Bombolles i secrets

Tast d’estrelles

Autor: Joaquim Molina

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 512

ISBN: 9788466425575

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 21,00€

La guerra havia canviat l’aspecte del capità, de la gent del país en general, com si, de cop, tothom hagués fet un pas enrere en el temps i fos més pobre i salvatge i de pell més fosca.

Avui us recomano una novel·la fantàstica, una història que es mou a cavall de dos moments en el temps. Un passat tan ple de secrets, mentides i xantatges que pot destarotar el present d’una família sencera.

El món del cava sempre m’ha semblat d’allò més fascinant. L’alquímia que fa possible que uns grans de raïms es converteixin en un elixir deliciós, em sembla gairebé màgic. Joaquim Molina, ha agafat aquest fenomen com a motor d’una novel·la que cal degustar tranquil·lament i amb tots els sentits, com ho faríem amb un bon cava.

Francisca Ricou, indiscutible protagonista de Tast d’estrelles, és una dona de caràcter, imponent, que s’ha construït a sí mateixa però, rere la màscara de fortalesa que, en ocasions, la pot fer resultar esquerpa, s’hi amaga una noia perduda, desvalguda i extremadament fràgil. La seva voracitat d’aprendre i la passió per la vinya la van ajudar a superar els molts i complicats entrebancs que la vida li va posar al pas, sortosament, també va fer que el seu camí es creués amb el del Javier Abella, amb qui construirà tota una vida, a més d’aixecar un autèntic imperi del cava. 

La lectura manté al lector atrapat en la història, gràcies al clima d’intriga que l’autor ha sabut construir, una atmosfera inquietant en alguns moments, molt emotiva i sensorial, a voltes i d’una crua realitat abassegadora en altres. La narració de la vida al front descriu de manera extraordinàriament clara i entenedora, el desgavell que hi havia en una guerra entre veïns, encapçalada per diversos grups dins del mateix bàndol, que es boicotejaven entre ells i els van abocar a un inevitable fracàs.

I és precisament, aquest període bèl·lic entre germans, el que emmarca la trama del passat, un moment de sacsejades constants, de revolucions, incerteses i foscor, una època de por, de traïcions i de silencis, silencis molt sorollosos.

Joaquim Molina (Barcelona, 1966) Llicenciat en Geografia i Història i especialista en l'Edat Moderna. Va completar els seus estudis universitaris al Regne Unit i Alemanya. En l'àmbit professional compagina la feina de traductor i professor d'idiomes amb les classes com a professor d'història i història de l'art en un institut. És autor de La rosa entre els llops (Columna, 2014) i Els ulls d’Al·là (Columna, 2016).

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Un passat molt present

Títol: Jardí a l'obaga

Autor: Blanca Busquets

Edició: Proa Edicions, 2016

Pàgines: 256

ISBN: 9788475886015

Nota: ♥♥♥♥♥ 

Preu: 18,50 €

Ens quedem una estona així, abraçats. 

Això m'agrada tant. 

És un escalf que no es troba enlloc, 

només en una filla.

Avui us porto una proposta magnífica, una novel·la plena de secrets i interrogants amb un protagonista que enamora i un marc de fons omnipresent, tot plegat amb el segell inqüestionable de Blanca Busquets.

L’Aniol, gentil masover d’una poderosa família barcelonina, desgrana la història dels Torralba i la seva pròpia des dels anys trenta fins al present. Les relacions entre les dues nissagues evolucionaran amb el pas del temps i les successives generacions. Asprors i tibantors, secrets i confidències, una realitat que sovint no aparenta el que és i que durà al lector de sorpresa en sorpresa fins a un desenllaç inquietant. Sempre en el marc evocador de La Carena, gairebé un personatge més de la història.

El tret de sortida a aquesta novel·la és un incipient romanç aparentment inqüestionable... el temps dirà si la percepció inicial era encertada o no. Els murs d’una casa senyorial en un poble de muntanya amaguen secrets que mantindran ben despert l’interès del lector. Els de la Carena versus els de Barcelona, dues maneres de viure ben diferents. La Mireia, una nena malcriada, convertida en una dona amb un poder il·limitat sobre el bo de l’Aniol. I l’Aniol, és clar, un home fet de cotó fluix de tan tendre com té el cor.

Al llarg d’aquestes pàgines, trobem passatges de gran qualitat literària, fragments que enriqueixen la lectura. N’hi ha molts d’excel·lents, alguns que parlen sobre els devastadors efectes de la guerra, les màquines i la influència que han tingut en les nostres vides, una curiosa referència a l’Estatut, la música, sempre present en les novel·les de la Blanca i per destacar-ne un de tants, us deixo el d’en Pepet i la seva memòria, un petit fragment que em va arribar al cor.

Quina tristesa. El meu amic és al meu costat però ja no és el meu amic, ho sé. 

És un ésser desconegut que s’ha quedat en el temps de la infantesa i de la joventut, 

i que a poc a poc tanca amb una cortina pesant totes les escenes de la seva vida. 

Fi de l’espectacle.

Un amor latent, un home i dues dones, una passió continguda durant anys. Un jardí que amaga un secret terrible, que sorprendrà al lector amb un gir en la trama d’un estil al qual no ens tenia habituats l’autora, sembla que la seva col·laboració amb l’antologia de contes Noves dames del crim ha sembrat una interessant llavor que germina donant nous fruits. A més, amb una extraordinari domini de la narració la Blanca ens fa viatjar en el temps, amb una narració que salta constantment del present al passat i ho fa amb una naturalitat que no afecte al fil conductor de la història i que, ben segur, no ha de ser gens senzilla d'aconseguir.

Blanca Busquets i Oliu (Barcelona, 1961) és escriptora, periodista i filòloga. Lletraferida confessa des dels dotze anys, moment en el que va escriure el seu primer conte. Ha publicat diverses novel·les, algunes de les quals ja us vam recomanar en aquest bloc, és el cas de  La casa del silenci (Rosa dels Vents, 2013) i Paraules a mitges (Rosa dels Vents, 2014), dues obres sensacionals que l'han convertit en una de les meves autores preferides. Els seus llibres han estat traduïts al castellà, l'italià, l'alemany, el rus, el noruec, el polonès i el francès. Magnífica escriptora i gran comunicadora, no deixeu escapar la ocasió de llegir-la i escoltar-la, us encantarà!

Comença a llegir aquí mateix!

Sílvia Cantos

L'herència d'uns ulls blaus

Títol: Diamant blau

Autor: Care Santos

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 446

ISBN: 9788466420037

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20€

És allò que hem viscut el que fa de nosaltres les persones que som.

Som una resposta a les agressions de la vida.

Una au exòtica, que com gairebé tothom en aquesta història amaga un secret. Uns ulls d'un blau ben especial que esdevenen herència genètica. Un rellotge de paret fosc, molt fosc, inquietant i, una sopa de farigola que passa de generació en generació. Una història que salta en el temps i exigeix una lectura atenta que apareix sense pretendre-ho. El lector es veu transportat junt amb els membres d'aquesta nissaga en un fantàstic viatge en el temps seguint una família de tintorers, agafat de la mà d'una dona que li robarà el cor: la Teresa Pujolà.

Per a això serveixen les històries, no és veritat?, per fer tornar els morts. Per retrobar allò que vam perdre» Del que no hi ha dubte, és que si les històries ens les explica la Care, tenen sentit, potser retrobarem el que vam perdre o potser, simplement, gaudirem capbussant-nos dins les pàgines dels seus llibres, acompanyant als personatges en les seves vivències.

Diamant blau és com el seu nom indica, una joia, un llibre fantàstic on com en tota família, s’entortolliguen històries, amor, rancors, secrets i vivències, protagonitzades per homes i dones que estimen, riuen, ploren i pateixen i on, sense cap mena de dubte, el protagonisme el tenen les dones. Dones tan fascinants com Teresa Pujolà, Teresa Marquès i Eustàsia Pujolà que s’avançaren al moment que vivien i que potser van néixer abans d’hora, amb el seu potencial, traslladades al segle XXI, no tinc cap mena de dubte que n’hauríem sentit a parlar i, sortosament per nosaltres lectors, han imprès la seva genuïnitat a la seva descendent, Care Santos ha tingut la generositat de compartir les aventures de la seva família, fent un difícil exercici de despullar la pròpia intimitat.

«El món gira, el sol no pot estar a tot arreu, de vegades convé adaptar-se a la foscor.»

Cal destacar en especial, la manera com l’autora ha integrat la introducció del cinema a la ciutat de Mataró, una altra de les protagonistes d’aquesta novel·la. Les sales Gayarre i Clavé són els eixos sobre els qual la Care reconstrueix aquests primers contactes del públic amb un nou entreteniment, que poc té a veure amb el concepte actual de veure una pel·lícula. També trobem William Perkin i l'origen del malva, un altre dels trets fascinants de Diamant blau és la història dels tintorers, i la màgia dels colors en la moda al llarg del temps.

Care Santos (Mataró, 1970) Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist recentment com la seva novel·la Habitacions tancades (Planeta, 2011) era trasllada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata (Planeta, 2014) i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida (Edebé, 2015).

Un viatge en el temps fascinant que us animo a realitzar!

Aquí pots llegir el primer capítol!

Sílvia Cantos