Joventud: bella i idealista, temerària i inconscient.

L'artilleria de Mr. Smith. 
(Una història perfecta)

Autor: Francesc Puigpelat

Edició: Bambú, 2016

Pàgines: 200

ISBN: 9788483434055

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,90€

Al començament, això venia a ser com un joc. Juguem als fusells. Disparem. Portem un tanc, que divertit. Juguem als herois. A salvar el país. Però tot és mentida. La mort no és cap joc: és real i l'he vista de prop.

Avui us recomano una novel·la juvenil fantàstica. Un magnífic relat que ficciona a partir d'un dels capítols més desconeguts de la guerra civil espanyola, malgrat la seva transcendència.

A Balaguer, l'any 1938 la Guerra Civil feia tremolar-ho tot, per alguns, des de la seguretat i comoditat d'una casa benestant, això era quelcom molt llunyà. Una excursió, una coneixença que esdevindrà amistat i la cruesa de la realitat, quan hi topes de ple, farà que els esquemes de la vida del Xavier es desmuntin completament, per reorganitzar-se formant un nou dibuix totalment diferent.

Hi ha diversos aspectes que m'agradaria destacar: d'una banda, l'habilitat amb la qual l'autor aconsegueix que el relat flueixi convertint-se en una lectura àgil i agradable, amb ritme i emoció manté l'interès del lector fins al final. D'altra banda, aboca llum sobre un dels capítols més desconeguts de la història del segle XX: la batalla del Segre i sobretot, la manera tan encertada de fer-ho, aconseguint que el lector aprengui molt més amb una lectura plaent que el que possiblement obtindria d'estudiar un capítol en un llibre de text.

Sovint en aquest bloc, he comentat que valoro en els llibres, el fet que m'aportin quelcom més que una bona estona de lectura, però detesto profundament que intentin alliçonar-me sobre qualsevol cosa, és per això, que admiro el treball d'autors com Francesc Puigpelat que han sabut incorporar fets i persones reals de gran rellevància històrica, dins dels seus llibres, de manera que el lector pot creure perfectament que tot el que llegeix és ficció o també creure que tot és real, però en cap cas, tindrà la percepció d'estar rebent una lliçó d'història, malgrat, en certa manera, l'està rebent i, el que és més important, si més no per a mi, desperta la curiositat sobre uns fets que poden portar-lo a explorar en un capítol apassionant del nostre passat més recent. Per destacar-ne un de concret d'aquest llibre, els lectors descobriran i entendran el concepte La lleva del biberó i pot fer-los reflexionar sobre el fet que si haguessin nascut setanta anys abans, enlloc de tenir preocupacions com ara quin mòbil tenen, el nombre de seguidors a les xarxes socials o els likes que tenen les seves fotos, podrien haver-se trobat amb un fusell a les mans i anant de dret a una mort més que provable.

Per què agradarà, a més a més? Doncs perquè l'autor no perd de vista, el seu públic, i incorpora elements que el lector exigirà, aventures, intriga, un secret que apareix ja en el títol de la història i la presència d'una de les quotidianitats més indispensables en la vida de qualsevol jove, de qualsevol moment: els dubtes, la incertesa, la confusió, la necessitat de trobar respostes, l'amistat i el naixement de sentiments confusos i complicats de gestionar. De fet, en aquest mateix bloc ja us hem recomanat un parell de propostes del mateix autor El nen que va xatejar amb Jack Sparrow (Bromera, 2015) i Romeu i Julieta (segona part) (Fanbooks, 2014).

Francesc Puigpelat i Valls (Balaguer, 1959) és professor universitari, escriptor i periodista. Es va llicenciar en Filosofia l’any 1982 a la Universitat de Barcelona. Col·labora habitualment amb el diari Avui i altres mitjans de comunicació escrita. És membre adherit de la Fundació Catalunya Oberta. Ha escrit una extensa obra narrativa, de la qual destaquen les novel·les Apocalipsi blanc (premi Josep Pla, 1999), Roger de Flor (2002), L’últim hivern de Ramon Llull (2004), Els Llops (premi Carlemany, 2005) i La segona mort de Jesús de Natzaret.

Sílvia Cantos

Deixant enrere la infantesa

Títol: La vida sense la Sara Amat

Autor: Pep Puig

Edició: Proa Edicions, 2016

Pàgines: 296

ISBN: 9788475886084

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Sant Jordi 2015

De vegades, no cal que passin trenta anys

per sentir que fas un viatge de retorn.

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Sant Jordi, un relat intimista que regala al lector un viatge de retorn al moment frontera entre infantesa i maduresa, al temps de les últimes primeres vegades. 

Una nit d’estiu, jugant a cuit a amagar, una nena de tretze anys desapareix sense deixar rastre. Però en realitat, aquella nit, la Sara no va desaparèixer, sinó que es va colar a casa d’en Pep per la porta del darrere. No s’hi va amagar gaires dies, però de vegades la memòria d’alguns fets abraça tota una vida, i fins i tot li dóna un sentit. La vida sense la Sara Amat és la confessió d’uns fets inoblidables, uns dies de la vida d’un poble a l’estiu, d’un nen obedient i enamoradís i d’una nena que ja no és una nena i que vol acomplir el desig ferotge i urgent de fugir, ni que sigui per la porta del darrere.

Veritat o mentida? L’autor estructura la història en un límit indefinit entre la ficció i la realitat que acompanyarà el lector al llarg del camí, decantant-se per una o altra banda en diferents moments de la lectura. Podríem dir que és la història d’una fugida de la realitat, la Sara es nega a acceptar viure en un poble petit, habitat per gent de mires estretes, inclosa la seva família. Ella vol més, aspira a més, potser no sap ben bé on, ni com, però si més no, té clar el que no vol.

M’ha agradat molt el fet trobar passatges, que destil·len l’essència de la pre adolescència, aquella barreja d’innocència, ganes de saber, dubtes, pors i mala bava, que tots hem viscut en pròpia pell i que gustosament deixem en l’oblit. Moments de canvis, de transició personal. El cert, però, és que també hi ha moments, en que deixem de banda (ni que sigui un instant) l’aspror per donar lloc a la tendresa, dolça i delicada que tempera l’ànim, no endebades és temps de descoberta i de desconcert, fixeu-vos sinó en aquest fragment:

«De cop vaig tenir una gran revelació, segurament una de les més extraordinàries de la meva vida. Em vaig posar a mirar atentament tots els caps i les esquenes de la gent del poble i tot d'una em va semblar -en vaig estar segur- que allà dins tothom havia de carregar amb algun secret. I per uns instants, fins i tot, no em va semblar impossible que els meus pares, o fins i tot la padrina Maria, no guardessin també alguna mena de secret, encara que fos petit.»

Pep Puig i Ponsa (Terrassa, 1969), actualment viu a la Nou de Gaià (Baix Gaià), un poblet envoltat de vinyes i garrofers que hi ha al camp de Tarragona. La seva primera novel·la, L'home que torna (Empúries, 2005), va obtenir el Premi Jove Talent Fnac i va gaudir d'una molt bona acollida per part de la crítica i dels lectors. Amb La vida sense la Sara Amat es consolida com un excel·lent narrador al que us animo a seguir!

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos