Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris suïcidi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris suïcidi. Mostrar tots els missatges

dijous, 29 de novembre del 2018

Amor (i temor) de mare

Tot el bé i tot el mal
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2018
Pàgines: 400
ISBN: 9788466424400
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 20,50€

L’autèntic missatge, de vegades, és tot allò que no es diu.

Avui us recomano una gran novel·la. Una història intimista amb caire de thriller amb una protagonista inoblidable, la Reina.

La Care ho ha tornat a fer. Una altra novel·la sensacional, digna de ser recomanada però sobretot, llegida. La primera part d’una bilogia centrada en la maternitat i la paternitat en la que trobem la Reina, per mi, el personatge més humà dels molts que han sorgit de la fèrtil imaginació de l’autora. Una professional d’èxit, una dona femenina i seductora, una mare patidora. Tan real com tu i com jo.

Tot el bé i tot el mal explora les emocions més humanes, el desig, la impotència i el sentiment de culpa són la tríada protagonista per a una dona abanderada de la tossuderia, que se sent captiva en un aeroport una nit de tempesta, maldant per abandonar un país estrany i tornar a casa on els fets s’han precipitat tot d’un plegat, posant del revés el seu món.

Care Santos ha esdevingut una experta en tocar temes amb i per a adolescents. L’època del dubte i la incertesa, de la rebel·lia i el despertar sentimental. La primera topada amb la cruel realitat i també, sovint, la gran excusa dels adults per explicar actituds i fets. Aquesta vegada, però, la protagonista col·lisiona de ple amb aquesta difícil etapa i ho fa, de la pitjor manera.

La comunicació. A priori sembla que estem més connectats que mai, però per poc que hi pensem, ens adonem que res més lluny de la realitat. La Reina, la protagonista d’aquesta novel·la és una experta en comunicació no verbal. L’autèntica, la que no controlem i se’ns escapa per cada porus de la pell. I tot i així, té problemes per llegir algunes persones, com l’Ulf Everink, personatge que a mesura la novel·la pren rellevància i desperta sentiments contraris en el lector.

Un secret latent, que no acabem de descobrir. Una melodia que ens acompanya al llarg de la història. La falta d’escrúpols en el món farmacèutic i l’amor, de parella, tan voluble enfront del de mare, incondicional.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, amb la seva anterior novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. 

Fes-ne un tastet aquí


Sílvia Cantos

dimarts, 23 de maig del 2017

Una bella melodia per llegir

Wolfgang (extraordinari)
Autor: Laia Aguilar
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 256
ISBN: 9788466422659
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14,90€
Premi Carlemany 2016


Em desplaço pel teclat... ballo, salto, em submergeixo dins la música com si tot jo m'hagués convertit en unes soles mans. I amb aquestes mans prodigioses ara faig pianos, ara fortes, ara un si bemoll, ara unes corxeres, ara uns arpegis... Toco com si fos el més gran; com si jo mateix fos la reencarnació del famós Wolfgang Amadeus Mozart.


Avui us recomano una història preciosa, entranyable i emocionant. Una grandíssima novel·la que t'encongeix l'estómac i t'eixampla el cor.

Laia Aguilar ha escrit un llibre com el seu protagonista: extraordinari. Un relat deliciós que captiva i emociona. Situa el focus d’atenció sobre un tema molt actual, el tractament de les intel·ligències múltiples, a través de la història d’un nen, que té un alt coeficient intel·lectual, però una important mancança a l’hora d’expressar i gestionar les seves emocions, afortunadament compta amb el poder de la música i la seva capacitat màgica de fer fluir les coses i, amb l’inestimable complicitat d’una professora molt especial.

És especialment destacable, la construcció dels personatges i els lligams que s’estableixen entre ells. L’autora mostra un domini inqüestionable a crear vides que traspassen el paper. Els esforços del senyor Carles caient en sac buit davant l'hermetisme emocional del nen. La dolçor de la Mia i el seu tracte tan proper amb en Wolfgang, d'una tendresa encantadora.

París, la ciutat de la llum, un somni per a tants viatgers, esdevé un punt d’inflexió en la gens senzilla relació pare-fill, aconseguint esquerdar el mur que els separa, facilitant un acostament amb moments tan evocadors com el que ens mostra en Wolfgang tocant el piano amb un grup de músics de carrer sobre el Pont Neuf de París, una escena sensacional en la que puc veure la cara d’orgull del senyor Carles observant el seu fill, tot sembla començar a rutllar quan un gran secret, que tenia frisós al lector, surt a la llum fent-ho trontollar tot.

La passió per el llenguatge, el dolor, la por, el buit. Els sentiments més primaris versus la racionalitat més dura. Una novel·la capaç de sacsejar-te, digna mereixedora del premi Carlemany per al foment de la lectura, sens dubte, amb Wolfgang, és molt fàcil enamorar-te de la lectura. Per això mateix, trobo que seria una gran tria per als plans de lectura de secundària, el recomanaria a joves d'entre 13 i 113 anys! ;-)

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008) i Pare de família busca (Alrevés, 2004)

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos

divendres, 21 d’octubre del 2016

I si al final de tot tampoc no trobes descans?

Memorias de un cadáver
Autor: Santi Baró
Edició: SM, 2016
Pàgines: 104
ISBN: 9788467590586
Edat: a partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 8,85€

Avui us recomano una novel·la amb un inici tan inquietant i trepidant que l’autor ens capbussa en una història intensa, breu i complexa com ho són els sentiments humans i la mateixa vida.

La Bela pateix molt i se sent incompresa per la seva família, pels amics i, fins i tot pels desconeguts. No pot més, la seva vida no té cap sentit. I decideix posar-hi acabant amb ella i amb el patiment que no la deixa viure. Ara bé, acabarà tot amb aquesta difícil decisió?

Una mare depressiva, un pare arrogant i masclista carregat de supèrbia i una germana perfecta, bonica, intel·ligent, amb èxit, vaja, un exemple a seguir. Tot plegat, una suma massa feixuga per la protagonista d’aquest relat, una pressió insuportable.

La vaig escriure a raig diu el Santi i, la veritat és que jo vaig tenir la mateixa sensació durant la lectura, no podia deixar-la, és intensa, és potent, té un ritme brutal i a més, passatges com el que descriu el dolor dels pares i els avis davant la mort d’una filla són tan impactants, que l’emoció traspassa violentament les pàgines i sacseja al lector.

M’encanta com la connexió que les germanes no han tingut en vida, esclata com un coet amb la mort unint-les més del que mai ho han estat. Això i tota la novel·la ens fa pensar en les absurdes prioritats que ens marquem sovint a la vida, donant importància a coses que potser no la tenen i, com permetem que la interpretació que fem de certes actituds o sentiments ens impedeixen copsar el sentit real de les mateixes, provocant que petits malentesos esdevinguin grans boles de neu, del tot imparables.

Estic convençuda que un debat amb joves que hagin llegit aquesta novel·la ha de ser d’allò més interessant, jo no penso perdre la ocasió de fer-ho amb els participants del club de lectura juvenil. Sovint, les seves opinions i reflexions em deixen astorada i ben segur que aquest Memorias de un cadàver generarà una tertúlia fascinant!

Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965). De ben jove es va adonar que el taller de joieria familiar no era el futur que desitjava. Es va dedicar de ple a la literatura i ha guanyat molts premis, d'entre els quals destaca el Gran Angular (dos cops), el Barcanova o el Joaquim Ruyra. I ho he de reconèixer, és un dels meus autors de juvenil preferits!

Comença a llegir ara


Sílvia Cantos