Dolor en femení

Per Mireia Martínez

Roedores

Cuerpo de embarazada sin embrión

Diario de dos abortos

Autor: Paula Bonet

Edició: Literatura Random House

Pàgines: 48

ISBN: 9788439734673 

PVP: 20,90 €

Nota: ♥♥♥♥♥

 Una lectura colpidora. Una lectura que remou. Una lectura necessària. 

Paula Bonet presenta la seva obra més personal arran d’haver patit dos avortaments espontanis en poc temps. Una obra que ens parla de la pèrdua d’un fill no nascut, del desig de ser mare i de la impotència de no aconseguir-ho. Ens parla de l’avortament, un tema que sovint ve envoltat de silenci i de tabú. Ens parla d’aquest dol poc reconegut, menystingut per la societat en general.

Un testimoni valent, que a través de petits fragments, pensaments i notes del seu dietari personal comparteix amb el lector, mostrant com se sent al llarg d’aquests mesos... Bonet ha explicat que el fet de parlar i de fer pública aquesta experiència, de materialitzar aquest dolor a través del llibre Roedores ha estat una manera de fer-lo més real. Possiblement com a teràpia amb un efecte catàrtic, intentant entendre, conviure i refer-se d’un dur episodi amarat de absència, silenci i buidor. 

“Mi ratoncita estaba allí quieta, como una osa silenciosa en hibernación.”

“Te imagino como un trozo de barro esbozado, como la primera forma que se crea al sujetarlo con las manos, al apretarlo y desplazar fragmentos de materia con el dedo mojado. Una masa perfecta sobre la que después se empezará a buscar el detalle.”

Crec que aquesta obra està dotada de molta generositat... Generositat al compartir aquesta vivència, amb la qual moltes dones es poden sentir reflectides. I crec que hi ha una voluntat de consol i d’empatia, de dir: “Ep! No esteu soles”.  

 Roedores és un llibre-objecte, una edició de luxe. El dietari amb fragments íntims va acompanyat d’un desplegable il·lustrat de rosegadors que va dibuixar per a la seva filla, una peça artística en si mateixa. Exemplars de llúdriga, rata, castor o esquirol, per mencionar-ne alguns, rosegadors amb ànima que conformen aquest conte escrit i pintat per llegir-lo juntes... Un ‘animalari’ amb l’estil i la pinzellada més personal de Bonet. Dietari i desplegable  queden recollits i units amb una faixa, contenint tot el dolor i tot l’amor del món.

“Un libro que es a la vez un cuento y una carta de amor para una hija que tampoco pudo nacer.”  

Amor (i temor) de mare

Tot el bé i tot el mal

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2018

Pàgines: 400

ISBN: 9788466424400

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,50€

L’autèntic missatge, de vegades, és tot allò que no es diu.

Avui us recomano una gran novel·la. Una història intimista amb caire de thriller amb una protagonista inoblidable, la Reina.

La Care ho ha tornat a fer. Una altra novel·la sensacional, digna de ser recomanada però sobretot, llegida. La primera part d’una bilogia centrada en la maternitat i la paternitat en la que trobem la Reina, per mi, el personatge més humà dels molts que han sorgit de la fèrtil imaginació de l’autora. Una professional d’èxit, una dona femenina i seductora, una mare patidora. Tan real com tu i com jo.

Tot el bé i tot el mal explora les emocions més humanes, el desig, la impotència i el sentiment de culpa són la tríada protagonista per a una dona abanderada de la tossuderia, que se sent captiva en un aeroport una nit de tempesta, maldant per abandonar un país estrany i tornar a casa on els fets s’han precipitat tot d’un plegat, posant del revés el seu món.

Care Santos ha esdevingut una experta en tocar temes amb i per a adolescents. L’època del dubte i la incertesa, de la rebel·lia i el despertar sentimental. La primera topada amb la cruel realitat i també, sovint, la gran excusa dels adults per explicar actituds i fets. Aquesta vegada, però, la protagonista col·lisiona de ple amb aquesta difícil etapa i ho fa, de la pitjor manera.

La comunicació. A priori sembla que estem més connectats que mai, però per poc que hi pensem, ens adonem que res més lluny de la realitat. La Reina, la protagonista d’aquesta novel·la és una experta en comunicació no verbal. L’autèntica, la que no controlem i se’ns escapa per cada porus de la pell. I tot i així, té problemes per llegir algunes persones, com l’Ulf Everink, personatge que a mesura la novel·la pren rellevància i desperta sentiments contraris en el lector.

Un secret latent, que no acabem de descobrir. Una melodia que ens acompanya al llarg de la història. La falta d’escrúpols en el món farmacèutic i l’amor, de parella, tan voluble enfront del de mare, incondicional.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, amb la seva anterior novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. 

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Ressenya Lydie

Per Mireia Martínez

Títol: Lydie

Autors: Zidrou i Jordi Lafebre

Edició: Barcelona: Norma Editorial, 2011

Pàgines: 64

ISBN: 9788467904666
Nota: ♥♥♥♥♥

En la seva primera col·laboració Zidrou i Lafebre toquen literalment el cel. Ens presenten, amb una sensibilitat exquisida, un àlbum que desprèn humanitat i que commou de principi a fi.

Una meravellosa faula sobre la maternitat, la pèrdua i l’amor. Lydie és el nom d’una nena que mor en néixer. La veritable protagonista “absent” de la història, no la veiem mai, o potser sí? Un personatge invisible per a tothom menys per als bigotuts, els habitants del carreró del Baró Van Dick, o el que és el mateix, el carreró del nadó amb bigoti, conegut així per un cartell publicitari enganxat en un dels seus murs des de principis de segle XX. En aquest reduït escenari Zidrou i Lafebre creen un univers particular de personatges entranyables on es desenvolupa el miracle. Com hem dit, la petita Lydie mor en néixer, però la seva mare Camille no es resigna a perdre-la, creu fermament que la seva petita ha baixat del cel i ha tornat al seu costat. La incredulitat i l’astorament inicial dels veïns dóna pas a un acte col·lectiu de bondat i misericòrdia. A partir d’aquell moment, la invisible Lydie, el seu fantasma, esdevé una dolça impostura i passa a formar part de la vida quotidiana de tots els habitants del carreró: el metge Fabian, el fuster Louis, el fotògraf René, el Théo Lefort del cafè, la vella Sra. Paris, la mestra... Qui són ells per a negar l’existència de Lydie a la seva mare?

Lydie és un còmic fascinant, màgic. Zidrou tracta amb subtilesa el drama de la pèrdua. Té la capacitat de dir molt amb poques paraules, amb silencis que omplen les pàgines de sentit i emoció continguda. La lectura és totalment absorbent, les primeres pàgines són molt impactants per allò que es diu, per allò que no es diu, per allò que es dedueix o per allò que es veu... Aquest caràcter evocador i sobrenatural s’accentua amb la veu del narrador, la imatge d’una verge que des del seu nínxol observa silenciosa i hieràtica la vida dels habitants del carreró.

Lafebre s’encarrega d’arrodonir aquesta història agredolça amb un dibuix excel·lent que traspua sentiment. El dramatisme dels personatges i les escenes es reforça amb un dibuix de línia marcada i tortuosa. El joc intel·ligent de plans picats, enfocaments poc convencionals i imatges detall atorguen dinamisme al discurs narratiu. El tractament del color i la llum crea un univers íntim i familiar, ple de clarobscurs, jugant amb el contrast entre dies grisos de pluja i dies clars i lluminosos. El mateix to sèpia de les guardes i la coberta acaben de conferir al llibre aquesta pàtina de record. La coberta, magnífica, una fotografia feta pel Sr. René que amaga una il·lusió, un artifici, un deliciós trompe l’oeil.

Tot i que Lydie és el seu primer projecte conjunt a dues mans, Zidrou i Lafebre ja havien col·laborat en tres relats del còmic col·lectiu La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien, i ara els retrobem novament en el díptic de La Mondaine que ens trasllada al París d’entreguerres.

Mireia Martínez

Ressenya Mishiyu

Títol: Mishiyu

Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Paula Rebeca Luciani

Edició: Combel, 2014

Pàgines: 48

ISBN: 9788498258981 

Edat: a partir de 7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

L’àlbum il·lustrat que us presento és una petita joia en forma de llibre, una història d’amor entre una mare i el seu fill. Un conte sobre l’adopció.

Mishiyu és un nen orfe que viu amb por però alhora amb esperança la seva adopció. La commovedora història del nen s'entrellaça amb l'emoció continguda de la dona que decideix adoptar-lo, fins que finalment tots dos es reconeixen com a mare i fill.

La maternitat no és només una qüestió física, és un sentiment i un munt de complexes sensacions que estableixen un vincle emocional entre un infant i una dona. Per tant, el fet que aquest vincle aparegui per haver parit o per haver adoptat no els fa diferents. Qualsevol mare, ja sigui durant l’embaràs o durant els tràmits d’adopció, ha sentit els dubtes i pors que la Isabel sent just abans de conèixer el seu fill. Perquè el desig de no fallar ens col·lapsa i ens desborda martellejant-nos sobretot amb una pregunta: Ho faré bé?

«Isabel el va mirar de fit a fit. Era la primera vegada que el veia. La seva imatge de nen indefens i desvalgut li va causar un gran impacte. Només de veure’l, la inseguretat i la por que la dominaven van desaparèixer de cop i volta i van donar pas a una tendresa totalment desconeguda.»

Mitjançant un text de gran tendresa i una innegable força narrativa, Ricardo Alcántara desgrana una història que provocarà que en tancar les pàgines d’aquest àlbum una mare senti un impulsiu desig d’abraçar el seu fill o filla. Felicito a l’editorial per haver escollit l’argentina Rebeca Luciani, que amb el seu magnífic art ha creat unes il·lustracions intenses i emotives que acompanyen a la perfecció el relat construint un àlbum meravellós que des d’aquí us recomano de tot cor.

Sílvia Cantos

Ressenya Motril 86

Títol: Motril 86

Autor: Muriel Villanueva

Edició: Proa, 2013

Pàgines: 288

ISBN: 9788475884226

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la de sensacions, una bonica història que navega entre el record i la imaginació d’una dona que es troba a les portes de la maternitat.

L’any 1986 la Mar, de deu anys, engega unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà exerceix de professora i comparteix pis davant el mar. El trajecte en cotxe juntes, en què recullen un jove autoestopista descarat, canten cançons i es discuteixen per qualsevol ximpleria, és una prova de foc. L'estada a la costa de Granada, on la Mar fa noves coneixences, és una intensa aventura d'iniciació als sentiments i a la vida.

La Muriel juga hàbilment amb l’estructura de la història saltant del present al passat, traslladant-nos amb increïble senzillesa als anys 80. Amb una excel·lent riquesa en les descripcions, que amb tot luxe de detalls aconsegueix situar-nos a l’època que ella vol i amb la que enamorarà, sobretot, als que superem la trentena, que vam conviure amb els llibres de “Tria la teva aventura”, aquelles enganxifoses però adictives mans que llançàvem contra vidrieres i televisors, els fastigosos blandiblup, les bambes Victòria, les col·leccions de cromos i els radiocasset a piles amb les imprescindibles cintes TDK.

A «Motril 86» la música és la gran aliada de l’autora, amb un repertori format per Alaska, Rick Astley, els Pets, Lluís Llach o Martirio entre d’altres el lector s’endinsa en la narració i viu amb força algunes escenes, com la que emmarca “madurito interesante” de la Martirio, sense cap mena de dubte, podem afirmar que aquesta novel·la té la seva pròpia banda sonora.

Al punt d’origen trobem una dona embarassada que sent la necessitat de reviure un moment especial de la seva pròpia infantesa, davant la inevitable por a la seva imminent maternitat. L’autora desgrana com una nena de deu anys creix en un format de família poc habitual a l’època, envoltada de dues mares i una colla d’amics i coneguts entranyables, divertits i en algun cas, d’allò més peculiar, no us perdeu el genial Flores, un caradura divertit que no té preu.

En aquestes pàgines conviuen escenes sorgides d’una imatge, en ocasions evocadora d’un record dolç i, en d’altres un puntet amarg, un relat intens amb moments divertits i fins i tot un pèl surrealistes, vaja com els que hem viscut tots aquells que tractem amb nens i nenes sense pèls a la llengua (o sigui, tots!)

Aquí tens un tastet del llibre  

Sílvia Cantos