Persegueix els teus somnis

Tu voldries ser el meu avi?

Autor: Mar Font Cortadelles

Il·lustrador: Mercè López

Edició: Animallibres, 2019

Pàgines: 94

ISBN: 9788417599089

Edat: a partir de 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 8,95€

Potser no és bo amagar el que ens preocupa. Potser és millor dir el que pensem i sentim.

Us recomano una lectura que recorda la importància dels vincles interpersonals establerts per amor, que no han de coincidir necessàriament amb els de sang.

Tu voldries ser el meu avi? És una lectura amable que posa en valor la importància de perseguir els teus somnis, sense aturar-te davant les dificultats, si ho desitges, intenta-ho. No defalleixis si a al primer intent no te’n surts. Torna-hi. Torna-hi sempre, fins a aconseguir-ho.

Trobo que aquest és, sens dubte, un molt bon missatge per transmetre als infants. Fer-ho, a més, a través d’un personatge tan entranyable com és en Pol, resulta molt fàcil, ja que l’autora ha aconseguit dotar-lo d’una vida plena. El nen se sent trist i enfadat per no tenir més família que la mare, malgrat que ella es desviu per fer que el seu fill tingui tot el que necessita i, també alguna sorpresa, de tant en tant. El fet de no tenir pare fa que se senti diferent a la resta i, arran d’un treball per l’escola s’empesca una enginyosa manera de trobar un avi: posar un anunci. Una cerca que no resultarà senzilla però sí d’allò més interessant.

La pirateria és una passió que marca la vida del protagonista, al llarg de la lectura apareixen múltiples referències marineres, com ara el quadern de bitàcola on escriu els seus pensaments. Penso que això pot donar molt de joc a l’aula, després de la lectura. Un altre punt que pot facilitar molt allargar la vida d’aquest llibre després d’haver-lo llegit, és la bonica complicitat d'una mestra amb els seus alumnes, que queda magníficament reflectida amb la Catalina. Seria fantàstic que els lectors d’aquestes pàgines comptin amb una figura tan implicada com ella a les seves escoles!

Però encara més important que això, aquest llibre parla de la màgica relació que tot sovint s’estableix entre avis i nets. Uns lligams inter generacionals preciosos que alimenten l’ànima d’uns i altres. Vincles d’amor que regalen experiència i innocència, veterania i curiositat.

I no voldria deixar d'esmentar les delicioses il·lustracions de Mercè López que acompanyen el text. Amb el seu estil inconfusible, l'artista ha sabut captar els matisos que l'autora ha imprès en el personatges per a dibuixar-los tal com apareixerien al teu cap, amb una riquesa de detalls, aparentment senzilla, però decididament elaborada.

Llegeix les primeres pàgines aquí!

Sílvia Cantos

Teixint amor

Història d’un jersei blau

Autor: Florencia Gattari

Il·lustrador: Albert Asensio

Traducció: Bel Olid

Edició: Nandibú, 2018

Pàgines: 33

ISBN:9788413030234

Edat: de 6 a 106 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 7,60€

Et faig una tebior per quan sentis coses que no t’agradin, 

un hotornoaprovar per quan se t’escapi el pipí al llit i dos punts de paciència: 

per quan tinguis pressa per fer-te gran.

Avui us recomano una lectura màgica, teixida amb amor i tendresa i il·lustrada magistralment, un llibre imprescindible a qualsevol llar.

Història d’un jersei blau és un d’aquells llibres que crida l’atenció, abans, fins i tot, d’obrir-lo. La seva delicada coberta és un reclam, difícil d’evitar. L’habilitat d’Albert Asensio per crear imatges de gran bellesa no deixa de fascinar-me, i no només és a la coberta, sinó que a l’interior trobem una col·lecció d’il·lustracions tan dolces i entranyables, que te les penjaries a les parets de casa per veure-les tot sovint, si més no, jo ho faria. El treball a llapis d’aquest il·lustrador és exquisit i el blau que apareix, invariablement, a cadascuna de les pàgines és en ocasions, la única, però suficient nota de color a la pàgina.

 

No seria justa si parles únicament del treball d’Asensio, ja que el text que l’ha inspirat és una prosa poètica preciosa, emocionant i evocadora. Una àvia i el seu net, una relació d’amor pur, representada metafòricament, amb un jersei, teixit amorosament per aquesta àvia.

Com veiem cada paraula d’aquesta història està curosament triada, per tant, penso que cal destacar la feina de la traducció feta per Bel Olid, que ha aconseguit mantenir la poètica i la musicalitat de l’original, qüestió fonamental en llibres com aquest. 

Amb Història d’un jersei blau es pot tractar un tema tan feixuc com és la mort dels avis. El text està trenat amb molta cura i sensibilitat i ofereix un retrat preciós dels molts moments que pràcticament tots els infants comparteixen amb avis i àvies. De manera tendra i bonica, parla, sense esmentar-la, de l’acceptació de la mort i, del que és realment important, en aquests casos, la preservació de la memòria i el record dels bons moments, com diu aquí:

«Aquella nit en Nando va posar-se el jersei blau per dormir. I després se’l va posar cada nit. Sentia que l’àvia Elsa l’abraçava i li deia coses suaus entre somnis, com parla el mar quan t’hi acostes: amb una remor que no es distingeix, però s’entén.»

És evident, per tot plegat, que us animo a fer-vos amb un exemplar d’aquest llibre, incloure’l a la vostra biblioteca particular i sobretot, llegir-lo i compartir-ne la lectura.

Sílvia Cantos

Ressenya La sopa de l'avi

Títol: La sopa de l’avi

Autor: Mario Satz

Il·lustrador: Albert Asensio

Edició: Babulinka, 2013

Pàgines: 60

ISBN: 9788494159008

Edat: de 12 a 99 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Atenció amics professors de secundària i pares d’adolescents, el títol que avui us proposo és una lectura imprescindible, una càpsula de literatura deliciosa amb una historia d’amor entre avis i néts. 

Una adolescent que ha decidit morir sota el pes incongruent de l’anorèxia és salvada in extremis pel seu avi jubilat que la cura amb un “senzill” plat de sopa. La curació d’una malaltia com l’anorèxia no és fàcil, però no hi ha vis mèdica que superi l’amor, que és el que en definitiva acabarà ajudant la Catalina, qui molt aviat haurà de retornar al seu avi allò que aquest li va transmetre. 

«Que els seus somnis fossin millors que la seva realitat empitjorava les coses ja que donava ales a la seva fosca determinació fent-li pensar que tot allò que era impossible en la vida era ple de possibilitats en la mort.»

Un tòpic esdevé certesa amb aquestes pàgines, "l'ingredient principal és l'amor", un amor tan especial com l'existent entre avis i néts, una relació sovint de fascinació dels néts envers els avis, però també a l'inversa. Després de llegir aquesta emocionant història, el que podrien considerar-se simples ingredients per confeccionar una sopa; un api, una pastanaga, una patata, una ceba, un tros de pollastre, un porro, carabassa, blat de moro, julivert, alfàbrega, sal i… aigua, seran per vosaltres molt més que només aliments. Esdevindran petites fraccions de màgia, doncs màgiques són les paraules de l’avi Ezra.

«La realitat és tot, petita. El teu somni, el teu dolor, la teva fantasia, la teva manca de ganes de viure, la teva passió, la teva por, les teves pèrdues i les teves trobades.»

  

Aquesta és una d’aquelles lectures que en aparença poden semblar simples històries, però tan bon punt t’hi endinses, descobreixes matisos, emocions i un ús del llenguatge que enamora. Fa uns mesos vaig tenir la sort de conèixer en persona l’autor d’aquest text, Mario Satz i, a mesura que l’escoltava parlar sobre el que per ell representa la literatura em sentia inevitablement captivada per la seva narrativa, és un d’aquells savis que podries passar hores i hores escoltant sense cansar-te’n mai. No és d’estranyar doncs, que la seva prosa sigui difícilment classificable amb adjectius que no siguin: meravellosa, tendra, emocionant, profunda, certa, entranyable, imprescindible…

«Estimem aquells que ens fan lliures i independents -va dir per fi, amb un fil de veu- justament perquè en allunyar-nos d’ells ens acosten més i més a nosaltres mateixos.»

Menció especial a les il·lustracions d'Albert Asensio, que vesteixen aquestes pàgines, tal com us deia referint-me al text, no us limiteu a fer una mirada superficial, ja que cada imatge està farcida de matisos poètics convertint-les en l'immillorable complement a la història. 

Babulinka, l’editorial que ens acosta aquesta obra i en essència, la seva editora, la Mar González, són noms que heu de recordar si voleu descobrir LITERATURA, així en majúscules, als més petits de casa (bé, i als que no ho són també). Una editorial que proposa llibres per treballar la intel·ligència emocional i el creixement interior, dirigits a nens i joves, però recomanables per a  totes les edats. Amb poc més d’un any de vida, els títols que fins ara presenten són una clara demostració d’intencions que em fan dir-vos, sisplau, llegiu-los!

Fes-ne un tastet! 

Sílvia Cantos

Ressenya El diario de las cajas de fósforos

Títol: El diario de las cajas de fósforos

Autor: Paul Fleischman

Il·lustrador: Bagram Ibatoulline

Edició: Juventud, 2013

Pàgines: 38

ISBN: 9788426139764

Edat: De 6 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós que narra l’entranyable relació entre una nena i el seu besavi, que és alhora una història sobre la immigració i el desig d’aprendre.

Una nena visita al seu besavi i escull una capsa de cigars que atresora al seu interior un munt de capses de llumins. A l’interior de cada capsa hi ha un record: un pinyol d’oliva, una xapa d’ampolla, una entrada, una lletra de plom… Totes aquestes coses ens narren el viatge del seu besavi des d’Itàlia i els seus primers anys a Amèrica; un diari d’objectes guardats per un nen que anhelava deixar constància de la seva vida però que no sabia llegir ni escriure.

Aquest àlbum que ens presenta l’editorial Joventut, és una d’aquelles perles que apareixen per refermar els arguments que molts defensem a l’hora d’esgrimir que la literatura infantil és una eina immillorable i imprescindible a l’hora de traslladar continguts als infants, especialment, quan el que es pretén explicar són emocions i sentiments o conceptes complexes i delicats com la immigració.

A través d’un llenguatge planer, amb un ritme suau i pausat, les pàgines d’aquest àlbum ens desgranen una vida farcida de complicacions, però ho fa de manera que el lector empatitza amb aquest avi que al llarg de la seva vida ha demostrat un immens desig per aprendre a llegir i convida a reflexionar sobre la conservació de la memòria, de fet, penso que aquest títol seria una excusa magnífica per organitzar alguna activitat que combini infants i gent gran, per què no convidar avis i néts i que aquests últims creïn les seves pròpies capses amb els records dels avis...

A més vull destacar el joc que fa l’il·lustrador, quan la història ens situa al present les il·lustracions presenten imatges a tot color i amb gran riquesa de detall, mentre que les pàgines que desgranen els records d’infantesa de l’avi estan realitzades amb tons sèpia o blanc i negre i amb un estil més auster, evocant així  temps passats i de caire difícil.

L’autor, Paul Fleischman ha estat guardonat amb la medalla Newbery de l’Associació de Biblioteques d’Estats Units en reconeixement a la seva extensa contribució a la literatura americana per a infants. Sens dubte, aquesta és una història preciosa que val molt la pena descobrir i compartir amb els més petits de casa.

Sílvia Cantos

Ressenya I a sobre... la Paulette!

Títol: I a sobre... la Paulette!

Autor: Barbara Constantine

Traductor: Marina Espasa

Edició: Empúries, 2013

Pàgines: 240

ISBN: 9788497878685

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una narració entranyable, d’aquelles que et reconcilien amb el món, una història sobre solidaritat intergeneracional preciosa que us animo sincerament a llegir.

El Ferdinand viu sol a la seva enorme granja. I això no el fa precisament feliç. Un dia, després d’una tempesta molt forta, passa per davant de casa de la seva veïna i veu que el sostre està a punt d’enfonsar-se. Òbviament, ella no té enlloc on anar. Els néts del Ferdinand li suggereixen que la convidi a viure a casa seva, i la idea el fa somriure. Però no és tan senzill, hi ha coses que es fan i coses que no... Després d’una llarga nit de reflexió, decideix anar-la a buscar, i proposar-l’hi. A poc a poc, la granja s’omplirà de gent, s’agitarà i tornarà a funcionar.

Barbara Constantine demostra un cop més la seva gran habilitat per connectar diferents generacions en una mateixa història, ja ho va fer en la seva anterior novel·la «Tom, petit Tom, petitó, Tom» (Empúries, 2010). En aquesta ocasió, ens presenta una història coral, amb una col·lecció de personatges entranyables, essencialment els repòquer d’avis protagonista, d’entre els quals no sabries amb quin quedar-te, doncs cadascun a la seva manera és especial, això sí, són impagables algunes de les escenes que ens regala l’Hortense, no us perdeu el moment delirant on se’ns presenta enfilada dalt del remolc amb la cadira de rodes, com si de la reina d’una desfilada es tractés cantant a pulmó «Aim singuin in da rein, aim singuin in da rein, uat a biutiful filen, aim hapi aguein...», se’t dibuixa un somriure mentre el llegeixes i triga una bona estona a abandonar-te.

M’agrada la filosofia que exposa l’autora a través dels seus protagonistes, en el context social que vivim en l’actualitat, és sense cap mena de dubte, una magnífica opció de viure, així que us convido a llegir el “carpe diem” d’aquests avis encantadors i a visitar la web http://solidarvioc.com/ que presenta el projecte de col·laboració, un fòrum obert a preguntes, aportacions i crítiques aixó sí, fetes des del “carinyu”!

Sílvia Cantos