Roc i l’escala de les
portes secretes
Autor: Eulàlia Canal
Il·lustrador: Elena
Ferrándiz
Edició: Pagès editors,
2016
Pàgines: 128
ISBN: 9788499757926
Edat: +10 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
Preu: 10,95€
No em veus però sóc molt a prop. Sovint deixo el gat que campi sol i
volo dins un corrent d’aire... Sóc el polsim que respires sense adonar-te’n o
aquella fulla de l’arbre que et cau als peus. A l’espigó sóc un esquitx d’onada
que et toca a la galta.
Avui us recomano una història bonica d’amistat i solidaritat, una manera
senzilla i entenedora de parlar dels refugiats amb nens i nenes i, a més, amb
la magnífica prosa, sempre dolça i exquisida, d’Eulàlia Canal.
En Roc és un nen que viu en
una escala de veïns força curiosos. Els pares d’en Roc viatgen a l’Índia i el
deixen uns dies a casa el veí de la planta baixa, en Nicolau. Els veïns estan
esvalotats. De fa uns dies se senten sorolls estranys i desapareixen coses
d’alguns pisos. El Rogeli, el veí del primer, vol avisar la policia. La Rúcula,
la del segon, creu que és cosa de fantasmes, mentre la Petúnia, que viu al pis
de dalt, segueix immersa en el seu món de plantes. Mentrestant, a la platja, hi
apareixen els cossos d’un naufragi. En Nicolau, amb l’ajuda d’en Roc, decideix
pujar a les golfes a investigar quina una n’està passant.
Molts vam veure fa poques
setmanes Astral el documental de Salvados en col·laboració amb la
fundació Proactiva Open Arms. Si no ho heu fet, us el
recomano, a mi em va arribar a l’ànima, el drama d’aquestes persones que es fan
a la mar deixant enrere guerres, misèria, família i records, en un viatge cap a
l’esperança, destinació a la qual, massa sovint, no arriben. El vaig veure
acompanyada del meu fill de 13 anys i em vaig trobar davant la difícil situació
de donar resposta a preguntes tan innocents i punyents que se’m va encongir
l’estómac davant la incapacitat de fer-ho.
Aquesta lectura, pot
ajudar-nos a trobar la manera de plantejar un tema molt dur i complex amb una
visió senzilla, clara i entenedora. Una història amb un bonic missatge de
solidaritat cap als refugiats, que no estalvia el drama real que està omplint
la mar de cossos sense vida, enfocant-ho des de la mirada neta d’un nen, tot
plegat en un relat on no hi manquen aventures i
misteri.
En
Roc és entranyable i curiós. En Nicolau, el veí cangur amb qui viurà aquesta
fantàstica aventura, un home estrambòtic amb unes sortides sorprenents i
divertides com les seves anteriors ocupacions, venedor de sabates a mida,
d’unes escales molt especials i fins i tot de paraules! La Kali és valenta,
innocent i ens roba el cor des del moment en que la coneixem i en Vajú ens
deixa corpresos amb la seva primera intervenció onírica. I és que l’Eulàlia és
molt hàbil construint trames i personatges, i una vegada més, demostra perquè
els seus llibres s’han convertit en un referent per als prescriptors LIJ, que
ens alegrem cada vegada que apareix un nou títol signat per ella.
I no podem
obviar les il·lustracions d’Elena Ferrándiz que amb la mateixa
delicadesa que ha utilitzat l’autora, ha donat vida als personatges amb una col·lecció
d’imatges dolces i evocadores, que amb gran senzillesa aconsegueixen transmetre
l’expressivitat necessària.
Eulàlia
Canal Iglésias (Granollers,
1963) és escriptora i psicòloga, autora d’una bona colla de llibres de
literatura infantil i juvenil, com ara Un petó de mandarina i Un somni dins el
mitjó. és una reconeguda autora de
literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha
col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música.
Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).
Elena
Ferrándiz Rueda va
estudiar belles arts a la Universitat de Sevilla i des de llavors ha treballat
com a il·lustradora per a nombroses editorials i publicacions. Ha publicat
diversos llibres il·lustrats dels quals és també autora, plens de metàfores, en
els quals imatge i paraula s’uneixen per donar sortida al seu particular
univers, especialment recomanable El
abrigo de Pupa (Thule, 2010).
Sílvia
Cantos
Podries és una preciosa poesia de Joana Raspall publicada l’any 1998 dins el
recull Com el plomissol. Malgrat la
distància en el temps, el tema que toca és tristament actual. Els refugiats.
Tots aquests nens i nenes que han hagut de deixar enrere les seves cases
forçosament. I encara més enllà, parla de la casualitat, del destí, de la
felicitat i de la solidaritat. Aquests valors que tanta falta fan avui dia. I
com sempre, la gran virtut de l’enyorada la poetessa, ho sabia fer amb un
llenguatge senzill i proper, entenedor i bonic.
