divendres, 29 de novembre del 2013

Ressenya Swinging Christmas


Títol: Swinging Christmas
Autor: Olivia Ruiz
Il·lustrador: Benjamin Lacombe
Edició: Baula, 2013 (català)
Edició: Edelvives, 2013 (castellà)
Pàgines: 60
ISBN: 9788426389978
Edat: de 5 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


L’àlbum il·lustrat que us presento avui hauria d’anar de dret a la vostra carta als reis, és una autèntica meravella, un llibre de preciós, de format generós que s’acompanya amb un cd amb cinc cançons.

En Robin té nou anys i aviat en farà deu. Viu a Permorirsedefàstic, un poble perdut enmig de les muntanyes, on mai no passa res. És un lloc tan buit i tan trist que el nen l’ha batejat amb aquest nom. Però en Robin té una ment curiosa i mai no s’avorreix; sols en comptades ocasions, a l’escola, on tots l’anomenen “el rei de les trapelleries”. Fins que un bon dia coneix al vell Bernard, que li obrirà els ulls en vers un món apassionant de música de jazz i de llibres.

Tots tenim un actor preferit, un cantant per qui sentim debilitat, un autor que ens encanta, o un il·lustrador que ens enamora, això últim és el que em passa a mi amb el francès Lacombe, cada nou títol que il·lustra m’agrada més que l’anterior, tot i que sempre tinc en ment la referència dels Amants papallona (Baula, 2008), per ser una peça exquisida com poques, Swinging Christmas és encara millor i per dir-ho en una sola paraula: meravellós. Com no podia ser d’una altra manera, ens trobem amb elements característics del treball d’aquest il·lustrador, com són els primers plans impactants, la gran expressivitat aconseguida en els personatges o els tons càlids, tampoc falten alguns acompanyants habituals com els corbs o l’entranyable Shar-Pei.  



I una vegada més, si la part visual és extraordinària, la història no desmereix en absolut. Olivia Ruiz ens narra una bella història sobre l’amor als llibres i a les històries, als amics i també l’amor romàntic, un text preciós que captivarà al lector, des del nen fins a l’adult, doncs és una relat entranyable ideal per compartir en dies freds.

«Deixa que les paraules t’arribin sense jutjar-les i sense jutjar-te; deixa que t’envaeixin sense temor, tal com fas amb la música. Escolta, aquí la trompeta també ens explica una història. No saps res d’aquesta música, però la perceps amb emoció. Això és el més important. Aquestes lletres i paraules també són una música. Si les llegeixes a poc a poc i trobes el tempo correcte, ho aconseguiràs.»



I no podem obviar la música, el llibre s’acompanya d’un cd amb cinc temes musicals interpretats per la Red Star Orchestra, una big band nascuda l’any 2009 a la ciutat de St Ouen, composta exclusivament per músics professionals van decidir convidar a la cantant Olivia Ruiz per a desenvolupar un repertori original d’estàndards de jazz dels anys 50, que amb la seva veu suau i vellutada sonen a glòria i, es converteixen en el complement perfecte a la lectura d’aquesta història transportant al lector a l’interior mateix d’aquestes pàgines.


Com us deia al principi, si teniu algú a qui vulgueu fer un regal ben especial aquestes festes, no ho dubteu pas, Swinging Christmas és una aposta segura! I per altra banda... assegureu-vos que us el regalin a vosaltres!! ;-)

Sílvia Cantos

dimecres, 27 de novembre del 2013

Ressenya Tonino


Títol: Tonino
Autor: Miguel Salas
Il·lustrador: Paolo Domeniconi
Edició: OQO, 2013
Pàgines: 40
ISBN: 9788498712537
Edat: de 5 a 8 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano la història atípica d’un petit pingüí, en Tonino, que desitja convertir-se en un autèntic beduí. Per aconseguir aquest extravagant somni, s’escapa de casa i aconsegueix arribar fins a Argèlia!
 
Un cop arriba allà, per poder travessar el desert, l’intrèpid pingüí no dubte a comprar-se un camell, però aquest, de la mateixa manera que la pròpia història i el seu protagonista, també té una curiosa singularitat: coixeja i s’entrebanca quan camina. En Tonino bé podria ser un nen o un adult que, com tots, en algun moment de la vida, anhela sortir de la rutina o fugir d’allò que és o creu que no és. El pingüí emprèn il·lusionat i amb grans expectatives aquesta aventura. Inicia, així, un viatge cap a la maduresa i l’aprenentatge.


 
Com acostuma a succeir amb els relats de viatges, aquesta història és també una metàfora de la vida, que mostra com sovint no valorem allò que tenim fins que ho perdem. I això mateix serà, el que el nostre petit protagonista descobrirà ràpidament.


Per l’escriptor, Miguel Salas, Tonino és un conte sobre el “difícil equilibri entre el desig de viure emocionants aventures i la necessitat de l’escalf familiar”, amb aquesta mateixa premisa va treballar l’il·lustrador Paolo Domeniconi, estant d’acord amb que aquest era el missatge principal del conte, per això va jugar amb els colors representant les nits al desert amb tonalitats apagades i poc il·luminades. A més, l’oasi no gaudeix de l’habitual connotació de felicitat que acostuma a suposar en altres històries i aquí apareix com un mirall on es reflecteix la soledat del protagonista. Per contra, en la seva tornada a la llar les il·lustracions recuperen l’energia i el color.


Per la seva història ben construïda, per les magnífiques il·lustracions que l’acompanyen i per el rerefons de sentiment de família que transmet, anoteu les dades d’aquesta història i compartiu-la amb els més petits de casa, la gaudireu tots plegats!


Sílvia Cantos

Ressenya La cabreta i els set llops / En Patufot


Títol: La cabreta i els set llops
Autor: Vivim del Cuentu
Il·lustrador: Josep Torres
Edició: Baula, 2013
Pàgines: 32
ISBN: 9788447927029
Edat: A partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥



Títol: En Patufot
Autor: Vivim del Cuentu
Il·lustrador: Lucía Serrano
Edició: Baula, 2013
Pàgines: 32
ISBN: 9788447927036
Edat: A partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥



Avui us recomano els dos nous títols de la col·lecció Contes Desexplicats, on trobem nous personatges de contes clàssics amb els papers ben canviats, històries divertides i esbojarrades que encantaran a grans i petits!

Els autors demostren amb aquestes noves apostes que segueixen tenint  el llistó tan amunt com se’l van posar amb els anteriors títols «La Caputxeta forçuda» i «La Rateta que llegia a l’escaleta» desgranant arguments plens de sorpreses i molt d’humor que faran volar la imaginació dels primers lectors. Escrits amb lletra lligada per facilitar la lectura als més petits. Aquesta col·lecció va sorgir de la col·laboració entre el grup Vivim del Cuentu i alguns dels joves il·lustradors participants a les mostres «Nenes, bruixes i princeses» i «Prínceps, herois i valents» creades i coordinades per l’il·lustrador Ignasi Blanch

«La cabreta i els set llops» ens presenta la història d’una colla de germans trapelles i molt vius que troben la manera d’escarmentar el llop dolent amb idees genials i divertides, trenant un fil de situacions surrealistes a les que posarà fi únicament el seny de la mare, atenció al nou ús de la xocolata...



El dineret, el safrà, el bou i la col, tots els elements característics de la història hi són, ara bé, com sempre els autors d’aquesta col·lecció ens reserven sorpreses amb les seves peculiars versions. En el cas d’«En Patufot» trobem una mare molt amoïnada perquè el seu fillet creixi fort i sa i li dóna tanta sopa que fins i tot hauran de canviar la lletra de la cançó que tots coneixem. Llegiu-lo, descobriu-ho i riureu com jo ho he fet amb aquest entranyable personatge.

Els il·lustradors Josep Torres i Lucía Serrano s’adiuen perfectament a les històries, seguint en la línia humorística que marca el text, el treball de Josep Torres presenta il·lustracions plenes de color mentre que les de Lucía Serrano mostren pàgines de fons blanc que respiren, però tant un com l’altre resulten molt expressives, divertides i entranyables i, sense cap mena de dubte, encantaran als més petits.

Sílvia Cantos

dimecres, 13 de novembre del 2013

Ressenya El meu primer Espriu


Títol: El meu primer Espriu: 
un poema per a cada estació
Autor: Salvador Espriu
Il·lustrador: Subi
Edició: Baula, 2013
Pàgines: 32
ISBN: 9788447925957
Edat: A partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano un recull de poesies de Salvador Espriu per als primers lectors, una perfecta ocasió perquè s’aproximin al gran poeta català del qual enguany se celebra el centenari del seu naixement.

Les estacions de l’any se succeeixen les unes a les altres, mentre ho fan, ens obsequien amb un munt sensacions que no passen desapercebudes a l’ull del poeta. Salvador Espriu va copsar i transmetre aquestes sensacions amb una poesia precisa i simbòlica, que en aquesta edició mostren amb efectiva senzillesa versos d’algunes de les obres mes representatives del poeta: «Les hores», «Cementiri de Sinera» i «Llibre de Sinera», acostant als més petits l’obra d’aquest català.


Amb una edició molt cuidada, que ha tingut en compte tots els detalls, com el fet de presentar el text dels versos amb lletra lligada, la primera que aprenen a llegir els nens i nenes; unes il·lustracions encantadores, unes guardes senzilles però efectives i una breu biografia adaptada a l’edat dels lectors.


Aquest títol s’inclou a la col·lecció «Capsa de contes» en la qual trobem històries plenes de lirisme, sentiments i imaginació, on la il·lustració hi juga un paper molt important, una bona mostra d’això és l’excel·lent treball de l’il·lustrador Subi que vesteix aquestes pàgines aportant la seva particular visió a través d’unes imatges suaus i càlides inspiradores de gran tendresa, immillorable complement als versos d’Espriu.


La poesia d’Espriu és un autèntic símbol del nostre país i si no volem permetre que caigui en el trist oblit, hauríem de considerar aquest títol com un imprescindible a qualsevol biblioteca, pública, escolar o particular.

Sílvia Cantos

dimarts, 12 de novembre del 2013

Ressenya Mamaaa!

Títol: Mamaaa!
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Guilherme Karsten
Traductor: Josep Franco
Edició: Animallibres, 2013
Pàgines: 32
ISBN: 9788415095958
Edat: A partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano l'última proposta del brasiler Ilan Brenman, un divertit àlbum il·lustrat en el que les mames ens hi veurem sincerament reflectides i amb el que els infants s'ho passaran d'allò més bé.

Tot el sant dia escoltant la mateixa cançoneta: «Mamaaa!». La mare ja no ho aguantava més: els seus fills la cridaven ara i adés, per qualsevol motiu. Fins que va decidir posar en marxa un pla per tal d'evitar-ho...

Compost d'un text breu escrit amb lletra de pal, aquest títol resulta una molt bona opció per als nens i nenes que comencen a llegir sols, doncs el vocabulari utilitzat està perfectament adaptat als petits lectors que gaudiran molt amb aquesta lectura. Irreverent i divertit funcionarà igualment bé per una hora del conte i com deia abans, farà que tota mama que llegeixi aquestes pàgines se senti identificada amb la soferta protagonista d'aquesta història, no endebades quina mare no s'ha sentit en algun moment desbordada per les constants atencions que reclamen els seus petits, però alhora se sent certament desemparada quan pensa que no la necessiten?

Aquest autor ja ens va enamorar amb el seu divertidíssim «Les princeses també es tiren pets» del qual se n'han venut més de 5.000 exemplars, té en el seu haver més de seixanta títols publicats al llarg dels últims vint anys, ara demostra una vegada més amb el seu estil desenfadat, una gran capacitat per plantejar històries que resulten atractives i molt properes i amb les les que grans i petits s'hi poden veure reflectits.


Les il·lustracions a càrrec de Guilherme Karsten s'han creat seguint la mateixa línia humorística del text, amb uns personatges dotats de gran expressivitat i unes pàgines que respiren, són sense cap mena de dubte un gran encert.

No us perdeu la oportunitat de conèixer en persona Ilan Brenman, estarà a Barcelona els dies 15 i 16 de novembre. El dia 15, tindrà lloc la presentació de Mamaaa! a la Llibreria Al·lots de Barcelona. L’endemà 16 de novembre, a les 12 h, tindrà lloc la sessió de contacontes sobre Mamaaa!, també a la Llibreria Al·lots, us animo a anar-hi i aprofitar la ocasió per emportar-vos el vostre exemplar dedicat!

Sílvia Cantos

dissabte, 9 de novembre del 2013

Ressenya Motril 86


Títol: Motril 86
Autor: Muriel Villanueva
Edició: Proa, 2013
Pàgines: 288
ISBN: 9788475884226
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la de sensacions, una bonica història que navega entre el record i la imaginació d’una dona que es troba a les portes de la maternitat.

L’any 1986 la Mar, de deu anys, engega unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà exerceix de professora i comparteix pis davant el mar. El trajecte en cotxe juntes, en què recullen un jove autoestopista descarat, canten cançons i es discuteixen per qualsevol ximpleria, és una prova de foc. L'estada a la costa de Granada, on la Mar fa noves coneixences, és una intensa aventura d'iniciació als sentiments i a la vida.

La Muriel juga hàbilment amb l’estructura de la història saltant del present al passat, traslladant-nos amb increïble senzillesa als anys 80. Amb una excel·lent riquesa en les descripcions, que amb tot luxe de detalls aconsegueix situar-nos a l’època que ella vol i amb la que enamorarà, sobretot, als que superem la trentena, que vam conviure amb els llibres de “Tria la teva aventura”, aquelles enganxifoses però adictives mans que llançàvem contra vidrieres i televisors, els fastigosos blandiblup, les bambes Victòria, les col·leccions de cromos i els radiocasset a piles amb les imprescindibles cintes TDK.

A «Motril 86» la música és la gran aliada de l’autora, amb un repertori format per Alaska, Rick Astley, els Pets, Lluís Llach o Martirio entre d’altres el lector s’endinsa en la narració i viu amb força algunes escenes, com la que emmarca “madurito interesante” de la Martirio, sense cap mena de dubte, podem afirmar que aquesta novel·la té la seva pròpia banda sonora.

Al punt d’origen trobem una dona embarassada que sent la necessitat de reviure un moment especial de la seva pròpia infantesa, davant la inevitable por a la seva imminent maternitat. L’autora desgrana com una nena de deu anys creix en un format de família poc habitual a l’època, envoltada de dues mares i una colla d’amics i coneguts entranyables, divertits i en algun cas, d’allò més peculiar, no us perdeu el genial Flores, un caradura divertit que no té preu.

En aquestes pàgines conviuen escenes sorgides d’una imatge, en ocasions evocadora d’un record dolç i, en d’altres un puntet amarg, un relat intens amb moments divertits i fins i tot un pèl surrealistes, vaja com els que hem viscut tots aquells que tractem amb nens i nenes sense pèls a la llengua (o sigui, tots!)

Aquí tens un tastet del llibre  



Sílvia Cantos

dimecres, 6 de novembre del 2013

Ressenya Mamá te quiero / Papá te quiero


Títol: Mamá te quiero
Autor: Benoit Marchan
Il·lustrador: Soledad Bravi
Edició: Océano Travesía, 2012
Pàgines: 70
ISBN: 9786074008241
Edat: A partir de 3 anys
Nota: ♥♥♥♥


Títol: Papá te quiero
Autor: Benoit Marchan
Il·lustrador: Soledad Bravi
Edició: Océano Travesía, 2012
Pàgines: 70
ISBN: 9786074008210
Edat: A partir de 3 anys
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano dos títols que són alhora cadascun d’ells, cinc mini llibres per compartir amb els nens i nenes que donen molt de joc i amb els que els pares descobriran com els estimen els seus fills i filles.

Amb una coquetona presentació en forma de capseta, aquests mini llibres mostren de quines maneres poden estimar els fills als seus pares. Bojament, apassionadament, molt, poc o gens. Cada títol explora de manera entranyable i senzilla els sentiments que mouen els nens i nenes i és que clar no ens estimen igual els nostres fills quan els obliguem a menjar la verdura, que quan els expliquem un conte; quan els renyem o quan juguem amb ells; quan els fem callar o quan ens els mengem a petons. Aquests petits llibres seran un joc perfecte que proporcionarà grans moments de complicitat.




Benoit Marchant ha sabut captar algunes situacions de gran quotidianitat que resumeixen la relació entre pares i mares amb els seus fills que faran que els lectors s’hi sentin plenament identificats. I no podem oblidar el mèrit de la il·lustradora Soledad Bravi, aquesta parisenca va treballar com a directora artística en campanyes de publicitat fins que va decidir dedicar-se en exclusiva al món de la il·lustració infantil, tasca que combina amb alguns dibuixos per a la revista Elle. Amb una extensa producció bibliogràfica a les seves esquenes, il·lustra amb un estil desenfadat i divertit que recorda a la vinyeta de còmic. Té una gran capacitat per atribuir expressivitat als seus personatges que resulten molt atractius per als infants.

Sílvia Cantos

dimarts, 5 de novembre del 2013

Ressenya No hace falta la voz

Títol: No hace falta la voz
Autor: Armando Quintero
Il·lustrador: Marcos Somá
Edició: OQO, 2013
Pàgines: 36
ISBN: 9788498714708
Edat: A partir de 4 anys
Nota: ♥♥♥♥♥


Avui us recomano un àlbum il·lustrat dolç i tendre per compartir amb els més petits, que us farà venir ganes d’abraçar.

El gran Borges ja ho va dir No hables a menos que puedas mejorar el silencio”, no és preferible sentir el tacte d’un gest, una carícia o una mirada còmplice? A aquells que ho hagin oblidat, l’autor d’aquest bell àlbum els ho recorda: no cal la veu per mostrar l’estima o dir coses paraules boniques com t’estimo…
 
No podem oblidar que per més evolucionats que estiguem, no deixem de ser animals, amb uns instints primaris que ens guien. El contacte físic com a mostra d’afecte és imprescindible per el desenvolupament emocional dels infants: els proporciona seguretat, afavoreix la seva autoestima i millora la confiança en sí mateixos així com també en els altres, i als adults igual, una mare no pot evitar seguir acotxant el seu fill malgrat aquest estigui tranquil o adormit, és innat.


La història ens mostra una galeria d’animals humanitzats que se’ns mostren en situacions quotidianes de caràcter lúdic, al parc al camp d’esports, al riu o prenent un gelat on la comunicació oral és essencial. Aquí trobem un input que pot ser molt útil per treballar els sons de cada animal amb els nens, doncs els personatges del conte s’expressen cadascun a la seva manera: els gats miolen, els gossos borden, els llops udolen, etc.

I tot d’un plegat trobem les girafes que parlen... com anomenem el so de les girafes? No us hi amoïneu, perquè aquests animals s’expressen amb un llenguatge universal: les carícies, el qual la petita girafa, generosa de mena decideix transmetre i compartir amb la resta del bestiari, descobrint un món nou d’interacció entre espècies diferents que s’entenen sense dificultats amb aquest idioma que no necessita paraules.



L’il·lustrador italià humanitza els personatges amb el seu estil reconeixible, amb una paleta de tons suaus, en la línia del text, les imatges realitzades són d’una bellesa dolça i entranyable que capta l’atenció dels nens i nenes, el complement perfecte a les amoroses lletres d’Armando Quintero.

Sempre ens han dit que una imatge val més que mil paraules, és cert, però també ho és que una carícia és encara millor. Abraceu, acaricieu i beseu!!

      
Sílvia Cantos

diumenge, 3 de novembre del 2013

Ressenya La balada del funicular miner

Títol: La balada del funicular miner
Autor: Pau Joan Hernàndez
Edició: Cruïlla, 2013
Pàgines: 208
ISBN: 9788466133692
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Gran Angular 2013


Avui us recomano una lectura perfecta per a joves lectors, una història carregada d’intriga i misteri que atrapa al lector des de la primera pàgina i no el deixa anar fins al punt final.

L'Alda arriba com a professora de matemàtiques a la vall de Tamasca, una zona d'alta muntanya on les comunicacions a l'hivern són tan difícils que obliguen l'institut i l'escola a disposar d'un internat per als alumnes dels veïnats d'accés més difícil. Arrossega un enigmàtic passat del qual no vol parlar amb ningú i que li ha deixat com a seqüel·la una greu coixesa. Allà, a l'ombra del vell funicular miner que domina la vall, haurà d'iniciar una nova vida. Però això no és tot: entre els seus alumnes hi ha la Mei, arribada amb la seva mare des de la ciutat fa poc temps, fascinada amb les històries de licantrops i de qui la vella trementinaire Agneta diu que és néta i besnéta de bruixa. És casualitat que just ara es comenci a parlar d'una misteriosa bèstia sanguinària que ronda la vall a les nits? Qui és el rus enigmàtic que viu al castell del turó? I, sobretot, què és el més horrible que li pot passar a una parella d'adolescents enamorats?

Aquesta novel·la juvenil ha estat guardonada amb el XXIII Premi Gran Angular. El jurat ha atorgat aquest reconegut premi a una obra sensacional. «La balada del funicular miner» és una magnífica novel·la, escrita amb mestria, amb una estructura digne del seu autor, amb diferents trames que es desenvolupen simultàniament i capten l’atenció del lector des de la primera pàgina. Amb ingredients diversos que la converteixen en una lectura perfecta per joves lectors que amb el misteri i la intriga, així com uns personatges entranyables que resulten molt propers, així com una temàtica que abarca diversos fronts: la vida rural als pobles de muntanya, la descoberta d’un secret adolescent trasbalsador fins al punt de canvia la vida al seu protagonista, o la manera d’afrontar la vida d’una persona amb una discapacitat, i no podem oblidar el clímax final, amb un desenllaç impactant que sorprèn i satisfà al lector.

I tot plegat no és d’estranyar, doncs en Pau Joan Hernàndez és un escriptor que ostenta una gran trajectòria amb una important col·lecció de títols publicats i, amb una dilatada experiència també com a traductor i crític. La seva primera novel·la juvenil, Tot et serà pres (1986), una obra sobre l'eutanàsia, amb més de trenta edicions s'ha convertit en el seu èxit més gran. Ha rebut múltiples reconeixements a la seva obra tant per part de crítica i jurats com dels mateixos lectors.

«La balada del funicular miner» és una obra completa, que reuneix tot allò que cal per esdevenir una tria perfecta per als joves lectors, no ho dubteu pas!

Sílvia Cantos