dimarts, 31 de maig del 2016

Meteorologia, música i poesia!

Títol: Al cel cabretes...
Autor: Lola Casas i Alfred R. Picó
Il·lustrador: Mercè Galí
Edició: Barcanova, 2016
Pàgines: 57
ISBN: 9788448939267
Edat: De 5 a 10
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 12,90€

Avui us recomano un preciós àlbum il·lustrat, un llibre que conjuga amb un encert magistral meteorologia i poesia i a més ho amaneix amb música, amb el qual els lectors descobriran algunes de les moltes sorpreses que amaga el cel! I és que la meteorologia és plena de curiositats, de poesia i de música. Voleu saber que se sent viatjant per l’atmosfera, com sona una tempesta musical o, quin és el país del món amb més tempestes elèctriques, doncs amb aquest llibre ho descobrireu!

Què hi trobarem en aquest llibre? Doncs des de poemes amb el sempre encertat estil de Lola Casas, petits textos de gran interès al voltant de diversos fenòmens meteorològics, dites i frases fetes i música. Val a dir que d’aquest últim punt a banda, evidentment, dels textos de coneixements i curiositats sobre llamps i trons se n’ha cuidat l’Alfred, sembla ser que és un gran coneixedor de la música clàssica i per acompanyar aquestes pàgines ha buscat les peces més adients, intens treball que cal reconèixer i valorar, ja que dóna veu a peces poc conegudes, fet que val la pena, doncs és força habitual que les referències musicals a peces clàssiques, especialment quan es dirigeixen als més petits, siguin força repetitives. La cirereta del pastís la posen les il·lustracions de Mercè Galí, que trobo no podien ser més encertades, senzilles, evocadores, lliures i d’una aparent simplicitat que amaga molt i bon treball.

Amb al cel cabretes descobrirem moltes i fascinants dades com ara el fet que el primer rastre d’un home del temps data de 2600 anys! Que poden arribar a ploure coses ben estranyes, com ara fang, granotes, peixos, mantega i fins i tot tinta! També podrem descobrir quin és l’origen del Maneki-neko, aquest gat japonès que mou la pota amunt i avall. Val la pena també pensar quan ens queixem del fred o de la calor que fa que en alguns indrets del planeta poden arribar a donar-se temperatures extremes que van des dels 56,7º positius fins als 71,2º negatius, què? Ja no ens queixem tant, oi? I pensar que ha arribat a caure una pedregada amb pedres que superaven el quilo de pes fa una mica de por....

Com veieu es tracta d’un llibre que podem llegir a estones, que no exigeix una lectura continuada i que sempre podem anar a buscar en moments determinats, per exemple el dia que plogui a bots i barrals i mirar què ens explica dels xàfecs.


Lola Casas (Mataró, 1951) és mestra de primària jubilada. Assegura que no acaba de creure’s del tot el fet que sigui poeta, més aviat es considera una mestra que escriu poemes, tot i que porta més de quaranta obres publicades entre assaigs sobre literatura, contes i poesia per a públic infantil i juvenil. És una gran activista per el foment de la lectura, ha engrescat a diverses generacions de lectors.

Alfred Rodríguez Picó (Barcelona1958) és un meteoròleg conegut sobretot per la seva faceta com a presentador en programes de televisió i ràdio. Meteoròleg autodidacta, als nou anys va tenir el seu primer observatori meteorològic en la seva casa d'Horta-Guinardó. Als quinze anys va començar a treballar a l'Institut botànic de Montjuïc, als setze es va iniciar professionalment com a informador de meteorologia a Ràdio Barcelona i col·laborant amb el Servicio Meteorológico Nacional i als disset inicià les observacions a l'Observatori de Montjuïc. Després d'una curta estada a França, on conegué el sistema meteorològic francès, tornà a Catalunya i començà a estudiar meteorologia pel seu compte. Ha col·laborat amb premsa i ràdio i ha publicat diversos llibres de caràcter divulgatiu. Aficionat musical i germà del compositor Jesús Rodríguez Picó, toca el clavicèmbal; aquesta afició l'ha portat a combinar música clàssica amb la faceta meteorològica. Actualment dirigeix l'empresa de prediccions meteorològiques TAIKO Meteorologia.

Mercè Galí (Barcelona, 1973) Ha il·lustrat contes, llibres de text, cartells, portades de revistes i altres projectes. Des de molt petita ha estat amant de la literatura per a petits, va créixer envoltada de contes a la llibreria dels seus pares, on es passava hores tafanejant il·lustracions. En la seva faceta musical, va formar part de Dúmbala Canalla, un grup que interpretava música balcànica, en el qual exercia com a cantant, lletrista i hi tocava la pandereta.

Fes-ne un tastet

Sílvia Cantos

divendres, 27 de maig del 2016

Un còmic molt bèstia

Per Mireia Martínez

Títol: Hoy he ha pasado algo muy bestia
Autor: Daniel Estorach, El Torres, Julián López
Edició: Norma, 2016
Pàgines: 136
ISBN: 9788467922257
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 18€

Avui us recomano Hoy he ha pasado algo muy bestia, un còmic que revisita el gènere dels superherois i la ciència ficció per oferir-nos un univers més proper i més humà. Una lectura fresca, addictiva i molt potent.

Daniel Estorach és el creador de l’univers Hoy me ha pasado algo muy bestia, un projecte absolutament transmèdia. Va començar com un bloc, va fer el salt al paper en forma de novel·la, i ara s’adapta al còmic amb guió d’El Torres, dibuix de Julián López, tintes de Juan Albarrán i color de Fran Gamboa. Estorach s’ha envoltat d’un equip artístic de primeríssima línia obtenint un resultat final excel·lent.

Us proposo capbussar-nos en la trama. Us imagineu llevar-vos un matí i descobrir que teniu poders? Això mateix és el què li succeeix al protagonista de Hoy me ha pasado algo muy bestia. En Daniel és un noi normal i corrent que experimenta un canvi radical en la seva vida quan descobreix que posseeix una força desmesurada. A partir d’aquest moment, inicia un procés d’aprenentatge per controlar i canalitzar el seu nou talent, que en ocasions li comporta més d’un embolic. Ben aviat, el nostre heroi urbà se n’adona que no està sol, altres persones també compten amb poders especials. Junts inicien una croada per combatre la delinqüència i el crim a la ciutat de Barcelona i al poble on viu en Daniel, Vilassar de Mar. Però la vida d’un superhome no és mai fàcil, i el protagonista del còmic viu en pròpia pell els dubtes, les renúncies i la dualitat entre el bé i el mal, així com les seves conseqüències.

Parlant amb Daniel Estorach descobrim que el Daniel de la història guarda moltes semblances amb el seu autor. Comparteixen nom i tots dos són vilassarencs, no podia ser simple coincidència! El Daniel de carn i ossos ens revela que algunes de les situacions que relata el còmic estan inspirades en fets reals, a partir de les quals ha desenvolupat aquest món de ciència ficció. Tanmateix, les localitzacions amb Barcelona com a teló de fons són molt conegudes pels lectors. Tot això contribueix a donar veracitat i versemblança a la història explicada.

Crec que és especialment interessant com Estorach planteja la figura de l’heroi. Ens presenta un Daniel amb poders, sí, però també amb maldecaps quotidians, feina, parella... Una humanització de l’heroi que cerca l’empatia del lector.
No és fàcil ser superheroi, això ens queda clar. Tot i que pot sonar tòpic, un gran poder comporta una gran responsabilitat. La metamorfosi que viu el protagonista a través de l’assimilació, l’aprenentatge, les renúncies, la presa de decisions, el converteixen en una persona nova i diferent. La reflexió sobre el concepte heroi, recollida a les pàgines 72 i 73, és esplèndida i extrapolable a altres contextos.

            “¿Crees que tienes poderes? Todos tenemos poderes. Pero, ¿qué finalidad tiene ese poder? ¿Sirve a algún propósito? Rompe los muros que te oprimen. Rompe el esquema con el que configuras la realidad. No pienses. Siente. Cuando obtuviste tu poder, tu primer pensamiento fue: “seré un héroe”. ¿Pero que es ser un héroe? Un héroe no conquista. No es un titán olvidado en la historia, que poco a poco se disipa. Un héroe no lucha por el mero placer de luchar. Un verdadero héroe protege. Un verdarero héroe salva. Un verdadero héroe ayuda a los que lo necesitan. Pero siempre hay un precio que pagar. Un héroe nunca llega a formar parte del todo de aquellos a los que salva. El suyo es un camino solitario. Proteger, salvar, ayudar y pagar un precio. O conquistar, luchar, dominar, y pagarlo igualmente.”

D’altra banda, Estorach ha creat amb encert un mosaic de personatges que envolten al Daniel. En tota història de superherois, hi trobem la figura de l’amic, la noia: en Rafa, en Xavier i  la Sara, tots ells amb un paper important. Destacar també, la dualitat del bé i del mal encarnades per Juan Blanco i Perro Negro, la gamma de grisos de tota història, perquè ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents. I sense oblidar-nos de l’imponent inspector Toga, un personatge destinat a creuar-se en el camí del nostre superheroi per unir forces.


 La proposta gràfica de Hoy me ha pasado algo muy bestia és molt potent. El dibuix del Julián López és sorprenent i funciona molt bé amb la història. L’expressivitat del seu llapis dota d’ànima al protagonista,  ja que podem percebre en tot moment el seu estat d’ànim. L’estructura dinàmica de la vinyeta, la força de les escenes de lluita, i les splash pages que captiven l’atenció del lector, creen un conjunt molt efectista.

Joventud: bella i idealista, temerària i inconscient.

L'artilleria de Mr. Smith. 
(Una història perfecta)
Autor: Francesc Puigpelat
Edició: Bambú, 2016
Pàgines: 200
ISBN: 9788483434055
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 14,90€

Al començament, això venia a ser com un joc. Juguem als fusells. Disparem. Portem un tanc, que divertit. Juguem als herois. A salvar el país. Però tot és mentida. La mort no és cap joc: és real i l'he vista de prop.

Avui us recomano una novel·la juvenil fantàstica. Un magnífic relat que ficciona a partir d'un dels capítols més desconeguts de la guerra civil espanyola, malgrat la seva transcendència.

A Balaguer, l'any 1938 la Guerra Civil feia tremolar-ho tot, per alguns, des de la seguretat i comoditat d'una casa benestant, això era quelcom molt llunyà. Una excursió, una coneixença que esdevindrà amistat i la cruesa de la realitat, quan hi topes de ple, farà que els esquemes de la vida del Xavier es desmuntin completament, per reorganitzar-se formant un nou dibuix totalment diferent.

Hi ha diversos aspectes que m'agradaria destacar: d'una banda, l'habilitat amb la qual l'autor aconsegueix que el relat flueixi convertint-se en una lectura àgil i agradable, amb ritme i emoció manté l'interès del lector fins al final. D'altra banda, aboca llum sobre un dels capítols més desconeguts de la història del segle XX: la batalla del Segre i sobretot, la manera tan encertada de fer-ho, aconseguint que el lector aprengui molt més amb una lectura plaent que el que possiblement obtindria d'estudiar un capítol en un llibre de text.

Sovint en aquest bloc, he comentat que valoro en els llibres, el fet que m'aportin quelcom més que una bona estona de lectura, però detesto profundament que intentin alliçonar-me sobre qualsevol cosa, és per això, que admiro el treball d'autors com Francesc Puigpelat que han sabut incorporar fets i persones reals de gran rellevància històrica, dins dels seus llibres, de manera que el lector pot creure perfectament que tot el que llegeix és ficció o també creure que tot és real, però en cap cas, tindrà la percepció d'estar rebent una lliçó d'història, malgrat, en certa manera, l'està rebent i, el que és més important, si més no per a mi, desperta la curiositat sobre uns fets que poden portar-lo a explorar en un capítol apassionant del nostre passat més recent. Per destacar-ne un de concret d'aquest llibre, els lectors descobriran i entendran el concepte La lleva del biberó i pot fer-los reflexionar sobre el fet que si haguessin nascut setanta anys abans, enlloc de tenir preocupacions com ara quin mòbil tenen, el nombre de seguidors a les xarxes socials o els likes que tenen les seves fotos, podrien haver-se trobat amb un fusell a les mans i anant de dret a una mort més que provable.

Per què agradarà, a més a més? Doncs perquè l'autor no perd de vista, el seu públic, i incorpora elements que el lector exigirà, aventures, intriga, un secret que apareix ja en el títol de la història i la presència d'una de les quotidianitats més indispensables en la vida de qualsevol jove, de qualsevol moment: els dubtes, la incertesa, la confusió, la necessitat de trobar respostes, l'amistat i el naixement de sentiments confusos i complicats de gestionar. De fet, en aquest mateix bloc ja us hem recomanat un parell de propostes del mateix autor El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (Bromera, 2015) i Romeu i Julieta (segona part) (Fanbooks, 2014).

Francesc Puigpelat i Valls (Balaguer, 1959) és professor universitari, escriptor i periodista. Es va llicenciar en Filosofia l’any 1982 a la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb el diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre adherit de la Fundació Catalunya Oberta. Ha escrit una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L’últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret.


Sílvia Cantos

dimarts, 17 de maig del 2016

L'aventura final de Paula Crusoe

Per Mireia Martínez



Títol: Paula Crusoe 3. Jungla urbana
Autor: Mathilde Domecq
Traductor: Fabián Rodríguez Piastri
Edició: Dibbuks, 2016
Pàgines: 104
ISBN: 9788416507207
Edat: a partir de 8 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 12,50€

Després de Náufraga i La distancia arriba Jungla urbana, que tanca amb nota la trilogia de Paula Crusoe, una deliciosa proposta de còmic infantil sobre les aventures d’una família que pateix un naufragi i arriba a una illa deserta de l’oceà Índic. 

En aquest tercer volum la narració s’accelera, els escenaris es multipliquen i l’univers de Paula Crusoe s’amplia. La història experimenta girs inesperats que atorguen dinamisme al discurs i que plantegen noves incògnites al lector. A Jungla urbana, el Xavier, el Yoann, la Paula, la Beni i l’Ana es presenten més intrèpids i més valents que mai. El destí dels membres de la família Quillon queda a mercè de les onades d’un oceà capritxós. Més lluny que mai els uns dels altres, només la tenacitat i l’amor que senten farà possible el seu retrobament. 

Paula Crusoe aporta el seu granet de sorra al gènere clàssic de nàufrags i naufragis, revisitant i actualitzant el mite d’una gran història com és Robinson Crusoe. Amb un dibuix amable i dolç, la intensitat cromàtica de Jungla urbana és, si cap, més brillant i efectista que en els volums anteriors. Algunes vinyetes, absolutament pictòriques on la natura esdevé protagonista, són un autèntic plaer per als sentits. 


Mathilde Domecq (Marsella, 1982) és diplomada en Il·lustració per l’Escola d’Arts Decoratives d’Estrasburg. Ha col·laborat en premsa juvenil com Spirou, Pif Gadget, entre d’altres. És autora de la sèrie Basil & Melba (2006) per a la revista Tcho! Implicada en diferents projectes culturals i artístics, actualment viu i treballa a Berlín. 


Llegeix la ressenya de Paula Crusoe 1. Náufraga i 2. La distancia aquí



dissabte, 7 de maig del 2016

Univers Tomine

Per Mireia Martínez

Títol: Intrusos
Autor: Adrian Tomine
Traductor: Raúl Sastre
Edició: Sapristi, 2016
Pàgines: 128
ISBN: 9788494414015 
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 21,90€

Que Adrian Tomine és un dels grans ha quedat plenament demostrat. Amb Shortcomings (Mondadori, 2008) va captivar a crítica i públic, però el seu darrer treball Intrusos és absolutament imprescindible. Un dels còmics de l’any, sens dubte!

Un reflex de la vida, una mirada introspectiva de la societat actual, Intrusos és tot això i molt més. Tomine ha creat sis històries quotidianes, agredolces, tristes i silencioses; sis històries petites, molt humanes, però que el seu patetisme i el punt d’absurd que desprenen les fan molt grans. La veracitat d’aquestes vides tan poc extraordinàries, tan banals i vulgars però alhora tan reals, són una bufetada per al lector. Un còmic que remou emocions i que indueix a la reflexió.
A Amber Sweet, que a la protagonista la confonguin amb una actriu porno li condiciona la vida. Quelcom tan inversemblant marca la seva relació amb els altres, els homes especialment. A Vamos, Búhos trobem a dues ànimes perdudes, solitàries, immerses en una relació que penja d’un fil i que qüestiona els límits i les regles d’una parella. I, a Una breve historia del arte conocido como “hortiescultura” som testimonis de la història d’una idea, d’un projecte de negoci que el seu protagonista intenta tirar endavant amb tenacitat. Però, aviat som testimonis de la mediocritat i l’estancament, perquè les grans revolucions són fruit de ments privilegiades.

La màgia d’Intrusos rau en el tractament gràfic de cadascun dels relats, ja que ens capbussem en sis maneres diferents d’explicar i dibuixar una història. L’estructura de la vinyeta i la pàgina, el color, la línia, la retolació... Elements que canvien al servei  del discurs i que aporten una diversitat exquisida al conjunt. Traducido del japonés és un clar exemple de la versatilitat i la perícia de Tomine, ja que construeix la història a través dels escenaris i prescindeix de la presència física dels personatges, simplement magnífic!

Adrian Tomine (Sacramento, Califòrnia, Estats Units, 1974) és un autor de culte, un clar referent de la narració gràfica actual. Des de 1999 és col·laborador habitual a The New Yorker, signant cobertes que esdevenen autèntiques icones de la il·lustració. És també autor de Rubia deverano (La Cúpula, 2005, 2011), Sonámbulo y otras historias (La Cúpula, 2006), Shortcomings (Mondadori, 2008), Escenas de un matrimonio inminente : memorias prenupciales de Adrian Tomine (Sinsentido, 2012). 

Comença a llegir aquí


dijous, 5 de maig del 2016

Glamour barceloní en temps difícils

Títol: Somnis a mida
Autor: Núria Pradas
Edició: Columna Edicions, 2016
Pàgines: 464
ISBN: 9788466420587
Nota: ♥♥♥♥♥

El que realment la punyia era ser tan clarament conscient que
havia estat relegada a l'oblit per algú a qui ella mai no oblidaria.

Avui us recomano una novel·la molt especial, un relat basat en una de les botigues amb més anomenada i història de Barcelona: Santa Eulalia. Un relat emocionant i intens que heu de descobrir!

Aquesta és la història d'una dona, d'una empresa i d'un país. Trajectes vitals que avancen en paral·lel per el sinuós camí que és la vida. En un període històric convuls, assistirem a moments de joia i de dolor, al gaudi més deliciós i al plany més terrible. Amb uns fascinants telons de fons que vesteixen la història de forma immillorable: el món de la moda a les ciutats de Barcelona i París.

La Núria dóna vida a una col·lecció de personatges tan ben construïts, que en acabar la lectura el lector no podrà evitar preguntar-se quina serà la seva sort a partir d'aquell moment. Què passarà amb la Laia, en Ferran, l'Andreu, la Roser i és que, no és un de sol, sinó que la família que configura Somnis a mida esdevenen reals tots ells, els hem acompanyat al llarg de gairebé cinc-centes pàgines i el seu record, perdurarà durant anys en la memòria. La raó d'això, és el complex entramat d'emocions que ens fa somriure, entendrir-nos, excitar-nos, enrabiar-nos, angoixar-nos i plànyer les intenses vivències que transmet aquesta novel·la.

​Personatges reals i ficticis convergeixen en aquesta història, la família Molins altre ego dels Sans i, alguns de coneguts per tots com La Monyos o la Passionària tenen un lloc en aquestes pàgines. En aquest punt, cal destacar la tasca de documentació que s’amaga rere aquesta novel·la, un treball que s’endevina exhaustiu i està integrat amb tan encert que el lector no és conscient que està fent un apassionant viatge per la història.

El món de la moda i la seva evolució en el temps, adaptant-se a les necessitats de cada moment. El contrast entre el glamour i els temps convulsos, els infames i devastadors efectes de la guerra en les persones i la ciutat i, la cloenda del llibre: una dolça remembrança que pren vida a la mirada del lector, que pot veure i escoltar amb emoció els records conjurats per l’Andreu i la Laia, en la que és una escena absolutament deliciosa i molt cinematogràfica.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), dues lectures memorables que us animo a descobrir!

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos