Secrets sempre n'hi ha

Paraules que tu entendràs

Autor: Xavier Bosch

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 496

ISBN: 9788466425377

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 21,00€

Hi ha silencis que parlen. Hi ha ulls que, en ocasions, ho diuen tot.

Avui us recomano una novel·la extraordinària, sobre l’amor i els secrets que hi ha en tota parella, una meravella que juntament amb Algú com tu i Nosaltres dos, rubrica una perfecta trilogia dels sentiments.

El Xavier ho ha tornat a fer, en una exhibició de mestratge incontestable, ens ofereix una novel·la fabulosa, que revela fins a quin punt és capaç de desgranar els sentiments més primaris: felicitat, desig, passió, amistat, confiança, amor, allò que ens fa humans i, en ocasions, ens aboca a posar en perill les relacions, el miratge que pot suposar una il·lusió, l’emoció, el risc, la temptació.

Sovint m’he preguntat si havia gaudit més amb Algú com tu o amb Nosaltres dos i no acabo mai de decidir-me per una o altra, ja que ambdues han estat novel·les que he rellegit en diverses ocasions i he gaudit per igual, ara bé, puc asseverar que encara que Paraules que tu entendràs constés únicament de les cartes que el Xavi escriu a la Mara, ja en tindria prou perquè aquesta tercera obra, fos la meva preferida. La tendresa infinita que hi reflecteixen, escrita des del fons de l'ànima transmeten la sensació d'estar llegint unes paraules sortides d'un cor obert de bat a bat, et remouen tot l'interior i emocionen fins a la medul·la. Sens dubte, el millor Xavier Bosch, fins al moment.

Amb un planter reduït de personatges, n’ha tingut prou per construir universos complexos i creïbles per captivar al lector. En Xavi Vera, amb quina punyeteria l’autor, juganer, ha inserit trets molt seus al personatge, fins al punt que es fa difícil per al lector no veure’l a ell mateix. La Mara, una dona forta, decidida i segura de sí mateixa, que, com tots, té les seves pors i dolors més íntims que la fan fràgil. La Joana i l’Andreu, un matrimoni tranquil però viu. El Darín i la Biosca, la parella amb més contrast. A través de tots ells veiem un interessant retrat de la convivència, tan agraïda com complexa.

Sabia, d’anteriors lectures, que el Xavier és un apassionat de la pintura, en una presentació ens va sorprendre mostrant-nos obres que tenien un sentit especial per ell i, sentir-lo parlar-ne va ser un autèntic plaer. Ara, descobrim que l’arquitectura també ha d’apassionar-lo, doncs en parla amb un coneixement i una devoció exquisits. A Paraules que tu entendràs, trobem converses per emmarcar, entre amics, de parella i fins i tot, converses amb un mateix, a més sovint, els temes rauen allà mateix: el sexe, l'amor i la fidelitat. És d’aquelles novel·les que acabaries subratllant o marcant pàgines contínuament, perquè vas trobant passatges que són una carícia i també, a vegades una batzegada. Si més no, difícilment et deixen indiferent.

Tot i que la novel·la transcorre al llarg d’un any, la trama està centrada en dues nits cabdals: la d’Any Nou, moment que sovint s’aprofita per fer balanç i posar en valor allò que tenim i, la de la Revetlla de Sant Joan, l’explosió de l’estiu, l’efervescència dels cossos i en aquest cas particular, la descoberta del Xavier més eròtic, déu n’hi do quina habilitat per descriure la sensualitat, aquí la lectura puja de temperatura, us recomano acompanyar-la d’una copa de vi, fresqueta, a més, sembla que els petons de vi blanc són diferents. Més frescos, de llengua dolça, serà qüestió de tastar-los...

Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és un dels periodistes més respectats del país, a banda

© Salvador Redó

d’haver-se consolidat com escriptor amb les novel·les Eufòria, Se sabrà tot i Homes d’honor, protagonitzades per el periodista Dani Santana i, també  Algú com tu, obra guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Nosaltres dos. És també el creador de El gran dictat de TV3 i el programa d’entrevistes Àgora. Va dirigir el documental La fleur sobre els 25 anys de la Fundació Josep Carreras i la seva tasca contra la Leucèmia i és present en molts altres projectes en ràdio i televisió. 

Sílvia Cantos

Ressenya Les meves cases favorites

Títol: Les meves cases favorites
Autor: Virginia Lorente

Edició: Autoeditat, 2012

Pàgines: 28

ISBN: 9788461599035

Edat: a partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

El llibre que us recomano avui és una proposta molt innovadora, que trobo realment interessant perquè els nens i nenes facin una primera aproximació al món de l’arquitectura, no parlo de mides, estàndards ni conceptes feixucs sinó d’una visió amena i divertida del que pot arribar a ser l’arquitectura quan s’uneixen una ment imaginativa i unes habilitats brillants.

I precisament la imaginació és l’estímul que convida als infants a endinsar-se en les pàgines d’aquest llibre, que comença proposant-los que deixin volar la seva imaginació, doncs una casa no té perquè ser l'estereotip al que estem habituats i per demostrar-ho ens presenta una col·lecció de cases totalment diferents al concepte clàssic d’habitatge.

L’autora, Virginia Lorente, és arquitecte i estudiant inquieta de diverses disciplines relacionades amb l’art i el disseny i es declara fascinada pel món de la il·lustració, així com de la infinita capacitat dels nens i nenes per aprendre, imaginar i crear i amb aquest títol que ens presenta uneix totes aquestes passions.

Un llibre educatiu, que ens convida a visitar algunes de les edificacions més interessants i per què no, extravagants, que hi ha repartides per tot el món, us garanteixo que si acompanyeu als petits en aquest passeig virtual gaudireu del seu astorament davant la idea que una casa pugui estar construïda just al damunt d’un salt d’aigua, enmig de l’inhòspit desert, una altra que sembla talment que es converteixi en un arbre, o fins i tot una que sigui completament transparent, bé, en realitat l’astorament possiblement el compartireu, com podeu veure. Però el més important és que el que pretén mostrar-nos la Virginia amb les seves pàgines és que uns casa, sigui com sigui i es trobi on es trobi, per damunt de tot és un espai on viure, compartir amb aquells que estimem i aquella que decidim que sigui la nostra ha de ser el lloc més especial per nosaltres.

Finalment, vull destacar que el llibre no finalitza amb aquest recorregut, sinó que acaba proposant als lectors que imaginin com desitjarien que fos la seva casa per exemple a la lluna, al fons del mar, enmig del desert o... tan lluny com la seva imaginació els porti!

Sílvia Cantos