Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Mataró. Mostrar tots els missatges

diumenge, 22 de novembre del 2015

L'herència d'uns ulls blaus

Títol: Diamant blau
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2015
Pàgines: 446
ISBN: 9788466420037
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 20€

És allò que hem viscut el que fa de nosaltres les persones que som.
Som una resposta a les agressions de la vida.


Una au exòtica, que com gairebé tothom en aquesta història amaga un secret. Uns ulls d'un blau ben especial que esdevenen herència genètica. Un rellotge de paret fosc, molt fosc, inquietant i, una sopa de farigola que passa de generació en generació. Una història que salta en el temps i exigeix una lectura atenta que apareix sense pretendre-ho. El lector es veu transportat junt amb els membres d'aquesta nissaga en un fantàstic viatge en el temps seguint una família de tintorers, agafat de la mà d'una dona que li robarà el cor: la Teresa Pujolà.

Per a això serveixen les històries, no és veritat?, per fer tornar els morts. Per retrobar allò que vam perdre» Del que no hi ha dubte, és que si les històries ens les explica la Care, tenen sentit, potser retrobarem el que vam perdre o potser, simplement, gaudirem capbussant-nos dins les pàgines dels seus llibres, acompanyant als personatges en les seves vivències.

Diamant blau és com el seu nom indica, una joia, un llibre fantàstic on com en tota família, s’entortolliguen històries, amor, rancors, secrets i vivències, protagonitzades per homes i dones que estimen, riuen, ploren i pateixen i on, sense cap mena de dubte, el protagonisme el tenen les dones. Dones tan fascinants com Teresa Pujolà, Teresa Marquès i Eustàsia Pujolà que s’avançaren al moment que vivien i que potser van néixer abans d’hora, amb el seu potencial, traslladades al segle XXI, no tinc cap mena de dubte que n’hauríem sentit a parlar i, sortosament per nosaltres lectors, han imprès la seva genuïnitat a la seva descendent, Care Santos ha tingut la generositat de compartir les aventures de la seva família, fent un difícil exercici de despullar la pròpia intimitat.

«El món gira, el sol no pot estar a tot arreu, de vegades convé adaptar-se a la foscor.»

Cal destacar en especial, la manera com l’autora ha integrat la introducció del cinema a la ciutat de Mataró, una altra de les protagonistes d’aquesta novel·la. Les sales Gayarre i Clavé són els eixos sobre els qual la Care reconstrueix aquests primers contactes del públic amb un nou entreteniment, que poc té a veure amb el concepte actual de veure una pel·lícula. També trobem William Perkin i l'origen del malva, un altre dels trets fascinants de Diamant blau és la història dels tintorers, i la màgia dels colors en la moda al llarg del temps.

Care Santos (Mataró, 1970) Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist recentment com la seva novel·la Habitacions tancades (Planeta, 2011) era trasllada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata (Planeta, 2014) i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida (Edebé, 2015).

Un viatge en el temps fascinant que us animo a realitzar!

Aquí pots llegir el primer capítol!


Sílvia Cantos

dimecres, 2 de setembre del 2015

Ressenya El fil del funàmbul

Títol: El fil del funàmbul
Autor: Josep Lorman
Edició: Barcanova, 2015
Pàgines: 256
ISBN: 9788448936051
Edat: a partir de 13 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
  
Us recomano una novel·la molt enriquidora, la recerca de la pròpia identitat, el racisme actual i l’esclavitud en el temps dels indians, una història sobre els valors.

«Un veler solitari navegava en la llunyania. I en la seva ment enfebrada va imaginar-se el Tritón amb totes les veles desplegades, transportant la seva càrrega de dolor, aquells avantpassats africans, nus, encadenats, temorencs, silenciosos, resignats finalment al seu futur incert a mans dels blancs.»

La lectura d’aquesta novel·la m’ha sorprès molt gratament, per un casual de l’atzar, la protagonista descobreix uns fets que trastoquen la seva vida i la inciten a emprendre un viatge des del present al temps dels indians, on les pràctiques inhumanes de l’esclavitud eren habituals. A més, els fets se situen a Mataró, ciutat amb la que tinc moltes connexions i per tant, m’ha fet més propera la història, al poder identificar-me amb les ubicacions on se succeeixen aquestes pàgines.

Situem-nos. Si l’adolescència ja és en sí mateixa, una època de grans canvis, físics i emocionals, en el qual els joves han de prendre decisions que poden condicionar el seu futur, on ocupen més espai els dubtes que les afirmacions, a banda de la necessitat patològica d’encaixar i les xarxes socials són un espai on poden amagar-s’hi autèntics dimonis. Imagineu ara que, a banda de trampejar amb tot això, mentre us documenteu per un treball descobriu que els avantpassats dels vostres pares adoptius eren negrers que comerciaven amb esclaus africans, així és com es troba l’Agnès.

L’autor, a través de la seva protagonista, ens mostra com pot arribar a ser la vida per una jove mulata, adoptada per una família catalana, que ha crescut com una nena més. Un sector de la societat actual, encara amaga prejudicis i rancúnies i estableix classes. Tant és que siguis catalana i hagis viscut des que tens memòria amb una família ben posicionada si el color de la teva pell és diferent.

M’ha agradat especialment la immersió en la cultura subsahariana que ens desvetlla petits detalls relacionats amb la música, la moda o la gastronomia, així com la tasca de les ONG que donen suport a aquests col·lectius. M’encanten els llibres que m’enriqueixen amb aquest tipus de particularitats, ara quan sento anomenar paraules com kora, balafó, m'boubou, tiko o grand boubou sé que es tracta de vocabulari mandinga; són termes que puc associar ràpidament amb imatges més o menys conegudes. 



Uns personatges magníficament construïts, un ritme de narració àgil, un passatge de la nostra història i una trama de gran potència, que convida a la reflexió. En conjunt, una gran novel·la absolutament recomanable, jo ja la tinc a la llista de títols segurs per recomanar!

«El prejudici sempre és injust; i el pitjor de tot és que és molt difícil de combatre.»

Llegeix ara el primer capítol!


Sílvia Cantos