A la recerca de la veritat

Seguiré els teus passos

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2020

Pàgines: 512

ISBN: 978846642629 

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,90 €

Les línies vermelles són les barreres que aixequem entre nosaltres i els altres. Allò que amaguem conté molta més informació de nosaltres mateixos que allò que diem.

Us recomano una novel·la magnífica, el viatge d’una dona a la recerca de la veritat. La darrera novel·la d’una autora imprescindible.

Seguiré els teus passos és la cloenda de la bilogia que va iniciar Tot el bé i tot el mal però en un hàbil gir doble mortal, la Care aconsegueix que siguin dues lectures plenament independents i alhora, per qui ho vulgui, feliçment complementàries. Se n’ha de saber molt, no endebades l’avalen vint-i-cinc d’anys d’experiència com a escriptora. Naturalment, jo us animo a decantar-vos per la segona opció, així us assegureu doble plaer lector!

Aquesta novel·la narra un viatge en l’espai i en el temps al Pallars Jussà fins a un dia clau de la història, el darrer dia de la guerra civil, un moment de canvi, de vençuts, trist i dolorós per a molts, però això no ha de permetre que s’oblidi, al tenir cura de la nostra memòria històrica, com a individus i també com a país. La Care, en això, hi té la mà trencada, les seves novel·les l’exploren sovint i ens acara a la necessitat d’evitar l’amnèsia col·lectiva, que en ocasions ens abraça.

M’ha encantat retrobar la Reina, un personatge que em va captivar a l’anterior novel·la, un cop més m’ha fascinat l’habilitat de l’autora per fer-la evolucionar com a persona i, així, els que hem llegit Tot el bé i tot el mal, trobem una Reina canviada, no podia ser d’una altra manera, després de tot el que viu en les intenses vint-i-quatre hores que succeeixen en aquell llunyà aeroport. Ha fet un gir de cent vuitanta graus, porta una vida més tranquil·la i relaxada que, paradoxalment, l’estressa de sobremanera i és que, en el fons, un no pot lluitar contra allò que és. A més de la Reina, coneixem nous personatges, peculiars com el Leandre, un savi amable però repel·lent i l’encantador Murgo, que destaca per la seva candidesa i innocència i la seva parla pallaresa, que de ben segur, ha exigit una profunda documentació a l’autora.

Seguiré els teus passos, comença amb una intriga i una sotragada que ens posa el cor del revés quan la Reina pateix un accident, tan excel·lentment narrat, que et posa els pèls de punta. I explora la seva necessitat de conèixer la veritat a propòsit del seu pare, que l’esperona a emprendre una cerca que la porta a destapar un passat que no imagina. Una veritat farcida de secrets custodiats per les belles muntanyes pallareses.

©Xavier Torres-Baccheta

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un no com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida, també ha escrit Diamant blau i amb la novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. El 2018 va publicar la primera part d’aquesta bilogia Tot el bé i tot el mal.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Per llegir, escoltar i sobretot, gaudir!

La noia del violoncel

Autor: Jordi Campoy

Edició: Columna edicions, 2019

Pàgines: 368

ISBN: 9788466424608

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 20,00€

Aprèn a agradar-te, perquè hauràs de passar molt de temps amb tu mateix...

Avui us recomano una novel·la magnífica. El sensacional debut d’un autor a qui no penso perdre la pista. Una història que parteix amb una clau, uns diaris vells i una fotografia, per desgranar un misteri que revelarà els orígens de l'Anne, la seva protagonista. 

L’Anne és una jove violoncel·lista de la London Symphony Orchestra, entre molts altres adjectius, és especialment impuntual, vaja, una d’aquelles persones a qui citaries mitja hora abans de l’hora que esperes trobar. Una estranya descoberta a l’interior de la  funda del seu instrument, l’aboca a emprendre una cerca, aparentment impossible, en la qual va sumant còmplices com la Lydia, el Chris o el Caden i que la portarà a descobrir els seus orígens, lligats a la Barcelona dels anys 70 i a un nen que vol tocar el violoncel.

De La noia del violoncel, en destacaria, especialment, la musicalitat de la història, és deliciosa, l'autor insereix amb excel·lent habilitat partitures entre línies que regalen al lector una bella melodia durant la lectura i que, si vol anar més enllà, pot escoltar via Spotify. Jo em vaig sorprendre, quan escoltant les peces que l’autor, que també és productor musical, ha compost, vaig pensar que identificava sense cap mena de dubte, el punt on inseriria aquella melodia dins la novel·la. És admirable que una mateixa persona sigui capaç d’escriure i musicar un text de manera tan reeixida.

Un misteri que ens manté enganxats a la història en tot moment, una protagonista esbojarrada, divertida i molt autèntica, amb virtuts i defectes a parts iguals. Personatges com el Ricard, que et reconcilien amb la raça humana (Aquest home és la bondat personificada), política subversiva i els horrors que es produïen a Via Laietana i un doble final sensacional i una narració que es mou en dos moments en el temps, són els ingredients amb els quals Jordi Campoy ens presenta la seva òpera prima, bravo!

Un relat emocionant, intens i excel·lentment construït, amb descripcions precioses i reflexions profundes, algunes pinzellades d’humor àcid i un punt de mala llet, personificada en un mossèn ben particular. Una novel·la impecable per llegir, escoltar i sobretot, gaudir.

Jordi Campoy Boada és productor musical, pianista, compositor i escriptor sabadellenc. L’any 1999 va començar a treballar a Ten Productions com a productor musical. Des d’aleshores ha participat en la producció de centenars de discos, ha compost diverses cançons per a artistes nacionals i ha adaptat al català desenes de lletres per a El disc de la Marató, de TV3. L’any 2012 va treballar com a pianista al musical Cop de Rock (Dagoll Dagom), que va estar sis mesos a la cartellera al Teatre Victòria de Barcelona. Actualment compagina la feina de productor amb la de professor d’harmonia i la d’escriptor. La noia del violoncel és la seva primera novel·la.

Comença a llegir aquí mateix!

Sílvia Cantos

Ressenya El fil del funàmbul

Títol: El fil del funàmbul

Autor: Josep Lorman

Edició: Barcanova, 2015

Pàgines: 256

ISBN: 9788448936051

Edat: a partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

  

Us recomano una novel·la molt enriquidora, la recerca de la pròpia identitat, el racisme actual i l’esclavitud en el temps dels indians, una història sobre els valors.

«Un veler solitari navegava en la llunyania. I en la seva ment enfebrada va imaginar-se el Tritón amb totes les veles desplegades, transportant la seva càrrega de dolor, aquells avantpassats africans, nus, encadenats, temorencs, silenciosos, resignats finalment al seu futur incert a mans dels blancs.»

La lectura d’aquesta novel·la m’ha sorprès molt gratament, per un casual de l’atzar, la protagonista descobreix uns fets que trastoquen la seva vida i la inciten a emprendre un viatge des del present al temps dels indians, on les pràctiques inhumanes de l’esclavitud eren habituals. A més, els fets se situen a Mataró, ciutat amb la que tinc moltes connexions i per tant, m’ha fet més propera la història, al poder identificar-me amb les ubicacions on se succeeixen aquestes pàgines.

Situem-nos. Si l’adolescència ja és en sí mateixa, una època de grans canvis, físics i emocionals, en el qual els joves han de prendre decisions que poden condicionar el seu futur, on ocupen més espai els dubtes que les afirmacions, a banda de la necessitat patològica d’encaixar i les xarxes socials són un espai on poden amagar-s’hi autèntics dimonis. Imagineu ara que, a banda de trampejar amb tot això, mentre us documenteu per un treball descobriu que els avantpassats dels vostres pares adoptius eren negrers que comerciaven amb esclaus africans, així és com es troba l’Agnès.

L’autor, a través de la seva protagonista, ens mostra com pot arribar a ser la vida per una jove mulata, adoptada per una família catalana, que ha crescut com una nena més. Un sector de la societat actual, encara amaga prejudicis i rancúnies i estableix classes. Tant és que siguis catalana i hagis viscut des que tens memòria amb una família ben posicionada si el color de la teva pell és diferent.

M’ha agradat especialment la immersió en la cultura subsahariana que ens desvetlla petits detalls relacionats amb la música, la moda o la gastronomia, així com la tasca de les ONG que donen suport a aquests col·lectius. M’encanten els llibres que m’enriqueixen amb aquest tipus de particularitats, ara quan sento anomenar paraules com kora, balafó, m'boubou, tiko o grand boubou sé que es tracta de vocabulari mandinga; són termes que puc associar ràpidament amb imatges més o menys conegudes. 

Uns personatges magníficament construïts, un ritme de narració àgil, un passatge de la nostra història i una trama de gran potència, que convida a la reflexió. En conjunt, una gran novel·la absolutament recomanable, jo ja la tinc a la llista de títols segurs per recomanar!

«El prejudici sempre és injust; i el pitjor de tot és que és molt difícil de combatre.»

Llegeix ara el primer capítol!

Sílvia Cantos