Lectura recomanable per a tothom de 3 a 103 anys!

Quina història més bèstia, Minimoni!

Autor: Rocio Bonilla

Editorial: Animallibres, 2025

Pàgines: 40

ISBN: 9788410302440

Preu: 17,50€

 

Us proposo un àlbum il·lustrat genial, rodó, que posa seny a una qüestió darrerament massa debatuda.

La Minimoni és el personatge més emblemàtic de la bibliografia de Rocío Bonilla, una nena simpàtica i eixerida, sempre amb una pregunta a punt per fer, que acaba de complir 10 anys. En soc fan, des que la vaig conèixer a De quin color és un petó? (Animallibres, 2015), des d’aleshores li he seguit els passos a través de les seves històries, recomanables totes i cadascuna d’elles.

Avui, tan bon punt m’ha arribat aquest llibre, m’hi he capbussat i, amb un somriure d’orella a orella, he volat per les seves pàgines, exclamant un sonor BRA-VO!, en haver-lo acabat. Veient la coberta he pensat: “Bé, una versió de la llegenda de Sant Jordi de la Rocío, serà interessant.” Que lluny de la realitat...

Perquè sí, és una versió de la llegenda, fidel i respectuosa amb l’original, però no només, la Minimoni i els seus amics interpel·len al lector, qüestionant la idoneïtat de la història amb la mirada actual, però la saviesa d’una bibliotecària (totalment in love), els fa veure que hem de llegir, contextualitzant les històries, perquè en el seu moment tot tenia una raó de ser i malgrat que, amb la mirada d’avui, no compartim aquella manera de fer, això no és raó suficient per carregar-se un bagatge cultural que ens pertany a tots, senzillament cal entendre’l, no jutjar-lo i, tot això, amb l'estil simpàtic i entranyable dels personatges de la Rocío que fan aflorar un somriure a tot aquell que passeja per les seves històries.

Per això mateix Quina història més bèstia, Minimoni!, em sembla una absoluta meravella, per la gran habilitat amb què sintetitza, de manera senzilla i entenedora, un debat que ha omplert pàgines i pàgines de reflexions i dissertacions per a tots els gustos. I és que el que compta, és llegir i gaudir de la lectura, entenent-la en tota la seva dimensió.

Sílvia Cantos

Que siguin feliços!

Juguem?

Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Rocío Bonilla

Edició: Animallibres, 2017
Pàgines: 24
ISBN: 9788416844333

Edat: De 4 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat.

Avui us proposo descobrir un àlbum il·lustrat genial, senzill, proper, entranyable, divertit i tan real que serà impossible que no hi veieu algú reflectit.

Des del moment que vaig tenir coneixement de la col·laboració Brenman-Bonilla, que frisava per veure’n el resultat. No tenia cap mena de dubte que m’agradaria, però el cert és que les meves elucubracions quedaven molt lluny del resultat. El fruit d’aquesta unió és un àlbum il·lustrat preciós, perfecte per adonar-se d’aquelles petites evidències que massa sovint oblidem. Una oda a la imaginació i a la infantesa, un reclam perquè els infants no creixin tan de pressa com ho estan fent, o com a mínim, a mi m’ho sembla.

Quantes vegades heu vist nens i nenes amb els ulls enganxats a una pantalleta, digues-li mòbil, tauleta, consola o com vulguis, a la taula d’un restaurant, a la sala d’espera del metge o, fins i tot, al parc. I a prop seu, un pare, mare, avi o àvia preguntant Per què no surts a jugar? L’Ilan ha agafat això i n’ha fet una història, molt necessària, que estic convençuda obrirà els ulls a molts nens i nenes, sobre tot el que s’estan perdent i convidant-los a reflexionar sobre el concepte de jugar. M’encanta la rellevància que dona als avis, motor del canvi en aquesta història (i en la vida de tants infants!), i també la saviesa de les paraules amb les que clou aquest àlbum.

 

Un llibre tan especial ho és pel que explica i també per com ho mostra. No se m’acut ningú millor que la Rocío, per donar vida a aquestes pàgines. El seu estil inconfusible: dolç, amable, divertit i ple de color, amb línies suaus i arrodonides amb gran treball del detall es maximitza en els desplegables que mostren l’explosió de la imaginació quan no es limita a una pantalla i la deixem volar lliure. Un gran encert també, el joc de blanc i negre versus color entre el nen protagonista i la resta de les escenes.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no truquen a la porta i Max i els Superherois coescrit amb Oriol Malet.

Ilan Brenman (Israel, 1973) és psicòleg, doctor per la Facultat d’Educació de São Paulo i un dels escriptors de literatura infantil més reconegut al Brasil. Ha escrit més de setanta llibres infantils. Ha estat multipremiat i ha vist com el seu èxit Les princeses també es tiren pets s’ha adaptat al teatre musical amb una fantàstica acollida. En aquest blog us hem parlat d’alguns dels seus treballs com Les princeses també es tiren pets, Mamaaa!, La cicatriu i El gripau i els nens

Sílvia Cantos

Jo vull ser Megapower!!

MAX i els Superherois

Autor: Rocío Bonilla i Oriol Malet
Edició: Animallibres, 2016
Pàgines: 44
ISBN: 9788490266977

Edat: De 4 a 10

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

Avui us porto una proposta infantil absolutament genial, amb un format innovador, original i autèntic que funciona tan bé que em pregunto com no se li ha acudit a ningú abans?!

A Max el fascinen tots els superherois, però en té un de preferit. En realitat, es tracta d’una superheroïna: Megapower! Ella és valenta, pot programar computadores i desactivar bombes, té ultravisió i una força descomunal… Però el millor de tot és que Megapower és diferent dels altres superherois, i Max sap molt bé per què.

La majoria de nens i nenes consideren els seus pares una mena de superherois, bé, això es dona quan són petits, quan s’endinsen a la fabulosa adolescència, aquests mateixos superherois es converteixen, com per art de màgia, en súper malvats, però aquesta seria una altra història... La qüestió és que a través d’en Max, un personatge simpàtic i encantador que ens fa somriure, assistirem a “l’enamorament” del petit envers Megapower, la més gran heroïna que pugueu imaginar, confesso, de cara al proper carnestoltes me’n demano la disfressa! ;-)

El que sorprèn d’entrada de la proposta és el magnífic encaix que han aconseguit els autors a l’hora de fusionar dos estils ben diferents, com són l’àlbum il·lustrat i el còmic. En aquest projecte, la fusió és completa, l’estil de les il·lustracions, la tipografia, fins i tot el fons del paper, però malgrat tot, funciona de meravella i no es fa en absolut estrany, tot té un equilibri i res no grinyola, és senzillament fantàstic!

M’encanta com a través dels dos estils, el lector observa la doble visió dels súper poders de Megapower des dels ulls d’en Max, dues lectures ben diferents d’una mateixa cosa, permeten jugar a trobar les coincidències d’una manera divertida i molt interessant, cosa que ofereix una nova lectura de la història.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó i Els fantasmes no truquen a la porta.

Oriol Malet (Martorell, 1975) Passa per l’escola d’arts plàstiques Ca l’Oller de Martorell, l´Ea Serra i Abella de l’Hospitalet de Llobregat i la facultat de Belles Arts de Barcelona. L’any 2004, comença la carrera com a il·lustrador professional, dins de l’equip de Malet&Co ha treballat amb editorials com Teide, Barcanova, La Galera, Randomhouse, Cruïlla o Animallibres. En premsa ha col·laborat amb Jot Down, TimeOut i La Vanguardia. També ha fet treballs discogràfics amb artistes com Roger Mas, Llibert Fortuny (Triphasic), Final Step o Nu-b. Assegura que els referents que té no són gràfics, sinó literaris i musicals. Els dibuixos de l’Oriol beuen més de l’obra de Boris Vian o Charles Mingus que de cap artista plàstic. Fa cinc anys que estudia música amb el seu instrument de tota la vida. Ara, a més, centrat com està en el jazz, s’ha posat a tocar la trompeta.

Sílvia Cantos

Uns fantasmes que fan molt poca por...

Els fantasmes no truquen a la porta

Autor: Eulàlia Canal

Il·lustrador: Rocío Bonilla

Edició: Animallibres, 2016

Pàgines: 40

ISBN: 9788415975854

Edat: de 3 a 8 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95€

Avui us recomano una història simpàtica i divertida, una bonica faula sobre l’amistat.

L’Ós i la Marmota són dos amics que ho fan tot junts, ja sigui cantar, ballar, passejar pel bosc o berenar. Un bon dia l’Ós anuncia que ha convidat a l’Ànec a jugar amb ells, cosa que no agrada gens a la Marmota i, per la qual cosa es proposa impedir-ho costi el que costi.

Heus aquí un d'aquells llibres que no hauria de faltar a cap biblioteca. Una història senzilla, entranyable i molt divertida que, explicada amb una mica de picardia, garanteix riallades a dojo. Feu una mica de teatre quan apareguin els TAN-FAS-MES!!! i triomfareu ;-)

La dolça innocència de l’Ànec, materialitzada en una mirada; el tarannà afable i generós de l’Ós i la divertida trapelleria de la Marmota, que vençuda per l’egoisme, es nega a acceptar ningú més al tàndem que forma amb el seu bon amic, són els tres protagonistes d’aquest àlbum que mostra, sense dir-ho, que no val la pena tancar les portes a noves coneixences, doncs com bé diu la dita, com més serem, més riurem!

Eulàlia Canal (Granollers, 1963) és una reconeguda autora de literatura infantil i juvenil, a més de poetessa. Psicòloga de professió, ha col·laborat en diferents projectes infantils en el camp del teatre i la música. Té en el seu haver una extensa bibliografia publicada, entre les que destacaria Un petó de mandarina (Barcanova, 2006) i Un cargol fabufantàstic (Barcanova, 2009).

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) Llicenciada en Belles Arts, va iniciar-se professionalment amb la pintura, el muralisme, la fotografia i la pedagogia. Ser mare de tres criatures la van abocar al món de la LIJ, fet que personalment celebro! En aquest mateix bloc hem parlat de dos dels seus projectes en els quals a més d’il·lustrar ha escrit el text La muntanya de llibres més alta del món (Animallibres, 2015) i De quin color és un petó (Animallibres, 2015).

Una proposta deliciosa, absolutament imprescindible per compartir agradables estones amb els més petits de casa, una història que transmet bon rotllo i que us farà somriure, per la seva ingenuïtat, dolçor i picardia, el producte de la unió de dues dones excel·lents en la seva tasca. Un text breu i rodó, escrit amb un llenguatge perfecte per al seu públic lector, sense filigranes i en el qual ni hi manca ni hi sobra res. I unes il·lustracions sensacionals, com ja ens té acostumats la Rocío, expressives, divertides i encantadores. Bravo noies!

Sílvia Cantos

Ressenya De quin color és un petó?

Títol: De quin color és un petó?
Autor: Rocío Bonilla
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 44
ISBN: 9788415975618

Edat: De 4 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥ 

Avui us porto una proposta divertida, entranyable i un punt gamberra que uneix dues de les coses que més agraden als infants: els colors i els petons. 

A la Minimoni li encanta pintar mil coses de colors: marietes vermelles, cels blaus, plàtans grocs... però mai no ha pintat un petó. De quin color deu ser? Vermell com una deliciosa salsa de tomàquet? No, perquè també és el color de quan estàs empipat... Deu ser verd com els cocodrils, que sempre li han semblat tan simpàtics? Impossible, perquè és el color de les verdures i no li agrada menjar-ne! Com podria descobrir de quin color són els petons?

Amb aquest divertit àlbum, els més petits jugaran a associar coses amb colors, però no es queda amb els tòpics com la maduixa vermella o el sol groc, la Minimoni pensa en el vermell de la salsa de tomàquet o en el groc de les bones idees, perquè tothom sap que el les bones idees són grogues, oi? Però tot sovint, els colors plantegen dilemes, perquè una cosa deliciosa com la xocolata és marró però hi ha altres coses del mateix color que són l'antítesi d'allò llaminer, no sé si m'enteneu... Al mateix temps, podrem associar emocions a cada color i és molt probable que aquí també se li plantegin contradiccions a la nostra protagonista.

La Rocío confirma, si és que algú encara en tenia dubtes, que a banda de ser una brillant il·lustradora, és una autora excel·lent, ha creat un àlbum meravellós, dolç i tendre amb un punt de picant. Pàgines plenes de vida que conviden al somriure permanent, amb un text breu i intel·ligent que juga amb les imatges formant un tot indivisible, els lectors trobaran en aquest àlbum il·lustrat un llibre genial, una història divertida amb una protagonista com ells, que es fa les mateixes preguntes i té una imaginació fèrtil que vola més enllà de tota lògica.

Els que, com jo, sigueu pares o mares, gaudireu més i tot que els infants amb aquest llibre, doncs hi reconeixereu escenes similars viscudes a casa, qui no ha patit un fill o filla preguntaire amb una curiositat insaciable, que tot ho vol saber i sempre té una pregunta a punt per disparar? Jo a casa tinc la meva Minimoni particular, possiblement per això, m'he enamorat de la petita protagonista i del llibre.

La Rocío té una habilitat innata per explicar històries amb paraules i imatges, el traç dels seus dibuixos tenen un estil particular, ben reconeixible, desenfadat, directe, dolcet i alhora trapella, a mi senzillament, m'encanta, i estic segura que a vosaltres també! 

Com a apunt final, comentar-vos que en la última plana convida els lectors a pintar els petons del color que ells creuen que són, estimulant així, la seva creativitat, cosa que em sembla fantàstica. Poc més a afegir, una proposta guanyadora, si voleu anar sobre segur, regaleu aquest llibre i mireu d'esbrinar de quin color és un petó!

Sílvia Cantos

Ressenya La muntanya de llibres més alta del món

Títol: La muntanya de llibres més alta del món
Autor: Rocío Bonilla
Il·lustrador: Rocío Bonilla
Edició: Animallibres, 2015
Pàgines: 44
ISBN: 9788415975397

Edat: De 6 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

Us proposo descobrir un àlbum il·lustrat que parla de la màgia dels llibres i el grandiós poder que té la imaginació.

«- Hi ha altres maneres de volar, Enric.

I li va posar un llibre a les mans.»

L’Enric estava convençut que havia nascut per volar. Mirava els avions, intentava fabricar-se ales de tot tipus, fins i tot va demanar poder volar com a regal per a Nadal! Però res no funcionava... Un dia, la seva mare li va explicar que hi havia altres maneres de complir el seu somni i  li va posar un llibre a les mans. Aquell mateix dia, sense adonar-se’n, l’Enric va començar a volar...

Qui no ha somiat alguna vegada amb volar? Jo, un munt de vegades! M’imagino a mi mateixa lliscant per el cel blau, observant com els arbres i edificis es van fent petits mentre jo m’enlairo... m’encantaria! Com m’ha encantat la proposta de la Rocío, un llibre que juga amb un desig compartit per petits i grans sumat a l’immens poder de la imaginació, tot plegat a través de la màgia dels llibres. Això fa que els lectors (grans i petits) empatitzem immediatament amb el protagonista, doncs resulta senzill que pràcticament tots en un moment o altre hagin desitjat el mateix.

M’agrada la subtil manera en que l’autora homenatja grans obres de la literatura i el cinema a través de les seves delicades il·lustracions  Rocío Bonilla té un estil que, personalment, trobo exquisit i us animo a descobrir, amb gran riquesa de detalls, personatges molt expressius, un toc d’humor entranyable i una paleta de tons molt suaus que resulta agradable i et convida a passejar-te per les seves pàgines convidant a fer successives lectures.

Rocío Bonilla va néixer a Barcelona el 1970 i és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia i la pedagogia. Va dedicar-se a la publicitat durant més d’una dècada, fins que, finalment, va crear «Érase una vez», un projecte relacionat amb la pintura mural en la seva vessant més tendra, ocurrent i divertida, aplicada a la decoració d’habitacions i espais infantils. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, s'estrena com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors.

Sílvia Cantos