Que siguin feliços!

Juguem?

Autor: Ilan Brenman
Il·lustrador: Rocío Bonilla

Edició: Animallibres, 2017
Pàgines: 24
ISBN: 9788416844333

Edat: De 4 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 15,95 €

La tecnologia ens proporciona moments de plaer i ens ajuda en la nostra vida quotidiana i en el nostre benestar, però no hi trobarem la felicitat.

Avui us proposo descobrir un àlbum il·lustrat genial, senzill, proper, entranyable, divertit i tan real que serà impossible que no hi veieu algú reflectit.

Des del moment que vaig tenir coneixement de la col·laboració Brenman-Bonilla, que frisava per veure’n el resultat. No tenia cap mena de dubte que m’agradaria, però el cert és que les meves elucubracions quedaven molt lluny del resultat. El fruit d’aquesta unió és un àlbum il·lustrat preciós, perfecte per adonar-se d’aquelles petites evidències que massa sovint oblidem. Una oda a la imaginació i a la infantesa, un reclam perquè els infants no creixin tan de pressa com ho estan fent, o com a mínim, a mi m’ho sembla.

Quantes vegades heu vist nens i nenes amb els ulls enganxats a una pantalleta, digues-li mòbil, tauleta, consola o com vulguis, a la taula d’un restaurant, a la sala d’espera del metge o, fins i tot, al parc. I a prop seu, un pare, mare, avi o àvia preguntant Per què no surts a jugar? L’Ilan ha agafat això i n’ha fet una història, molt necessària, que estic convençuda obrirà els ulls a molts nens i nenes, sobre tot el que s’estan perdent i convidant-los a reflexionar sobre el concepte de jugar. M’encanta la rellevància que dona als avis, motor del canvi en aquesta història (i en la vida de tants infants!), i també la saviesa de les paraules amb les que clou aquest àlbum.

 

Un llibre tan especial ho és pel que explica i també per com ho mostra. No se m’acut ningú millor que la Rocío, per donar vida a aquestes pàgines. El seu estil inconfusible: dolç, amable, divertit i ple de color, amb línies suaus i arrodonides amb gran treball del detall es maximitza en els desplegables que mostren l’explosió de la imaginació quan no es limita a una pantalla i la deixem volar lliure. Un gran encert també, el joc de blanc i negre versus color entre el nen protagonista i la resta de les escenes.

Rocío Bonilla (Barcelona, 1970) és llicenciada en Belles Arts. La seva trajectòria professional ha passejat per diverses disciplines com la pintura, el muralisme, la fotografia, la pedagogia i la publicitat. Després d'il·lustrar una quinzena de llibres infantils amb editorials diverses, va estrenar-se com a autora amb Cara de pardal (Animallibres, 2014), demostrant que a més de ser una gran il·lustradora és capaç d’inventar històries que captivin als lectors, en aquest blog us hem parlat d’altres treballs seus com La muntanya de llibres més alta del món, De quin color és un petó, Els fantasmes no truquen a la porta i Max i els Superherois coescrit amb Oriol Malet.

Ilan Brenman (Israel, 1973) és psicòleg, doctor per la Facultat d’Educació de São Paulo i un dels escriptors de literatura infantil més reconegut al Brasil. Ha escrit més de setanta llibres infantils. Ha estat multipremiat i ha vist com el seu èxit Les princeses també es tiren pets s’ha adaptat al teatre musical amb una fantàstica acollida. En aquest blog us hem parlat d’alguns dels seus treballs com Les princeses també es tiren pets, Mamaaa!, La cicatriu i El gripau i els nens

Sílvia Cantos

Ressenya Tu i jo, ara i sempre

Títol: Tu i jo, ara i sempre

Autor: Laurie Frankel

Traductor: Esdres Jaruchik Naveiras

Edició: Amsterdam, 2013

Pàgines: 336

ISBN: 9788492941971

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la imprescindible per qualsevol que es consideri  amant de la literatura i les noves tecnologies, una història sobre l’amor i la pèrdua que ens planteja una interessant qüestió: “fins a quin punt la tecnologia pot superar qualsevol barrera, fins i tot, la mort?”

En Sam és un programador informàtic que treballa en una empresa de cites online. El seu enginy el porta a crear un algoritme que permet trobar la parella perfecta. I funciona. De fet, així és com coneix la Meredith, la dona dels seus somnis. Però, serà capaç en Sam de crear un algoritme que faci que l’amor duri per sempre? També més enllà de la vida i de la mort? Per a ell i per a tothom?

La intel·ligència artificial és un tema recurrent en la ciència ficció, sovint plantejant futurs utòpics que, d’entrada, resulten ben poc creïbles. Ara bé, quan parlem estrictament de tecnologies, tots tenim assumit, que el ritme al qual aquestes avancen és certament vertiginós, però creieu que és possible codificar i definir amb un algoritme les emocions? Resulta evident que els humans som éssers complexos i sovint imprevisibles, arguments en contra d'aquesta teoria, però la veritat és que el plantejament de «Tu i jo, ara i sempre» resulta força versemblant, tant que en alguns moments et preguntes, existirà? Hi estarà treballant algú? Podré fer-ho servir? I la més important de totes... Seria capaç d’assimilar-ho?

«Jo sé com trobar-la a faltar quan és a Florida.

Sé com trobar-la a faltar durant uns mesos.

Però no sé com trobar-la a faltar per sempre.»

Per més anys que portem sobre la terra, ens resulta molt difícil encarar la mort d’un ésser estimat, i és que el dol és un procés extremadament difícil d’entendre quan no l’has passat. Llegir aquestes pàgines en un moment emocional complicat, ja us aviso ara, pot resultar complicat, doncs Laurie Frankel sap com remoure les emocions del lector, la seva narració fluïda, amb uns personatges tridimensionals, que parlen, riuen i senten, esdevenen tan reals que els sents a prop, encomanant-te les seves emocions.

«No podem curar la mort, la tristesa o la pèrdua, 

però podem asserenar, calmar, alleujar. 

Podem ajudar la gent a recordar. A tirar endavant. 

A sentir-se millor en els pitjors moments de la vida.»

Sorprèn que aquesta sigui tot just, la segona novel·la publicada d’aquesta autora que ha treballat com a professora universitària d’estudis de gènere, literatura i escriptura, ella va debutar el 2010 amb «The Atlas of Love». L’habilitat amb la qual ha creat aquesta història és francament admirable, tan real que permet al lector endinsar-s’hi de la mà d’un trio de protagonistes tan humans que traspassen la dimensió del paper, us animo a descobrir la història d’en Sam, la Meredith i en Dash, per ser una novel·la actual, interessant, divertida, tendra i sobretot, molt emocionant!

Aquí podeu fer un tastet del llibre 

Sílvia Cantos

Ressenya ¡Es un libro!

Títol: ¡Es un libro!

Autor: Lane Smith

Il·lustrador: Lane Smith

Edició: Océano Travesía, 2010

Pàgines: 32

ISBN: 9786074003956

Edat: de 3 a 8

Nota: ♥♥♥♥♥

Océano Travesía presenta una aposta divertida i alhora tan realista que fins i tot espanta, es tracta d’una història on un ruc i un mico comparteixen una estona de lectura però ho fan amb diferents suports, l’un amb un llibre i l’altre amb el seu ordinador portàtil.

El ruc que representa la modernitat descarrega una bateria de preguntes al mico sobre el funcionament del ‘llibre’, “com ajustes la pàgina? Serveix com a bloc? Envia missatges? Twiteja? Té Wi-Fi?” el mico amb una paciència de sant va contestant una a una a totes les preguntes: No, no,  no... no us perdeu la il·lustració que l’autor ha dibuixat per representar la pregunta sobre el ratolí, és divertidíssima!

Cansat ja de tanta pregunta, el mico planta el llibre davant dels nassos al seu insistent company, i aquí cal traure’ns el barret davant l’autor per la seva tria, un fragment d’un clàssic entre els clàssics ‘L’illa del tresor’ de Sir Robert Louis Stevenson. D’entrada el primer impuls del ruc és sintetitzar el text amb abreviacions d’aquestes que sovint resulten gairebé impossibles de llegir i emoticones, però acte seguit, la curiositat és superior a ell i queda abduït per la lectura fins al punt que s’apodera del llibre aconseguint que el pacient mico arribi als límits de la seva paciència i decideixo marxar a la biblioteca a buscar-ne un altre.

Les il·lustracions d’aquest àlbum són tan senzilles com efectistes, pàgines que respiren i no abusen de floritures, en el vídeo que han realitzat en a versió original del llibre s’aprecia l’expressivitat aconseguida en els personatges, sobretot en el mico. Es una història molt ben trobada que fa riure i al mateix temps convida a reflexionar sobre la importància del llibre físic, un autèntic clam en defensa del paper al qual dono total suport, ja que per més tecnologies que puguin aparèixer, per als incondicionals del llibre-llibre, el plaer de passar les pàgines, el tacte del paper i l’olor d’un llibre mai no podran ser substituïts per una pantalla.

I com a cirereta, ha aparegut el germanet petit d’aquest àlbum, amb el títol «¡És un libro, bebé!» i dissenyat especialment per pre-lectors, amb un format més petit i en cartoné apte per les manetes dels més petits, entranyable i alhora resistent. Tant una com l’altra, dues propostes a les que us recomano molt sincerament que no deixeu de dedicar-hi una estona, us agradaran, sorprendran i a més, riureu!  

Sílvia Cantos