Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mares i fills. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris mares i fills. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 de maig del 2017

Una bella melodia per llegir

Wolfgang (extraordinari)
Autor: Laia Aguilar
Edició: Columna, 2017
Pàgines: 256
ISBN: 9788466422659
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14,90€
Premi Carlemany 2016


Em desplaço pel teclat... ballo, salto, em submergeixo dins la música com si tot jo m'hagués convertit en unes soles mans. I amb aquestes mans prodigioses ara faig pianos, ara fortes, ara un si bemoll, ara unes corxeres, ara uns arpegis... Toco com si fos el més gran; com si jo mateix fos la reencarnació del famós Wolfgang Amadeus Mozart.


Avui us recomano una història preciosa, entranyable i emocionant. Una grandíssima novel·la que t'encongeix l'estómac i t'eixampla el cor.

Laia Aguilar ha escrit un llibre com el seu protagonista: extraordinari. Un relat deliciós que captiva i emociona. Situa el focus d’atenció sobre un tema molt actual, el tractament de les intel·ligències múltiples, a través de la història d’un nen, que té un alt coeficient intel·lectual, però una important mancança a l’hora d’expressar i gestionar les seves emocions, afortunadament compta amb el poder de la música i la seva capacitat màgica de fer fluir les coses i, amb l’inestimable complicitat d’una professora molt especial.

És especialment destacable, la construcció dels personatges i els lligams que s’estableixen entre ells. L’autora mostra un domini inqüestionable a crear vides que traspassen el paper. Els esforços del senyor Carles caient en sac buit davant l'hermetisme emocional del nen. La dolçor de la Mia i el seu tracte tan proper amb en Wolfgang, d'una tendresa encantadora.

París, la ciutat de la llum, un somni per a tants viatgers, esdevé un punt d’inflexió en la gens senzilla relació pare-fill, aconseguint esquerdar el mur que els separa, facilitant un acostament amb moments tan evocadors com el que ens mostra en Wolfgang tocant el piano amb un grup de músics de carrer sobre el Pont Neuf de París, una escena sensacional en la que puc veure la cara d’orgull del senyor Carles observant el seu fill, tot sembla començar a rutllar quan un gran secret, que tenia frisós al lector, surt a la llum fent-ho trontollar tot.

La passió per el llenguatge, el dolor, la por, el buit. Els sentiments més primaris versus la racionalitat més dura. Una novel·la capaç de sacsejar-te, digna mereixedora del premi Carlemany per al foment de la lectura, sens dubte, amb Wolfgang, és molt fàcil enamorar-te de la lectura. Per això mateix, trobo que seria una gran tria per als plans de lectura de secundària, el recomanaria a joves d'entre 13 i 113 anys! ;-)

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008) i Pare de família busca (Alrevés, 2004)

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos

dissabte, 3 d’octubre del 2015

Ressenya Fils i tisores

Títol: Fils i tisores
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Rebeca Luciani
Adaptador: Tina Vallès
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 64
ISBN: 9788415975380
Edat: De 8 a 10
Nota: ♥♥♥♥

Us proposo descobrir un llibre preciós, de gran tendresa i carregat d’emocions  sobre els lligams invisibles però existents entre mares i fills.

La casa nova és tan gran que a Raquel li fa por... Per això no se separa de la seva mare, com si estiguessin cosides. Però la mare, que no és modista però té molta traça amb les tisores i els fils, té un pla. Li farà un vestit molt especial i, a més, gràcies a uns fils de colors, li demostrarà que, encara que no estiguin juntes, sempre estaran unides. 

«-Totes les mares fem olor de mare. Olora’m.
La Raquel se li va acostar i la va ensumar a fons. Es va omplir els pulmons amb l’olor de la mare.
-          Quina bona olor! –va comentar, convençuda que la mare feia l’olor de l’afecte.»

Vaig tancar el llibre, el vaig amanyagar entre els meus braços i vaig exclamar És preciós!! Mentre una sensació de calidesa s’estenia dins meu. Sóc una gran lectora i sóc mare, aquest llibre està dirigit a aquells lectors que comencen a caminar sols en el món de les lletres. Ara bé, jo el que us recomano de cor és que compartiu aquesta lectura amb ells, us animo a totes les mares a llegir aquest llibre als vostres fills, us garanteixo que serà com fer-vos un regal tots plegats. El relat contingut en aquestes pàgines és una oda a l’amor materno-filial a través d’aquests fils invisibles (i indestructibles) que ens uneixen malgrat la distància que pugui existir entre nosaltres.

El tàndem format Alcántara i Luciani ja van explorar la maternitat en l’àlbum il·lustrat Mishiyu (Combel, 2014) una petita joia sobre l’adopció, en aquesta nova proposta per primers lectors tornen a col·laborar per regalar-nos una història sobre els fils invisibles que uneixen les persones que s’estimen,

L’inici del relat ens fa intuir que les protagonistes viuen una situació delicada, hi ha una absència important que crea un clima de desemparament en la petita Raquel. És tanta la tendresa i la bellesa continguda en aquest llibre que només puc dir-vos, sisplau, llegiu-lo però sobretot, compartiu-lo.

Fes-ne un tastet.


Sílvia Cantos