Lectura en la millor companyia

Aprenent a llegir

Autor: Lisa Papp

Il·lustrador: Lisa Papp

Traductor: Clara Garcia

Edició: Tramuntana, 2017

Pàgines: 32

ISBN: 9788416578528

Edat: De 3 a 7 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14€

És divertit llegir quan no tens por de cometre errors.

Avui us recomano un llibre molt especial. Un àlbum il·lustrat preciós, entranyable i delicat, ideal per als infants que comencen a llegir sols.

A la Martina no li agrada llegir. Ni llibres, ni revistes, ni tan sols el rètol del carretó dels gelats. Llavors la Martina coneix la Bonnie, la gossa de la biblioteca. Llegir en veu alta ja no és tan dolent. Quan la Martina es queda encallada, a la Bonnie tant li fa. La Martina pot acariciar-la fins desenredar la paraula. És divertit llegir quan no tens por d'equivocar-te. Amb la Bonnie, la Martina ha après que és millor anar poc a poc.

Lisa Papp, presenta una història deliciosa, un relat tendre tant en el text com en les dolces imatges que la vesteixen, que transmet un missatge molt important. No tinguis por a equivocar-te. Segueix intentant-ho. Cerca a qui millor pugui escoltar-te.

Sovint, oblidem, com de complicat resulta el procés d’aprendre a llegir, de la mateixa manera, en ocasions, es pressiona als nens i nenes a fer-ho, sense respectar el seu propi ritme, posant-los en evidència davant d’altres infants. Tot plegat, pot abocar a alguns infants a no voler llegir, a perdre’n l’interès i el que és pitjor, a tenir-ho com una activitat desagradable i, fins i tot, humiliant. Aprenent a llegir pot obrir els ulls a algú, que probablement, de manera inconscient, està impedint que el que hauria de ser un procediment fascinant cap a una de les activitats més plaents que poden tenir les persones.

L’any 1999, als Estats Units va néixer el programa R.E.A.D. de Lectura amb Gossos (Reading Education Assistance Dogs), una idea que converteix la lectura en un joc enlloc d’una obligació, aconseguint millorar les habilitats de lectura dels nens mitjançant la intervenció de gossos especialment ensinistrats per a llegir amb ells. El seu èxit radica en la connexió emocional que s'estableix entre el gos i el nen que llegeix per a l'animal. El millor d’aquesta iniciativa és el fet que els gossos són companys ideals per a la lectura perquè escolten atentament, ajuden a relaxar-se fent que disminueix l'ansietat i, el més important de tot, no jutgen, no es burlen, no critiquen ni tampoc intimiden com sí que poden fer-ho alguns companys de classe. Actualment, a Catalunya hi ha diverses associacions que acosten aquesta fantàstica activitat a escoles i biblioteques.

Llegir en veu alta és una activitat deliciosa, que pot resultar molt enriquidora, tant pel qui llegeix, com pel qui escolta, per això mateix, aquesta història m’ha captivat i amb el cor a la mà us vull recomanar.

Sílvia Cantos

Amor incondicional

Títol: Un gos

Autor: Alejandro Palomas

Edició: Columna Edicions, 2016
Pàgines: 352
ISBN: 9788466420426

Nota: ♥♥♥♥♥ 

Preu: 18,90 €

La vida no és el que controlem ni el que netegem perquè brilli.
La vida és el que taca, i avui hi ha taca, 
avui tot és taca.

Avui us porto una proposta molt especial, una novel·la que m'ha arribat al cor, i que vull compartir amb tots vosaltres. Si sou amants dels animals, aquesta lectura és per vosaltres i, si no ho sou, també! ;)

Fa poc menys d'un any, en aquest mateix bloc, us parlava d'Una madre (Siruela, 2014), un llibre que em va encantar, els seus personatges tan propers i sobretot, la facilitat amb la qual l'autor convertia allò quotidià en un relat preciós, que res té a envejar a la trama més complexa. Saber narrar amb passió les coses senzilles és realment complicat i l'Alejandro Palomas n'és un virtuós!

A Un gos ens retrobem amb aquells personatges, en Fer, la Sílvia, l'Emma i la meva estimadíssima Amalia i coneixem el nou membre de la família, l'R, la peça amb la qual es completa el trencaclosques familiar. 

«Vaig entendre que, tot i que quan un gos és teu deixa de ser un gos per convertir-se en un nom, en uns ulls, respostes, present continu i biografia en comú, per als altres mai no arriba a ser algú, encara que per a qui el viu sigui més algú que moltes de les persones que haurien hagut de ser algú en el seu moment, i que aquesta dificultat per definir, aquest forat negre d'emocions, converteix la seva mort en uns llimbs estranys la intensitat dels quals costa de compartir, perquè plorar un gos és plorar allò que li donem de nosaltres, amb ells se'n va la vida que no hem donat a ningú, els moments que no ha vist ningú. Se'n va el guardià dels secrets, i amb ell se'n van també els secrets, el cofre, el trencaclosques que hi guardàvem i també la clau. Ens retalla la vida.»

Després de llegir aquest fragment vaig fer una pausa per pair aquests mots. Absolutament meravellada de la capacitat de Palomas d'encapsular immenses dosis d'amor en unes poques frases, vaig fer un lloc dins el meu cor per aquesta història. No tinc cap mena de dubte que la recordaré durant anys i anys, casualment la mateixa sensació que vaig tenir llegint la novel·la juvenil Un fill (La  Galera, 2015). Aleshores, unint el comú denominador, vaig deduir que el que m'arriba al cor són les històries narrades per l'Alejandro, independentment del tema que tractin o al públic que es dirigeixin, aquest autor sap enfilar les paraules d'una manera que m'arriba a l'ànima i, em consta, que som moltíssimes les persones que sentim el mateix.

La divertida tendresa de l'Amàlia, amb unes enquestes esbojarrades al parc o, escenes com la protagonitzada per en John, els melonites, els vampirs i ella mateixa  suposen el contrapunt distès necessari per assumir la complexa situació que els protagonistes viuen, les diferents maneres de fer front al dolor i gestionar les emocions, les frases de l'àvia Esther, les mirades que parlen i la història d'una coixesa... són tantes les virtuts d'aquest llibre que no se m'acut res millor a dir-vos que Llegiu-lo, gaudiu-lo i enamoreu-vos de l'Amàlia i de la profunda i intel·ligent mirada de l'R!  

Alejandro Palomas (Barcelona, 1967) és llicenciat en Filologia anglesa i màster en poètica pel New College de San Francisco. Ha col·laborat en diversos diaris i traduït autors com ara Katherine Mansfield, Françoise Sagan o Jack London. És autor de poesia i novel·la. Alguns dels seus títols han estat traduïts fins a deu llengües i acumula edicions d'alguns d'ells. I a més a més, és una persona encantadora amb la qui conversar resulta tot un plaer!

Comença a llegir aquí mateix!

Sílvia Cantos

Ressenya Hachiko. El gos que esperava

Títol: Hachiko. El gos que esperava

Autor: Lluís Prats
Il·lustrador: Zuzanna Celej

Edició: La Galera, 2015

Pàgines: 152

ISBN: 9788424655396

Edat: De 9 a 12

Nota: ♥♥♥♥♥

52è Premi Josep M. Folch i Torres

Avui us recomano una novel·la escrita per a nens però que, lectors de qualsevol edat en poden gaudir. El relat contingut en aquestes pàgines desprèn una gran tendresa i, els personatges esdevenen tan reals com ho van ser en el seu moment. Aquesta preciosa història us encantarà, us ho prometo solemnement! 

El professor Ueno recull un cadell per a la seva filla. Aviat, la relació entre el professor i l’Hachiko, el gos, esdevé especial. Cada matí l’acompanya a l’estació i, cada tarda, espera el seu retorn a dos quarts de sis. Cada dia laborable. Cada mes. Cada any. S’ha forjat una relació basada en l’amistat i la fidelitat. I res no la pot trencar...

«Sí, és la veritat i tots ho sabem.

Però a vegades preferim viure en la ignorància.

A vegades la veritat fa molt mal.»

Hem de partir de la premissa que és una novel·la basada en fets reals. Uns fets, de per sí, carregats de màgia, que han convertit un gos en tot un símbol  de la lleialtat i la fidelitat al Japó. I no és per menys, aquest animal va seguir esperant el seu amo, desaparegut per una mort sobtada fins el dia de la seva pròpia mort, quantes vegades haurem sentit dir que el gos és el millor amic de l’home, probablement no és més que una frase feta, però el cert és que entre l’Hachiko i el professor Ueno s’hi va establir un vincle indestructible d'una tendresa que enamora.

Vaig saber que hi havia una pel·lícula que reproduïa la història del fidel Hachiko, vaig decidir esperar a llegir-ne el llibre primer i després visionar-la per poder-la valorar més objectivament, el resultat és l’habitual en aquests casos, tot i tractar-se d’una cinta entranyable i bonica, resta molt lluny de l’encant de la història original, el fet d’haver-la americanitzat li resta bona part de l’essència original, però insisteixo no deixa de ser recomanable, ara bé, sisplau, feu un regal als nens i oferiu-los aquesta lectura, us garanteixo que s’hi sentiran captivats, és dolça, és misteriosa, està dotada d’aventures i unes meravelloses descripcions, exquisidament ben documentada i hàbilment escrita,  no endebades ja fa temps que el Lluís es mou en el camp de la literatura infantil i juvenil i, sap com escriure imprimint ritme en la narració de manera que flueixi i el lector desgrani una pàgina rere l'altra gairebé sense adonar-se'n.

Un altre input a tenir present són les il·lustracions de Zuzanna Celej, etèries i dotades d'una sensibilitat que és característica d'aquesta polonesa instal·lada a Barcelona, segueixen l'estil oriental imprès en la narració i atorguen al conjunt una bellesa subtil, convidant a deturar la lectura per gaudir de les il·lustracions. La suma de les paraules d'en Lluís i les imatges de la Zuzanna et transporten al Tòquio de primers del segle XX, en un viatge ple de tendresa i emocions que el lector recordarà llargament.

Absolutament mereixedora del guardó rebut, hauria de ser una lectura imprescindible, jo ja la tinc a la llista de properes lectures del meu club de lectura infantil!

Sílvia Cantos