L’aroma del temps
Autor: Núria Pradas
Edició: Rosa dels Vents, 2018
Pàgines: 416
ISBN: 9788416430727
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 19,90€
«Les olors van directes als sentits, són emocions pures.»
Avui us recomano una novel·la tan fascinant, com suggerent és el món dels
perfums. Una historia que salta en l'espai i en el temps amb uns extraordinaria
facilitat de transició per al lector i amb una forta càrrega emotiva.
Aquesta és la història d’en
Pablo, un nen que queda orfe massa aviat, sol i desemparat ha de deixar la
Barcelona que l’ha vist créixer per anar a viure amb uns parents que no coneix
a un altre país, amb una altra llengua, la vida, en aquests moments, es vesteix
de negre per un nen que es veu forçat a créixer massa ràpid.
Sento debilitat per les històries
de la Núria, m’encanta la seva manera d’escriure. Els seus llibres, ja siguin
dirigits a joves o a adults, són sempre lectures que et reconcilien amb la vida,
ja que són ficcions tan ben trenades, documentades, pensades i elaborades que
un cop convertides en novel·les, esdevenen vida real per al lector. No hi
manquen mai l’emoció, la descoberta, la tristor, l’amor o el dolor i, per
descomptat, la colla de personatges que apareixen a les seves pàgines, tenen
una sòlida consistència i una dimensió tan ben creada que permeten al lector
creure-se’ls i empatitzar amb ells, acompanyant-los al llarg de la història.
Capbussar-te en la lectura de L’aroma del temps és fer un viatge
pel fascinant món dels perfums per evocar-ne tots els matisos i descobrir una
de les dones més interessants d’aquest món, com és Coco Chanel, una dona amb
una vida única que va sumar la seva intuïció i exigència amb l'habilitat i el
do innat d'un gran perfumista per allumar una fragància que esdevindria símbol
d'una dona, d'una marca i de tota una època.
La Núria conjuga, com ja ho ha
fet en anteriors novel·les personatges reals amb altres creats per la seva
prolífica imaginació i, la conjugació de tots dona lloc a escenes i situacions
precioses, com ara el primer contacte d'un jove Pablo amb el món dels perfums a
través d'en Beaux, un moment realment molt bonic. Els paratges també hi ajuden,
la sempre suggerent París amb el seu símbol nacional, la torre Eiffel, és un
dels escenaris on l’autora ens fa viatjar i, naturalment també ens porta a
Grasse, capital francesa del perfum. Amb el vostre permís, em permetré destacar
també la presència que pren la meva vila d’acollida, Vilassar de Mar, que
podríem batejar com la capital catalana de la flor, no endebades hi tenim el
Mercat de Flor i Planta Ornamental de Catalunya ;-)
Els capricis del destí, que
sovint no creuen persones i sentiments en sintonia, les serventes i la novel·la
radiofònica com a entreteniment i la normalització dels abusos per part dels
senyors i, per sobre de tot, el fascinant procés de creació d'un perfum i els
punts en comú amb l’escriptura d'una novel·la són els arguments que us dono per
llegir aquesta novel·la, sense oblidar-nos mai de la importància cabdal de
trobar l'ànima d'un perfum.
Núria Pradas (Barcelona, 1954) és filla d’una
generació a la qual, segons les seves pròpies paraules li van ser negades
moltes coses, entre elles la cultura pròpia. Es va llicenciar en Filologia
Catalana l’any 1980 i va començar a impartir classes de Llengua i Literatura
Catalanes a diverses escoles i instituts, fins que va començar la seva tasca a
l’escola Mestral de Sant Feliu de Llobregat, on va treballar durant més de vint
anys. A Sant Feliu va formar un grup de teatre juvenil, la seva gran passió. I
va ser escrivint obres de teatre com es va endinsar en el món de la literatura.
Va publicar el seu primer llibre l’any 1995, iniciant així una tasca literària
que s’ha mogut sempre en l’àmbit de la literatura infantil i juvenil. Núria
Pradas té més d’una quarantena d’obres publicades. L’any 2013 va fer el salt a
la literatura per adults amb Sota
el mateix cel (Columna, 2013) i l’any següent va publicar La
noia de la biblioteca (Columna, 2014), després ens va regalar Somnis
a mida lectures memorables que us animo a descobrir!
Comença a llegir aquí
Sílvia Cantos
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada