Jo vull ser Megapower!!

MAX i els Superherois

Autor: Rocío Bonilla i Oriol Malet
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 44
ISBN: 9788490266977

Edat: De 4 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

Avui us porto una proposta infantil absolutament genial, amb un format innovador, original i autèntic que funciona tan bé que em pregunto com no se li ha acudit a ningú abans?!

A Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… Però el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i Max sap molt bé per què.

La majoria de nens i nenes consideren els seus pares una mena de superherois, bé, això es dona quan són petits, quan s’endinsen a la fabulosa adolescència, aquests mateixos superherois es converteixen, com per art de màgia, en súper malvats, però aquesta seria una altra història... La qüestió és que a través d’en Max, un personatge simpàtic i encantador que ens fa somriure, assistirem a “l’enamorament” del petit envers Megapower, la més gran heroïna que pugueu imaginar, confesso, de cara al proper carnestoltes me’n demano la disfressa! ;-)

El que sorprèn d’entrada de la proposta és el magnífic encaix que han aconseguit els autors a l’hora de fusionar dos estils ben diferents, com són l’àlbum il·lustrat i el còmic. En aquest projecte, la fusió és completa, l’estil de les il·lustracions, la tipografia, fins i tot el fons del paper, però malgrat tot, funciona de meravella i no es fa en absolut estrany, tot té un equilibri i res no grinyola, és senzillament fantàstic!

M’encanta com a través dels dos estils, el lector observa la doble visió dels súper poders de Megapower des dels ulls d’en Max, dues lectures ben diferents d’una mateixa cosa, permeten jugar a trobar les coincidències d’una manera divertida i molt interessant, cosa que ofereix una nova lectura de la història.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó i Els fantasmes no truquen a la porta.

Oriol Malet (Martorell, 1975) Passa per l’escola d’arts plàstiques Ca l’Oller de Martorell, l´Ea Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat i la facultat de Belles Arts de Barcelona. L’any 2004, comença la carrera com a il·lustrador professional, dins de l’equip de Malet&Co ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En premsa ha col·laborat amb Jot Down, TimeOut i La Vanguardia. També ha fet treballs discogràfics amb artistes com Roger Mas, Llibert Fortuny (Triphasic), Final Step o Nu-b. Assegura que els referents que té no són gràfics, sinó literaris i musicals. Els dibuixos de l’Oriol beuen més de l’obra de Boris Vian o Charles Mingus que de cap artista plàstic. Fa cinc anys que estudia música amb el seu instrument de tota la vida. Ara, a més, centrat com està en el jazz, s’ha posat a tocar la trompeta.

Sílvia Cantos

Ressenya Fils i tisores

Títol: Fils i tisores
Autor: Ricardo Alcántara
Il·lustrador: Rebeca Luciani

Adaptador: Tina Vallès
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 64
ISBN: 9788415975380

Edat: De 8 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

Us proposo descobrir un llibre preciós, de gran tendresa i carregat d’emocions  sobre els lligams invisibles però existents entre mares i fills.

La casa nova és tan gran que a Raquel li fa por... Per això no se separa de la seva mare, com si estiguessin cosides. Però la mare, que no és modista però té molta traça amb les tisores i els fils, té un pla. Li farà un vestit molt especial i, a més, gràcies a uns fils de colors, li demostrarà que, encara que no estiguin juntes, sempre estaran unides. 

«-Totes les mares fem olor de mare. Olora’m.

La Raquel se li va acostar i la va ensumar a fons. Es va omplir els pulmons amb l’olor de la mare.

-          Quina bona olor! –va comentar, convençuda que la mare feia l’olor de l’afecte.»

Vaig tancar el llibre, el vaig amanyagar entre els meus braços i vaig exclamar És preciós!! Mentre una sensació de calidesa s’estenia dins meu. Sóc una gran lectora i sóc mare, aquest llibre està dirigit a aquells lectors que comencen a caminar sols en el món de les lletres. Ara bé, jo el que us recomano de cor és que compartiu aquesta lectura amb ells, us animo a totes les mares a llegir aquest llibre als vostres fills, us garanteixo que serà com fer-vos un regal tots plegats. El relat contingut en aquestes pàgines és una oda a l’amor materno-filial a través d’aquests fils invisibles (i indestructibles) que ens uneixen malgrat la distància que pugui existir entre nosaltres.

El tàndem format Alcántara i Luciani ja van explorar la maternitat en l’àlbum il·lustrat Mishiyu (Combel, 2014) una petita joia sobre l’adopció, en aquesta nova proposta per primers lectors tornen a col·laborar per regalar-nos una història sobre els fils invisibles que uneixen les persones que s’estimen,

L’inici del relat ens fa intuir que les protagonistes viuen una situació delicada, hi ha una absència important que crea un clima de desemparament en la petita Raquel. És tanta la tendresa i la bellesa continguda en aquest llibre que només puc dir-vos, sisplau, llegiu-lo però sobretot, compartiu-lo.

Fes-ne un tastet.

Sílvia Cantos

Ressenya Una madre

Títol: Una madre

Autor: Alejandro Palomas

Edició: Siruela, 2014

Pàgines: 248

ISBN: 9788416120437

Nota: ♥♥♥♥♥

  

Avui us recomano una preciosa novel·la, un desplegament d'amor matern i tendresa per part de la seva protagonista, l'Amalia qui, ja us dic ara, us captivarà! 

«Qué difícil es hablar así,

sabiendo que todo lo que no sea hablar

de lo que realmente importa es simplemente ruido.

Huecos a rellenar.»

Falten unes hores per arribar a mitjanit. Finalment, després de diverses temptatives, l’Amalia ha aconseguit als seus 65 anys veure complert el seu somni: reunir tota la família per sopar la nit de Cap d’any. Una mare narra la història de com l’Amalia entreteixeix amb el seu humor particular una teranyina de fils invisibles amb la qual uneix i protegeix als seus, sargint els silencis d’uns i encaminant el futur dels altres. Sap que serà una nit intensa, plena de secrets i mentides, de molt riure i confessions llarg temps contingudes que finalment esclaten per a descobrir allò que queda per viure. Sap que és el moment d’actuar i no està disposada a que res l’aparti de la seva comesa.

Alejandro Palomas té la capacitat d'emocionar-nos i aconseguir que ens enamorem dels seus personatges, acostant-los tant al lector que acabes creient-los reals. L’Amalia t’enamora pràcticament des de la primera pàgina, és dolça i divertida i, sembla estar dotada d’una candidesa encantadora.

La Silvia i en Fer a la vora d’un tobogan, protagonitzen una de tantes escenes escandalosament divertides, que s’entrellacen amb d’altres d’un caire més emotiu, on la densitat les paraules està mesurada lletra a lletra provocant un efecte aclaparador en el lector.

Us asseguro que he rigut com una ximpleta amb les sortides de to de la protagonista, fixeu-vos sinó en quina definició fa del musical Els miserables “Está llena de miserables que sufren mucho todo el rato. Y a veces hasta lloras muy a gusto. O sea, un poco como el telediario, pero en París y sin los deportes. Y luego termina y te vas a cenar. Y ya está.”. A més és una autèntica artista transformant paraules, amb la seva natural desimboltura desgrana alguns neologismes de producció pròpia que resulten a més de divertits, curiosos. I encara més, les seves reflexions són d’una lògica infantil tan innocent i estrambòtica que et fa repensar-te les coses a més de riure a gust.

Aquestes pàgines estan poblades per personatges tridimensionals, se surten del paper, respiren, pateixen, emocionen. També trobem amb ulls que amaguen més del que mostren, cartells lluminosos que semblen evolucionar misteriosament junt amb un dels protagonistes, en Fer i, Barcelona, amb la seva llum peculiar, acompanya i bressola aquesta entranyable família retratant un moment en el que més d’un hi trobarà punts en comú, instants molt pròxims que ens acosten a la història.

«Con el tiempo aprendemos que los mapas son de quien los dibujo, no de quien los persigue, y que en la vida sonríe más quien mejor dibuja, no quien más empeño pone en la búsqueda.»

Però que els arbres no us amaguin el bosc, la vis còmica d’aquestes pàgines és generosa, provoca grans riallades i provoca una sensació de benestar magnífica, ara bé, entre una i altra, l’Alejandro ha compost moments d’una gran càrrega emocional, situacions que ens mostren la cara B dels diferents personatges, especialment em quedo amb els moments en els quals se’ns mostra l’Amalia marassa, la dona que treu forces d’on calgui a fi d’ajudar els seus fills, l’instint primari de protecció que ens deixa veure la seva més pura essència. La d’una mare.

«Algunas familias son así –somos así-,

así de intenses, así de imprevisibles y de arrebatadas.»

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

Ressenya Mamaaa!

Títol: Mamaaa!

Autor: Ilan Brenman

Il·lustrador: Guilherme Karsten

Traductor: Josep Franco

Edició: Animallibres, 2013

Pàgines: 32

ISBN: 9788415095958

Edat: A partir de 4 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano l'última proposta del brasiler Ilan Brenman, un divertit àlbum il·lustrat en el que les mames ens hi veurem sincerament reflectides i amb el que els infants s'ho passaran d'allò més bé.

Tot el sant dia escoltant la mateixa cançoneta: «Mamaaa!». La mare ja no ho aguantava més: els seus fills la cridaven ara i adés, per qualsevol motiu. Fins que va decidir posar en marxa un pla per tal d'evitar-ho...

Compost d'un text breu escrit amb lletra de pal, aquest títol resulta una molt bona opció per als nens i nenes que comencen a llegir sols, doncs el vocabulari utilitzat està perfectament adaptat als petits lectors que gaudiran molt amb aquesta lectura. Irreverent i divertit funcionarà igualment bé per una hora del conte i com deia abans, farà que tota mama que llegeixi aquestes pàgines se senti identificada amb la soferta protagonista d'aquesta història, no endebades quina mare no s'ha sentit en algun moment desbordada per les constants atencions que reclamen els seus petits, però alhora se sent certament desemparada quan pensa que no la necessiten?

Aquest autor ja ens va enamorar amb el seu divertidíssim «Les princeses també es tiren pets» del qual se n'han venut més de 5.000 exemplars, té en el seu haver més de seixanta títols publicats al llarg dels últims vint anys, ara demostra una vegada més amb el seu estil desenfadat, una gran capacitat per plantejar històries que resulten atractives i molt properes i amb les les que grans i petits s'hi poden veure reflectits.

Les il·lustracions a càrrec de Guilherme Karsten s'han creat seguint la mateixa línia humorística del text, amb uns personatges dotats de gran expressivitat i unes pàgines que respiren, són sense cap mena de dubte un gran encert.

No us perdeu la oportunitat de conèixer en persona Ilan Brenman, estarà a Barcelona els dies 15 i 16 de novembre. El dia 15, tindrà lloc la presentació de Mamaaa! a la Llibreria Al·lots de Barcelona. L’endemà 16 de novembre, a les 12 h, tindrà lloc la sessió de contacontes sobre Mamaaa!, també a la Llibreria Al·lots, us animo a anar-hi i aprofitar la ocasió per emportar-vos el vostre exemplar dedicat!

Sílvia Cantos

Ressenya Así te quiero mamá

Títol: Así te quiero mamá

Autor: Gabriela Keselman

Il·lustrador: Lucía Serrano

Edició: SM, 2012

Pàgines: 40

ISBN: 9788467554670

Edat: a partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

El llibre que us presento avui és «Así te quiero mamá», un àlbum il·lustrat els dibuixos i les frases curtes del qual, reflecteixen com una mare comprèn, consola, aplaudeix, escolta, impulsa, salva i acompanya al seu fill sempre. Passi el que passi, és la persona que es troba més a prop de l’infant, en qualsevol moment i situació. Gabriela Keselman ha construït una sèrie de situacions quotidianes en les que qualsevol mare s’hi veurà reflectida i a més, ho fa amb un divertit toc humorístic i alhora entranyable que dibuixarà un somriure als seus llavis mentre vagi llegint aquesta història.

Gabriela Keselman és una autora de reconegut prestigi internacional, durant 11 anys va ser redactora i cap de secció de la revista “Ser Padres Hoy” on també publicava ressenyes de llibres i articles sobre literatura infantil i juvenil. Té en el seu haver al voltant de 50 títols publicats, dos dels quals han estat adaptats al teatre per la Companyia Fantasía en Negro de Burgos. Ha rebut importants premis, junt amb l’il·lustrador català Pep Montserrat, i també junt amb la il·lustradora italiana Claudia Ranucci.

No  vull deixar de comentar el magnífic treball de Lucía Serrano, col·laboradora habitual en les revistes infantils «El Tatano» i «Cavall Fort». Ha participat en diverses exposicions col·lectives d’il·lustradors, va formar part de l’equip d’il·lustradors del Projecte «Humanicem els Hospitals» de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona. El seu treball ha rebut múltiples reconeixements, l’últim el Junceda aquest mateix 2012. En aquest àlbum ha sabut jugar amb un doble estil, que conjuga perfectament amb el doble sentit de cadascuna de les frases (la interpretació de la mare i del fill) aconseguint un resultat molt atractiu visualment que capta l’interès dels infants immediatament.

Us recomano de tot cor aquest títol i us proposo que el tingueu molt en compte si es dóna el cas que heu de fer un regal a una mare, estic convençuda que li encantarà i aquí us en deixo una mostra per si hi voleu fer una ullada abans.

Sílvia Cantos