Un debut que enamora

Entre el cel i la terra

Autor: Gerard Quintana

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 368

ISBN: 9788466424806

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,50€

 

Els humans acostumem a tenir por de la llibertat.

Fins que no ens queda més remei que ser lliures.

Avui us recomano el sorprenent debut literari de Gerard Quintana, que es referma com a reeixit artista multidisciplinari, amb una de les millors novel·les sobre l'amor que podeu llegir!

Entre el cel i la terra és una novel·la completa, rodona. Un excel·lent retrat del postfranquisme amb uns personatges perfectament construïts. El Patxi, la Neus i l'Àngels, el Bru i la Clara, traspassen el límit de la pàgina apropant-se al lector fins a confraternitzar-hi, dirigint-se-li de tu a tu. Veritats, secrets, la recerca de la bellesa, vincles de sang i amor i la vida, que en ocasions se'ns escapa mentre pensem a viure.

Amb una omnipresència musical entre línies que atorga una sonoritat encisadora, Quintana no es limita a desgranar referències sinó que les amalgama dins la trama convertint-les en elements tan necessaris com els signes de puntuació. Les emocions a flor de pell i l’amor, en totes les seves formes, amaren les pàgines d'aquest llibre. És innegable que el Gerard és un artista complet, la mostra és que en la novel·la que ha escrit se'n representen múltiples cares: música (evidentment), fotografia i pintura. Celebro que no es limiti a fer una tirallonga que demostri els seus coneixements, sinó que ens ofereix píndoles de qualitat, com la preciosa història que amaga L'Angelus de Millet, magníficament lligada amb la trama de la novel·la; o l'enginyosa intervenció de Paco de Lucía en una entrevista, i la conseqüent pallissa que va rebre com a represàlia.

Amb un subtil joc metaliterari, acompanyem en Bru, en el procés d'escriptura de la seva novel·la i, fins i tot, el seu primer Sant Jordi com escriptor. Resulta inevitable pensar en si, en aquest punt, no estarem vivint l’experiència del propi Gerard.

Entre el cel i la terra està plena de moments de lectura fascinant, alguns d’excelsa tendresa i altres, terriblement corprenedors, narrats tots ells amb una elegància i un estil sensacionals. Però alhora, també desgrana moments que retraten de meravella la llibertat i la disbauxa. Sens dubte és un llibre d’aquells que, un cop llegit, saps amb certesa que hi tornaràs, per assaborir-lo novament.  

©Sergi Alcàzar

Gerard Quintana (Girona, 1964). Va iniciar la carrera de periodisme a la UAB i la d’interpretació a l’Institut del Teatre de Barcelona. És conegut per ser el cantant de la banda gironina Sopa de Cabra des del 1986 i l’autor de cançons com «Camins» o «El Far del Sud». Amb gairebé vint-i-cinc treballs discogràfics realitzats i més de dues-centes cançons i adaptacions, aquesta és la seva primera incursió en la ficció literària. Actualment exerceix de president a l’Acadèmia Catalana de la Música. Al llarg dels darrers vint anys ha col·laborat en diversos mitjans, com ara Catalunya Ràdio, ComRàdio, Catalunya Cultura, RAC1, TV3, Canal 33, Ara, El Periódico de Catalunya o Avui (Rock & Clàssic). El 2002 es publicà el llibre Què pensa Gerard Quintana a partir de converses amb el periodista David Talleda. El 2012 va publicar el llibre Més enllà de les estrelles, amb el fotògraf David Julià, on narra la trajectòria de Sopa de Cabra a partir dels tres concerts de celebració dels 25 anys del grup al Palau Sant Jordi de Barcelona, el 9, 10 i 11 de setembre del 2011. Aquest cop ha complert la seva paraula amb escreix: sempre va dir que no escriuria una novel·la abans de fer cinquanta anys. Es considera un activista cultural. 

Comença a llegir aquí mateix!

Sílvia Cantos

Una dona, una mare, un Amor!

Un amor

Autor: Alejandro Palomas

Edició: Columna/ Destino, 2018

Pàgines: 464

ISBN: 9788466423526 (cat.)         

ISBN: 9788423353354 (cas.)        

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,50€

Premi Nadal 2018

El que necessitem és la veritat. Encara que no t'agradi.

Encara que sigui lletja i faci mal.

Avui us recomano una novel·la sensacional. El retrat d'una família, tan deliciosament imperfecta com la de qualsevol lector. La història d'una dona única, una gran mare que és en essència, Amor.

Qui ha llegit alguna novel·la de l'Alejandro, no pot deixar de llegir-ne la resta. Els seus llibres tenen una sensibilitat especial, sap com escriure per enamorar el lector, crea uns personatges tan rals que te'ls sents teus i, aquesta sensació et porta a viure cadascuna de les seves històries amb gran empatia. Si has llegit una mare o un gos, és impossible que no adoris l'Amàlia! I si ja ho feies, després de llegir Un amor, quan descobreixes que aquesta manera de fer tan seva amaga una inseguretat arrelada en la infantesa i, una gran por al rebuig, el sentiment perdurarà per sempre més. 

Crec que un dels punts forts de la novel·la és la innocència d'aquesta dona que tot i haver superat la setantena, manté un esperit net que t'arriba a l'ànima. Les confusions de la dolça Amàlia ens arrenquen somriures i riallades, jo he de confessar que el dia que vaig tenir el llibre a les meves mans, era a la biblioteca i vaig començar a llegir-ne les primeres pàgines, creieu-me que vaig haver de parar perquè se m'escapaven unes riallades impossibles de silenciar, amb les divertidíssimes confusions lingüístiques de la protagonista. Però no és l'únic, les complicitats entre els germans, que teixeixen xarxes per acollir les relliscades d'una mare, certament imprevisible, que els pot fer sortir els colors en qualsevol moment o, les grans veritats de l'àvia Esther, que segueixen molt vives en la memòria del Fer, en forma de sentències que, a vegades, poden semblar confoses, però quan hi reflexiones una mica, sempre tenen gran significat, una mostra: «Potser no decidir també és decidir.»

I és que en el fons, Un Amor és tan senzill com l'amor incondicional d'una mare cap els seus fills, indefallible, passi el que passi. I és també, devoció absoluta d'uns fills envers la seva mare, tan peculiar i especial que és única. Un univers de personatges que creix amb noves incorporacions que arriben per quedar-se a la vostra família literària. Amb ells, riureu i us emocionareu i, recordeu, que no faltin mai unes flors! ;-)

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és llicenciat en Filologia anglesa i màster en poètica pel New College de San Francisco. Ha col·laborat en diversos diaris i traduït autors com ara Katherine Mansfield, Françoise Sagan o Jack London. És autor de poesia i novel·la. Alguns dels seus títols han estat traduïts fins a deu llengües i acumula edicions d'alguns d'ells. I a més a més, és una persona encantadora amb la qui conversar resulta tot un plaer! Us recomano aquest llibre i els altres que ja us hem proposat anteriorment en aquest mateix bloc Un fill, Una madre i Un gos.

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

Amb traç ferm i delicats matisos

La mirada de la sargantana

Autor: Roger Bastida

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 304

ISBN:  9788466422857

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,00€

Tenia una mirada penetrant, fins i tot salvatge. No era la mirada d’una venedora de loteria. En Ramon sentia que era la mirada d’una dona i de moltes dones alhora: d’una dona efímera, potser una fetillera o una aloja; d’una dona terrenal, feta de fusta i d’ambre; d’una dona calenta, amb la pell de sorra i els ulls de carbó encès; d’una dona freda, amb el coll tallat en alabastre i les mans de neu.

Avui us recomano una història preciosa, el relat ficcionat de la vida d’un dels exponents de la pintura catalana, Ramon Casas, i la seva imprescindible musa, Júlia Peraire. Amb traç ferm i delicats matisos, una obra digna d'evocar el gran pintor català.

Barcelona, 1905. Ramon Casas, el pintor més sol·licitat del país, coneix la Júlia, una jove venedora de loteria de la plaça de Catalunya. Tot i que pertanyen a mons oposats, l’artista se sent fascinat per la bellesa i el caràcter de la Júlia des del primer moment. Júlia és molt més, de fet ho serà pràcticament tot per al pintor. Una història d’amor amb un camí ple de traves, que els dos amants van superar amb passió i abanderats per un sentiment de llibertat.

Roger Bastida sorprèn debutant amb una novel·la magníficament trenada. Desenvolupada amb elegància i ritme, aconsegueix capbussar al lector dins la història. La manera com fa parlar als personatges, amb col·loquialismes i barbarismes atorga un extra de versemblança a la història. També hi ajuda el conjugar fets i persones reals dins la trama, com l'aixecada del castell de Marivent, que acabaria sent un dels museus de referència, o l’amistat de Ramon Casas i Santiago Rusiñol i Manuel Utrillo.

Un dels ponts forts d’aquesta novel·la és el tractament de l'art, les cites d'obres i autors, així com les acurades descripcions d'algunes pintures deixen veure la formació artística de l'autor, però a més tenen l'efecte màgic de donar relleu a les pintures de Casas, fins al punt que al teu cap la Júlia immortalitzada per el pintor surt del quadre i la veus mirant-se davant el mirall convertida en tota una sevillana, sensacional. En Roger sap de què parla i ho fa realment bé. Llegir aquesta novel·la és fer un viatge que et porta a una pinacoteca dedicada a Ramon Casas, on es va perfilant la història d’amor entre el pintor i una dona amb un caràcter de foc, amb un desengany al cor i un ímpetu de foc als ulls.

Tot i ficcionar-la, l’autor aconsegueix que ens creiem la vida d'en Ramon i la Júlia. Una relació que va ser com una rosa: preciosa, delicada i amorosa però alhora espinosa i punxant, ja que l'amor sincer que la parella es professava no era ben entès per els qui els envoltaven, excepte alguns amics del pintor, persones més lliberals i de ment oberta. Els orígens tan divergents que tenien van ser una pedra en el seu camí vital, que ells, però, van saber evitar. 

Roger Bastida (L'Hospitalet de Llobregat, 1990) és llicenciat en Història de l’Art i té un màster en Gestió del Patrimoni Cultural i un màster en Formació del Professorat. Ha treballat com a educador i guia en diversos museus i centres culturals de Barcelona. Ha fet de comissari en una exposició sobre patrimoni noucentista per al Museu de l'Hospitalet i també ha estat professor d'Història de l'Art a l'Ateneu de la mateixa ciutat. Darrerament ha estat l'assessor històric de la tv movie de TVE La princesa Paca. Especialista en Modernisme i Noucentisme, La mirada de la sargantana és la seva primera novel·la.

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Descobrint bocins de Barcelona

T’ho donaré tot

Autor: Sílvia Tarragó

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 288

ISBN: 9788466422727

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 16,90€

Quan es trobaven parlaven sense parar, del dia a dia, del món, dels somnis.

Però també cal l'aventura sense parlar.

I també en aquell silenci totes dues vivien més que mai.

Avui us recomano una fantàstica novel·la sobre els orígens del Tibidabo a través de la intensa vida d’una dona que seguireu recordant, després de llegir la novel·la.

La Sílvia ho ha tornat a fer. Amb Temps de llum ens va redescobrir un espai emblemàtic de Barcelona, unes galeries subterrànies que molts desconeixíem, en les que el glamour i la llum eren la màxima, però que malauradament, van caure en l’oblit d’una ciutat creixent. Ara, ens dona la oportunitat de mirar amb nous ulls, un espai, que amb tota seguretat coneixeu: el Tibidabo. I és que, crec gairebé impossible, que el lector que viatgi amb l’Àngela i la resta de personatges d’aquesta novel·la no tingui unes ganes irrefrenables de tornar a visitar aquest indret màgic per reviure aquestes pàgines i les de la pròpia vida que tots anem escrivint. 

Una història de passions i desitjos, ardents i venjatius. Amor i odi es donen la mà en aquesta novel·la, i encara més. Atraccions explotant l'exotisme d'altres cultures, un fet que ara podria semblar tan aberrant com absurd. El paper de la dona en un moment on la seva major virtut era callar i obeir, al pare primer i, després al marit. L'infame tractament que es donava a la homosexualitat, considerant-se una malaltia que calia guarir. T’ho donaré tot és una novel·la complexa, amb diferents trames, protagonitzades per personatges magníficament dibuixats que se’ns fan reals, en part, mercès a l’excel·lent tasca de documentació prèvia, que ha fet l’autora. Referint llocs, fets i personatges històrics reals que interactuen amb els ficticis, sorgits de la fèrtil imaginació de l’autora.

Sílvia Tarragó Castrillón (Barcelona, 1968), va ser llibretera durant catorze anys. És autora, entre d’altres, de la saga juvenil Top Fairies i de la novel·la Temps de llum, títols dels quals ja us vam parlar en aquest mateix bloc..

Intensa i emocionant, plena d’alegria i tragèdia, una novel·la així mateix com la vida. Llegeix-la. Viu-la!

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos

Una bella melodia per llegir

Wolfgang (extraordinari)

Autor: Laia Aguilar

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 256

ISBN: 9788466422659

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,90€

Premi Carlemany 2016

Em desplaço pel teclat... ballo, salto, em submergeixo dins la música com si tot jo m'hagués convertit en unes soles mans. I amb aquestes mans prodigioses ara faig pianos, ara fortes, ara un si bemoll, ara unes corxeres, ara uns arpegis... Toco com si fos el més gran; com si jo mateix fos la reencarnació del famós Wolfgang Amadeus Mozart.

Avui us recomano una història preciosa, entranyable i emocionant. Una grandíssima novel·la que t'encongeix l'estómac i t'eixampla el cor.

Laia Aguilar ha escrit un llibre com el seu protagonista: extraordinari. Un relat deliciós que captiva i emociona. Situa el focus d’atenció sobre un tema molt actual, el tractament de les intel·ligències múltiples, a través de la història d’un nen, que té un alt coeficient intel·lectual, però una important mancança a l’hora d’expressar i gestionar les seves emocions, afortunadament compta amb el poder de la música i la seva capacitat màgica de fer fluir les coses i, amb l’inestimable complicitat d’una professora molt especial.

És especialment destacable, la construcció dels personatges i els lligams que s’estableixen entre ells. L’autora mostra un domini inqüestionable a crear vides que traspassen el paper. Els esforços del senyor Carles caient en sac buit davant l'hermetisme emocional del nen. La dolçor de la Mia i el seu tracte tan proper amb en Wolfgang, d'una tendresa encantadora.

París, la ciutat de la llum, un somni per a tants viatgers, esdevé un punt d’inflexió en la gens senzilla relació pare-fill, aconseguint esquerdar el mur que els separa, facilitant un acostament amb moments tan evocadors com el que ens mostra en Wolfgang tocant el piano amb un grup de músics de carrer sobre el Pont Neuf de París, una escena sensacional en la que puc veure la cara d’orgull del senyor Carles observant el seu fill, tot sembla començar a rutllar quan un gran secret, que tenia frisós al lector, surt a la llum fent-ho trontollar tot.

La passió per el llenguatge, el dolor, la por, el buit. Els sentiments més primaris versus la racionalitat més dura. Una novel·la capaç de sacsejar-te, digna mereixedora del premi Carlemany per al foment de la lectura, sens dubte, amb Wolfgang, és molt fàcil enamorar-te de la lectura. Per això mateix, trobo que seria una gran tria per als plans de lectura de secundària, el recomanaria a joves d'entre 13 i 113 anys! ;-)

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008) i Pare de família busca (Alrevés, 2004)

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos