Ressenya Léo, Léa

Per Mireia Martínez

Títol: Léo, Léa

Autor: Zidrou, Springer

Edició: Norma Editorial, 2014

Pàgines: 56

ISBN: 9788467915754

Nota: ♥♥♥♥♥

Léo, Léa ens demostra novament l’enorme talent de Zidrou per a concebre històries subtils i emotives, històries molt humanes que remouen sentiments i provoquen reflexions. L’art de Benoît Springer dóna forma i color a Léa, un personatge que commou tant com ho va fer l’entranyable Lydie.

Léa és una jove moderna i atractiva amb una carrera d’èxit a televisió, aparentment desinhibida i sense complexos. Però, sota aquesta façana de frivolitat s’amaga una ànima fràgil marcada per un passat personal i familiar tenyit de tragèdia. Nascuda amb la feixuga càrrega de reemplaçar un germà mort, la seva infància va estar marcada per les absències, la solitud i la tristesa. La Léa únicament desitjava l’atenció i l’amor dels seus pares, però topava amb una fredor i una distància poques vegades salvable. La decepció experimentada per la Léa nena condiciona el posicionament en el món de la Léa adulta. A través d’una hàbil combinació de present i passat, ens anem acostant a una Léa en difícil equilibri, que intenta trobar el seu lloc i la pau amb si mateixa.

“Espero que ella se gire, que me dé un abrazo.

Que llore, aunque sea un poquito.

Hace 20 años que espero que se gire.”

Léo, Léa és un còmic que llueix pel seu format gran. Amb un dibuix de línia fina i una paleta cromàtica en to pastel és una lectura estèticament molt satisfactòria. L’ús del color contribueix a crear una atmosfera lluminosa, suau, neta i fresca que domina al llarg de tot l’àlbum. Springer utilitza primers plans de la Léa per a treballar les expressions i les emocions, un rostre silenciós que ens mira i parla. Expressions i emocions també plasmades a través dels dibuixos que la Léa pintava per al seu pare quan era una nena, un art infantil capaç de contenir tot l’amor del món. Precisament, l’origen d’aquesta història es remunta a l’etapa de Zidrou com a professor i l’impacte que li va provocar el dibuix d’un alumne.

Zidrou ens parla de la família, la relació entre pares i fills, la incomprensió i la incomunicació en les relacions humanes. Ens parla dels records, bons i dolents, d’aquells als quals ens aferrem amb força per la felicitat que evoquen, i d’aquells que voldríem oblidar però que sempre ens acompanyen perquè són part de nosaltres. Tanmateix, Léo, Léa és una lliçó de vida, un cant a l’esperança, a la reconciliació, a les noves oportunitats i els nous començaments.

Mireia Martínez

Ressenya Lydie

Per Mireia Martínez

Títol: Lydie

Autors: Zidrou i Jordi Lafebre

Edició: Barcelona: Norma Editorial, 2011

Pàgines: 64

ISBN: 9788467904666
Nota: ♥♥♥♥♥

En la seva primera col·laboració Zidrou i Lafebre toquen literalment el cel. Ens presenten, amb una sensibilitat exquisida, un àlbum que desprèn humanitat i que commou de principi a fi.

Una meravellosa faula sobre la maternitat, la pèrdua i l’amor. Lydie és el nom d’una nena que mor en néixer. La veritable protagonista “absent” de la història, no la veiem mai, o potser sí? Un personatge invisible per a tothom menys per als bigotuts, els habitants del carreró del Baró Van Dick, o el que és el mateix, el carreró del nadó amb bigoti, conegut així per un cartell publicitari enganxat en un dels seus murs des de principis de segle XX. En aquest reduït escenari Zidrou i Lafebre creen un univers particular de personatges entranyables on es desenvolupa el miracle. Com hem dit, la petita Lydie mor en néixer, però la seva mare Camille no es resigna a perdre-la, creu fermament que la seva petita ha baixat del cel i ha tornat al seu costat. La incredulitat i l’astorament inicial dels veïns dóna pas a un acte col·lectiu de bondat i misericòrdia. A partir d’aquell moment, la invisible Lydie, el seu fantasma, esdevé una dolça impostura i passa a formar part de la vida quotidiana de tots els habitants del carreró: el metge Fabian, el fuster Louis, el fotògraf René, el Théo Lefort del cafè, la vella Sra. Paris, la mestra... Qui són ells per a negar l’existència de Lydie a la seva mare?

Lydie és un còmic fascinant, màgic. Zidrou tracta amb subtilesa el drama de la pèrdua. Té la capacitat de dir molt amb poques paraules, amb silencis que omplen les pàgines de sentit i emoció continguda. La lectura és totalment absorbent, les primeres pàgines són molt impactants per allò que es diu, per allò que no es diu, per allò que es dedueix o per allò que es veu... Aquest caràcter evocador i sobrenatural s’accentua amb la veu del narrador, la imatge d’una verge que des del seu nínxol observa silenciosa i hieràtica la vida dels habitants del carreró.

Lafebre s’encarrega d’arrodonir aquesta història agredolça amb un dibuix excel·lent que traspua sentiment. El dramatisme dels personatges i les escenes es reforça amb un dibuix de línia marcada i tortuosa. El joc intel·ligent de plans picats, enfocaments poc convencionals i imatges detall atorguen dinamisme al discurs narratiu. El tractament del color i la llum crea un univers íntim i familiar, ple de clarobscurs, jugant amb el contrast entre dies grisos de pluja i dies clars i lluminosos. El mateix to sèpia de les guardes i la coberta acaben de conferir al llibre aquesta pàtina de record. La coberta, magnífica, una fotografia feta pel Sr. René que amaga una il·lusió, un artifici, un deliciós trompe l’oeil.

Tot i que Lydie és el seu primer projecte conjunt a dues mans, Zidrou i Lafebre ja havien col·laborat en tres relats del còmic col·lectiu La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien, i ara els retrobem novament en el díptic de La Mondaine que ens trasllada al París d’entreguerres.

Mireia Martínez

Una tarda amb Zidrou i els seus dibuixants.

Per Mireia Martínez

Dijous, 13 de novembre de 2014, 19 h.

Una tarda amb Zidrou i els seus dibuixants.

Casa del Libro. Rambla de Catalunya, 37.

Barcelona.

El dijous passat, Norma Editorial ens va obsequiar amb una interessant vetllada entre artistes i amants del còmic. Reunir en una mateixa taula al prestigiós guionista belga Benôit Drousie, Zidrou, amb set dels dibuixants amb els quals ha col·laborat en els darrers anys per a crear títols imprescindibles com: Lydie i La Mondaine amb Jordi Labefre; La Intimidad a La anciana que nunca jugó al tenis y otros relatos que sientan bien amb Homs; La piel del oso amb Oriol; ¿Quién zurcía los calcetines al rey de Prusia mientras estaba en la guerra? amb Roger; El cliente amb Man; El Folies Bergère amb Francis Porcel; i El paseo de los sueños amb Mai Egurza, còmic que veurà la llum l’any vinent. 

La sala d’actes de la Casa del Libro de Rambla Catalunya era plena de gom a gom. Molta expectació davant una taula de primeríssima línia que desprenia complicitat i bon rotllo. Una tarda per a repassar la trajectòria de Zidrou i capbussar-nos en l’experiència del seu procés creatiu.

Sentir parlar a Zidrou va ser un veritable luxe! Un home que sent passió per la seva professió i que gaudeix creant històries des de fa més de vint anys. Històries tendres i colpidores plenes de sensibilitat i emoció continguda. Històries sensibles protagonitzades per herois quotidians. Drames vitals que trasbalsen i fan contenir la respiració. Històries que connecten amb el lector i els indueix a la reflexió. Tanmateix, descobrim un guionista generós que valora i vetlla per la feina del dibuixant. Se sent responsable dels seus joves col·laboradors, confia en el seu potencial i els acompanya en el seu procés d’aprenentatge. Zidrou construeix un guió complet, amb un inici i un final, però no totalment acabat o tancat, i a partir d’aquí, el dibuixant pot suggerir i donar la seva opinió. Zidrou és conscient de la connexió que ha d’existir entre guionista i dibuixant, per tal de construir un tot coherent entre la trama i la imatge. El dibuixant ha de sentir-se còmode amb la història, ja que hi ha de conviure durant molts mesos en la solitud del procés creatiu.

©Norma Editorial

Els dibuixants van compartir amb l’audiència com ha estat l’experiència de col·laborar amb Zidrou. Per a alguns d’ells, artistes joves i novells, va representar una oportunitat per a fer front a un primer projecte professional seriós. És el cas de Jordi Lafebre amb Lydie i Oriol amb La piel del oso. Per a altres, una oportunitat per a canviar de registre o emprendre nous reptes, com Roger amb ¿Quién zurcía los calcetines al rey de Prusia mientras estaba en la guerra? i Francis Porcel amb El Folies Bergère. Dels seus testimonis es deprenia gratitud i incondicional admiració envers Zidrou, envers el mestre. Unes relacions professionals que han creat lligams i vincles profunds per a convertir-se en una amistat que deixa la porta oberta a col·laboracions futures que estarem encantats de llegir i gaudir.

Mireia Martínez