Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jueus. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris jueus. Mostrar tots els missatges

divendres, 26 de febrer del 2016

Novel·la història per joves? Sí!!!

Títol: La filla de l'argenter
Autor: Núria Pradas
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 152
ISBN: 9788415975816 
Edat: a partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 8,95€


La cobdícia, l'arma més letal de què disposa l'home, se li va enroscà als ulls, li tenyí la veu, que se li tornà ronca, i li sortí enfora feta paraules.

Avui us recomano una novel·la juvenil on l'amor i l'acció caminen alhora trenant una bella història que captivarà als lectors! 

M'ha encantat. No puc dir-ho d'una altra manera. La darrera proposta de Núria Pradas és un llibre excel·lent que ens acosta a un fragment de la nostra història, mitjançant una narració tan ben trenada que el lector ni se n'adonarà que assisteix a una preciosa lliçó d'història mentre va desgranant aquestes pàgines. M'ha recordat a Sota el mateix cel (Columna, 2013), un altre molt bon títol de la mateixa autora que tot i estar encasellat com a narrativa juvenil-crossover és d'aquells llibres que pots gaudir independentment de l'edat que tinguis, perquè senzillament, és una bona història, magníficament narrada.  

- Jo... a mi m'agradaria tant passar la vida al vostre costat... Sé que és atrevit, que no ho hauria ni de somiar...
- Ja sabeu que és costum que siguin els pares qui arreglin els matrimonis. Jo no puc triar marit, Kahïm.
- Però i si jo parlés amb Jacob?
- Us hi atreviríeu?
- Si em doneu el vostre permís, m'atreviria a menjar-me el món!
Els dos joves es van mirar i van esclatar en rialles nervioses.
- El teniu, Khaïm. 
El rostre de Raquel s'enfosquí de cop.
- Però no hauríem de fer-nos il·lusions.
La mà del noi avançà fins a reposar damunt el rostre de Raquel. Ella s'estremí tota.
- La il·lusió és l'únic que ningú ens pot prendre -va dir Khaïm, mirant-la amb dolcesa.
   
Dolça, innocent, sincera. Tres dels molts adjectius positius que podríem atorgar a La filla de l'argenter. Amb la Raquel i en Khaïm ens enamorem, amb en Jofre patim la rebel·lia i l'inconformisme propis de l'adolescència. Aquests tres personatges que suporten el pes de la novel·la gaudiran de l'afecte del lector immediatament. La seva joventut, els dubtes i el desconcert que viuen en molts moments resultaran molt propers al qui vagi desgranant aquestes pàgines.

M'agraden els llibres que m'aporten quelcom més que una estona de divertimento, però que ho facin sense resultar moralistes ni alliçonadors, sé que demano molt i sovint, ho trobo a faltar en les meves lectures, però no en aquest cas. La Núria, a banda d'una bonica història, ens parla del dolor d'uns fets que van marcar la història del poble jueu a Catalunya. Al llarg de la novel·la trobem enriquidors passatges que parlen de la més terrible epidèmia que assolà el nostre país: la Pesta, de la qual Barcelona no en va estar exempta i que alguns, de manera totalment absurda i injusta van atribuir als jueus, així com també els costums, tradicions, creences i sentiments d'un poble que va ser injustament tractat i que va patir prohibicions, robatoris, atacs i assassinats. 

Van buidar els dipòsits de la casa per evitar que l'ànima de Jacob, un cop abandonat el cos, s'hi anés a banyar i la fes malbé. Van girar tots els espills de cara a la paret i van cobrir amb teles els quadres i els ornaments. Van ajustar les finestres i van posar al balcó l'estandard de la confraria funerària del call.

Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d'una generació a la qual, segons les seves pròpies paraules "li van ser negades moltes coses, entre elles la cultura pròpia". Es va llicenciar en Filologia Catalana l'any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a l'escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura. Va publicar el seu primer llibre l'any 1995, iniciant així una tasca literària que s'ha mogut sempre en l'àmbit de la literatura infantil i juvenil fins que aquest any passat va publicar La noia de la biblioteca una novel·la excel·lent que ja us vam recomanar aquí al bloc.

Resumint, una gran tria per oferir a joves de qualsevol edat. Una preciosa història magníficament narrada!

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos

dilluns, 2 de febrer del 2015

Ressenya Les set caixes

Títol: Les set caixes
Autor: Dory Sontheimer
Edició: Angle, 2014
Pàgines: 304
ISBN: 9788416139262
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la d’aquelles que et remou per dins, la història d’una descoberta increïble sobre la identitat real de la seva família, un viatge en el temps amb una forta càrrega emocional que traspassa les pàgines i commou al lector.

«Ningú no és superior als altres, tant se val la raça, el color, la religió o la condició sexual que tingui. La tolerància és un valor que hem de practicar cada dia, cada hora i cada minut. Tots tenim una facilitat molt gran per descuidar-la en qualsevol moment.»

Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi. Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos.

«Havien estat desposseïts del seu patrimoni, havien estat ultratjats, vexats, menyspreats, havien patit la invasió de la seva intimitat i els seus credos, i ara els feien fora de casa seva amb només una maleta.»

La història epistolar que narra els testimonis de la família de Dory és una constant mostra d'amor i valentia. El fet que Max (el seu avi), transcrivís les comunicacions manuscrites dels pares de Rosl, així com que la mateixa Rosl guardés tota aquesta documentació han permès que les seves lletres arribessin a Dory transmetent en primera persona uns fets terribles.

«La població jueva tenia una importància vital per als nazis: treballadors gratuïts, treballadors esclaus, a les mines i a les fàbriques. Curiosament, els feien produir material de guerra que s'utilitzava per matar la mateixa població jueva. Catastròfica paradoxa.»

Aquest llibre és el viu testimoni d’una de les més grans barbàries comeses per la humanitat, uns fets terribles que de cap manera poden caure en l’oblit, i que persones valentes com la família de la Dory, i generoses com ho ha estat ella mateixa, han permès que arribin fins a nosaltres, sense cap mena de dubte una història més que recomanable que us animo a llegir.

«El sentiment de menyspreu era tan brutal que només les ganes de fugir podien superar l'enfonsament personal dels meus avis. Quan Max va recollir els passaports, li tremolaven les mans... aquelles mans llargues tan polides." Passaports marcats amb una gran "J" vermella.»


Sílvia Cantos