Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alejandro Palomas. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Alejandro Palomas. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 d’abril del 2018

Una dona, una mare, un Amor!

Un amor
Autor: Alejandro Palomas
Edició: Columna/ Destino, 2018
Pàgines: 464
ISBN: 9788466423526 (cat.)         
ISBN: 9788423353354 (cas.)        
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 20,50€
Premi Nadal 2018

El que necessitem és la veritat. Encara que no t'agradi.
Encara que sigui lletja i faci mal.


Avui us recomano una novel·la sensacional. El retrat d'una família, tan deliciosament imperfecta com la de qualsevol lector. La història d'una dona única, una gran mare que és en essència, Amor.

Qui ha llegit alguna novel·la de l'Alejandro, no pot deixar de llegir-ne la resta. Els seus llibres tenen una sensibilitat especial, sap com escriure per enamorar el lector, crea uns personatges tan rals que te'ls sents teus i, aquesta sensació et porta a viure cadascuna de les seves històries amb gran empatia. Si has llegit una mare o un gos, és impossible que no adoris l'Amàlia! I si ja ho feies, després de llegir Un amor, quan descobreixes que aquesta manera de fer tan seva amaga una inseguretat arrelada en la infantesa i, una gran por al rebuig, el sentiment perdurarà per sempre més. 

Crec que un dels punts forts de la novel·la és la innocència d'aquesta dona que tot i haver superat la setantena, manté un esperit net que t'arriba a l'ànima. Les confusions de la dolça Amàlia ens arrenquen somriures i riallades, jo he de confessar que el dia que vaig tenir el llibre a les meves mans, era a la biblioteca i vaig començar a llegir-ne les primeres pàgines, creieu-me que vaig haver de parar perquè se m'escapaven unes riallades impossibles de silenciar, amb les divertidíssimes confusions lingüístiques de la protagonista. Però no és l'únic, les complicitats entre els germans, que teixeixen xarxes per acollir les relliscades d'una mare, certament imprevisible, que els pot fer sortir els colors en qualsevol moment o, les grans veritats de l'àvia Esther, que segueixen molt vives en la memòria del Fer, en forma de sentències que, a vegades, poden semblar confoses, però quan hi reflexiones una mica, sempre tenen gran significat, una mostra: «Potser no decidir també és decidir.»

I és que en el fons, Un Amor és tan senzill com l'amor incondicional d'una mare cap els seus fills, indefallible, passi el que passi. I és també, devoció absoluta d'uns fills envers la seva mare, tan peculiar i especial que és única. Un univers de personatges que creix amb noves incorporacions que arriben per quedar-se a la vostra família literària. Amb ells, riureu i us emocionareu i, recordeu, que no faltin mai unes flors! ;-)

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és llicenciat en Filologia anglesa i màster en poètica pel New College de San Francisco. Ha col·laborat en diversos diaris i traduït autors com ara Katherine Mansfield, Françoise Sagan o Jack London. És autor de poesia i novel·la. Alguns dels seus títols han estat traduïts fins a deu llengües i acumula edicions d'alguns d'ells. I a més a més, és una persona encantadora amb la qui conversar resulta tot un plaer! Us recomano aquest llibre i els altres que ja us hem proposat anteriorment en aquest mateix bloc Un fill, Una madre i Un gos.

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

dijous, 11 de febrer del 2016

Amor incondicional

Títol: Un gos
Autor: Alejandro Palomas
Edició: Columna Edicions, 2016
Pàgines: 352
ISBN: 9788466420426
Nota: ♥♥♥♥♥ 
Preu: 18,90 €


La vida no és el que controlem ni el que netegem perquè brilli.
La vida és el que taca, i avui hi ha taca, 
avui tot és taca.


Avui us porto una proposta molt especial, una novel·la que m'ha arribat al cor, i que vull compartir amb tots vosaltres. Si sou amants dels animals, aquesta lectura és per vosaltres i, si no ho sou, també! ;)

Fa poc menys d'un any, en aquest mateix bloc, us parlava d'Una madre (Siruela, 2014), un llibre que em va encantar, els seus personatges tan propers i sobretot, la facilitat amb la qual l'autor convertia allò quotidià en un relat preciós, que res té a envejar a la trama més complexa. Saber narrar amb passió les coses senzilles és realment complicat i l'Alejandro Palomas n'és un virtuós!

A Un gos ens retrobem amb aquells personatges, en Fer, la Sílvia, l'Emma i la meva estimadíssima Amalia i coneixem el nou membre de la família, l'R, la peça amb la qual es completa el trencaclosques familiar. 

«Vaig entendre que, tot i que quan un gos és teu deixa de ser un gos per convertir-se en un nom, en uns ulls, respostes, present continu i biografia en comú, per als altres mai no arriba a ser algú, encara que per a qui el viu sigui més algú que moltes de les persones que haurien hagut de ser algú en el seu moment, i que aquesta dificultat per definir, aquest forat negre d'emocions, converteix la seva mort en uns llimbs estranys la intensitat dels quals costa de compartir, perquè plorar un gos és plorar allò que li donem de nosaltres, amb ells se'n va la vida que no hem donat a ningú, els moments que no ha vist ningú. Se'n va el guardià dels secrets, i amb ell se'n van també els secrets, el cofre, el trencaclosques que hi guardàvem i també la clau. Ens retalla la vida.»

Després de llegir aquest fragment vaig fer una pausa per pair aquests mots. Absolutament meravellada de la capacitat de Palomas d'encapsular immenses dosis d'amor en unes poques frases, vaig fer un lloc dins el meu cor per aquesta història. No tinc cap mena de dubte que la recordaré durant anys i anys, casualment la mateixa sensació que vaig tenir llegint la novel·la juvenil Un fill (La  Galera, 2015). Aleshores, unint el comú denominador, vaig deduir que el que m'arriba al cor són les històries narrades per l'Alejandro, independentment del tema que tractin o al públic que es dirigeixin, aquest autor sap enfilar les paraules d'una manera que m'arriba a l'ànima i, em consta, que som moltíssimes les persones que sentim el mateix.

La divertida tendresa de l'Amàlia, amb unes enquestes esbojarrades al parc o, escenes com la protagonitzada per en John, els melonites, els vampirs i ella mateixa  suposen el contrapunt distès necessari per assumir la complexa situació que els protagonistes viuen, les diferents maneres de fer front al dolor i gestionar les emocions, les frases de l'àvia Esther, les mirades que parlen i la història d'una coixesa... són tantes les virtuts d'aquest llibre que no se m'acut res millor a dir-vos que Llegiu-lo, gaudiu-lo i enamoreu-vos de l'Amàlia i de la profunda i intel·ligent mirada de l'R!  

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és llicenciat en Filologia anglesa i màster en poètica pel New College de San Francisco. Ha col·laborat en diversos diaris i traduït autors com ara Katherine Mansfield, Françoise Sagan o Jack London. És autor de poesia i novel·la. Alguns dels seus títols han estat traduïts fins a deu llengües i acumula edicions d'alguns d'ells. I a més a més, és una persona encantadora amb la qui conversar resulta tot un plaer!

Comença a llegir aquí mateix!

Sílvia Cantos

dimecres, 6 de maig del 2015

Ressenya Una madre

Títol: Una madre
Autor: Alejandro Palomas
Edició: Siruela, 2014
Pàgines: 248
ISBN: 9788416120437
Nota: ♥♥♥♥♥
  
Avui us recomano una preciosa novel·la, un desplegament d'amor matern i tendresa per part de la seva protagonista, l'Amalia qui, ja us dic ara, us captivarà! 

«Qué difícil es hablar así,
sabiendo que todo lo que no sea hablar
de lo que realmente importa es simplemente ruido.
Huecos a rellenar.»

Falten unes hores per arribar a mitjanit. Finalment, després de diverses temptatives, l’Amalia ha aconseguit als seus 65 anys veure complert el seu somni: reunir tota la família per sopar la nit de Cap d’any. Una mare narra la història de com l’Amalia entreteixeix amb el seu humor particular una teranyina de fils invisibles amb la qual uneix i protegeix als seus, sargint els silencis d’uns i encaminant el futur dels altres. Sap que serà una nit intensa, plena de secrets i mentides, de molt riure i confessions llarg temps contingudes que finalment esclaten per a descobrir allò que queda per viure. Sap que és el moment d’actuar i no està disposada a que res l’aparti de la seva comesa.

Alejandro Palomas té la capacitat d'emocionar-nos i aconseguir que ens enamorem dels seus personatges, acostant-los tant al lector que acabes creient-los reals. L’Amalia t’enamora pràcticament des de la primera pàgina, és dolça i divertida i, sembla estar dotada d’una candidesa encantadora.

La Silvia i en Fer a la vora d’un tobogan, protagonitzen una de tantes escenes escandalosament divertides, que s’entrellacen amb d’altres d’un caire més emotiu, on la densitat les paraules està mesurada lletra a lletra provocant un efecte aclaparador en el lector.

Us asseguro que he rigut com una ximpleta amb les sortides de to de la protagonista, fixeu-vos sinó en quina definició fa del musical Els miserables “Está llena de miserables que sufren mucho todo el rato. Y a veces hasta lloras muy a gusto. O sea, un poco como el telediario, pero en París y sin los deportes. Y luego termina y te vas a cenar. Y ya está.”. A més és una autèntica artista transformant paraules, amb la seva natural desimboltura desgrana alguns neologismes de producció pròpia que resulten a més de divertits, curiosos. I encara més, les seves reflexions són d’una lògica infantil tan innocent i estrambòtica que et fa repensar-te les coses a més de riure a gust.

Aquestes pàgines estan poblades per personatges tridimensionals, se surten del paper, respiren, pateixen, emocionen. També trobem amb ulls que amaguen més del que mostren, cartells lluminosos que semblen evolucionar misteriosament junt amb un dels protagonistes, en Fer i, Barcelona, amb la seva llum peculiar, acompanya i bressola aquesta entranyable família retratant un moment en el que més d’un hi trobarà punts en comú, instants molt pròxims que ens acosten a la història.

«Con el tiempo aprendemos que los mapas son de quien los dibujo, no de quien los persigue, y que en la vida sonríe más quien mejor dibuja, no quien más empeño pone en la búsqueda.»

Però que els arbres no us amaguin el bosc, la vis còmica d’aquestes pàgines és generosa, provoca grans riallades i provoca una sensació de benestar magnífica, ara bé, entre una i altra, l’Alejandro ha compost moments d’una gran càrrega emocional, situacions que ens mostren la cara B dels diferents personatges, especialment em quedo amb els moments en els quals se’ns mostra l’Amalia marassa, la dona que treu forces d’on calgui a fi d’ajudar els seus fills, l’instint primari de protecció que ens deixa veure la seva més pura essència. La d’una mare.

«Algunas familias son así –somos así-,
así de intenses, así de imprevisibles y de arrebatadas.»

Fes-ne un tastet!


Sílvia Cantos

dilluns, 6 d’abril del 2015

Ressenya Un fill

Títol: Un fill
Autor: Alejandro Palomas
Edició: La Galera, 2015
Pàgines: 288
ISBN: 9788494185748
Edat: A partir de 12 anys
Nota: ♥♥♥♥♥
PREMI JOAQUIM RUYRA 2014
PREMI NACIONAL DE LITERATURA INFANTIL I JUVENIL


Em costa molt trobar les paraules per descriure Un fill, feia temps que una història no em corprenia com ho ha fet aquesta. Inspiradora. Deliciosa. Tendra. Bella. Corprenedora. Tots aquests adjectius li escauen.

En Guillem és un nen introvertit, amb un somriure permanent, i és un àvid lector de tot allò que li cau a les mans. Té només una amiga. Fins aquí tot en ordre. Però rere aquesta aparença de tranquil·litat s'amaga un món fragilíssim, agafat amb pinces i amb un misteri per resoldre. El trencaclosques el configuren un pare en crisi, una mare absent, una professora intrigada i una psicòloga que mira de recompondre el que amaga el nen.

«La veritat, quan sorgeix, sovint és tan sols la porta d'entrada a una altra veritat més profunda que mai no havíem sospitat i que sovint ho explica tot.»

En ocasions passa que hi ha llibres que, fins i tot, abans de llegir-los la intuïció et fa saber que et trobes davant una història d’aquelles que et marcaran, tots tenim llibres que per una o altra raó ens queden gravats de forma especial a la memòria, Un fill és un d’ells. Tot en ell és especial, el disseny de la coberta és molt evocador, la seva edició és acurada, el seu autor és un narrador fantàstic, el seu protagonista és un nen encantador, intel·ligent, somiador i està perdut, la història és punyent, a mesura que avança sents com si t’estiguessin estrenyent el cor, jo vaig arribar a les últimes pàgines patint, així és la màgia que desplega la prosa de l’Alejandro.

Els múltiples narradors que van desgranant la història ajuden a donar diferents perspectives a la narració i, alhora, són personatges tridimensionals, parlen, pensen i senten, te’ls creus i t’emocionen, és per això que resulta tan real, la Maria, la Sònia, el Manu i el Guillem, ai el Guillem… dubto que mai pugui oblidar-lo.


Sílvia Cantos