Títol: La noia
de la biblioteca
Autor: Núria
Pradas
Edició: Columna, 2014
Pàgines: 348
ISBN: 9788466418942
Nota: ♥♥♥♥♥
Avui us recomano una novel·la sensacional, una història preciosa amb un
emblema nacional com a teló de fons, la Biblioteca de Catalunya, lletres i
emocions a flor de pell, no deixeu de llegir-la!
La
història comença amb una fosca nit d’estiu amb la Setmana Tràgica de negre
rerefons, que ens capbussa inevitablement en aquell moment, gràcies a les
magnífiques descripcions de la l’autora, una de les coses que més em meravella
de la seva prosa, és la magistral habilitat amb la qual és capaç de dibuixar
personatges, espais i situacions. Amb ella aconsegueix provocar un remolí que
emergeix de la pàgina i captura al lector transportant-lo dins de la història,
fins al punt que aquest s’estremeixi llegint passatges com aquest:
«De tant
en tant, ben a prop, sentien espetegar un tret
que era
més sec i cruel que tots els silencis anteriors.»
Per
les que treballem en biblioteques o, senzillament ens les estimem, topar-nos
amb una història com aquesta, amb personatges tan genuïns com Donya Paquita,
més coneguda com a Francesca Bonnemaison és pura delícia, ella que va ser una
dona de la Renaixença, amb estudis d'art i idiomes, arran del seu matrimoni amb
Narcís Verdaguer (cosí de Mossèn Cinto) es va introduir de forma clara en
l'esfera de la intel·lectualitat burgesa catalana i en els cercles polítics de
l'època. Emparant-se en els seus contactes establerts i dots socials, va poder
tirar endavant l'ambiciós pla de crear una biblioteca per a dones.
Tornant a
la Núria, és absolutament increïble la màgia que desplega aquesta dona amb les
seves lletres, he de reconèixer que se’m van negar els ulls amb més d’un
passatge. Certament, la Núria, amb les seves lletres, m’ha arribat al cor,
escolteu sinó aquest fragment:
«- La felicitat?
L’ha trobada, vostè, la felicitat?
- Suposo que no hi ha una ànima que no
l’hagi coneguda; encara que, sovint,
és tan fugaç, tan entremaliada i passatgera
que...
Es va quedar en silenci; la mirada
perduda en aquells instants
que havien fugit, volant, del seu costat:
- La gent que no l’ha coneguda mai deu tenir
l’ànima adormida.»
La noia de
la biblioteca és una novel·la
de personatges, la Núria ha creat diversos caracters, tots ells tridimensionals, vides
intenses, que traspassen les pàgines i te les creus, ja que estan dotades d’un
passat i un present, d’emocions i caràcter, de sensibilitat o mesquinesa, en
resum, la Núria, la Conxa, l’Eudald, l’Amèlia Pallerola, la Griselda i la
senyora Paulina, són tan humans com qualsevol dels que esteu llegint aquestes línies i això amics, no és gens senzill d’aconseguir, se n’ha de saber, molt! Se n’ha
de saber tant com en sap ella.
Dins la
història, hi juguen un paper important, per descomptat la Biblioteca Nacional
de Catalunya, però també hi ha altres elements que desenvolupen les diferents
trames, és el cas dels inicis revolucionaris de la CNT o el paper
imprescindible de noms com el de Carme Karr i la seva revista Feminal, que van
tenir una funció clau en l’eclosió del feminisme català, un dels subtemes que
podem trobar dins la narració.
Vull fer
menció especial a la tasca de documentació prèvia que s’intueix rere aquesta
novel·la, realment extraordinària i és que, no només es desgranen fets i
personatges de l’època amb gran precisió de detall atorgant credibilitat a la
història, sinó que la manera de descriure els costums, la moda, els ambients,
fins i tot la manera de parlar i actuar de l’època estan exquisidament
treballats dins la història. Això mostra un gran respecte de l’autora envers
els seus lectors i personalment, li ho agraeixo.
D’un temps
ençà ha sorgit un corrent força interessant dins la novel·la històrica de
ficció autòctona, en el que partint d’un monument o espai emblemàtic es
construeix una història que ficciona fets i personatges reals, aportant una
proximitat al lector que reconeix espais i noms, exemples d’aquest moviment
serien Desig de xocolata, Les torres del cel, L’arquitecte
de somnis, El barri del sorral, La cuinera, L’hospital
dels pobres i per descomptat La noia de la biblioteca, un
corrent m’atrevirira a dir que femení, ja que tots aquests títols que us he
mencionat estan signats per autores catalanes a les quals admiro, Care Santos,
Coia Valls, Teresa Roig, Begoña Garcia Carterón, Tània Juste i, sense cap mena
de dubte, Núria Pradas, autora que avui ens ha volgut acompanyar i que sense
excusa possible, heu de llegir!
Aquí pots començar a llegir ara mateix!
Sílvia
Cantos
