Allunyar-se, desconnectar i retrobar-se de nou

Contando nubes

Autor: Núria Pradas

Edició: Edebé, 2018

Pàgines: 176

ISBN: 9788468335247

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 10,50€

¿Se puede llegar a olvidar a una persona? ¡Es horrible!

Dejar de pensarla es como negarle la existencia

Avui us recomano una novel·la juvenil inoblidable. Una història amb una càrrega emotiva tan gran que us arribarà a l’ànima. Un relat de superació i un clam a la vida.

La Maria, als seus escassos dinou anys es troba perduda en el propi dolor, després de patir un terrible accident de cotxe que li va arrencar el seu primer amor. Per intentar superar el dolor de la pèrdua, decideix passar les vacances amb l’àvia, al poble on havia estiuejat durant la infantesa.

Una vegada més, tinc el plaer de recomanar-vos una nova proposta de la Núria, sovint me’n declaro absoluta admiradora i ella, amb cada nou títol permet que em refermi en aquest sentiment. Contando nubes és una lectura fantàstica per a joves, perquè la Núria sap com escriure per arribar al lector, no hi manquen l’amistat, les emocions desbordants, tan característiques de la joventut, ni tampoc les complicitats familiars i l’amor.

No és tasca senzilla reparar un cor trencat, menys encara, quan es tracta d’un cor jove, en plena efervescència, que batega i s’emociona de forma explosiva. Així mateix ens ho transmet l’autora, que tracta el dol, d’una manera deliciosa, transmetent al lector els sentiments de la protagonista amb una transparència nítida que connecten amb ell. Però no penseu que us estic presentant un drama. En realitat, aquesta història és com una muntanya russa de sensacions, talment com la vida dels adolescents. Moments àlgids de complicitats i rialles, loopings vertiginosos que et deixen sense alè i moments de tensió, com quan veus que arribes al capdamunt d’una gran pujada que caurà en vertical.

L'amistat sincera retrobada, tot i els llargs parèntesi, sempre torna al mateix punt on la vam deixar, malgrat el temps transcorregut. Moments de connexió  fraternal entre germanes, el millor bàlsam per alleugerir la pena que carrega la María, que fins i tot veu com el bosc recupera els colors amb la presència de la Clara. Un toc d’humor, protagonitzat per l'àvia Berta, la seva amiga Encarna i un convidat inesperat, al voltant d'una partida de cartes acompanyada d'unes pastes i un vi dolç... Absolutament genial! I els versos de Kavafis, que s'erigeixen com un refugi per al cor trencat de la protagonista, res com la bellesa de la poesia per al dolor de l'ànima.

Hi ha molt bons moments en aquest llibre, imatges molt poètiques que retraten moments amb una nitidesa sorprenent. La por a oblidar una persona que ha estat molt important a la teva vida, la confusió de sentiments quan enyores un amor perdut i comences a sentir quelcom per algú altre o petons, però, petons d’aquells que encenen totes les estrelles del cel i desfermen tornados. Ho veieu oi? Aquest llibre s’ha de llegir!

Núria Pradas (Barcelona, 1954) Va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis a mida (Columna, 2016) i L’aroma del temps (Rosa dels Vents, 2018), lectures memorables que us animo a descobrir!

Comença a llegir!

Sílvia Cantos

Cercant l'ànima d'un perfum

L’aroma del temps

Autor: Núria Pradas

Edició: Rosa dels Vents, 2018

Pàgines: 416

ISBN: 9788416430727

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,90€

«Les olors van directes als sentits, són emocions pures.»

Avui us recomano una novel·la tan fascinant, com suggerent és el món dels perfums. Una historia que salta en l'espai i en el temps amb uns extraordinaria facilitat de transició per al lector i amb una forta càrrega emotiva.

Aquesta és la història d’en Pablo, un nen que queda orfe massa aviat, sol i desemparat ha de deixar la Barcelona que l’ha vist créixer per anar a viure amb uns parents que no coneix a un altre país, amb una altra llengua, la vida, en aquests moments, es vesteix de negre per un nen que es veu forçat a créixer massa ràpid.

Sento debilitat per les històries de la Núria, m’encanta la seva manera d’escriure. Els seus llibres, ja siguin dirigits a joves o a adults, són sempre lectures que et reconcilien amb la vida, ja que són ficcions tan ben trenades, documentades, pensades i elaborades que un cop convertides en novel·les, esdevenen vida real per al lector. No hi manquen mai l’emoció, la descoberta, la tristor, l’amor o el dolor i, per descomptat, la colla de personatges que apareixen a les seves pàgines, tenen una sòlida consistència i una dimensió tan ben creada que permeten al lector creure-se’ls i empatitzar amb ells, acompanyant-los al llarg de la història.  

Capbussar-te en la lectura de L’aroma del temps és fer un viatge pel fascinant món dels perfums per evocar-ne tots els matisos i descobrir una de les dones més interessants d’aquest món, com és Coco Chanel, una dona amb una vida única que va sumar la seva intuïció i exigència amb l'habilitat i el do innat d'un gran perfumista per allumar una fragància que esdevindria símbol d'una dona, d'una marca i de tota una època.

La Núria conjuga, com ja ho ha fet en anteriors novel·les personatges reals amb altres creats per la seva prolífica imaginació i, la conjugació de tots dona lloc a escenes i situacions precioses, com ara el primer contacte d'un jove Pablo amb el món dels perfums a través d'en Beaux, un moment realment molt bonic. Els paratges també hi ajuden, la sempre suggerent París amb el seu símbol nacional, la torre Eiffel, és un dels escenaris on l’autora ens fa viatjar i, naturalment també ens porta a Grasse, capital francesa del perfum. Amb el vostre permís, em permetré destacar també la presència que pren la meva vila d’acollida, Vilassar de Mar, que podríem batejar com la capital catalana de la flor, no endebades hi tenim el Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya ;-)

Els capricis del destí, que sovint no creuen persones i sentiments en sintonia, les serventes i la novel·la radiofònica com a entreteniment i la normalització dels abusos per part dels senyors i, per sobre de tot, el fascinant procés de creació d'un perfum i els punts en comú amb l’escriptura d'una novel·la són els arguments que us dono per llegir aquesta novel·la, sense oblidar-nos mai de la importància cabdal de trobar l'ànima d'un perfum.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis a mida lectures memorables que us animo a descobrir!

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Glamour barceloní en temps difícils

Títol: Somnis a mida

Autor: Núria Pradas

Edició: Columna Edicions, 2016

Pàgines: 464

ISBN: 9788466420587

Nota: ♥♥♥♥♥

El que realment la punyia era ser tan clarament conscient que

havia estat relegada a l'oblit per algú a qui ella mai no oblidaria.

Avui us recomano una novel·la molt especial, un relat basat en una de les botigues amb més anomenada i història de Barcelona: Santa Eulalia. Un relat emocionant i intens que heu de descobrir!

Aquesta és la història d'una dona, d'una empresa i d'un país. Trajectes vitals que avancen en paral·lel per el sinuós camí que és la vida. En un període històric convuls, assistirem a moments de joia i de dolor, al gaudi més deliciós i al plany més terrible. Amb uns fascinants telons de fons que vesteixen la història de forma immillorable: el món de la moda a les ciutats de Barcelona i París.

La Núria dóna vida a una col·lecció de personatges tan ben construïts, que en acabar la lectura el lector no podrà evitar preguntar-se quina serà la seva sort a partir d'aquell moment. Què passarà amb la Laia, en Ferran, l'Andreu, la Roser i és que, no és un de sol, sinó que la família que configura Somnis a mida esdevenen reals tots ells, els hem acompanyat al llarg de gairebé cinc-centes pàgines i el seu record, perdurarà durant anys en la memòria. La raó d'això, és el complex entramat d'emocions que ens fa somriure, entendrir-nos, excitar-nos, enrabiar-nos, angoixar-nos i plànyer les intenses vivències que transmet aquesta novel·la.

​Personatges reals i ficticis convergeixen en aquesta història, la família Molins altre ego dels Sans i, alguns de coneguts per tots com La Monyos o la Passionària tenen un lloc en aquestes pàgines. En aquest punt, cal destacar la tasca de documentació que s’amaga rere aquesta novel·la, un treball que s’endevina exhaustiu i està integrat amb tan encert que el lector no és conscient que està fent un apassionant viatge per la història.

El món de la moda i la seva evolució en el temps, adaptant-se a les necessitats de cada moment. El contrast entre el glamour i els temps convulsos, els infames i devastadors efectes de la guerra en les persones i la ciutat i, la cloenda del llibre: una dolça remembrança que pren vida a la mirada del lector, que pot veure i escoltar amb emoció els records conjurats per l’Andreu i la Laia, en la que és una escena absolutament deliciosa i molt cinematogràfica.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d’una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia. Es va llicenciar en Filologia Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a la literatura per adults amb Sota el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La noia de la biblioteca (Columna, 2014), dues lectures memorables que us animo a descobrir!

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Novel·la història per joves? Sí!!!

Títol: La filla de l'argenter

Autor: Núria Pradas

Edició: Animallibres, 2016

Pàgines: 152

ISBN: 9788415975816 

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,95€

La cobdícia, l'arma més letal de què disposa l'home, se li va enroscà als ulls, li tenyí la veu, que se li tornà ronca, i li sortí enfora feta paraules.

Avui us recomano una novel·la juvenil on l'amor i l'acció caminen alhora trenant una bella història que captivarà als lectors! 

M'ha encantat. No puc dir-ho d'una altra manera. La darrera proposta de Núria Pradas és un llibre excel·lent que ens acosta a un fragment de la nostra història, mitjançant una narració tan ben trenada que el lector ni se n'adonarà que assisteix a una preciosa lliçó d'història mentre va desgranant aquestes pàgines. M'ha recordat a Sota el mateix cel (Columna, 2013), un altre molt bon títol de la mateixa autora que tot i estar encasellat com a narrativa juvenil-crossover és d'aquells llibres que pots gaudir independentment de l'edat que tinguis, perquè senzillament, és una bona història, magníficament narrada.  

- Jo... a mi m'agradaria tant passar la vida al vostre costat... Sé que és atrevit, que no ho hauria ni de somiar...

- Ja sabeu que és costum que siguin els pares qui arreglin els matrimonis. Jo no puc triar marit, Kahïm.

- Però i si jo parlés amb Jacob?

- Us hi atreviríeu?

- Si em doneu el vostre permís, m'atreviria a menjar-me el món!

Els dos joves es van mirar i van esclatar en rialles nervioses.

- El teniu, Khaïm. 

El rostre de Raquel s'enfosquí de cop.

- Però no hauríem de fer-nos il·lusions.

La mà del noi avançà fins a reposar damunt el rostre de Raquel. Ella s'estremí tota.
- La il·lusió és l'únic que ningú ens pot prendre -va dir Khaïm, mirant-la amb dolcesa.

   

Dolça, innocent, sincera. Tres dels molts adjectius positius que podríem atorgar a La filla de l'argenter. Amb la Raquel i en Khaïm ens enamorem, amb en Jofre patim la rebel·lia i l'inconformisme propis de l'adolescència. Aquests tres personatges que suporten el pes de la novel·la gaudiran de l'afecte del lector immediatament. La seva joventut, els dubtes i el desconcert que viuen en molts moments resultaran molt propers al qui vagi desgranant aquestes pàgines.

M'agraden els llibres que m'aporten quelcom més que una estona de divertimento, però que ho facin sense resultar moralistes ni alliçonadors, sé que demano molt i sovint, ho trobo a faltar en les meves lectures, però no en aquest cas. La Núria, a banda d'una bonica història, ens parla del dolor d'uns fets que van marcar la història del poble jueu a Catalunya. Al llarg de la novel·la trobem enriquidors passatges que parlen de la més terrible epidèmia que assolà el nostre país: la Pesta, de la qual Barcelona no en va estar exempta i que alguns, de manera totalment absurda i injusta van atribuir als jueus, així com també els costums, tradicions, creences i sentiments d'un poble que va ser injustament tractat i que va patir prohibicions, robatoris, atacs i assassinats. 

Van buidar els dipòsits de la casa per evitar que l'ànima de Jacob, un cop abandonat el cos, s'hi anés a banyar i la fes malbé. Van girar tots els espills de cara a la paret i van cobrir amb teles els quadres i els ornaments. Van ajustar les finestres i van posar al balcó l'estandard de la confraria funerària del call.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d'una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules "li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia". Es va llicenciar en Filologia Catalana l'any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l'escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l'any 1995, iniciant així una tasca literària que s'ha mogut sempre en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil fins que aquest any passat va publicar La noia de la biblioteca una novel·la excel·lent que ja us vam recomanar aquí al bloc.

Resumint, una gran tria per oferir a joves de qualsevol edat. Una preciosa història magníficament narrada!

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

Ressenya La noia de la biblioteca

Títol: La noia de la biblioteca

Autor: Núria Pradas

Edició: Columna, 2014

Pàgines: 348

ISBN: 9788466418942

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la sensacional, una història preciosa amb un emblema nacional com a teló de fons, la Biblioteca de Catalunya, lletres i emocions a flor de pell, no deixeu de llegir-la!

La història comença amb una fosca nit d’estiu amb la Setmana Tràgica de negre rerefons, que ens capbussa inevitablement en aquell moment, gràcies a les magnífiques descripcions de la l’autora, una de les coses que més em meravella de la seva prosa, és la magistral habilitat amb la qual és capaç de dibuixar personatges, espais i situacions. Amb ella aconsegueix provocar un remolí que emergeix de la pàgina i captura al lector transportant-lo dins de la història, fins al punt que aquest s’estremeixi llegint passatges com aquest:

«De tant en tant, ben a prop, sentien espetegar un tret

que era més sec i cruel que tots els silencis anteriors.»

Per les que treballem en biblioteques o, senzillament ens les estimem, topar-nos amb una història com aquesta, amb personatges tan genuïns com Donya Paquita, més coneguda com a Francesca Bonnemaison és pura delícia, ella que va ser una dona de la Renaixença, amb estudis d'art i idiomes, arran del seu matrimoni amb Narcís Verdaguer (cosí de Mossèn Cinto) es va introduir de forma clara en l'esfera de la intel·lectualitat burgesa catalana i en els cercles polítics de l'època. Emparant-se en els seus contactes establerts i dots socials, va poder tirar endavant l'ambiciós pla de crear una biblioteca per a dones.

Tornant a la Núria, és absolutament increïble la màgia que desplega aquesta dona amb les seves lletres, he de reconèixer que se’m van negar els ulls amb més d’un passatge. Certament, la Núria, amb les seves lletres, m’ha arribat al cor, escolteu sinó aquest fragment:

«- La felicitat? L’ha trobada, vostè, la felicitat?

- Suposo que no hi ha una ànima que no l’hagi coneguda; encara que, sovint, 

és tan fugaç, tan entremaliada i passatgera que...

Es va quedar en silenci; la mirada perduda en aquells instants 

que havien fugit, volant, del seu costat:

   - La gent que no l’ha coneguda mai deu tenir l’ànima adormida.»

La noia de la biblioteca és una novel·la de personatges, la Núria ha creat diversos caracters, tots ells tridimensionals, vides intenses, que traspassen les pàgines i te les creus, ja que estan dotades d’un passat i un present, d’emocions i caràcter, de sensibilitat o mesquinesa, en resum, la Núria, la Conxa, l’Eudald, l’Amèlia Pallerola, la Griselda i la senyora Paulina, són tan humans com qualsevol dels que esteu llegint aquestes línies i això amics, no és gens senzill d’aconseguir, se n’ha de saber, molt! Se n’ha de saber tant com en sap ella.

Dins la història, hi juguen un paper important, per descomptat la Biblioteca Nacional de Catalunya, però també hi ha altres elements que desenvolupen les diferents trames, és el cas dels inicis revolucionaris de la CNT o el paper imprescindible de noms com el de Carme Karr i la seva revista Feminal, que van tenir una funció clau en l’eclosió del feminisme català, un dels subtemes que podem trobar dins la narració.

Vull fer menció especial a la tasca de documentació prèvia que s’intueix rere aquesta novel·la, realment extraordinària i és que, no només es desgranen fets i personatges de l’època amb gran precisió de detall atorgant credibilitat a la història, sinó que la manera de descriure els costums, la moda, els ambients, fins i tot la manera de parlar i actuar de l’època estan exquisidament treballats dins la història. Això mostra un gran respecte de l’autora envers els seus lectors i personalment, li ho agraeixo.

D’un temps ençà ha sorgit un corrent força interessant dins la novel·la històrica de ficció autòctona, en el que partint d’un monument o espai emblemàtic es construeix una història que ficciona fets i personatges reals, aportant una proximitat al lector que reconeix espais i noms, exemples d’aquest moviment serien Desig de xocolata, Les torres del cel, L’arquitecte de somnis, El barri del sorral, La cuinera, L’hospital dels pobres i per descomptat La noia de la biblioteca, un corrent m’atrevirira a dir que femení, ja que tots aquests títols que us he mencionat estan signats per autores catalanes a les quals admiro, Care Santos, Coia Valls, Teresa Roig, Begoña Garcia Carterón, Tània Juste i, sense cap mena de dubte, Núria Pradas, autora que avui ens ha volgut acompanyar i que sense excusa possible, heu de llegir!

Aquí pots començar a llegir ara mateix!

Sílvia Cantos

Ressenya Sota el mateix cel

Títol: Sota el mateix cel

Autor: Núria Pradas

Edició: Columna, 2013

Pàgines: 176

ISBN: 9788466416375

Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Carlemany 2012

Avui us recomano una novel·la preciosa que narra un dels horrors històrics que van patir més de 22.000 dones a França, anomenades “tondues” (rapades traïdores), castigades per haver mantingut relacions amb els ocupants alemanys durant la Segona Guerra Mundial.

És l’any 1941, i Claire viu amb la seva mare al petit poblet de Cambes-en-Plaine, a la Baixa Normandia. El seu pare és un dels milers de francesos que ja no tornaran mai més a casa. La vida es fa difícil per a una jove amb ganes de menjar-se el món. I llavors arriben els alemanys. I, amb ells, Geert. El poble s’omple d’uniformes enemics. Els oficials es reparteixen per les cases del poble. Geert és enviat a la casa del mestre, la casa de Claire. De mica en mica, els dos joves deixen de mirar-se com a enemics i comencen a mirar-se com el que són: un jove de divuit anys i una noia de setze. S’estimen de debò. Però el destí que els va unir en aquelles circumstàncies tan adverses, els tornarà a separar. Rússia ha declarat la guerra a Alemanya. Els soldats alemanys se’n van al front rus. Geert i Claire no tenen dret ni a un darrer adéu...

La novel·la de la que us parlo avui m’ha captivat, m’ha enamorat i s’ha fet un raconet allà on s’emmagatzemen els millors records, probablement, el seu títol es dibuixarà quan algú em demani una recomanació o em pregunti algun dels llibres que més m’ha agradat. «Sota el mateix cel» és una història de sensacions i emocions contradictòries, que explica el despertar a l’amor adolescent, un fet, ja de per sí ple d’interrogants, produït, a més, en un moment terrible i amb qui, tot apunta, és la persona equivocada.

«Era ben plantat, l’alemany, va pensar, i en adonar-se d’aquest pensament 

que se li escapava, va bellugar el cap a dreta i a esquerra, com qui vol espantar 

una mosca. No, una mosca no. Un borinot. O una abella. 

Alguna cosa que ens pot fer mal.»

Núria Pradas ens desgrana la que, tranquil·lament pot haver estat la vivència de moltes parelles, no podem oblidar que 22.000 dones van ser cruelment castigades per uns sentiments, com els que viu la Claire, una noia que lluita contra el que sent posant per davant el record del seu pare, mort a files, davant l’inevitable enamorament envers un noi que pertany al bàndol contrari. Una tràgica i meravellosa història d’amor, a l’alçada dels mateixos amants de Verona.

«Des que l’havia mirat fixament, des que havia vist en els seus ulls els ulls 

d’Alfred, no aconseguia veure en aquell jove ni un botxí, ni un assassí.

Només hi veia un noi.

Un noi jove, ros i d’ulls blaus.

I Claire va pensar que allò no estava bé.»

La lectura d’aquesta història es planteja amb una estructura senzilla, de frases curtes, que la converteix en una interessant opció de lectura per a joves, tot i la duresa dels fets narrats, probablement podria situar-se en aquesta categoria emergent, els crossovers, novel·les recomanables tant per lectors joves com per adults, i no és d’estranyar, la Núria té en el seu haver més de quaranta títols publicats, la gran majoria destinats al públic infantil i juvenil.

Com veieu, «Sota el mateix cel» és una novel·la entranyable i emocionant, que t’atrapa i et transporta al moment narrat aconseguint fer-te sentir el patiment i la felicitat dels joves Geert i Claire. Un clam contra l’absurditat de les guerres produïdes entre homes i dones que, malgrat totes les diferències possibles, dormen sota el mateix cel. Una obra exquisida, magnífica i delicada, que parla de sentiments universals com el dubte, la por i la culpabilitat, però per damunt de tot, de l’amor.

«Era una conversa inusual i lenta, molt lenta, plena de pauses, 

de paraules no enteses, però, també, plena de somriures de complicitat. 

Perquè, sovint, els somriures parlen més que les paraules.»

Sílvia Cantos