Recordar o reescriure?

 La vigília

Autor: Marc Artigau i Queralt

Edició: Destino, 2019

Pàgines: 320

ISBN: 9788497102797

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,00€

Premi Josep Pla 2019

Quantes coses passen davant nostre, al nostre voltant i nosaltres, insignificants, no podem ni olorar-les.

Avui us recomano una història sobre l’amor, o la necessitat de trobar-lo a la vida. També és una trama que gira al voltant de la bondat o la maldat de les persones. Una novel·la madura, alhora tendra i inquietant, de la mà d’un excel·lent narrador.

L'arrencada de la novel·la exposa una situació d'extrema angoixa per a uns pares que veuen desaparèixer el fill petit, després d'hores de patiment sota una forta tempesta el nen apareix a quinze quilòmetres de distància cobert de sang, aliena. Tot i que aparentment està bé, alguna cosa ha canviat per sempre en aquella criatura.

A vegades, vivim vides tan grises que ens encantaria tenir una vareta màgica que ens permetés reinventar-les a fi de donar-hi el toc de màgia, misteri i aventura que desitjaríem. A La vigília, trobem la Cèlia decidida a fer això mateix i, mancada d’una vareta, contracta un escriptor perquè li escrigui la biografia que li hauria agradat viure. Si poguéssiu triar, què preferiríeu: recordar la vida o reescriure els records per ficcionar una existència millor?

La crueltat extrema dels infants queda retratada amb uns abusananos que es dediquen a xutar contra el cos incaut d'en Blai, la reacció furiosa d'en Rai l'honora com a germà, malgrat la violència, que amb una puntada de peu als collons envia al gamarús a l'hospital. El que és bonic, de tot plegat, és el vincle existent entre els germans, units i protegint-se malgrat les dificultats. I la tendresa que desperta en Blai en el lector.

Els contes d'en Rai, que anem coneixent al llarg de la novel·la, en ocasions, esdevenen autèntics míssils literaris, que sorprenen i sobten al lector, trencant una impossible monotonia del relat.

Cal destacar, el gran treball de desenvolupament dels personatges. En Rai és un home derrotat, que ha assimilat la derrota com si fos el més natural, ell i en Blai, el seu germà, tenen una profunditat molt interessant, que arriba a traspassar la dimensió del paper. La Cèlia, en alguns moments resulta distant i lleugerament desagradable, fins que et sorprèn amb una calidesa sobtada o un toc d’humor inesperat, quan comença a fer memòria alguns dels records desgranats són tan dolorosos que al Raimon, i al lector, se'ls encongeix l'estómac i l'ànima. Patint amb ella.

En Marc demostra ser un gran narrador, capaç d’adobar una trama sòlida, amb un saltejat de contes variats i uns personatges perfectament dimensionats, tot plegat amb un fons sonor de Billie Holiday. M’agrada molt el joc d'interpel·lar directament al lector, ja que aconsegueix apropar-lo a la lectura i, m’encanta quan tot d'un plegat fa un triple salt mortal i dóna un gir sobtat a la història que sorprèn i satisfà plenament al més exigent. Bravo!

©Xavier Torres-Baccheta

Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984) és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de Barcelona. Com a autor ha estrenat Alba (o El Jardí de les delícies), Caïm i Abel, Caixes i Un mosquit petit, per les quals ha rebut diversos premis i que es troben publicades al Teatre reunit 2009-2018. Com a dramaturg ha treballat a El petit príncep, Molt soroll per no res, L’ànec salvatge, Al nostre gust, Moby Dick, entre altres. Ha publicat les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules i La cova dels dies, i amb Jordi Basté, les novel·les Un home cau i Els coloms de la Boqueria. En poesia, Vermella i Desterrats. Actualment col·labora a El món a Rac1 fent un microrelat cada dia. 

Sílvia Cantos

Ressenya La cicatriu

Títol: La cicatriu
Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Ionit Zilberman
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 24
ISBN: 9788415975328

Edat: De 5 a 8

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat entranyable i divertit, que mostra com el que a priori pot resultar lleig o dolorós, amb el temps, pot esdevenir un record, una porció de vida.

La Sílvia ha caigut del llit i s’ha fet una bona ferida a la barbeta. Li quedarà una cicatriu? A la nena li sembla la fi del món, però gràcies als seus pares descobreix que, darrere de cadascuna d’aquestes marques, s’amaguen records molt interessants... De fet, no haurà d’investigar gaire per conèixer històries fascinants!

Quan vaig rebre aquest llibre em vaig alegrar de seguida, una nova proposta d’Ilan Brenman i Ionit Zilberman! Ssssssstupendu!! Aquest magnífic tàndem són els pares de Les princeses també es tiren pets i Els animals també es tiren pets, dit d’una altra manera, dos àlbums imprescindibles en qualsevol biblioteca, propostes magnífiques que tenen el do de captivar grans i petits, recordem que de Les princeses se n’ha fet una versió teatral 100% recomanable que en aquests moments gira per el país. Vist això no és d’estranyar el meu entusiasme, oi?

Doncs la intuïció no em va fallar, La cicatriu és una petita joieta, divertida i molt tendra que us convida a fer memòria i descobrir vivències i records de la mà de les pròpies cicatrius, qui no té una marca, record d’una caiguda en bicicleta, un mal aterratge en patins o un trau fruit d’una pedrada (ja ho sé, actualment d’això potser se’n faria un drama, però no fa tants anys era la cosa més normal del món!). Per comprovar-ho vaig llegir el conte amb la meva filla i li va encantar, l’endemà aprofitant que anava a una escola a explicar contes, també me’l vaig endur i va triomfar! Els nens m’escoltaven somrient embadalits i el que més em va agradar va ser que en acabar la narració, van començar a explicar-me les seves històries de cicatrius com autèntiques gestes i jo a ells, també! Què més se li pot demanar a un llibre?

Sílvia Cantos

Ressenya El diario de las cajas de fósforos

Títol: El diario de las cajas de fósforos

Autor: Paul Fleischman

Il·lustrador: Bagram Ibatoulline

Edició: Juventud, 2013

Pàgines: 38

ISBN: 9788426139764

Edat: De 6 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat preciós que narra l’entranyable relació entre una nena i el seu besavi, que és alhora una història sobre la immigració i el desig d’aprendre.

Una nena visita al seu besavi i escull una capsa de cigars que atresora al seu interior un munt de capses de llumins. A l’interior de cada capsa hi ha un record: un pinyol d’oliva, una xapa d’ampolla, una entrada, una lletra de plom… Totes aquestes coses ens narren el viatge del seu besavi des d’Itàlia i els seus primers anys a Amèrica; un diari d’objectes guardats per un nen que anhelava deixar constància de la seva vida però que no sabia llegir ni escriure.

Aquest àlbum que ens presenta l’editorial Joventut, és una d’aquelles perles que apareixen per refermar els arguments que molts defensem a l’hora d’esgrimir que la literatura infantil és una eina immillorable i imprescindible a l’hora de traslladar continguts als infants, especialment, quan el que es pretén explicar són emocions i sentiments o conceptes complexes i delicats com la immigració.

A través d’un llenguatge planer, amb un ritme suau i pausat, les pàgines d’aquest àlbum ens desgranen una vida farcida de complicacions, però ho fa de manera que el lector empatitza amb aquest avi que al llarg de la seva vida ha demostrat un immens desig per aprendre a llegir i convida a reflexionar sobre la conservació de la memòria, de fet, penso que aquest títol seria una excusa magnífica per organitzar alguna activitat que combini infants i gent gran, per què no convidar avis i néts i que aquests últims creïn les seves pròpies capses amb els records dels avis...

A més vull destacar el joc que fa l’il·lustrador, quan la història ens situa al present les il·lustracions presenten imatges a tot color i amb gran riquesa de detall, mentre que les pàgines que desgranen els records d’infantesa de l’avi estan realitzades amb tons sèpia o blanc i negre i amb un estil més auster, evocant així  temps passats i de caire difícil.

L’autor, Paul Fleischman ha estat guardonat amb la medalla Newbery de l’Associació de Biblioteques d’Estats Units en reconeixement a la seva extensa contribució a la literatura americana per a infants. Sens dubte, aquesta és una història preciosa que val molt la pena descobrir i compartir amb els més petits de casa.

Sílvia Cantos

Ressenya Motril 86

Títol: Motril 86

Autor: Muriel Villanueva

Edició: Proa, 2013

Pàgines: 288

ISBN: 9788475884226

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la de sensacions, una bonica història que navega entre el record i la imaginació d’una dona que es troba a les portes de la maternitat.

L’any 1986 la Mar, de deu anys, engega unes vacances amb una de les seves dues mares. Mentre la biològica atén la botiga de Barcelona, la nena marxa a Motril amb la Paula, que allà exerceix de professora i comparteix pis davant el mar. El trajecte en cotxe juntes, en què recullen un jove autoestopista descarat, canten cançons i es discuteixen per qualsevol ximpleria, és una prova de foc. L'estada a la costa de Granada, on la Mar fa noves coneixences, és una intensa aventura d'iniciació als sentiments i a la vida.

La Muriel juga hàbilment amb l’estructura de la història saltant del present al passat, traslladant-nos amb increïble senzillesa als anys 80. Amb una excel·lent riquesa en les descripcions, que amb tot luxe de detalls aconsegueix situar-nos a l’època que ella vol i amb la que enamorarà, sobretot, als que superem la trentena, que vam conviure amb els llibres de “Tria la teva aventura”, aquelles enganxifoses però adictives mans que llançàvem contra vidrieres i televisors, els fastigosos blandiblup, les bambes Victòria, les col·leccions de cromos i els radiocasset a piles amb les imprescindibles cintes TDK.

A «Motril 86» la música és la gran aliada de l’autora, amb un repertori format per Alaska, Rick Astley, els Pets, Lluís Llach o Martirio entre d’altres el lector s’endinsa en la narració i viu amb força algunes escenes, com la que emmarca “madurito interesante” de la Martirio, sense cap mena de dubte, podem afirmar que aquesta novel·la té la seva pròpia banda sonora.

Al punt d’origen trobem una dona embarassada que sent la necessitat de reviure un moment especial de la seva pròpia infantesa, davant la inevitable por a la seva imminent maternitat. L’autora desgrana com una nena de deu anys creix en un format de família poc habitual a l’època, envoltada de dues mares i una colla d’amics i coneguts entranyables, divertits i en algun cas, d’allò més peculiar, no us perdeu el genial Flores, un caradura divertit que no té preu.

En aquestes pàgines conviuen escenes sorgides d’una imatge, en ocasions evocadora d’un record dolç i, en d’altres un puntet amarg, un relat intens amb moments divertits i fins i tot un pèl surrealistes, vaja com els que hem viscut tots aquells que tractem amb nens i nenes sense pèls a la llengua (o sigui, tots!)

Aquí tens un tastet del llibre  

Sílvia Cantos