Aprenent a ser germans

El fibló

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 304

ISBN: 9788466424677

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 20,50€

​Quan la vaig conèixer, va ser com si una ventada m'obrís de cop totes les finestres de l'ànima.  

Avui us recomano una novel·la magnífica sobre el pas del temps, amb una arrencada que és, probablement, dels millors inicis d'una novel·la, i mantenint el seu tremp característic fins al final, l’autora ha creat una nova i deliciosa història que us recomano llegir acompanyada d'una copa de vi, preferiblement d'Alella.

Reconec que tinc especial debilitat per les novel·les de la Sílvia, no n’he llegit cap que no m’hagi colpit, emocionat o arribat dins el cor, sento que connecto de meravella amb els seus personatges, me’ls crec i els acompanyo en les seves històries, rient, patint i somiant amb ells. Em fascina l’habilitat que té per fer de les petites quotidianitats, un relat majestuós. La vida i el pas del temps és el protagonista d’aquesta història, que ens porta a Alella, que amb les seves vinyes i el seu sol mediterrani esdevé una de les joies d’aquest paradís anomenat Maresme.

L’ànima de les cases, les biblioteques personals i el tresor que amaguen els volums que la configuren, les sovint, difícil relacions entre germans, la solitud i els secrets que s’amaguen a totes les famílies. La vida que passa inexorablement. Fragments i frases tan característics de la Sílvia, que sap quins mots utilitzar per deixar-te sense alè a mitja pàgina. El fibló, és una gran novel·la que només us puc recomanar llegir, descobrir i assaborir.

Sílvia Soler (Figueres, 1961) va iniciar-se al món literari l’any 1985, després ha compaginat la seva vessant periodística amb l’escriptura de múltiples novel·les endinsant-se en estils i gèneres diversos, emocionant-nos, fent-nos riure i fins i tot, fent-nos pensar. Algunes de les seves obres més destacades són Petons de diumenge, L’estiu que comença guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes, Un any i mig o Els vells amics. És una autora per la qual no puc negar sento especial debilitat, doncs us asseguro que les seves obres sempre estan farcides d’emocions i bona prosa que mereix la mirada reposada del lector.

Sílvia Cantos

Ressenya Les meves cases favorites

Títol: Les meves cases favorites
Autor: Virginia Lorente

Edició: Autoeditat, 2012

Pàgines: 28

ISBN: 9788461599035

Edat: a partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

El llibre que us recomano avui és una proposta molt innovadora, que trobo realment interessant perquè els nens i nenes facin una primera aproximació al món de l’arquitectura, no parlo de mides, estàndards ni conceptes feixucs sinó d’una visió amena i divertida del que pot arribar a ser l’arquitectura quan s’uneixen una ment imaginativa i unes habilitats brillants.

I precisament la imaginació és l’estímul que convida als infants a endinsar-se en les pàgines d’aquest llibre, que comença proposant-los que deixin volar la seva imaginació, doncs una casa no té perquè ser l'estereotip al que estem habituats i per demostrar-ho ens presenta una col·lecció de cases totalment diferents al concepte clàssic d’habitatge.

L’autora, Virginia Lorente, és arquitecte i estudiant inquieta de diverses disciplines relacionades amb l’art i el disseny i es declara fascinada pel món de la il·lustració, així com de la infinita capacitat dels nens i nenes per aprendre, imaginar i crear i amb aquest títol que ens presenta uneix totes aquestes passions.

Un llibre educatiu, que ens convida a visitar algunes de les edificacions més interessants i per què no, extravagants, que hi ha repartides per tot el món, us garanteixo que si acompanyeu als petits en aquest passeig virtual gaudireu del seu astorament davant la idea que una casa pugui estar construïda just al damunt d’un salt d’aigua, enmig de l’inhòspit desert, una altra que sembla talment que es converteixi en un arbre, o fins i tot una que sigui completament transparent, bé, en realitat l’astorament possiblement el compartireu, com podeu veure. Però el més important és que el que pretén mostrar-nos la Virginia amb les seves pàgines és que uns casa, sigui com sigui i es trobi on es trobi, per damunt de tot és un espai on viure, compartir amb aquells que estimem i aquella que decidim que sigui la nostra ha de ser el lloc més especial per nosaltres.

Finalment, vull destacar que el llibre no finalitza amb aquest recorregut, sinó que acaba proposant als lectors que imaginin com desitjarien que fos la seva casa per exemple a la lluna, al fons del mar, enmig del desert o... tan lluny com la seva imaginació els porti!

Sílvia Cantos