Famílies escapçades

La dona de la seva vida

Xavier Bosch

Edició: Columna, 2021

Pàgines: 512

ISBN: 9788466427609

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 21,90€

 

 

De la roba de la mare, no en quedaria cap rastre. Li estalviarien el tràngol més devastador. La travessia d'haver de despenjar cada peça, sospirar a cada vestit i repetir les dues paraules més definitives. Les úniques que, als primers dies, repiquen dins del cap. Mai més. Com un batall. Mai més. A cada abric, a cada camisa, a cada llàgrima... Dos tocs. Mai més. El pitjor so. Cruel com pocs.

Avui us recomano la darrera proposta de Xavier Bosch, autor que continua explorant la vessant més emocional, tot i que recupera, en aquesta ocasió la literatura d’investigació, configurant una novel·la híbrida sensacional, en la qual les emocions afloren al ritme de les descobertes que el Joel va fent. 

«Vigila amb el que desitges perquè ho pots aconseguir» ens adverteix el Xavier i, precisament, aquesta gran veritat esclata a la cara dels protagonistes d’aquesta història: el desig de veritat, es fa realitat amb totes les seves conseqüències, no sempre agradoses. 

El drama dels nens robats és l’eix central d’una novel·la excel·lent, que despulla una veritat dolorosa, molt més propera del que molts voldrien. Que fins a tocar de l’any 2000 es seguissin produint robatoris de nadons costa de creure, però malauradament és una certesa incontestable. Les màfies organitzades al voltant d’aquests fets estaven perfectament organitzades i repartides per tot el país, escapçant una quantitat indecent de famílies, que han viscut durant anys un engany, encara avui dia sense resoldre. 

Descobrir una veritat així, sens dubte, ha de ser un autèntic terrabastall. Això mateix és el que provoca l’autor en la nissaga que protagonitza la novel·la. L’amor fraternal, però, no entén de lligams de sang, sinó de vincles emocionals i, en això el Xavier, n’és un mestre. Com ja ens té habituats, els personatges que ha construït, tenen vida pròpia, passat, present i futur; somnis i pors. En Joel, traspassa les pàgines i aconsegueix la complicitat del lector, però no és l’únic, trobareu un peculiar lladre de llibres que de ben segur us arrencarà algun somriure.    

No puc deixar d’esmentar el domini que Bosch té de l’escriptura epistolar, com passava en anteriors títols, aquí també trobem una carta, en aquest cas, de la Carmen per a en Joel, que et deixa amb una sensació de vertigen impressionant. 

Sílvia Cantos

Secrets sempre n'hi ha

Paraules que tu entendràs

Autor: Xavier Bosch

Edició: Columna, 2019

Pàgines: 496

ISBN: 9788466425377

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 21,00€

Hi ha silencis que parlen. Hi ha ulls que, en ocasions, ho diuen tot.

Avui us recomano una novel·la extraordinària, sobre l’amor i els secrets que hi ha en tota parella, una meravella que juntament amb Algú com tu i Nosaltres dos, rubrica una perfecta trilogia dels sentiments.

El Xavier ho ha tornat a fer, en una exhibició de mestratge incontestable, ens ofereix una novel·la fabulosa, que revela fins a quin punt és capaç de desgranar els sentiments més primaris: felicitat, desig, passió, amistat, confiança, amor, allò que ens fa humans i, en ocasions, ens aboca a posar en perill les relacions, el miratge que pot suposar una il·lusió, l’emoció, el risc, la temptació.

Sovint m’he preguntat si havia gaudit més amb Algú com tu o amb Nosaltres dos i no acabo mai de decidir-me per una o altra, ja que ambdues han estat novel·les que he rellegit en diverses ocasions i he gaudit per igual, ara bé, puc asseverar que encara que Paraules que tu entendràs constés únicament de les cartes que el Xavi escriu a la Mara, ja en tindria prou perquè aquesta tercera obra, fos la meva preferida. La tendresa infinita que hi reflecteixen, escrita des del fons de l'ànima transmeten la sensació d'estar llegint unes paraules sortides d'un cor obert de bat a bat, et remouen tot l'interior i emocionen fins a la medul·la. Sens dubte, el millor Xavier Bosch, fins al moment.

Amb un planter reduït de personatges, n’ha tingut prou per construir universos complexos i creïbles per captivar al lector. En Xavi Vera, amb quina punyeteria l’autor, juganer, ha inserit trets molt seus al personatge, fins al punt que es fa difícil per al lector no veure’l a ell mateix. La Mara, una dona forta, decidida i segura de sí mateixa, que, com tots, té les seves pors i dolors més íntims que la fan fràgil. La Joana i l’Andreu, un matrimoni tranquil però viu. El Darín i la Biosca, la parella amb més contrast. A través de tots ells veiem un interessant retrat de la convivència, tan agraïda com complexa.

Sabia, d’anteriors lectures, que el Xavier és un apassionat de la pintura, en una presentació ens va sorprendre mostrant-nos obres que tenien un sentit especial per ell i, sentir-lo parlar-ne va ser un autèntic plaer. Ara, descobrim que l’arquitectura també ha d’apassionar-lo, doncs en parla amb un coneixement i una devoció exquisits. A Paraules que tu entendràs, trobem converses per emmarcar, entre amics, de parella i fins i tot, converses amb un mateix, a més sovint, els temes rauen allà mateix: el sexe, l'amor i la fidelitat. És d’aquelles novel·les que acabaries subratllant o marcant pàgines contínuament, perquè vas trobant passatges que són una carícia i també, a vegades una batzegada. Si més no, difícilment et deixen indiferent.

Tot i que la novel·la transcorre al llarg d’un any, la trama està centrada en dues nits cabdals: la d’Any Nou, moment que sovint s’aprofita per fer balanç i posar en valor allò que tenim i, la de la Revetlla de Sant Joan, l’explosió de l’estiu, l’efervescència dels cossos i en aquest cas particular, la descoberta del Xavier més eròtic, déu n’hi do quina habilitat per descriure la sensualitat, aquí la lectura puja de temperatura, us recomano acompanyar-la d’una copa de vi, fresqueta, a més, sembla que els petons de vi blanc són diferents. Més frescos, de llengua dolça, serà qüestió de tastar-los...

Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és un dels periodistes més respectats del país, a banda

© Salvador Redó

d’haver-se consolidat com escriptor amb les novel·les Eufòria, Se sabrà tot i Homes d’honor, protagonitzades per el periodista Dani Santana i, també  Algú com tu, obra guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes i Nosaltres dos. És també el creador de El gran dictat de TV3 i el programa d’entrevistes Àgora. Va dirigir el documental La fleur sobre els 25 anys de la Fundació Josep Carreras i la seva tasca contra la Leucèmia i és present en molts altres projectes en ràdio i televisió. 

Sílvia Cantos

Existeix l'amistat entre home i dona?

Nosaltres dos

Autor: Xavier Bosch

Edició: Columna, 2017

Pàgines: 560

ISBN: 9788466422017

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 21€

Hi ha mirades que queden. I aquella n’era una.

No se sap per què,

però queden solcades en un plec de la memòria,

per sempre.

Avui us recomano una novel·la magnífica. Una bellíssima oda a l'amistat. Una història per tornar-hi sovint.

Dos amics des de la universitat, el Kim i la Laura. Amb vides molt diferents. Ell, acostumat als luxes i a tenir-ho tot; ella, exigent i lluitadora, feliç amb les coses petites. Comparteixen riures i angoixes des d'aleshores i al llarg dels anys. Les vida passa, canvien els escenaris i els protagonistes, però hi ha una cosa que es manté inalterable, el seu vincle. És possible l’amistat entre un home i una dona?

El Xavier torna a enamorar-nos amb un estil similar al d’Algú com tu, gir radical, després de la sèrie del Dani Santana, amb el que va sorprendre i seduir als lectors. Ara torna, amb una història sobre l’amistat, amistat entre un home i una dona. Un concepte proper a la utopia per a molts. Ell l’explora i condueix a aquell que s’endinsi en el viatge que representa Nosaltres dos, per tres moments diferents en la vida de dos amics. Veurem si aquesta és possible o no. L'ambientació, els personatges i la història, és tan bonic. Les pàgines estan plenes d'emoció però sense caure en el recurs fàcil. Frases i fragments punyents i el suspens fins al final per saber si l’amistat, serà per sempre o transmutarà cap a un altre sentiment.

L’amistat deu ser això: els lligams invisibles amb algú que fa quinze anys que no has vist i és com si hi haguessis parlat abans-d’ahir. Que bonic ha de ser tenir algú així a la teva vida, oi? Algú que sentis proper, malgrat sigui a l’altra banda del món. Algú amb qui discutir pugui ser enriquidor. Algú per qui no dubtis a deixar-ho tot, quan et necessita i córrer al seu costat.

La delicada barrera entre entendre una broma o no fer-ho, les conseqüències que se’n poden derivar. Optar per dir mitja mentida enlloc d’una veritat sencera per facilitar la convivència. L’inexorable pas del temps. La família i els valors, uns pilars que en ocasions poden fer trontollar tot el teu món. Silencis estrepitosos. Riure amb la teva parella, indispensable per mantenir la bona salut emocional. Amistat, amor, gelosia. En definitiva, la vida. Això és el que el Xavier ha sabut condensar en Nosaltres dos.

Xavier Bosch (Barcelona, 1967) és un dels periodistes més respectats del país, a banda d’haver-se consolidat com escriptor amb les novel·les Eufòria, Se sabrà tot i Homes d’honor, protagonitzades per el periodista Dani Santana i, la celebrada Algú com tu, obra guardonada amb el Premi Ramon Llull de les Lletres Catalanes. És també el creador de El gran dictat de TV3 i el programa d’entrevistes Àgora. Va dirigir el documental La fleur sobre els 25 anys de la Fundació Josep Carreras i la seva tasca contra la Leucèmia i és present en molts altres projectes en ràdio i televisió. 

He tingut l'immens privilegi de llegir Nosaltres dos, abans que arribi a les llibreries, i avui que es posa a la venda, us garanteixo que és una novel·la excel·lent que llegireu, gaudireu i tindreu ganes de tornar a llegir, ja que sempre ens agrada tornar als llocs on ho hem passat bé, oi? Jo, no tinc cap dubte que hi tornaré en més d'una ocasió!

Sílvia Cantos

Ressenya Algú com tu

Títol: Algú com tu

Autor: Xavier Bosch

Edició: Planeta, 2015

Pàgines: 352

ISBN: 9788497082761

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Ramon Llull 2015

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Ramon Llull d’enguany, un relat sobre la recerca de l’amor, emocionant i meravellós sobre la joie de vivre, plaent com una gota de mel. 

«Podria prescindir, a partir de l’endemà, de la persona que li havia ensenyat a viure cada moment com si fos un quart d’hora abans de la fi del món?»

La Gina Homs és una nena de 9 anys que tot d’un plegat queda orfe de mare. Aquesta absència desemboca en la imperiosa necessitat de saber qui era la seva mare, la Paulina, una dona avesada a la vida tranquil·la i familiar a Barcelona que viatja a París per al casament de la seva cosina. El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure.

«A vegades, potser, a la vida, t’has d’allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que val la pena explorar. (...) encara que no sàpigues on et duran.»

L’autor s’allunya del registre negre i aparca, ni que sigui temporalment, el personatge del Dani Santana, aquest intrèpid periodista que no deixa de ficar-se en embolics allà on para per desmarcar-se amb un estil fins ara desconegut en ell. Algú com tu és una preciosa història d’amor, escrita amb habilitat i sense caure en tòpics ni carrincloneria, és bella, vital, dolça i amarga, plena d’alegria i tristor.

«Era la seva particular manera d’alleujar el sentiment d’impermanència -terrible i persistent- que ens persegueix a tots, qui més qui menys, per més que maldem per dissimular-ho.»

El Xavier ha construït una història meravellosa, de gran complexitat, narrada en diferents estils i veus, saltant en l’espai i el temps, aconseguint que el resultat, flueixi amb naturalitat i sense grinyolar en cap moment. És un d’aquells llibres que et regala perles a recordar, hi ha frases que les llegeixes i et conviden a fer una pausa, agafar aire i, poc a poc se’t fiquen endins, es fan un lloc allà on es desen els bons moments.

«Sempre, mai. La Paulina sabia que els adverbis absoluts s’havien de fer servir com la sal, pocs i a conveniència.»

Una targeta de visita, un llibre, un gal·lès i una sèrie de coincidències arrenquen la trama central de la novel·la. Segons el Jean Pierre, a Egipte deien que una biblioteca és el tresor del remei de l’ànima, i per ell una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament. Precisament, de la mà dels protagonistes recorrem algunes de les llibreries amb més encant d’arreu del món i, dins d’aquesta ruta trobem un petit homenatge a un gran llibreter, Guillem Terribas ànima de La 22 de Girona.

«Necessitava que tingués el punt de misteri, de mel o de poesia que s’havia imaginat durant mesos. Aquella Paulina descaradament jove, però, li contestava en prosa.»

Algú com tu és també una novel·la molt musical, amb una banda sonora pròpia que podeu escoltar via Spotify, un acompanyament deliciós que esdevé el complement perfecte a la lectura, deixeu-vos portar per la música i les lletres del Xavier i viatgeu al París del moment mentre descobriu una gran història d’amor.

«Un amant es mesura en petons o en sentiments? És el sexe, el que delimita l’adjectiu? I si és el sexe, quin? És una qüestió de vegades o d’intensitat?»

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos