la fotografia. En aquest camp ha fet exposicions individuals a Barcelona, Saragossa, Tarragona, Reus, Tortosa i un llarg etcètera.

Sílvia Cantos

Amb traç ferm i delicats matisos

La mirada de la sargantana

Autor: Roger Bastida

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 304

ISBN:  9788466422857

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,00€

Tenia una mirada penetrant, fins i tot salvatge. No era la mirada d’una venedora de loteria. En Ramon sentia que era la mirada d’una dona i de moltes dones alhora: d’una dona efímera, potser una fetillera o una aloja; d’una dona terrenal, feta de fusta i d’ambre; d’una dona calenta, amb la pell de sorra i els ulls de carbó encès; d’una dona freda, amb el coll tallat en alabastre i les mans de neu.

Avui us recomano una història preciosa, el relat ficcionat de la vida d’un dels exponents de la pintura catalana, Ramon Casas, i la seva imprescindible musa, Júlia Peraire. Amb traç ferm i delicats matisos, una obra digna d'evocar el gran pintor català.

Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Júlia és molt més, de fet ho serà pràcticament tot per al pintor. Una història d’amor amb un camí ple de traves, que els dos amants van superar amb passió i abanderats per un sentiment de llibertat.

Roger Bastida sorprèn debutant amb una novel·la magníficament trenada. Desenvolupada amb elegància i ritme, aconsegueix capbussar al lector dins la història. La manera com fa parlar als personatges, amb col·loquialismes i barbarismes atorga un extra de versemblança a la història. També hi ajuda el conjugar fets i persones reals dins la trama, com l'aixecada del castell de Marivent, que acabaria sent un dels museus de referència, o l’amistat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i Manuel Utrillo.

Un dels ponts forts d’aquesta novel·la és el tractament de l'art, les cites d'obres i autors, així com les acurades descripcions d'algunes pintures deixen veure la formació artística de l'autor, però a més tenen l'efecte màgic de donar relleu a les pintures de Casas, fins al punt que al teu cap la Júlia immortalitzada per el pintor surt del quadre i la veus mirant-se davant el mirall convertida en tota una sevillana, sensacional. En Roger sap de què parla i ho fa realment bé. Llegir aquesta novel·la és fer un viatge que et porta a una pinacoteca dedicada a Ramon Casas, on es va perfilant la història d’amor entre el pintor i una dona amb un caràcter de foc, amb un desengany al cor i un ímpetu de foc als ulls.

Tot i ficcionar-la, l’autor aconsegueix que ens creiem la vida d'en Ramon i la Júlia. Una relació que va ser com una rosa: preciosa, delicada i amorosa però alhora espinosa i punxant, ja que l'amor sincer que la parella es professava no era ben entès per els qui els envoltaven, excepte alguns amics del pintor, persones més lliberals i de ment oberta. Els orígens tan divergents que tenien van ser una pedra en el seu camí vital, que ells, però, van saber evitar. 

Roger Bastida (L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la.

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

L'art de l'amistat

Els vells amics

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 352

ISBN: 9788466421980

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

El que cal esperar dels bons amics no són pas paraules amables,

 sinó paraules sinceres.

Avui us recomano una novel·la sobre l’amistat i l’art, en la que artistes, pintures i la màgia de la bohèmia atorguen un caliu especial a una història esplèndida, com ja ens té acostumats la seva autora.

Cinc estudiants de Belles Arts viatgen a París per visitar la gran exposició que es va fer sobre Gauguin al Grand Palais a finals dels anys vuitanta. Aquell viatge, de només quatre dies, els durarà tota la vida. En Marc, la Lídia, en Mateu, l’Ada i en Santi teixiran, a partir d’aleshores, una amistat que sembla indestructible i que els mantindrà ancorats als vells temps, als anys dels grans anhels. Els protagonistes, però, entendran aviat que tan difícil és mantenir-se fidel a la vocació artística com renunciar-hi. I la vida, que cada vegada es torna més exigent, acabarà posant-los a prova. A Els vells amics Sílvia Soler s’endinsa en l’apassionant aventura que suposa la recerca del sentit de la vida i ens mostra per què l’amistat és un valor que cal preservar per sempre.

L’autora torna a construir una història amb un quintet protagonista, on tots hi tenen igual rellevància, com ja ho va fer a Un any i mig, una novel·la de personatges, on cada caràcter té un pes específic en la narració, sense destacar més que els altres, però alhora, imprescindible perquè tot funcioni. Una sobretaula de confidències a París esdevé una magnífica arrencada per aquesta novel·la, que destil·la art a cada pàgina.

Al llarg del relat, dissecciona l’essència de l’amistat entre un curiós grup d’amics. Una fascinant mirada a un sentiment universal, tan necessari i primari com és l’afecte que ens uneix a altres persones per afinitats diverses, unes connexions, en ocasions, estranyes fins i tot. Sentiments, que en ocasions, creixen tot d’un plegat com els adolescents, després d’una febrada. Com és habitual, en els llibres de la Sílvia, el lector troba reflexions i pensaments en boca dels diferents personatges, que sovint, el porten a sentir-s’hi molt proper, fins i tot a identificar-s’hi. Qui no ha fet alguna vegada, preguntes d’aquelles que en realitat no volen una resposta, que les plantegem perquè no ens queda més opció que fer-ho. Connexions bessones, l’adopció, l’efecte mirall entre pares i fills, la motxilla amb el pes de la vida, una repassada fascinant a alguns amors impossibles del món de l’art i la mort, qui podria no sentir-se atrapat dins aquesta magnífica teranyina de paraules que és Els vells amics?

Sílvia Soler va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Un any i mig. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Comença a llegir aquí.

Sílvia Cantos

Històries sorgides de la pintura

Ja fa un temps, l’editorial Joventut va donar el tret de sortida de la col·lecció La Puerta del Arte, una sèrie de propostes magnífiques que a més de narrar una història, inclouen una presentació de l’artista i de la seva obra, amb un format senzill i entenedor, que permeten descobrir breument la biografia dels pintor i una de les seves obres. És una col·lecció fantàstica, formada per uns àlbums il·lustrats deliciosos, desenvolupats amb exquisidesa en tots i cadascun dels aspectes, les històries que expliquen, les il·lustracions que els vesteixen, l’edició (format, gramatge de les pàgines, qualitat de la impressió). A més el contingut pedagògic desenvolupat resulta una eina excel·lent per als professors o famílies que vulguin ajudar als nens i nenes a desenvolupar la seva vessant artística, coneixent artistes de la talla de Van Gogh, Hokusai, Paul Klee, Monet, Kandinski, Klimt o da Vinci, interessant, oi? Fa un temps us vam parlar de El so dels colors el volum dedicat a Vasili Kandinski i avui parlaré de dues noves propostes sensacionals.

El guardián del árbol

Autor: Myriam Ouyessad

Il·lustrador: Anja Klauss

Traductor: Susana Tornero

Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143952

Edat: +7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15€

Aquest és un bellíssim àlbum il·lustrat, una història inspirada en una de les obres d’art més destacades de l’austríac Gustav Klimt.

Minoa una anciana a qui molts temen o anomenen bruixa, conserva un tresor: una llavor enorme i brillant com l’or. Ha arribat el moment de confiar-la a algú més jove i la lliura solemnement a en Kahlil. El jove té cura d’aquesta llavor extraordinària: el fruit de l’arbre únic. Quan en Kahlil la planta a terra, l’arbre revela el seu secret...

Un àlbum inspirat en l’obra del pintor Gustav Klimt i, especialment en l’estudi per al fris del palau de Stoclet. Les tres imatges que formen aquest tríptic, protagonitzen alguns moments d’aquestes pàgines. D’altra banda, reconeixem en la princesa Nadia, la bellesa pèl roja de la Dànae. M’admira la capacitat de l’autora per desenvolupar un conte tan preciós, senzill i encantador, a partir d’una obra d’art tan complexa. A més, la il·lustradora ha sabut introduir matisos i elements propis de l’obra de Klimt, de manera, que el llibre ofereix múltiples lectures.

Mona Lisa

Autor: Géraldine Elschner

Il·lustrador: Ronan Badel

Traductor: Pau Joan Hernández

Edició: Juventud, 2016
Pàgines: 32
ISBN: 9788426143495

Edat: +7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15€

Al Museu del Louvre, l’Angelo va trobar-se cara a cara amb la Mona Lisa, i el seu somriure misteriós li va robar el cor. Al dia següent, el quadre havia desaparegut i la ciutat de París estava commocionada…

Basat en la història real del robatori de la Mona Lisa i el més enigmàtic dels somriures, mai abans pintat. La que possiblement sigui la obra d’art més reinterpretada, dona peu a aquest àlbum il·lustrat, una meravella. Pedagògic, divertit, fascinant, ple d’aventures i sobretot molt, molt bonic. Els nens i nenes que visitin aquestes pàgines, acompanyaran el Vincenzo, aquest vidrier enamoradís, que perd el seny per un somriure en una increïble aventura entre París i Florència, sempre sota l’atenta mirada de la bella Mona Lisa.

Sílvia Cantos

Secrets, misteri i orgull a l'Empordà

Un secret de l’Empordà

Autor: Imma Tubella

Edició: Columna, 2016

Pàgines: 208

ISBN: 9788466421003

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 18,50€

Avui us recomano una novel·la fascinant, el retrat d’una època i de dos mons completament diferents. L’un, rural i pobre però feliç, i l’altre, d’un luxe extrem però carregat de problemes i contradiccions.

El misteri de les joies desaparegudes a Albons, un poblet de l’Empordà, l’any 1935 en l’accident d’un luxós Rolls Royce on hi viatgen la baronessa Thyssen i el seu amant. Anys després, dos homes que s’acaben de conèixer rememoren l’accident i el secret que s’hi amaga. La conversa desplega la història dels ocupants del cotxe i les seves relacions amb personatges del moment, i també les dues guerres mundials, la Guerra Civil espanyola, l’auge del nazisme, les vils accions de la Gestapo, la vida desenfrenada dels aristòcrates decadents i la misèria dels refugiats catalans als camps francesos. I, enmig del caos, la dignitat d’un poblet que, desafiant l’enemic, preserva el seu gran secret. 

La novel·la arrenca carregada d’intensitat amb la narració de l’accident d’un cotxe que circula temeràriament amb una parella d’amants encesos, és suficient per atrapar al lector dins unes pàgines per on desfilen noblesa, jet set i la beautiful people del moment.

M’agrada el recurs utilitzat per l’autora, estructurant la narració, a mode d’entrevista, trobo que resulta molt interessant i aporta la suficient credibilitat perquè el lector s’hi capbussi de ple, no endebades les vides d’alguns personatges reals que apareixen, semblen ben bé extretes de recargolades novel·les, penseu sinó en els periples de Barbara Hutton o Louise Astor, Coco Chanel o Misia.

Descobrir la figura del príncep Mdivani ha estat per mi tota una sorpresa, un home que ho feia tot amb passió, l’amor, conduir, conrear i perdre fortunes, un mite de la seva època que m’ha encantat conèixer la seva història, amb el sedàs de ficció afegit per l’autora. I no serà l’únic, la lectura d’aquesta novel·la ens fa venir ganes de veure les pintures de dos artistes catalans com són Dalí i Sert.

Imma Tubella Casadevall (La Bisbal de l'Empordà, 1953) és doctora en Ciències Socials i Catedràtica de Comunicació per la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), de la qual va ser rectora entre el 2006 i el 2013. Titular d’una càtedra sobre Educació i Tecnologia al Collège d’Études Mondiales de París, és membre, entre altres, del Consell Assessor de Catalunya de Telefónica i del Consell Assessor de Catalunya d’Endesa. Un secret de l’Empordà és la seva primera novel·la.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

L'artista de la mort

Títol: Mar de nubes

Autor: Mari Jungstedt/ Ruben Eliassen

Traductor: Carlos del Valle

Edició: Maeva, 2015

Pàgines: 368

ISBN: 978841636513

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 19,90€

Había entrado en contacto con el arte siendo apenas un quinceañero.

Había tenido un significado especial en su vida.

Comprendió que el arte trataba de la vida.

Y de la muerte.

Avui us recomano la nova proposta d’una de les veus narratives més destacades de la literatura nòrdica actual, Mari Jungstedt, una novel·la intensa i fosca, on la bellesa de l’art ens posarà els pèls de punta.

Arguineguín, una tranquil·la localitat de Gran Canaria, ha esdevingut una petita Noruega, on els seus habitants desplaçats cerquen la bonança del clima i un paisatge singular. L’aura de calma que habita la principal escola de ioga de la zona es veurà destarotada per les morts comeses per un assassí sense escrúpols que portarà de corcoll el comissari Diego Quintana, la periodista Sara Moberg i l’expolicia Kristian Wede.

Amb una estructura de capítols molt curts, els autors estableixen un ritme de lectura trepidant. Al primer capítol, els autors ens enganxen amb un erotisme latent, excel·lentment narrat, que encadena amb una tensió ben diferent en el segon, inquietant i expectant, en acabar el tercer capítol el lector ja és absolutament pres per la història.

El passat inquietant d’en Kristian, un ex policia ara suport al consolat. La curiosa relació entre la Sara, intrèpida periodista, poc seguidora de les normes i els procediments convencionals i, en Quintana, una connexió peculiar no exempta de secrets. El drama personal de l’Adriana, una dona maltractada per la vida. Una col·lecció de personatges rodons amb personalitats, secrets, passat i anhels que els converteixen en caràcters molt reals, tant com perquè el lector se’ls cregui i empatitzi amb ells.

L’art de Botticelli, Frida Kahlo i Jacques-Louis David, esdevenen una peça clau en l’entramat de la història. Tres pintures carregades d’un simbolisme, que Jungstedt i Eliassen exploten en favor de la història. Arribats a aquest punt no puc deixar de destacar l’extraordinària habilitat dels autors en les descripcions, tant pel que fa als paisatges, com als personatges o escenes, el gran luxe de detalls que saben integrar sense estendre’s en excés permeten al lector fer-se una imatge molt real del que li estan explicant, arribant a inquietar-lo i estremir-lo profundament.

La novel·la té la seva pròpia banda sonora, essencialment formada per música nòrdica amb autors com Ted Gärdestad i Jokke & Valentinerne, tot i que també trobem a la cantautora valenciana Bebe.

Les múltiples subtrames que anem trobant a mesura que avancem en la lectura, complementen l’eix principal de la novel·la i atorguen una qualitat narrativa sensacional a una història que, en ocasions, deixa interrogants no resolts, despertant en el lector, el desig de saber més, en el que és el primer capítol d’una saga que promet grans moments.

Mari Jungstedt (Estocolm, 1962) és una de les escriptores més populars de novel·la negra nòrdica. Els seus llibres de la sèrie de Gotland, protagonitzada per el comissari Anders Knutas i el periodista Johan Berg, de la qual se n’han venut més de tres milions d’exemplars, són coneguts a tot el món. Actualment viu a les Illes Canàries i compagina la tasca d’escriptoraamb la d’ambaixadora de la ONG SOS Children's Villages.

Ruben Eliassen (Trondheim, 1968) és un escriptor, il·lustrador, dissenyador i músic noruec, i també autor de diversos llibres infantils. Ha adquirit gran popularitat amb la premiada sèrie de novel·les Phenomena.

Les novel·les de la sèrie ambientada a les Illes Canàries és el primer projecte que comparteix amb Mari Jungstedt.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Ressenya El lladre del Guernica

Títol: El lladre del Guernica

Autor: David Cirici

Edició: Proa, 2015

Pàgines: 376

ISBN: 9788475885698

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la apassionant que conjuga intriga, art pictòric de la mà de Picasso i Miró i un toc d’erotisme, tot plegat en una trama àgil i interessant.

L'intent de segrestar el Guernica de Picasso durant l'Exposició de París de 1937 per encàrrec dels nazis està relacionat amb la desaparició de la pintura El Segador, el gran mural que Joan Miró va pintar en uns plafons a la mateixa exposició, com a resposta artística a la gran obra de Picasso. El mític Segador de Miró va desaparèixer per sempre més, i actualment només se'n conserva una magnífica fotografia en blanc i negre. La novel·la de David Cirici combina la missió dels nazis contra l'"art degenerat", la investigació de la desaparició del mític mural de Miró, una història d'amor i venjança a la França de just abans de la II Guerra Mundial i el món dels falsificadors d'art.

«El Guernica proposava una lectura narrativa, una interpretació literària, una història que cadascú es podia fer seva. El Segador, en canvi, era només un cop de puny, una emoció, terrible i entusiasta a la vegada. El Guernica era un quadre trist, un plany per la mort dels innocents. El Segador era un crit de protesta.»

Entendre l’art i els personatges es mouen en aquesta èlit. Una bona còpia d’una obra reconeguda és art? On és el valor de l’obra, en la signatura o en l’obra mateixa? El lladre del Guernica és una novel·la que proposa interrogants, molts i interessants, al voltant del fascinant món de l’art. David Cirici amb un domini que només dóna el talent sumat a una basta experiència, desgrana el que podria haver estat la història al darrera de la desaparició d’una de  les obres més emblemàtiques per Catalunya, el Segador de Joan Miró.

"El Segador". Joan Miró 

«Però potser vostè és l’últim pintor bo que representa coses, i Miró el primer que no representa res. El senyor Miró ens provoca emocions de la mateixa manera com ho fa la música. Sense necessitat de representar res.»

La rivalitat artística entre dos personatges inoblidables: Pablo Picasso i Joan Miró, és una altra de les trames de pes de la novel·la. Se sentia Miró inferior a Picasso? Avui dia, ambdós noms s'escriuen en majúscules i representen figures de la màxima rellevància artística dins el moviment del surrealisme, però l'any 1937 la seva fama encara no havia esclatat, malgrat cadascun d'ells tenia ja una personalitat artística definida, diferents entre sí i, per descomptat, excel·lents les dues.

«Perquè només mires a què s’assembla, només vols saber què representa... I una pintura no cal que sigui una representació de coses reals. Els arbres no representen res i ens emocionen. La lluna no representa res i mira-la!»

De la mà d’un entranyable ancià, monsieur Dalbiés, recorrem el periple del Segador junt amb una parella de joves enamorats convençuts que tenen el món sencer als seus peus empesos per l’efervescència d’un amor naixent. Una relació intensa, que més de mig segle després d’haver-la viscut segueix il·luminant la mirada d’un home que va estimar amb l’ànima i es transmet al lector que inevitablement s’emociona amb ell.

Una novel·la rodona, farcida de bellesa, que fa país, una lectura imprescindible per als amants de l’art i les lletres.

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Ressenya El so dels colors

Per Mireia Martínez

Títol: El so dels colors
Autor: Barb Rosenstock

Il·lustrador: Mary Grandpré

Edició: Joventut, 2015

Pàgines: 40

ISBN: 9788426141224

Nota: ♥♥♥♥♥

“Podia sentir el xiuxiueig dels colors barrejant-se.”

Vassili Kandinski

El so dels colors és una molt bona proposta de lectura per acostar els més petits al món de l’art i la creació artística de la mà d’un dels genis de la pintura del segle XX, Vassili Kandinski.

Picasso, Dalí o Miró, per posar alguns exemples, són noms molt coneguts pels infants, per tant, aquest àlbum il·lustrat ens brinda una excel·lent oportunitat per ampliar el ventall d’artistes, descobrir altres mestres, en aquest cas de la llunyana Rússia.

El petit Vassili, Vasya, és un bon nen que està molt avorrit del seu entorn benestant. Però, un regal inesperat, una capsa de pintures, trasbalsa tot el seu món. Vasya descobreix la seva gran passió, i, a partir d’aquell moment resta totalment subjugat al so dels colors que s’eleven en una dolça melodia, un tènue xiuxiueig. Els anys passen i els estudis de dret l’allunyen de la màgia dels colors, però la sensibilitat artística roman dins d’ell. Vassili assoleix la felicitat quan es dedica en cos i ànima a la pintura. Ell és un revolucionari i està cridat a canviar la concepció de l’art tradicional per a donar pas a l’art abstracte.

Barb Rosenstock construeix un relat ple de sensibilitat i imaginació, en el qual, pintura, so, color, música, melodia, màgia, simfonia s’entrellacen per a donar forma a l’univers de Vassili Kandinski. Amb un llenguatge poètic resseguim la història del pintor i la seva manera de sentir i fer art. La il·lustració dolça i expressiva de Mary Grandpré, fixeu-vos en els enormes ulls del petit Vasya, la pinzellada gestual, l’aire decimonònic de l’inici que deixa pas al món d’avantguarda de les darreres pàgines, el treball en collage que crea efectes de textura a manera d’estampats o papers pintats, i la paleta cromàtica dominada per blaus, liles amb explosions de color intens, creen un àlbum il·lustrat molt oníric i evocador. 

Ressenya Las meninas

  Per Mireia Martínez

Títol: Las meninas 
Autor: Santiago García, Javier Olivares

Edició: Astiberri, 2014

Pàgines: 185

ISBN: 9788415685487

Nota: ♥♥♥♥♥

 

Las meninas de Santiago García i Javier Olivares és considerat per molts crítics i llibreters un dels còmics més reeixits de 2014. El ressò i el reconeixement rebut en són proves fefaents: escollit millor còmic nacional en el rànquing anual per votació popular del web Entrecomics; publicat el 26 de març d’enguany a França per l’editorial Futuropolis; i nominat en la categoria de Millor Obra d’Autor Espanyol 2014 en el 33 Saló Internacional del Còmic de Barcelona del pròxim mes d’abril com a colofó.

La novel·la gràfica Las meninas ens permet, no només acostar-nos a la figura de Diego Velázquez com a pintor i aposentador de palau a la cort de Felip IV, sinó també submergir-nos en una intensa reflexió sobre l’art i la creació artística.

L’acció parteix de la investigació oberta per l’Ordre de Santiago a fi de comprovar si Velázquez reuneix els requisits per esdevenir cavaller d’aquest il·lustre ordre religiós i militar. A través de diferents entrevistes a personatges notables de l’època, resseguim la trajectòria vital i artística del pintor fins a la creació d’un dels referents cabdals de la història de l’art, Las meninas. El magnetisme i el poder d’aquesta obra és omnipresent al llarg de tot el llibre. Observem com altres la contemplen  amb plaer i fascinació, mentre aquesta roman generalment d’esquena a nosaltres, els lectors. Únicament se’ns presenta de manera completa en una ocasió. No fa falta més, tots coneixem Las meninas. Amb aquest recurs els autors aconsegueixen emfatitzar encara més el seu valor simbòlic i evocador. Una pintura que va fascinar tant als seus contemporanis com a les generacions futures, en l’àmbit de l’art i les lletres. En són una mostra les petites històries, intercalades en la narració, protagonitzades per Goya, Picasso, Dalí, Foucault o Buero Vallejo que demostren la influència de Las meninas, i el seu caràcter immutable al llarg dels segles.

El plantejament del còmic és realment original. El guió de Santiago Garcia alterna diferents temps, salts del present al passat i viceversa diferenciats hàbilment a través del color, fent que la lectura sigui molt dinàmica i entretinguda. Però, alhora, és capaç d’induir-nos a reflexionar sobre el poder i el valor de l’art, la funció, les fonts i els gèneres de la pintura amb paraules i cites molt reveladores:

«Plinio nos cuenta que cuando Alejandro vio el retrato que Apeles había hecho de su concubina, comprendió que estaba enamorado de ella.»

«Asombroso. No es pintura, es verdad.»

«Parecido era lo que contaba Vasari del retrato de Pablo III con sus sobrinos. Supuestamentem cuando Tiziano lo dejó secar en la terraza, la gente que pasaba por la calle saludaba al cuadro creyendo que era el Papa.»

Al llarg de les pàgines, trobem una bona col·lecció de referents artístics i històrics que construeixen un excel·lent escenari i una acurada contextualització. Artistes coetanis a Velázquez com Cano, Zurbarán, Pacheco, Murillo, Ribera, Rubens, i personatges històrics com el mateix Felip IV i la seva família, poblen les pàgines d’aquest còmic que esdevé una obra d’art en si mateix.

La proposta gràfica és esplèndida. Les figures esquemàtiques de formes geomètriques, els rostres com a veritables màscares, el contrast i l’ús del negre, el poder de la taca i la línia, els fons dibuixats de manera sintètica amb línies i plans que creen profunditat, són una mostra de l’estil personalíssim de Javier Olivares que dota al còmic d’una força i una potència que traspassa les pàgines.

Las meninas és una novel·la gràfica en majúscules que demostra el gran equip que formen Santiago García i Javier Olivares. Una lectura imprescindible!