Una dona, una mare, un Amor!

Un amor

Autor: Alejandro Palomas

Edició: Columna/ Destino, 2018

Pàgines: 464

ISBN: 9788466423526 (cat.)         

ISBN: 9788423353354 (cas.)        

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,50€

Premi Nadal 2018

El que necessitem és la veritat. Encara que no t'agradi.

Encara que sigui lletja i faci mal.

Avui us recomano una novel·la sensacional. El retrat d'una família, tan deliciosament imperfecta com la de qualsevol lector. La història d'una dona única, una gran mare que és en essència, Amor.

Qui ha llegit alguna novel·la de l'Alejandro, no pot deixar de llegir-ne la resta. Els seus llibres tenen una sensibilitat especial, sap com escriure per enamorar el lector, crea uns personatges tan rals que te'ls sents teus i, aquesta sensació et porta a viure cadascuna de les seves històries amb gran empatia. Si has llegit una mare o un gos, és impossible que no adoris l'Amàlia! I si ja ho feies, després de llegir Un amor, quan descobreixes que aquesta manera de fer tan seva amaga una inseguretat arrelada en la infantesa i, una gran por al rebuig, el sentiment perdurarà per sempre més. 

Crec que un dels punts forts de la novel·la és la innocència d'aquesta dona que tot i haver superat la setantena, manté un esperit net que t'arriba a l'ànima. Les confusions de la dolça Amàlia ens arrenquen somriures i riallades, jo he de confessar que el dia que vaig tenir el llibre a les meves mans, era a la biblioteca i vaig començar a llegir-ne les primeres pàgines, creieu-me que vaig haver de parar perquè se m'escapaven unes riallades impossibles de silenciar, amb les divertidíssimes confusions lingüístiques de la protagonista. Però no és l'únic, les complicitats entre els germans, que teixeixen xarxes per acollir les relliscades d'una mare, certament imprevisible, que els pot fer sortir els colors en qualsevol moment o, les grans veritats de l'àvia Esther, que segueixen molt vives en la memòria del Fer, en forma de sentències que, a vegades, poden semblar confoses, però quan hi reflexiones una mica, sempre tenen gran significat, una mostra: «Potser no decidir també és decidir.»

I és que en el fons, Un Amor és tan senzill com l'amor incondicional d'una mare cap els seus fills, indefallible, passi el que passi. I és també, devoció absoluta d'uns fills envers la seva mare, tan peculiar i especial que és única. Un univers de personatges que creix amb noves incorporacions que arriben per quedar-se a la vostra família literària. Amb ells, riureu i us emocionareu i, recordeu, que no faltin mai unes flors! ;-)

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és llicenciat en Filologia anglesa i màster en poètica pel New College de San Francisco. Ha col·laborat en diversos diaris i traduït autors com ara Katherine Mansfield, Françoise Sagan o Jack London. És autor de poesia i novel·la. Alguns dels seus títols han estat traduïts fins a deu llengües i acumula edicions d'alguns d'ells. I a més a més, és una persona encantadora amb la qui conversar resulta tot un plaer! Us recomano aquest llibre i els altres que ja us hem proposat anteriorment en aquest mateix bloc Un fill, Una madre i Un gos.

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

De desitjos, plaers i somnis

Mitja vida

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 400

ISBN: 9788466422505

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

Premi Nadal 2017

Ens esforcem a trobar grans motius que justifiquin la vida quan, de fet, les nostres raons sempre són petites.

Us recomano una novel·la magnífica, una història de dones, de desitjos, de plaers i de somnis.

Amb una arrencada espectacular, que ens porta a un internat, l’any 1950, amb cinc amigues, un joc de nit «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores i una incògnita per descobrir, la Care ens posa en tensió i ens enganxa a una novel·la sensacional, on la innocència infantil dona pas a la crueltat adolescent, que es manifesta a través de jocs, aparentment inofensius, però que en realitat exploren els límits de la voluntat.

Aquestes pàgines narren els següents trenta anys en les vides de les cinc noies, en un temps en el que la dona havia de lluitar, molt més encara que avui, per aconseguir el reconeixement dels seus drets i llibertats. Una generació de dones que va jugar un paper impagable durant la dictadura i la Transició a fi que avui dia siguem on som, molt per fer però molt fet.

Com en d’altres novel·les de l’autora la construcció dels personatges mostra un incontestable domini de l’autora per fer-ho. El quintet de dones protagonistes tenen personalitats diverses, però totes elles mostren emocions i caràcters que les converteixen en valentes, rendides, agosarades o divertides. Les bessones Viñó, tan diferents: l’Olga, un caràcter complex. Una dona que s’ha reinventat a sí mateixa, que no se sent feliç i dubta sobre algunes decisions preses al llarg de la vida i, alhora, una adolescent cruel que tanca els ulls per no veure el que passa al seu davant. Una vida buida que necessita omplir amb la dels altres. En oposició, la Marta, tan diferent de la seva bessona, una dona que ha treballat dur per aconseguir un èxit que no és el que volia però que li ha aportat grans alegries. Honesta i valenta, malgrat les decepcions de la vida. També hi ha l’esbojarrada Nina, un huracà de dona que ens fa somriure amb les seves sortides i estirabots, mireu què diu d’ella mateixa: «Nina, t’has tornat una vella verda i aniràs a l’infern amb bolso i tot.» La Lolita és ben bé al contrari, una balma en calma, amb una vida difícil, que ha assumit les envestides que aquesta li ha anat donant. I finalment la Júlia, una dona serena, intel·ligent i autèntica, amb uns valors i unes idees que l’han portat a una posició difícilment imaginable, quan era una nena.

La passió de la Care per la cuina queda palesa en la novel·la, amb un menú degustació, on no tinc cap dubte que ha escollit amb precisió cadascun dels plats i amb una bodega que proporciona moments hilarants que trenquen tensions acumulades al llarg dels anys. El concert dels Beatles amb la Nina i la Lolita a la Monumental, un autèntic fet històric. El desig de les dones i el plaer, amb un excel·lent discurs de la Marta digne de ser emmarcat. I per sobre de tot, el perdó. 

El més absurd del perdó és que només sorgeix quan és impossible fer justícia, 

quan ningú pot (o potser no vol) tornar allò que et va fer. 

Com més absurd és, més perdó és.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, la seva anterior novel·la i possiblement, la més personal, va rebre una magnífica acollida per part de públic i crítica. 

Per tot plegat, Mitja vida és sense cap mena de dubte, una digna guanyadora del premi Nadal de novel·la, una història que recomano molt sincerament a tothom.

Sílvia Cantos