Ressenya Les set caixes

Títol: Les set caixes

Autor: Dory Sontheimer

Edició: Angle, 2014

Pàgines: 304

ISBN: 9788416139262

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la d’aquelles que et remou per dins, la història d’una descoberta increïble sobre la identitat real de la seva família, un viatge en el temps amb una forta càrrega emocional que traspassa les pàgines i commou al lector.

«Ningú no és superior als altres, tant se val la raça, el color, la religió o la condició sexual que tingui. La tolerància és un valor que hem de practicar cada dia, cada hora i cada minut. Tots tenim una facilitat molt gran per descuidar-la en qualsevol moment.»

Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi. Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos.

«Havien estat desposseïts del seu patrimoni, havien estat ultratjats, vexats, menyspreats, havien patit la invasió de la seva intimitat i els seus credos, i ara els feien fora de casa seva amb només una maleta.»

La història epistolar que narra els testimonis de la família de Dory és una constant mostra d'amor i valentia. El fet que Max (el seu avi), transcrivís les comunicacions manuscrites dels pares de Rosl, així com que la mateixa Rosl guardés tota aquesta documentació han permès que les seves lletres arribessin a Dory transmetent en primera persona uns fets terribles.

«La població jueva tenia una importància vital per als nazis: treballadors gratuïts, treballadors esclaus, a les mines i a les fàbriques. Curiosament, els feien produir material de guerra que s'utilitzava per matar la mateixa població jueva. Catastròfica paradoxa.»

Aquest llibre és el viu testimoni d’una de les més grans barbàries comeses per la humanitat, uns fets terribles que de cap manera poden caure en l’oblit, i que persones valentes com la família de la Dory, i generoses com ho ha estat ella mateixa, han permès que arribin fins a nosaltres, sense cap mena de dubte una història més que recomanable que us animo a llegir.

«El sentiment de menyspreu era tan brutal que només les ganes de fugir podien superar l'enfonsament personal dels meus avis. Quan Max va recollir els passaports, li tremolaven les mans... aquelles mans llargues tan polides." Passaports marcats amb una gran "J" vermella.»

Comença a llegir 

Sílvia Cantos

Ressenya Cartes des de l'illa de Skye

Títol: Cartes des de l’ila de Skye

Autor: Jessica Brockmole

Traductor: Esther Roig

Edició: Columna, 2013

Pàgines: 288

ISBN: 9788466416559

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una lectura emocionant, una història epistolar capaç de commoure i estremir els sentiments del lector que s’hi endinsi. Una novel·la deliciosa que és pura poesia.

Avís per a navegants: «Cartes des de l’illa de Skye» és una novel·la capaç de fer tremolar els cors més durs, aquí una servidora no pot obviar el fet que en alguna ocasió se li han negat els ulls amb algun fragment llegit J

L’Elspeth Dunn no ha sortit mai de casa seva, a Escòcia, a la remota illa de Skye, quan rep la primera carta d’un admirador americà. En David, un estudiant universitari, i la poetessa escocesa entaulen una correspondència en què comparteixen les seves lectures preferides, les esperances més salvatges i els més profunds secrets. I, a poc a poc, entre ells sorgirà una amistat que anirà convertint-se en amor... Però la Primera Guerra Mundial assola Europa i en David es presentarà com a conductor d’ambulància voluntari al front occidental.

Dues dones, dues guerres i una intensa correspondència que s’inicia espontàniament amb la carta d’un admirador cap a la poetessa que acaba de llegir i deriva en una emocionant història d’amor que haurà de superar múltiples entrebancs és el que ens planteja l’autora, l’experiència pròpia mantenint una relació a distància li ha permès plasmar amb gran realisme les sensacions dels protagonistes, estimant-se cada cop més tot i l’enorme distància que els separa.

«Eres tu, Davey. Ets tu. No hi ha poesia a la meva vida sense tu. Sempre has estat la meva inspiració. Abans de coneixe’t, escrivia poesia amb la ploma, i als meus lectors els agradava. Significava alguna cosa per a ells. Però després de coneixe’t, vaig escriure poesia amb l’ànima, i m’agradava a mi. Per a mi ho significava tot.»

Avui dia qui més qui menys coneix alguna parella que s’han conegut via Internet, diuen que la immediatesa de la xarxa atorga una major intensitat a aquestes relacions, ara bé, jo em pregunto, i el misteri? I la dolça espera? I aquell abocar el cor escrivint (amb llapis, boli o ploma, tant li fa!), però amb les teves mans, descriure sense presses els somnis i desitjos a la persona estimada. Llegir les cartes entre en Davey i la Sue m’han fet pensar en el valor de la vida sense presses i, contesteu sincerament, no us encantaria rebre una carta, física, en paper, encara que només fossin unes poques línies d’un amic, admirador,  amant o amor?

Sílvia Cantos

Aquí us deixo un tastet del llibre