divendres, 28 de novembre del 2014

Agenda Literària - Primera quinzena de desembre

Per aquesta última setmana de novembre i els primers dies de desembre des de l’Agenda Literària de l’Històries us recomanem els següents actes.

Dòria Llibre de Mataró
Divendres 28 de novembre, 22h
Presentació del llibre F451 Documento de una lectura de Carla Aledo

Amb la participació de Jacint Fonolls, entès en cinema i Jordi Cuyàs artista polifacètic. Aquest és el projecte final de la il·lustradora que interpreta Farenheit 451 i per tota la obra de Ray Bradbury.



Biblioteca Ernest Lluch de Vilassar de Mar
Dimarts 2 de desembre, 19h
Presentació de La dona de gris d’Anna Maria Villalonga (Llibres del Delicte), a càrrec de Sílvia Cantos

La dona de gris és una novel·la que indaga en la psicologia de la soledat, de l’abandonament i de l’obsessió a partir d’una dona sense cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Una dona com qualsevol altra i un home que l’assetja.


Buc de llibres Mataró
Dijous 4 de desembre, 19:30h.
Presentació de John Fante, vidas y obra. Como un soneto sin estrambote d’Eduardo Margaretto (Alrevés Editorial)

Participarà a l’acte Eduardo Margaretto
Una rotunda i documentada biografia de l’autor italoamericà John Fante, "déu" de Charles Bukowski i el realisme brut. Un assaig pràcticament novel·lat per entendre millor "les vides” i l’obra de John Fante.

Dòria Llibre de Mataró
Dijous 4 de desembre, 19:30h
Presentació del llibre Líneas de flotación de la poeta Sílvia Llanto (Ultramarina Cartonera & digital)


La presentació anirà a càrrec de Glòria Farrés, Amaruk Kashyapanta, Rubén Bravo i l’autora.


Dòria Llibre de Mataró
Dimarts 9 de desembre, 19:30h.
Presentació del llibre infantil Els tentacles de l’abisme de Jordi Lopesino (Barcanova)

Nou títol de la col·lecció Els Setciències. En aquesta nova aventura, els Setciències s'endinsen en el món del silenci, en el gran blau, amb tots els seus misteris i la seva gran bellesa. Però, a més, també col·laboren activament en la desactivació d'una xarxa de delinqüents molt perillosa. Submergeix-te amb els Setciències en el fons marí i descobreix tots els secrets que hi amaga!


Buc de llibres Mataró
Dijous 11 de desembre, 19:30h
Presentació del llibre Verba, non facta. 99 contes intangibles de David Vila Ros (Editorial Voliana)
Participaran a l’acte David Vila, l'autor, i Jordi Solé, editor
Què passa quan la Lluna s’afarta de girar al voltant de la Terra? I quan mires algú i, literalment, el món s’atura? O quan el teu oncle et diu que vol convertir-se en mitjó? I què passa quan plouen llibres? La línia que separa la realitat i l’onirisme és més fina del que ens pensem. I és que, de vegades, les paraules compten més que no pas els fets.


"Aquests contes, com que són tan curts, divertits i sorprenents, quan comences a llegir-ne no trobes el moment de deixar de fer-ho, i penses va, un altre conte i prou… I al final, tot i que creies que el llibre et duraria dos o tres dies, te l’acabes d’una tirada, perquè hi quedes enganxat i no trobes la manera de deixar de llegir."

Ferran Pizarro

dijous, 27 de novembre del 2014

Ressenya Romeu i Julieta (segona part)

Títol: Romeu i Julieta (segona part)
Autor: Francesc Puigpelat
Edició: Fanbooks, 2014
Pàgines: 180
ISBN: 9788416297030
Edat: a partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥
Premi Ramon Muntaner 2014

Avui us recomano una novel·la molt original, divertida i entranyable, una història amb la qual ens plantejarem una pregunta que sovint fa por de formular: es pot viure sempre enamorat? I una magnífica excusa per descobrir als lectors joves una història clàssica com poques, la del tràgic amor dels amants de Verona.

Francesc Puigpelat ens presenta una combinació explosiva: elements d’origen arcaic com la Santa Inquisició i la més rància burgesia amb un llenguatge fresc i actual, no exempt de paraulotes, que farà que el lector s’hi senti identificat. El relat inclou versos d’algunes de les obres més emblemàtiques de Shakespeare, una genial manera de descobrir la obra del cèlebre dramaturg de forma subliminal i efectiva, tot plegat amb una narradora de luxe, ni més ni menys que Judith Shakespeare, filla del cèlebre autor.

«Però havien passat cinc anys de rutina. I una pregunta planava sobre el magí dels amants: com s'entenia que, de l'amor, en sorgís l'avorriment? Quan Julieta hi pensava, es revoltava: no suportava estar vora Romeu, no tenia res a dir-li ni res a preguntar-li, no tenia ganes de tocar-lo ni de ser tocada. A Romeu li passava igual.»

Si Romeu i Julieta destaca per ser la obra per excel·lència dedicada a l’amor, tan intens i apassionat com efímer, la proposta de Puigpelat és una reflexió carregada d’una esmolada ironia sobre l’efecte del pas del temps en les relacions amoroses. Sovint, davant el final d’una història que acaba amb un amor aparentment indestructible, em pregunto, com seran aquests amants que no veuen més que les gràcies de l’altre quan hagin passat dos, quatre o sis anys? Això mateix fa l’autor i m’encanta com ha portat als límits els joves amants, que convertits en una mena de zombis desperten en el lector tendresa i

«La memòria és un dels fenòmens més sensacionals dels matrimonis: uns i altres ho tenen tot guardat. I, quan arriba el moment, despleguen la llista de greuges amb una agilitat de simi.»

Francesc Puigpelat és professor universitari, periodista i escriptor. Compta en el seu haver una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L'últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret (2008). Aquesta experiència es nota en llegir-lo, doncs, tot i estar escrita en un registre informal, és una novel·la rodona, molt ben tramada que barreja alguns elements reals de la biografia de Shakespeare, a banda de la seva mítica obra, amb d’altres de la seva invenció, despertant la curiositat del lector, sempre amb un punt d’humor i sàtira.

«Va aprendre una cosa que el va deixar estabornit: les estimades, per més sublims i belles que siguin, no són àngels. Tenen cos, i això significa, entre altres coses, que sota el seu ventre suau i el seu meravellós melic hi ha uns budells fastigosos.»

El jurat del Premi Ramon Muntaner va decidir, amb gran encert, atorgar-li l’honor d’aquest reconeixement en la última edició. I amb tot el que he exposat en aquesta ressenya, que ningú es cregui que parlem d’una frivolitat que desmunta un clàssic de la literatura universal, en absolut: l’essència de la història parla de l’amor i la llibertat, d’estimar sense cadenes i recordeu, davant del dubte que...

«Estem fets de la mateixa matèria que els somnis.»


Sílvia Cantos

dimarts, 25 de novembre del 2014

Ressenya L'Endrapasomnis

Títol: L’Endrapasomnis
Autor: Michael Ende
Il·lustrador: Annegert Fluchshuber
Edició: Joventut, 2014
Pàgines: 28
ISBN: 9788426141781
Edat: de 6 a 9 anys
Nota: ♥♥♥♥

Avui us recomano la reedició d’un d’aquells títols imprescindibles, d’un reconegut autor de literatura infantil i juvenil com és el gran Michael Ende, un àlbum il·lustrat que ajuda als nens i nenes que tenen por a l’hora d’anar a dormir.


Tenir por als malsons ja és terrible per a tots els nens; doncs imagina per a una princeseta que es diu Dormissona i que viu al País de la Bona Son, on els seus habitants creuen que dormir bé és la cosa més important de totes les coses que es fan i es desfan. El rei del País de la Bona Son decideix viatjar pel món en la recerca d'un remei contra els malsons de la seva filla. 

No són pocs els llibres que utilitzen el tema de la por a la foscor com excusa en una història dirigida al públic infantil, n’apareixen constantment, però és important no oblidar els que tot i no ser nous, assoleixen l’objectiu: oferir una bona història on l’aprenentatge o la moralina quedi diguem que dissimulada, el més important és que els petits lectors i oients gaudeixin amb la narració, per tant si aquesta s’estructura amb un to alliçonador no funcionarà. Sovint em trobo llibres que fallen en aquest sentit, per això és una gran alegria assabentar-se de la notícia de reedicions de títols fantàstics com aquest Endrapasomnis, publicat originalment l’any 1986 i que ara l’editorial Joventut ens acosta de nou.

Realment la literatura infantil viu un gran moment actualment, amb una producció d'obres de gran qualitat, amb una colla d'autors i il·lustradors magnífics que s'aboquen en cadascun dels seus projectes i, per descomptat, compten amb el suport d'editorials que cuiden al detall les edicions oferint així, llibres preciosos que enamoren als lectors. Però també és cert que la literatura infantil i juvenil compta ja amb alguns clàssics imprescindibles que els petits i joves lectors, haurien de descobrir, noms com Maurice Sendak, Adela Turín, Leo Lionni, Arnold Lobel o el mateix Michael Ende.

Michael Ende és un autor de referència amb títols arxiconeguts com són La Història Interminable i Momo. Al llarg de la seva trajectòria, l’alemany va rebre múltiples reconeixements a la seva obra i va veure traslladats a la gran pantalla algunes de les seves obres més emblemàtiques. Traduït a 40 llengües, com deia a l’inici, és un autor imprescindible.

Sílvia Cantos 

diumenge, 23 de novembre del 2014

Ressenya La sopa de l'avi

Títol: La sopa de l’avi
Autor: Mario Satz
Il·lustrador: Albert Asensio
Edició: Babulinka, 2013
Pàgines: 60
ISBN: 9788494159008
Edat: de 12 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Atenció amics professors de secundària i pares d’adolescents, el títol que avui us proposo és una lectura imprescindible, una càpsula de literatura deliciosa amb una historia d’amor entre avis i néts. 

Una adolescent que ha decidit morir sota el pes incongruent de l’anorèxia és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa. La curació d’una malaltia com l’anorèxia no és fàcil, però no hi ha vis mèdica que superi l’amor, que és el que en definitiva acabarà ajudant la Catalina, qui molt aviat haurà de retornar al seu avi allò que aquest li va transmetre. 

«Que els seus somnis fossin millors que la seva realitat empitjorava les coses ja que donava ales a la seva fosca determinació fent-li pensar que tot allò que era impossible en la vida era ple de possibilitats en la mort.»

Un tòpic esdevé certesa amb aquestes pàgines, "l'ingredient principal és l'amor", un amor tan especial com l'existent entre avis i néts, una relació sovint de fascinació dels néts envers els avis, però també a l'inversa. Després de llegir aquesta emocionant història, el que podrien considerar-se simples ingredients per confeccionar una sopa; un api, una pastanaga, una patata, una ceba, un tros de pollastre, un porro, carabassa, blat de moro, julivert, alfàbrega, sal i… aigua, seran per vosaltres molt més que només aliments. Esdevindran petites fraccions de màgia, doncs màgiques són les paraules de l’avi Ezra.

«La realitat és tot, petita. El teu somni, el teu dolor, la teva fantasia, la teva manca de ganes de viure, la teva passió, la teva por, les teves pèrdues i les teves trobades.»

  
Aquesta és una d’aquelles lectures que en aparença poden semblar simples històries, però tan bon punt t’hi endinses, descobreixes matisos, emocions i un ús del llenguatge que enamora. Fa uns mesos vaig tenir la sort de conèixer en persona l’autor d’aquest text, Mario Satz i, a mesura que l’escoltava parlar sobre el que per ell representa la literatura em sentia inevitablement captivada per la seva narrativa, és un d’aquells savis que podries passar hores i hores escoltant sense cansar-te’n mai. No és d’estranyar doncs, que la seva prosa sigui difícilment classificable amb adjectius que no siguin: meravellosa, tendra, emocionant, profunda, certa, entranyable, imprescindible…

«Estimem aquells que ens fan lliures i independents -va dir per fi, amb un fil de veu- justament perquè en allunyar-nos d’ells ens acosten més i més a nosaltres mateixos.»

Menció especial a les il·lustracions d'Albert Asensio, que vesteixen aquestes pàgines, tal com us deia referint-me al text, no us limiteu a fer una mirada superficial, ja que cada imatge està farcida de matisos poètics convertint-les en l'immillorable complement a la història. 

Babulinka, l’editorial que ens acosta aquesta obra i en essència, la seva editora, la Mar González, són noms que heu de recordar si voleu descobrir LITERATURA, així en majúscules, als més petits de casa (bé, i als que no ho són també). Una editorial que proposa llibres per treballar la intel·ligència emocional i el creixement interior, dirigits a nens i joves, però recomanables per a  totes les edats. Amb poc més d’un any de vida, els títols que fins ara presenten són una clara demostració d’intencions que em fan dir-vos, sisplau, llegiu-los!

Fes-ne un tastet

Sílvia Cantos

dissabte, 22 de novembre del 2014

Ressenya Buh

Per Mireia Martínez

Títol: Buh. El camino a casa; El verano agridulce
Autor: Andy Runton
Edició: Barcelona: Thule Ediciones, 2012
Col·lecció: Isla Flotante
Pàgines: 156
ISBN: 9788415357049
Edat: a partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥

Amb aquest còmic, Thule presenta el primer volum de les aventures d’en Buh, un mussol solitari d’ulls grossos i posat moix. La sèrie continua amb quatre títols més, també editats en la col·lecció Isla Flotante: Buh, un poco tristón; Buh, lecciones de vuelo; Buh, la hora de los valientes; i Buh, historietas.

Aquest personatge creat per Andy Runton ha captivat als joves lectors dels E.E.U.U., i ha estat guardonat amb diferents premis. Un còmic sense mots en el qual la imatge és l’únic vehicle per a construir la història. Els infants són els encarregats de donar veu als personatges, i descobrir en Buh i les seves aventures a través de l’observació. El dibuix de Runton està dotat d’una capacitat narrativa excel·lent que permet seguir el fil de la història. Alhora, les expressions dels personatges, que representen clarament un sentiment o un estat d’ànim, i la combinació de símbols, que creen missatges i significats en diàlegs muts, són emfatitzats pel joc en blanc i negre.


Aquest volum ens regala dues històries sensibles, divertides i molt humanes. En la primera, El camino a casa, en Buh abandona la seva existència solitària i descobreix el valor de l’amistat de mà del cuc Gus. Una amistat inusual que segons l’ordre natural de les coses, però en Buh no té cap intenció de cruspir-se el seu nou amic. En Buh és un trosset de pa que vol companyia. En la segona, El verano agridulce, en Buh i en Gus aprenen que a vegades dir adéu no és per sempre, que cal deixar marxar a aquells que estimem, confiar i esperar que tornin a nosaltres.

Una bonica metàfora a través de les estacions i dos eixerits colibrís. Unes historietes mudes que ens arrenquen un silenciós somriure!

Mireia Martínez

Ressenya Lydie

Per Mireia Martínez

Títol: Lydie
Autors: Zidrou i Jordi Lafebre
Edició: Barcelona: Norma Editorial, 2011
Pàgines: 64
ISBN: 9788467904666
Nota: ♥♥♥♥♥


En la seva primera col·laboració Zidrou i Lafebre toquen literalment el cel. Ens presenten, amb una sensibilitat exquisida, un àlbum que desprèn humanitat i que commou de principi a fi.

Una meravellosa faula sobre la maternitat, la pèrdua i l’amor. Lydie és el nom d’una nena que mor en néixer. La veritable protagonista “absent” de la història, no la veiem mai, o potser sí? Un personatge invisible per a tothom menys per als bigotuts, els habitants del carreró del Baró Van Dick, o el que és el mateix, el carreró del nadó amb bigoti, conegut així per un cartell publicitari enganxat en un dels seus murs des de principis de segle XX. En aquest reduït escenari Zidrou i Lafebre creen un univers particular de personatges entranyables on es desenvolupa el miracle. Com hem dit, la petita Lydie mor en néixer, però la seva mare Camille no es resigna a perdre-la, creu fermament que la seva petita ha baixat del cel i ha tornat al seu costat. La incredulitat i l’astorament inicial dels veïns dóna pas a un acte col·lectiu de bondat i misericòrdia. A partir d’aquell moment, la invisible Lydie, el seu fantasma, esdevé una dolça impostura i passa a formar part de la vida quotidiana de tots els habitants del carreró: el metge Fabian, el fuster Louis, el fotògraf René, el Théo Lefort del cafè, la vella Sra. Paris, la mestra... Qui són ells per a negar l’existència de Lydie a la seva mare?

Lydie és un còmic fascinant, màgic. Zidrou tracta amb subtilesa el drama de la pèrdua. Té la capacitat de dir molt amb poques paraules, amb silencis que omplen les pàgines de sentit i emoció continguda. La lectura és totalment absorbent, les primeres pàgines són molt impactants per allò que es diu, per allò que no es diu, per allò que es dedueix o per allò que es veu... Aquest caràcter evocador i sobrenatural s’accentua amb la veu del narrador, la imatge d’una verge que des del seu nínxol observa silenciosa i hieràtica la vida dels habitants del carreró.

Lafebre s’encarrega d’arrodonir aquesta història agredolça amb un dibuix excel·lent que traspua sentiment. El dramatisme dels personatges i les escenes es reforça amb un dibuix de línia marcada i tortuosa. El joc intel·ligent de plans picats, enfocaments poc convencionals i imatges detall atorguen dinamisme al discurs narratiu. El tractament del color i la llum crea un univers íntim i familiar, ple de clarobscurs, jugant amb el contrast entre dies grisos de pluja i dies clars i lluminosos. El mateix to sèpia de les guardes i la coberta acaben de conferir al llibre aquesta pàtina de record. La coberta, magnífica, una fotografia feta pel Sr. René que amaga una il·lusió, un artifici, un deliciós trompe l’oeil.

Tot i que Lydie és el seu primer projecte conjunt a dues mans, Zidrou i Lafebre ja havien col·laborat en tres relats del còmic col·lectiu La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien, i ara els retrobem novament en el díptic de La Mondaine que ens trasllada al París d’entreguerres.



Mireia Martínez

Una tarda amb Zidrou i els seus dibuixants.

Per Mireia Martínez

Dijous, 13 de novembre de 2014, 19 h.
Una tarda amb Zidrou i els seus dibuixants.
Casa del Libro. Rambla de Catalunya, 37.
Barcelona.


El dijous passat, Norma Editorial ens va obsequiar amb una interessant vetllada entre artistes i amants del còmic. Reunir en una mateixa taula al prestigiós guionista belga Benôit Drousie, Zidrou, amb set dels dibuixants amb els quals ha col·laborat en els darrers anys per a crear títols imprescindibles com: Lydie i La Mondaine amb Jordi Labefre; La Intimidad a La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien amb Homs; La piel del oso amb Oriol; ¿Quién zurcía los calcetines al rey de Prusia mientras estaba en la guerra? amb Roger; El cliente amb Man; El Folies Bergère amb Francis Porcel; i El paseo de los sueños amb Mai Egurza, còmic que veurà la llum l’any vinent. 

La sala d’actes de la Casa del Libro de Rambla Catalunya era plena de gom a gom. Molta expectació davant una taula de primeríssima línia que desprenia complicitat i bon rotllo. Una tarda per a repassar la trajectòria de Zidrou i capbussar-nos en l’experiència del seu procés creatiu.

Sentir parlar a Zidrou va ser un veritable luxe! Un home que sent passió per la seva professió i que gaudeix creant històries des de fa més de vint anys. Històries tendres i colpidores plenes de sensibilitat i emoció continguda. Històries sensibles protagonitzades per herois quotidians. Drames vitals que trasbalsen i fan contenir la respiració. Històries que connecten amb el lector i els indueix a la reflexió. Tanmateix, descobrim un guionista generós que valora i vetlla per la feina del dibuixant. Se sent responsable dels seus joves col·laboradors, confia en el seu potencial i els acompanya en el seu procés d’aprenentatge. Zidrou construeix un guió complet, amb un inici i un final, però no totalment acabat o tancat, i a partir d’aquí, el dibuixant pot suggerir i donar la seva opinió. Zidrou és conscient de la connexió que ha d’existir entre guionista i dibuixant, per tal de construir un tot coherent entre la trama i la imatge. El dibuixant ha de sentir-se còmode amb la història, ja que hi ha de conviure durant molts mesos en la solitud del procés creatiu.

©Norma Editorial
Els dibuixants van compartir amb l’audiència com ha estat l’experiència de col·laborar amb Zidrou. Per a alguns d’ells, artistes joves i novells, va representar una oportunitat per a fer front a un primer projecte professional seriós. És el cas de Jordi Lafebre amb Lydie i Oriol amb La piel del oso. Per a altres, una oportunitat per a canviar de registre o emprendre nous reptes, com Roger amb ¿Quién zurcía los calcetines al rey de Prusia mientras estaba en la guerra? i Francis Porcel amb El Folies Bergère. Dels seus testimonis es deprenia gratitud i incondicional admiració envers Zidrou, envers el mestre. Unes relacions professionals que han creat lligams i vincles profunds per a convertir-se en una amistat que deixa la porta oberta a col·laboracions futures que estarem encantats de llegir i gaudir.

Mireia Martínez

dimarts, 18 de novembre del 2014

Ressenya Mirabilia

Títol: Mirabilia
Autor: Milena Nonó
Il·lustrador: Conrad Roset
Edició: La Galera, 2014
Pàgines: 96
ISBN: 9788494185793
Edat: de 10 a 99 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un llibre que amb gran encert es titula Mirabilia, i és que sense cap mena de dubte, és una autèntica meravella digne d’ocupar un espai a qualsevol biblioteca, una joia amb textos poètics i unes il·lustracions espectaculars que emmarcaries i penjaries a les parets de casa per poder gaudir a diari.

Per situar-nos us deixo una definició elaborada per els propis autors del que és aquest llibre:

«Enciclopèdia infinita que recopila fets, animals, conjuntures i personatges meravellosos que habiten la nostra vida, sovint ignorats, oblidats, silenciats o desconeguts.»

Milena Nonó i el Doctor Phantasticus són dels molts redactors d’aquesta peculiar obra, n’hi ha de força coneguts com Fernando Pessoa, Leonardo da Vinci, Borges i d’altres de desconeguts però no per això menys destacables. I quina mena de continguts trobem en aquestes pàgines? Doncs per exemple, alguna vegada us heu preguntat, qui ens tanca les parpelles quan ens adormim? O, qui s’entreté a enredar-nos els cabells durant la nit i fent que ens llevem amb uns embolics terribles? Potser teniu dubtes sobre qui reparteix febre, esgarrifances i pell de gallina? Doncs heus ací, el que trobareu a Mirabilia, un compendi de criatures fantàstiques desconegudes, la gran majoria d’elles, però molt presents a les nostres vides.

Destacaré algunes de les mirabilies que a mí més m’han meravellat, Esthebhannie, la minúscula responsable de tantes petites pèrdues i casualitats (entre vosaltres i jo, crec que aquesta mirabilia em visita sovint!). Morphinna, la redactora de somnis. Satie, el petit trapella responsable de robar-nos aquelles paraules que nosaltres creiem, erròniament, ens han quedat “a la punta de la llengua”. Pygmallio, artífex de les creacions fetes de núvols amb les que segur tots hem jugat alguna vegada a endevinar formes. Vaphorah, que estén la rosada arreu del món durant la nit.

Amb delicades i meravelloses il·lustracions de Conrad Roset, i un text de gran sensibilitat poètica escrit per la misteriosa Milena Nonó (m’encantaria entrevistar aquesta dona!). A més, els amics de La Galera, que sempre pensen en tot, han inclòs junt amb el llibre, una làmina de regal, de manera que no teniu excusa per incloure des d’ara mateix aquest títol a la vostra llista de regals, ja sigui per al Tió, el Pare Noel o els Reis, afegiu una mica de màgia i poesia als vostres desitjos!


Vull acabar aquesta ressenya amb unes paraules del savi Dr. Phantasticus, són les següents:

«Qui camina amb un card al pit caminarà sempre per un camí dolorós. En canvi, qui porta una rosa al cor, camina tota la vida per un dolç jardí, diu la vella dita sufí. Les Meravelles del Món són només un mirall dels jardins delicats i els abismes inquietants que s’amaguen en el teu cor.»

Sílvia Cantos

dijous, 13 de novembre del 2014

Agenda Literària - Segona quinzena de novembre 2014

Per aquesta segona quinzena del mes de novembre, des de l’Agenda Literària de l’Històries us recomanem els següents actes.

La llibrería Índex de Vilassar de Mar
amb el suport de l'Ajuntament, la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Norma Editorial
Convoca el 3er Concurs de Còmic de Vilassar de Mar
DIBUIXA LA MULTICULTURALITAT: BUSQUEM UN PERSONATGE D’UN ALTRE CULTURA

L'objectiu de crear aquesta vegada un personatge d'una altra cultura. Tot plegat, per fomentar l’interès per la lectura i el món del còmic i treballar la multiculturalitat. Els treballs es poden presentar del 10 de novembre al 2 de desembre.
Hi ha tres categories i tres premis:
- Infantil (7-12 anys), premi: lots de còmics.
- Juvenil (13-17 anys), premi: lot de còmics.
- Adults (18-99 anys), premi: 200 euros en efectiu i un lot de còmics
Les bases del concurs estan disponibles al web i impreses a la mateixa llibreria Índex o la Biblioteca Municipal Ernest Lluch i Martín.


Dijous 20 de noviembre a les 19:30h
Llibreria Buc de Llibres de Mataró
Presentació del llibre HERR GUARDIOLA de Miguel Ángel Violán.

Miguel Ángel Violán és autor del celebrat llibre EL MÈTODE GUARDIOLA, editat l’any 2012. Ara ens presentarà a Mataró el resultat de seguir Pep Guardiola per la capital bavaresa com a nou entrenador del Bayern de Munic. Violán es defineix com a “guardiolòleg, analista transdisciplinar de la trajectòria del ciutadà Pep Guardiola” i és que Violán, no és un periodista del cor que segueix celebritats, és un analista del mètode de treball de l’entrenador.


14 i 21 de novembre
Llibreria NoLlegiu de Poblenou (Barcelona)
Teatre 'Llibràlegs'
Preu: 10 € (inclou un llibre usat)
Reserva a info@nollegiu.com

Espectacle-trobada que es presenta a diferents biblioteques de Girona durant el festival Temporada Alta passa també per la llibreria Nollegiu del Poblenou. Es tracta de quatre converses entre l'actriu Mireia Piferrer i l'actor Albert Ausellé on els llibres i la lectura hi tenen molt a dir. Els textos són d’alguns representants joves de la millor dramatúrgia catalana: Marc Artigau, Josep Maria Miró, Pau Miró i Jordi Prat i Coll. Una iniciativa diferent que també inclou el regal d'un llibre amb el preu de l'entrada i que un cop acabat l'espectacle (50 minuts) es podran intercanviar els llibres que s'han donat i aprofitar per fer una copa, xerrar o lligar. Places limitades.


Dissabte 15 de Novembre
Dòria Llibres de Mataró
Presentació del llibre Mestre de disfresses de Charles Simic

Llibre traduït per Marta Pera Cucurell, amb el qual va guanyar la Xa edició del Premi Jordi Domènech de Traducció de Poesia. Marta Pera i el poeta Joan Carles González Pujalte en llegiran poemes.
També es celebraran els 25 anys de l’editorial Cafè Central llegint poemes de diferents autors i amb la presentación del llibre No t'angoixis per les meves llàgrimes, de Denise Desautels, que hi serà present.

Denise Desautels és una de les figures més destacades de la literatura quebequesa contemporània. Membre de l'Acadèmia de les Lletres del Quebec, ha escrit una trentena llarga de llibres de poesia -sovint en diàleg amb artistes plàstics-, guions radiofònics i peces teatrals.
La seva escriptura ha estat reconeguda amb els premis literaris de més prestigi del seu país. L'any 2009 va ser guardonada, pel conjunt de la seva obra, amb el Prix Athanase-David, el més important que es concedeix en l'àmbit de la literatura quebequesa. El 2011 va rebre
a Estrasburg el Prix Européen de Littérature Francophone Jean Arp 2010, també pel conjunt de la seva obra.

Diumenge 16 de novembre, a les 12:30h

Llibreria NoLlegiu de Poblenou (Barcelona)
Celebració de l’ANY VINYOLI amb Jordi Llavina, comissari de la celebració i l’actor Xavier Ripoll que posarà veu al poeta.

Joan Vinyoli i Pladevall (Barcelona, 3 de juliol de 1914 - Barcelona, 30 de novembre de 1984) fou un poeta català. Fortament influenciat per Rainer Maria Rilke, va començar a escriure incitat per una frase seva:
« La poesia no és cosa de sentiments sinó d'experiències » — Rainer Maria Rilke
Va començar a guanyar els primers premis de poesia durant la dècada de 1950, tot i que el reconeixement públic li arribà a principi dels anys 1970, amb el poemari Tot és ara i res. Entre els 1970 i 1984 va publicar regularment i va rebre diversos reconeixements. Va morir el 1984. La seva obra poètica relaciona la seva trajectòria vital amb la seva obra, amb un cert sentit místic on es pregunta per la fe.


Dijous 27 de novembre a les 19:30h
Llibreria Buc de Llibres de Mataró
Presentació del llibre EL PLAGI de la guardonada Sílvia Romero

Amb EL PLAGI, editat per Proa, Sílvia Romero ha guanyat el premi El Lector de l’Odissea 2013 publicat per editorial Proa. Una novel·la on dues dones ambicioses en són protagonistes: l’una, escriptora que va triomfar als anys de postguerra a Barcelona, té un gran secret i l’altra, una periodista encara més ambiciosa en una entrevista, vol descobrir aquest secret.
Intervindran a l’acte:
Sílvia Romero, autora, i Joan Abellaneda, poeta, blocaire i profesor.

L’escriptura ha estat la gran il·lusió de la Carme Carreras des de ben jove. El seu company Joan, que ha conegut durant l’exili republicà a Mèxic, és un dels seus grans mestres literaris. Però aïllada del món i òrfena, la Carme va darrere del gran amor que li doni l’empenta definitiva per viure. És una obsessió que l’acompanya i que, amb el temps, se suma al desig d’excel·lir en les lletres i de triomfar en el món literari. Res ni ningú pot apartar-la d’aquests objectius. Publica una novel·la, es fa famosa, s’enamora... i molts anys després la veiem en una clínica geriàtrica, convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por. L’Àngels Riudor, una jove periodista encara més ambiciosa que com va ser-ho la Carme Carreras, l’entrevistarà per conèixer-la, per saber quin gran secret amaga aquesta dona escriptora que, a la postguerra barcelonina, va enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la.


Dijous 27 de novembre a les 19:30h
Dòria Llibres de Matarò
Cata Literària. Un tast de les últimes 3 novel·les publicades per Llibres del Delicte i amb la presencia dels tres autors.

La dona gris d’Anna Maria Vilallonga, és una novel·la que indaga en la psicologia de la soledat, de l’abandonament i de l’obsessió a partir d’una dona sense cap atractiu especial. Ni alta ni baixa, ni guapa ni lletja, ni jove ni gran. Un personatge gris enmig de la massa gris. Una dona com qualsevol altra i un home que l’assetja.

Els silencis dels pactes d’en Marc Moreno , L’Òscar Masferrer no coneix cap límit i actua sense pudor ni remordiments quan el que rebrà a canvi s’ho val. Els contactes que té amb grans empresaris sense escrúpols li proporcionen els negocis il·legals i la revista local que dirigeix a Mataró és un bon lloc des d’on executar els plans de pressió i enfonsament a polítics de la zona. Tot el que ve després ja són les complicacions d’uns assumptes foscos, que sempre apareixen i que només condueixen a situacions encara més complexes.

Les Mans del Drac de Sebastià Bennassar, Sant Jordi coincideix enguany amb el diumenge de Pasqua. En una Barcelona que es prepara per a la gran festa del llibre comencen a aparèixer cadàvers en algunes esglésies i també a les paradetes preparades per a les signatures. Tenen res a veure uns assassinats i els altres? Un periodista cultural, un integrista catòlic apassionat pels exorcismes de Verdaguer i la sergent dels Mossos d’Esquadra Mireia Pla tenen a les seves mans la resolució del que s’amaga a les mans del drac.

Ferran Pizarro