A la recerca de la veritat

Seguiré els teus passos

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2020

Pàgines: 512

ISBN: 978846642629 

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,90 €

Les línies vermelles són les barreres que aixequem entre nosaltres i els altres. Allò que amaguem conté molta més informació de nosaltres mateixos que allò que diem.

Us recomano una novel·la magnífica, el viatge d’una dona a la recerca de la veritat. La darrera novel·la d’una autora imprescindible.

Seguiré els teus passos és la cloenda de la bilogia que va iniciar Tot el bé i tot el mal però en un hàbil gir doble mortal, la Care aconsegueix que siguin dues lectures plenament independents i alhora, per qui ho vulgui, feliçment complementàries. Se n’ha de saber molt, no endebades l’avalen vint-i-cinc d’anys d’experiència com a escriptora. Naturalment, jo us animo a decantar-vos per la segona opció, així us assegureu doble plaer lector!

Aquesta novel·la narra un viatge en l’espai i en el temps al Pallars Jussà fins a un dia clau de la història, el darrer dia de la guerra civil, un moment de canvi, de vençuts, trist i dolorós per a molts, però això no ha de permetre que s’oblidi, al tenir cura de la nostra memòria històrica, com a individus i també com a país. La Care, en això, hi té la mà trencada, les seves novel·les l’exploren sovint i ens acara a la necessitat d’evitar l’amnèsia col·lectiva, que en ocasions ens abraça.

M’ha encantat retrobar la Reina, un personatge que em va captivar a l’anterior novel·la, un cop més m’ha fascinat l’habilitat de l’autora per fer-la evolucionar com a persona i, així, els que hem llegit Tot el bé i tot el mal, trobem una Reina canviada, no podia ser d’una altra manera, després de tot el que viu en les intenses vint-i-quatre hores que succeeixen en aquell llunyà aeroport. Ha fet un gir de cent vuitanta graus, porta una vida més tranquil·la i relaxada que, paradoxalment, l’estressa de sobremanera i és que, en el fons, un no pot lluitar contra allò que és. A més de la Reina, coneixem nous personatges, peculiars com el Leandre, un savi amable però repel·lent i l’encantador Murgo, que destaca per la seva candidesa i innocència i la seva parla pallaresa, que de ben segur, ha exigit una profunda documentació a l’autora.

Seguiré els teus passos, comença amb una intriga i una sotragada que ens posa el cor del revés quan la Reina pateix un accident, tan excel·lentment narrat, que et posa els pèls de punta. I explora la seva necessitat de conèixer la veritat a propòsit del seu pare, que l’esperona a emprendre una cerca que la porta a destapar un passat que no imagina. Una veritat farcida de secrets custodiats per les belles muntanyes pallareses.

©Xavier Torres-Baccheta

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un no com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida, també ha escrit Diamant blau i amb la novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. El 2018 va publicar la primera part d’aquesta bilogia Tot el bé i tot el mal.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Amor (i temor) de mare

Tot el bé i tot el mal

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2018

Pàgines: 400

ISBN: 9788466424400

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,50€

L’autèntic missatge, de vegades, és tot allò que no es diu.

Avui us recomano una gran novel·la. Una història intimista amb caire de thriller amb una protagonista inoblidable, la Reina.

La Care ho ha tornat a fer. Una altra novel·la sensacional, digna de ser recomanada però sobretot, llegida. La primera part d’una bilogia centrada en la maternitat i la paternitat en la que trobem la Reina, per mi, el personatge més humà dels molts que han sorgit de la fèrtil imaginació de l’autora. Una professional d’èxit, una dona femenina i seductora, una mare patidora. Tan real com tu i com jo.

Tot el bé i tot el mal explora les emocions més humanes, el desig, la impotència i el sentiment de culpa són la tríada protagonista per a una dona abanderada de la tossuderia, que se sent captiva en un aeroport una nit de tempesta, maldant per abandonar un país estrany i tornar a casa on els fets s’han precipitat tot d’un plegat, posant del revés el seu món.

Care Santos ha esdevingut una experta en tocar temes amb i per a adolescents. L’època del dubte i la incertesa, de la rebel·lia i el despertar sentimental. La primera topada amb la cruel realitat i també, sovint, la gran excusa dels adults per explicar actituds i fets. Aquesta vegada, però, la protagonista col·lisiona de ple amb aquesta difícil etapa i ho fa, de la pitjor manera.

La comunicació. A priori sembla que estem més connectats que mai, però per poc que hi pensem, ens adonem que res més lluny de la realitat. La Reina, la protagonista d’aquesta novel·la és una experta en comunicació no verbal. L’autèntica, la que no controlem i se’ns escapa per cada porus de la pell. I tot i així, té problemes per llegir algunes persones, com l’Ulf Everink, personatge que a mesura la novel·la pren rellevància i desperta sentiments contraris en el lector.

Un secret latent, que no acabem de descobrir. Una melodia que ens acompanya al llarg de la història. La falta d’escrúpols en el món farmacèutic i l’amor, de parella, tan voluble enfront del de mare, incondicional.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, amb la seva anterior novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. 

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Botellón, carnets falsos i pares guays (una combinació perillosa)

50 coses sobre mi

Autor: Care Santos

Edició: Edebé, 2018

Pàgines: 128

ISBN: 9788468334899

Edat: +12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 10,20€

Algú hauria d'escriure un manual que fos de lectura obligatòria per a pares i mares: Fills adolescents: instruccions d'ús. El primer punt aniria acompanyat d'un d'aquells senyals grocs de perill: "Warning! Mai tractis un adolescent com si fos un nen de tres anys. Pot passar qualsevol cosa.”

Avui us recomano una lectura fantàstica per qualsevol jove, una història narrada des de la veu d’un noi que interpel·la directament al lector i fa que aquest s’hi senti fàcilment identificat.

L’Albert, un noi de 16 anys fa un retrat de la seva realitat i la de tota una generació de joves, mitjançant un dels seus canals predilectes, Youtube, allà on ells es mouen com peixos a l’aigua.

La narració en primera persona de la història respira veritat, creure-te-la és el més natural. Un noi discret que no acaba de sentir-se còmode amb els cànons establerts és el protagonista d’un relat que, ja des del primer moment ens avança pistes del que ens explicarà, aconseguint amb això captar l'interès del lector.

Com és habitual en l’autora, els personatges estan magníficament construïts, no deixa mai de sorprendre’m la capacitat de la Care per a crear vides imaginàries, dotades de tal credibilitat que, en certs moments del relat, he connectat tant amb els personatges que pateixo i sento amb ells. A més de l’Albert, tenim l'Álvaro, l'amic imprescindible que ens ajuda a entendre/recordar la importància de l'amistat, especialment durant l'adolescència. També hi ha en Pere, enamorat de sí mateix, que resulta patètic, el clàssic antagonista i, no hi pot faltar la noia... la Keiko, musa i inspiració per l’Albert.

Joves que senten que no acaben d’encaixar, botellón, carnets falsos i pares guays (una combinació perillosa) i tot el que pot passar un divendres qualsevol, mentre la gent dorm. La nota de l'autora, un cop finalitzada la història, a mode de premi per esperar els crèdits, ens revela els fets reals que van inspirar aquest llibre, una obra magnífica i alhora un bon estímul per generar debat.

Llegeix les primeres pàgines

Sílvia Cantos

De desitjos, plaers i somnis

Mitja vida

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 400

ISBN: 9788466422505

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50 €

Premi Nadal 2017

Ens esforcem a trobar grans motius que justifiquin la vida quan, de fet, les nostres raons sempre són petites.

Us recomano una novel·la magnífica, una història de dones, de desitjos, de plaers i de somnis.

Amb una arrencada espectacular, que ens porta a un internat, l’any 1950, amb cinc amigues, un joc de nit «Acció o Veritat» o, com elles en diuen, el joc de les penyores i una incògnita per descobrir, la Care ens posa en tensió i ens enganxa a una novel·la sensacional, on la innocència infantil dona pas a la crueltat adolescent, que es manifesta a través de jocs, aparentment inofensius, però que en realitat exploren els límits de la voluntat.

Aquestes pàgines narren els següents trenta anys en les vides de les cinc noies, en un temps en el que la dona havia de lluitar, molt més encara que avui, per aconseguir el reconeixement dels seus drets i llibertats. Una generació de dones que va jugar un paper impagable durant la dictadura i la Transició a fi que avui dia siguem on som, molt per fer però molt fet.

Com en d’altres novel·les de l’autora la construcció dels personatges mostra un incontestable domini de l’autora per fer-ho. El quintet de dones protagonistes tenen personalitats diverses, però totes elles mostren emocions i caràcters que les converteixen en valentes, rendides, agosarades o divertides. Les bessones Viñó, tan diferents: l’Olga, un caràcter complex. Una dona que s’ha reinventat a sí mateixa, que no se sent feliç i dubta sobre algunes decisions preses al llarg de la vida i, alhora, una adolescent cruel que tanca els ulls per no veure el que passa al seu davant. Una vida buida que necessita omplir amb la dels altres. En oposició, la Marta, tan diferent de la seva bessona, una dona que ha treballat dur per aconseguir un èxit que no és el que volia però que li ha aportat grans alegries. Honesta i valenta, malgrat les decepcions de la vida. També hi ha l’esbojarrada Nina, un huracà de dona que ens fa somriure amb les seves sortides i estirabots, mireu què diu d’ella mateixa: «Nina, t’has tornat una vella verda i aniràs a l’infern amb bolso i tot.» La Lolita és ben bé al contrari, una balma en calma, amb una vida difícil, que ha assumit les envestides que aquesta li ha anat donant. I finalment la Júlia, una dona serena, intel·ligent i autèntica, amb uns valors i unes idees que l’han portat a una posició difícilment imaginable, quan era una nena.

La passió de la Care per la cuina queda palesa en la novel·la, amb un menú degustació, on no tinc cap dubte que ha escollit amb precisió cadascun dels plats i amb una bodega que proporciona moments hilarants que trenquen tensions acumulades al llarg dels anys. El concert dels Beatles amb la Nina i la Lolita a la Monumental, un autèntic fet històric. El desig de les dones i el plaer, amb un excel·lent discurs de la Marta digne de ser emmarcat. I per sobre de tot, el perdó. 

El més absurd del perdó és que només sorgeix quan és impossible fer justícia, 

quan ningú pot (o potser no vol) tornar allò que et va fer. 

Com més absurd és, més perdó és.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, la seva anterior novel·la i possiblement, la més personal, va rebre una magnífica acollida per part de públic i crítica. 

Per tot plegat, Mitja vida és sense cap mena de dubte, una digna guanyadora del premi Nadal de novel·la, una història que recomano molt sincerament a tothom.

Sílvia Cantos

L'herència d'uns ulls blaus

Títol: Diamant blau

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 446

ISBN: 9788466420037

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20€

És allò que hem viscut el que fa de nosaltres les persones que som.

Som una resposta a les agressions de la vida.

Una au exòtica, que com gairebé tothom en aquesta història amaga un secret. Uns ulls d'un blau ben especial que esdevenen herència genètica. Un rellotge de paret fosc, molt fosc, inquietant i, una sopa de farigola que passa de generació en generació. Una història que salta en el temps i exigeix una lectura atenta que apareix sense pretendre-ho. El lector es veu transportat junt amb els membres d'aquesta nissaga en un fantàstic viatge en el temps seguint una família de tintorers, agafat de la mà d'una dona que li robarà el cor: la Teresa Pujolà.

Per a això serveixen les històries, no és veritat?, per fer tornar els morts. Per retrobar allò que vam perdre» Del que no hi ha dubte, és que si les històries ens les explica la Care, tenen sentit, potser retrobarem el que vam perdre o potser, simplement, gaudirem capbussant-nos dins les pàgines dels seus llibres, acompanyant als personatges en les seves vivències.

Diamant blau és com el seu nom indica, una joia, un llibre fantàstic on com en tota família, s’entortolliguen històries, amor, rancors, secrets i vivències, protagonitzades per homes i dones que estimen, riuen, ploren i pateixen i on, sense cap mena de dubte, el protagonisme el tenen les dones. Dones tan fascinants com Teresa Pujolà, Teresa Marquès i Eustàsia Pujolà que s’avançaren al moment que vivien i que potser van néixer abans d’hora, amb el seu potencial, traslladades al segle XXI, no tinc cap mena de dubte que n’hauríem sentit a parlar i, sortosament per nosaltres lectors, han imprès la seva genuïnitat a la seva descendent, Care Santos ha tingut la generositat de compartir les aventures de la seva família, fent un difícil exercici de despullar la pròpia intimitat.

«El món gira, el sol no pot estar a tot arreu, de vegades convé adaptar-se a la foscor.»

Cal destacar en especial, la manera com l’autora ha integrat la introducció del cinema a la ciutat de Mataró, una altra de les protagonistes d’aquesta novel·la. Les sales Gayarre i Clavé són els eixos sobre els qual la Care reconstrueix aquests primers contactes del públic amb un nou entreteniment, que poc té a veure amb el concepte actual de veure una pel·lícula. També trobem William Perkin i l'origen del malva, un altre dels trets fascinants de Diamant blau és la història dels tintorers, i la màgia dels colors en la moda al llarg del temps.

Care Santos (Mataró, 1970) Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist recentment com la seva novel·la Habitacions tancades (Planeta, 2011) era trasllada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata (Planeta, 2014) i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida (Edebé, 2015).

Un viatge en el temps fascinant que us animo a realitzar!

Aquí pots llegir el primer capítol!

Sílvia Cantos

El bon estat de la novel·la juvenil!

Aquest mes d'agost vaig decidir fer una immersió en novel·la juvenil donat que és un dels segments que més em preocupa, donat que es dirigeix a un perfil lector que fàcilment se’ns pot escapar per múltiples raons, una major càrrega de feina en els estudis o la pròpia adolescència i l’explosió hormonal que això comporta. Però a més he de reconèixer que és un estil de lectura que m'encanta! 

M'alegra haver fet aquesta aposta perquè el resultat ha estat magnífic, sis títols, tres estils, cadascun d'ells absolutament recomanables! Tots aquells que teniu joves (d'edat o d'esperit) al vostre voltant, feu-los un regal i proposeu-los alguna (o totes) d'aquestes lectures.

He triat aquests títols, però em consta que n'hi ha molts més igualment recomanables, novel·les que tenen tot allò per seduir el lector i mantenir-lo atrapat a les seves pàgines. Els estils que trobareu en aquesta tria són, en primer lloc, novel·les que combinen romanticisme i problemàtica social, seguirem amb dues propostes plenes d'intriga i acció i acabarem amb dues obres magnífiques que recomano especialment als docents, donat que són novel·les molt ben escrites que toquen dos grans temes que penso, val molt la pena treballar amb els joves, l'Holocaust jueu i l'assetjament a les aules, ho sé, magnituds molt diferents, però creieu-me, ambdós imprescindibles per formar persones. 

ENAMORAMENTS I UNA MICA MÉS

Títol: Violet & Finch

Autor: Jennifer Niven

Traductor: Isabel Murillo

Edició: Destino, 2015

Pàgines: 400

ISBN: 9788408141426

Edat: A partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Una novel·la colpidora sobre les malalties mentals i l'estigma que suposen per aquells qui les pateixen.

La Violet està trencada. En Finch està trencat. Poden dues meitats trencades reconstruir-se? Aquesta és la història d’una noia que aprèn a viure, d’un noi que pretén morir; de dos joves que es troben i deixen de comptar els dies per a començar a viure’ls.

«Durante un segundo pienso que va a besarme. 

Durante un segundo, quiero que lo haga»

M'ha encantat descobrir aquest llibre, l'autora, en base a una experiència personal presenta una història d'amor amb un rerefons complex, el trastorn bipolar i el suïcidi. I ho fa de meravella, aconseguint que el que podria haver estat una trama sòrdida i grotesca esdevingui una lectura entranyable, dolça i el que més m'ha agradat, un text que et fa pensar.

«Me miro las manos y están temblando, porque mis manos, al igual que el resto de mí, desearía matar a mi padre. Desde que yo tenía diez años y envió a mi madre al hospital con la barbilla reventada, y un año después, cuando hizo lo mismo conmigo.»

Virginia Wolf i la seva obra són referències recurrents en la novel·la, especialment Las olas (Lumen, 2007), una influència, un joc estimulant amb el qual els protagonistes s'esforcen per trobar la frase més genial per compartir amb l'altre.

«Nunca podré hacerlo volver, y es probable que se marchara por mi culpa. De manera que es bueno y es malo y duele, pero al mismo tiempo me gusta pensar en él, porque si pienso en él, tampoco se habrá ido del todo. Que estén muertos no significa que no puedan existir.»

I és que la vida és això, acceptar que la mort en forma part com un pas més del cicle, malgrat sigui un pas dolorós, a més, recordant els nostres morts els mantenim vius, una mica com els llibres, aquells que ens han fet gaudir, amb els que hem emocionat els recordarem sempre, els recomanarem i potser els rellegirem, l'últim punt no és pas un punt final.

Comença a llegir aquí!

Títol: Amaranta

Autor: Care Santos

Edició: Fanbooks, 2015

Pàgines: 232

ISBN: 9788416297375

Edat: A partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

La història d'una jove que es nega a acceptar un futur imposat i que vol decidir per ella mateixa i construir el seu propi destí.

L’Amaranta és l’única filla dels directors del banc Bancomundo, que tracten d’educar-la perquè segueixi els seus passos. No obstant això, l’Amaranta és un esperit lliure: desitja tenir una vida normal i ser actriu de teatre. Quan la noia fa els divuit anys, la seva mare li organitza una gran festa a la qual està convidada l’alta societat del país. L’Amaranta se sent molt sola entre tant de luxe. Està més interessada en l’Ismael, un cambrer misteriós i guapíssim, que en el Sergi, el noi amb què els seus pares esperen que surti. A més, el seu avi, el fundador de Bancomundo, li revela que ha organitzat la resta de la seva vida.

Amb un estil fresc i lleuger, la Care Santos mostra una vegada més, perquè és una de les autores més llegides i valorades per els joves, la seva prosa s'ajusta al lector, es posa a la seva pell i li dóna allò que vol un lector exigent com pocs. Combinant el text amb les converses whatsappejades, que són la comunicació més estesa entre els joves, la Care aconsegueix que les pàgines es llegeixen amb un ritme vertiginós.

La rebel·lió davant els pares, davant la societat, els estereotips i la diferència de classes, l'Amaranta és una noia que arribarà al cor de tots aquells qui la descobreixin.

 Comença a llegir aquí!

ACCIÓ I INTRIGA A DOJO

Títol: No es invisible

Autor: Marcus Sedgwick

Traductor: Julia Alquézar

Edició: Bambú, 2014

Pàgines: 280

ISBN: 9788483433096

Edat: A partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Una novel·la fascinant, misteri i aventures amb un interrogant de fons: Les casualitats existeixen o no?

Quan la Laureth Peak, filla del famós escriptor de best-sellers Jack Peak, decideix viatjar a Nova York i emportar-se amb ella al seu germà petit, no és conscient del laberint de sospites i incerteses que l’esperen a la Gran Poma. El se pare ha desaparegut, i la única pista de que disposen les seus fills per a trobar-lo és l’enigmàtic quadern de notes de l’escriptor. Laureth és cega i està acostumada a superar a diari infinitat d’obstacles, però en aquesta ocasió haurà d’aguditzar al màxim l’enginy i confiar una mica més en sí mateixa.

Una jove decidida a resoldre un misteri malgrat hagi de creuar l’oceà amb el seu germà petit per aconseguir-ho. Les barreres que pot trobar una persona cega, el valor que ens dóna la convicció que fem allò que cal malgrat tot al nostre voltant sembli indicar el contrari. Marcus Sedgwick ha trenat una novel·la intrigant, que va pujant d'intensitat a mesura que avança, mantenint-nos en tensió fins a arribar a un final de traca i mocador. Un títol que pot ser la llavor d'un amant de la novel·la negra.

Coincidència o casualitat? Mística o simple probabilitat matemàtica? Carl Jung i la Llei de Benford seran conceptes i noms que resultaran familiars a aquells que s'hagin endinsat en aquestes pàgines i amb els quals podreu establir un interessant debat.

Títol: Sis cors a l'altra banda del mirall

Autor: Josep Sampere

Edició: Cruïlla, 2015

Pàgines: 192

ISBN: 9788466137683

Edat: A partir d'11 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Una lectura trepidant plena de misteri, por, intriga, acció i emocions al 100%

Què passaria si un mag misteriós t’enredés en una trama diabòlica ordida per una certa Muriel? I si aquesta Muriel t’observés des que has dit el seu nom, disposada a fer-te regals que no has demanat, regals que podrien capgirar la teva vida? Només cal que recordis una cosa: per més que tanquis la porta, la Muriel té totes les claus. Totes.

Cinc joves que amaguen secrets foscos, que els roseguen per dins. Un personatge misteriós, seductor i molt peculiar que arrossega els nois a uns fets sorprenents, estranys i inquietants. Uns ulls que, fins i tot, a través de la pàgina ens resultaran inquietants. Tot això ho ha condensat en Josep Sampere en aquestes pàgines construint una narració fascinant.

Biblioteques, teatres, trens abandonats, carreteres amagades i cementiris són els escenaris escollits per acollir les pistes amb les quals els protagonistes hauran de composar un trencaclosques, a priori, sense sentit. Els fets que desgrana l'autor atrapen al lector gaudint de l'acció vertiginosa que desemboca en un final sorprenent que calma el desassossec que acompanya sempre la lectura i que provocarà en el lector la inquietud de topar-se amb uns ulls verds...

NOVEL·LES QUE SACSEGEN CONSCIÈNCIES

Títol: El niño de Schindler

Autor: Leon Leyson

Traductor: Gemma Rovira

Edició: Nube de Tinta, 2015

Pàgines: 186

ISBN: 9788415594413

Edat: A partir de 14 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

La commovedora història de Leon Leyson, el més jove dels mil jueus que Oskar Schindler va salvar de l'Holocaust.

Leon només tenia deu anys quan l'exèrcit nazi va envair Polònia i la seva família fou traslladada primer al gueto i, més tard, al camp de concentració. Sobrevisqué gràcies a la seva valentia i determinació, però únicament un acte de bondat desinteressada pogué salvar-lo: la llista de persones que creà Oskar Schindler, l'empresari alemany, la gesta del qual va ser portada a la gran pantalla en el film La lista de Schindler.

Aquestes memòries, l'únic testimoni que tenim d'aquesta història real, retraten a la perfecció la innocència d'un nen que va patir l'inimaginable i, tot i així, va conservar la dignitat, l'esperança i la fe en la humanitat.

«Soy un superviviente insólito del Holocausto. Tenía mucho en contra y casi nada a favor. Era tan solo un niño; no tenía contactos ni capacidades, pero contaba con un factor ventajoso que compensaba todo lo demás: Oskar Schindler cría que mi vida tenía valor.»

Si sent adults ens resulta impossible entendre la barbàrie que va portar a humiliar, vexar i intentar eradicar tot un poble, milions de famílies, homes, dones, nens i avis. La perspectiva del protagonista, un nen de deu anys, resulta sincerament impactant llegir com es preguntava «per què ens odien tant els alemanys?» voldries respondre “no hi ha cap raó, és simple bogeria!”. Una alternativa o bé un complement a la lectura clàssica del Diari d'Anna Frank (Debolsillo, 2009).

Comença a llegir aquí!

Títol: The list. El día en que mi vida cambió

Autor: Siobhan Vivian

Traductor: Gemma Rovira

Edició: Alfaguara, 2015

Pàgines: 400

ISBN: 9788420418582

Edat: A partir de 14 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

El culte al cos i la crueltat adolescent es manifesten en la seva més pura essència en aquesta novel·la.

Quins noms apareixeran aquest any a la llista de les més guapes i les més lletges de l'institut? Una llista. Una sentència per a vuit noies que es veuen etiquetades com la més lletja o la més bonica del seu curs, és una millor que l'altra? No ho crec, totes les etiquetes resulten perjudicials abans o després.

A través de les vuit protagonistes, el lector comprèn les múltiples maneres d'encaixar el tracte vexatiu que suposa veure's valorat únicament per l'aspecte físic: incomprensió, rebel·lió, depressió, joia,  responsabilitat, honor, astorament o simplement, un atac cruel. L'assetjament a les aules és un tema molt preocupant que cal tractar de forma preventiva. Contínuament som coneixedors de notícies que ens esgarrifen amb el dia a dia de molts centres escolars. Lectures com The List ofereixen una visió nítida i punyent que ajuda a prendre consciència d'uns fets que no poden consentir-se de cap manera.

Com us deia al principi, aquests sis títols són una prova del bon estat que gaudeix la novel·la juvenil actual, tenim grans autors que teixeixen magnífiques històries amb les quals captivar els lectors i mostrar-los que la literatura és un món sensacional amb infinitat de propostes per descobrir, de temàtiques diverses, totes elles, enriquidores!!

Sílvia Cantos