Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Ramon Llull. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premi Ramon Llull. Mostrar tots els missatges

dimarts, 13 d’agost del 2019

Cuirassats i clavells de poeta


El fill de l’italià
Autor: Rafel Nadal
Edició: Columna, 2019
Pàgines: 464
ISBN: 9788466424820
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,90€
Premi Ramon Llull 2019

Els desheretats neixen amb la derrota gravada a l'ànima i no poden fer res per deslliurar-se'n.


Avui us recomano una història sobre la recerca d’un mateix, la necessitat d’un home per conèixer els seus orígens en un meravellós relat. Una lectura amb caràcter i força, pàgines d’emocions i vivències intenses. Rebuig i anhel de saber.
 
En un passeig curull de flors i cançons napolitanes l’autor ens descobreix un nou episodi de la història italiana, sorprenentment vinculada a la nostra terra, els fets succeïts un fatídic nou de setembre de 1943, durant els quals mil tres-cents mariners italians van perdre la vida al mar d'Asinara, arrossegats pel Roma, el cuirassat en el que navegaven i, arran d’això, van anar a parar a la vila de Caldes de Malavella durant gairebé un any. 

La novel·la està estructurada en diverses parts, a la primera, múltiples veus narren la història des de la seva pròpia perspectiva permetent així al lector fer-se una visió global de l’entramat de la història, incloses les diferents percepcions d’uns i altres.

Els qui som lectors habituals del Rafel, estem habituats a la seva excel·lent prosa, però he de dir que la narració de l'atac alemany sobre el cuirassat Roma és corprenedora, desoladora, magnífica. Les penúries dels mariners italians i el relat les rutines diàries estan igualment exquisidament narrades. S’agraeix el punt divertit amb anècdotes com l'apagada general provocada intentant aconseguir un sistema de calefacció pedestre. I com no, el fet que un miler de soldats joves no podien sinó provocar una revolució hormonal en tota regla, en contactar amb la joventut femenina local.

El personatge d’en Mateu, és poderós, repassem junt amb ell, el propi recorregut vital amb la intenció de conèixer el gran secret que l’ha acompanyat des de la infantesa, un secret conegut per tothom excepte per ell. La seva necessitat de saber posa de manifest un fet clau: necessitem conèixer el nostre passat per encarar el futur.

Resulta curiós, però cert, que la lectura d’aquesta novel·la té un efecte sorprenent, el Rafel ha sabut descriure amb tal habilitat la passió floral de la Joana, que en molts moments, el lector té la sensació que les pàgines d’El fill de l’italià desprenen el delicat perfum dels clavells de poeta.

Un últim apunt en relació a l’intercanvi epistolar entre en Mateu i la Neus, mentre ell fa el servei militar, em van fer recordar com de bonic era això d'enviar i rebre cartes, inclòs el temps d’espera i l'arribada del carter. Quina llàstima que ara ja no és faci...

Rafel Nadal (Girona, 1954) escriu a La Vanguardia i col·labora habitualment a 8TV, RAC1 i TV3. Ha estat director d’El Periódico de Catalunya de maig de 2006 a febrer de 2010, període durant el qual el diari va rebre nombrosos premis, entre els quals el Nacional de Comunicació. És autor d’Els mandarins, un llibre de retrats sobre el poder; Quan érem feliços (Premi Josep Pla, 2012), una obra de referència de la literatura de la memòria, i Quan en dèiem xampany, sobre una saga familiar a cavall de Catalunya i la Xampanya francesa. La maledicció dels Palmisano, traduïda a catorze llengües i, La senyora Stendhal una novel·la de secrets, mentides i veritats a mitges. 

Comença a llegir aquí! 

Sílvia Cantos

dimecres, 28 de febrer del 2018

Mil somnis i un tatuatge

La força d’un destí
Autor: Martí Gironell
Edició: Columna, 2018
Pàgines: 317
ISBN: 9788466423618
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 21,50€
Premi Ramon Llull 2018


Hi havia alguna cosa entre hipnòtica i salvatge en aquella perspectiva in crescendo que semblava un decorat de pel·lícula. No era el vaixell que s'aprovava, sinó Nova York que l'engolia.


Avui us recomano una novel·la fascinant i captivadora, com el seu protagonista, Jean Leon, un home que es va reinventar a sí mateix, fugint de la fosca Espanya franquista cap a la lluminosa Nova York.

La història d’un jove polissó que acaba alternant amb la flor i la nata del firmament hollywoodià podria semblar sortida d’una agosarada imaginació, però el cert, és que aquesta és la història d’un somni fet realitat, el de Ceferino Carrión, identitat real de Jean Leon, afamat restaurador i viticultor que no fa defallir mai, davant els molts entrebancs que la vida li va anar posant al seu pas, per assolir allò que més desitjava. Una vida de pel·lícula que recorda la màxima: La realitat supera la ficció.   

Amb la veu de Sinatra ressonant-me a les orelles, he desgranat les pàgines d’aquest llibre que m’ha captivat, la vida d’en Leon és intensa i fascinant, com també ho són les d’alguns noms mítics del Hollywood dels anys cinquanta que alternaven amb ell al seu restaurant, La Scala:  James Dean, Frank Sinatra, Ronald Reagan, John Fitzgerald Kennedy, Marilyn Monroe i Liz Taylor.

La feina de taxista a la Red Yellow Cab de Los Angeles, permet a en Ceferino, convertit ja en Jean Leon assistir a una intimíssima conversa entre el seu ídol, Frank Sinatra i la bella Ava Gardner i, els estranys viaranys del destí convertiran aquesta casualitat en oportunitat que en Jean sabrà aprofitar. A més de les casualitats, trobar en el seu camí l'assenyat Emilio Núñez, va permetre equilibrar la rauxa emprenedora d’un home imparable que va trobar en aquell xef, el millor complement.

M’agrada que Gironell no s’hagi limitat a exposar la part amable de l’atzarosa vida del protagonista, el glamour, la riquesa i, per què no, la bona fortuna que va tenir al llarg del seu periple vital, que tot sovint se li va posar de cara. També ens presenta un Jean Leon que s’enyorava molt de la nombrosa família que va haver de deixar enrere, però alhora no va saber cuidar la nova família que va formar amb la Kate, doncs els seus somnis hi passaven per damunt.


El fet d’incorporar alguns fets com el devastador incendi de Santander el febrer de 1941, permeten recordar o descobrir moments de la nostra història que aporten un extra de versemblança a la història, necessari, malgrat que bona part de la novel·la ho sigui, sovint costa de creure que en una sola vida es puguin arribar a complir tants grans somnis.

Per tot plegat, no se m’acut res millor que recomanar-vos que no deixeu passar la ocasió de capbussar-vos en la lectura de La força d’un destí, digna guanyadora del Premi Ramon Llull i, a ser possible, fer-ho marinant-ho amb una copa de Jean Leon vinya Gigi chardonnay, una combinació deliciosa!

Comença a llegir aquí
Sílvia Cantos

dijous, 14 d’abril del 2016

Intensitat i emocions al Maestrat

Títol: La filla del capità Groc
Autor: Víctor Amela
Edició: Planeta, 2016
Pàgines: 438
ISBN: 9788497082815
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 21,50€
Premi Ramon Llull 2015


La Manuela no plora. Mira els soldats amb altivesa: la filla del Groc reivindica que ho és amb la seva actitud i el seu gest. Sent que lluita com el seu pare.

Avui us recomano una novel·la amb grans dosis d’honor, venjança, odi i respecte. Pàgines plenes d'emocions extremes que atrapen al lector.

Pel color dels cabells, la gent del Forcall coneix Tomàs Penarrocha Penarrocha com el Groc. Manuela, la seva filla, té tretze anys, uns profunds ulls grisos i cabells d’or que recorden el seu pare. Un home que fa la guerra, defensant uns ideals en els quals creu cegament, malgrat l’allunyin llargues temporades del caliu de la llar i la tendresa de les abraçades.

La filla del capità Groc retrata un moment força convuls de la història de Catalunya, en el qual, després d'uns primers anys de guerra de guerrilles, amb partides que controlaven el camp i algunes petites poblacions, a partir del 1835 es va consolidar un veritable exèrcit carlí. L'artífex d'aquest canvi va ser Ramon Cabrera, cap de les operacions del Maestrat, que va coordinar les diferents partides existents al territori i va assolir alguns èxits militars.

En aquest context històric ens situa Víctor Amela per narrar-nos el periple d’un irreductible Tomàs Peñarrocha, el Groc. Un home rude, dur, valent i, fins i tot, temerari però, al mateix temps, un pare dolç i un marit amatent.  Un personatge del qual, encara ara, gairebé dos segles després, se’n segueix parlant a les terres del Maestrat, no és d’estranyar veient les gestes que va protagonitzar que, en ocasions, el situaven en el paper de superheroi, malgrat d’altres el veiessin com a malfactor, és el que tenen les guerres, que ni uns són tan bons, ni els altres tan dolents, bé, la guerra i la vida, de fet és precisament això el que ens fa humans i, és justament això el que atorga credibilitat als personatges d’aquesta novel·la.

L’autor, aprofitant l’avinentesa de les seves arrels paternes, coetànies d’aquest home fascinant, trena un relat que amalgama realitat i ficció, fins al punt que resulta impossible per al lector separar l’una de l’altra. A més, assoleix una altra fita, situa el Forcall als mapes, jo he de reconèixer que m'ha fet venir moltes ganes de conèixer el Maestrat i especialment El Forcall i no tinc cap dubte que seran molts els lectors que després de gaudir aquestes pàgines, tinguin el mateix desig, descobrir i trepitjar els paratges que s’hi reprodueixen.

Emocions, aventures i una prosa ben treballada han portat a La filla del capità Groc a alçar-se victoriosa del premi més rellevant de les lletres catalanes, el Ramon Llull. Un relat intens poblat de caracters fascinants com el mateix Groc o la seva filla Manuela, una jove decidida que s’emmiralla en la figura paterna i que us robarà el cor.

Víctor Amela (Barcelona, 1960), és novel·lista i periodista. Degà de la crítica televisiva a la premsa, l’exerceix des de fa trenta anys a La Vanguardia, on és cocreador de la secció «La contra» (1998), en què ha publicat 2.100 entrevistes, esperonat per una curiositat que no el sadolla. Col·labora en programes de televisió i ràdio, i és també autor de les novel·les El càtar imperfecte (2013) i Amor contra Roma (2014). Portador de gens forcallans, sosté que un dia mereixerem no tenir presidents ni governs ni lleis, creu en la imaginació creadora i cita Llull: «Ja que existim, alegrem-nos!».

Comença a llegir aquí!

Sílvia Cantos 

dimarts, 24 de març del 2015

Ressenya Algú com tu

Títol: Algú com tu
Autor: Xavier Bosch
Edició: Planeta, 2015
Pàgines: 352
ISBN: 9788497082761
Nota: ♥♥♥♥♥
Premi Ramon Llull 2015

Avui us recomano una novel·la digna guanyadora del premi Ramon Llull d’enguany, un relat sobre la recerca de l’amor, emocionant i meravellós sobre la joie de vivre, plaent com una gota de mel. 

«Podria prescindir, a partir de l’endemà, de la persona que li havia ensenyat a viure cada moment com si fos un quart d’hora abans de la fi del món?»

La Gina Homs és una nena de 9 anys que tot d’un plegat queda orfe de mare. Aquesta absència desemboca en la imperiosa necessitat de saber qui era la seva mare, la Paulina, una dona avesada a la vida tranquil·la i familiar a Barcelona que viatja a París per al casament de la seva cosina. El Jean-Pierre Zanardi, galerista a la Rive Gauche, és un esperit lliure.

«A vegades, potser, a la vida, t’has d’allunyar dels carrers per on passes sempre per adonar-te que hi ha altres camins que val la pena explorar. (...) encara que no sàpigues on et duran.»

L’autor s’allunya del registre negre i aparca, ni que sigui temporalment, el personatge del Dani Santana, aquest intrèpid periodista que no deixa de ficar-se en embolics allà on para per desmarcar-se amb un estil fins ara desconegut en ell. Algú com tu és una preciosa història d’amor, escrita amb habilitat i sense caure en tòpics ni carrincloneria, és bella, vital, dolça i amarga, plena d’alegria i tristor.

«Era la seva particular manera d’alleujar el sentiment d’impermanència -terrible i persistent- que ens persegueix a tots, qui més qui menys, per més que maldem per dissimular-ho.»

El Xavier ha construït una història meravellosa, de gran complexitat, narrada en diferents estils i veus, saltant en l’espai i el temps, aconseguint que el resultat, flueixi amb naturalitat i sense grinyolar en cap moment. És un d’aquells llibres que et regala perles a recordar, hi ha frases que les llegeixes i et conviden a fer una pausa, agafar aire i, poc a poc se’t fiquen endins, es fan un lloc allà on es desen els bons moments.

«Sempre, mai. La Paulina sabia que els adverbis absoluts s’havien de fer servir com la sal, pocs i a conveniència.»

Una targeta de visita, un llibre, un gal·lès i una sèrie de coincidències arrenquen la trama central de la novel·la. Segons el Jean Pierre, a Egipte deien que una biblioteca és el tresor del remei de l’ànima, i per ell una llibreria és la pàtria de la llibertat, el refugi de les paraules, l’autèntic museu del pensament. Precisament, de la mà dels protagonistes recorrem algunes de les llibreries amb més encant d’arreu del món i, dins d’aquesta ruta trobem un petit homenatge a un gran llibreter, Guillem Terribas ànima de La 22 de Girona.

«Necessitava que tingués el punt de misteri, de mel o de poesia que s’havia imaginat durant mesos. Aquella Paulina descaradament jove, però, li contestava en prosa.»

Algú com tu és també una novel·la molt musical, amb una banda sonora pròpia que podeu escoltar via Spotify, un acompanyament deliciós que esdevé el complement perfecte a la lectura, deixeu-vos portar per la música i les lletres del Xavier i viatgeu al París del moment mentre descobriu una gran història d’amor.

«Un amant es mesura en petons o en sentiments? És el sexe, el que delimita l’adjectiu? I si és el sexe, quin? És una qüestió de vegades o d’intensitat?»

Fes-ne un tastet!


Sílvia Cantos