Autor: Marc Artigau i Queralt
Edició: Destino, 2019
Pàgines: 320
ISBN: 9788497102797
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 20,00€
Premi Josep
Pla 2019
Quantes coses passen davant nostre, al nostre voltant i
nosaltres, insignificants, no podem ni olorar-les.
Avui us recomano una
història sobre l’amor, o la necessitat de trobar-lo a la vida. També és una
trama que gira al voltant de la bondat o la maldat de les persones. Una
novel·la madura, alhora tendra i inquietant, de la mà d’un excel·lent narrador.
L'arrencada de la novel·la exposa una situació d'extrema angoixa per a uns pares que veuen desaparèixer el fill petit, després d'hores de patiment sota una forta tempesta el nen apareix a quinze quilòmetres de distància cobert de sang, aliena. Tot i que aparentment està bé, alguna cosa ha canviat per sempre en aquella criatura.
A vegades, vivim
vides tan grises que ens encantaria tenir una vareta màgica que ens permetés
reinventar-les a fi de donar-hi el toc de màgia, misteri i aventura que
desitjaríem. A La vigília, trobem la Cèlia decidida a fer això mateix i,
mancada d’una vareta, contracta un escriptor perquè li escrigui la biografia que
li hauria agradat viure. Si poguéssiu triar, què preferiríeu: recordar la vida
o reescriure els records per ficcionar una existència millor?
La crueltat extrema
dels infants queda retratada amb uns abusananos que es dediquen a xutar contra
el cos incaut d'en Blai, la reacció furiosa d'en Rai l'honora com a germà,
malgrat la violència, que amb una puntada de peu als collons envia al gamarús a
l'hospital. El que és bonic, de tot plegat, és el vincle existent entre els
germans, units i protegint-se malgrat les dificultats. I la tendresa que
desperta en Blai en el lector.
Els contes d'en
Rai, que anem coneixent al llarg de la novel·la, en ocasions, esdevenen
autèntics míssils literaris, que sorprenen i sobten al lector, trencant una
impossible monotonia del relat.
Cal destacar, el
gran treball de desenvolupament dels personatges. En Rai és un home derrotat, que ha assimilat la derrota com si fos el més natural, ell i en Blai, el seu germà, tenen una profunditat molt interessant, que arriba a traspassar la
dimensió del paper. La Cèlia, en alguns moments resulta distant i lleugerament
desagradable, fins que et sorprèn amb una calidesa sobtada o un toc d’humor
inesperat, quan comença a fer memòria alguns dels records desgranats són tan
dolorosos que al Raimon, i al lector, se'ls encongeix l'estómac i l'ànima.
Patint amb ella.
En Marc demostra
ser un gran narrador, capaç d’adobar una trama sòlida, amb un saltejat de
contes variats i uns personatges perfectament dimensionats, tot plegat amb un fons sonor
de Billie Holiday. M’agrada molt el joc d'interpel·lar directament al lector,
ja que aconsegueix apropar-lo a la lectura i, m’encanta quan tot d'un
plegat fa un triple salt mortal i dóna un gir sobtat a la història que sorprèn
i satisfà plenament al més exigent. Bravo!
 |
| ©Xavier Torres-Baccheta |
Marc Artigau i Queralt (Barcelona, 1984)
és llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de
Barcelona. Com a autor ha estrenat Alba (o El Jardí de les
delícies), Caïm i
Abel, Caixes i Un
mosquit petit, per les quals
ha rebut diversos premis i que es troben publicades al Teatre
reunit 2009-2018. Com a dramaturg ha treballat a El petit príncep, Molt
soroll per no res, L’ànec
salvatge, Al nostre
gust, Moby Dick, entre altres. Ha publicat
les novel·les juvenils Els perseguidors de paraules i La cova dels dies, i amb Jordi Basté, les novel·les Un home cau i Els
coloms de la Boqueria. En poesia, Vermella i Desterrats. Actualment col·labora a El món a Rac1 fent un microrelat cada dia.
Sílvia Cantos
