Ressenya Inercia

Per Mireia Martínez

Títol: Inercia
Autor: Antonio Hitos 
Edició: Barcelona: Salamandra, 2014
Pàgines: 126
ISBN: 9788416131105
Nota: ♥♥♥♥♥

Inercia.

(Del lat. inertia)

1. f. Mec. Propiedad de los cuerpos de no modificar su estado de reposo o movimiento si no es por la acción de una fuerza. 

2. f. Rutina, desidia.

Avui us recomano un còmic molt personal dotat d’un llenguatge innovador. Guardonada amb el VII Premi Internacional de Novel·la Gràfica FNAC – Salamandra Graphic 2014, és la primera obra llarga d’Antonio Hitos (Huelva, 1985).

Inercia és la reflexió de tota una generació estancada, víctima del temps que li ha tocat viure. A través dels dos joves protagonistes, en Jaime i en Juan, l’autor ens parla de futur, expectatives, somnis, i petites misèries de la monotonia. En les pàgines es percep un cert grau d’apatia i desencantament per part dels personatges, els quals han de fer front a aquestes sensacions per tal de no deixar-se arrossegar per la inèrcia de la vida. Ens trobem davant un testimoni vital en primera persona. Antonio Hitos  forma part d’aquesta generació, per tant, és una veu legitimada per la pròpia experiència. Una generació sobradament preparada per a una societat saturada i sense oportunitats. Els deliris, el pessimisme i el desassossec són sensacions trobades en aquest còmic oníric i filosòfic de tints surrealistes amb ulls voladors, escarabats que parlen o jardins mutants.  

La proposta gràfica és absolutament trencadora, tant a nivell de dibuix com de color. Els personatges que viuen en l’univers d’Inercia són difícils de definir, amb uns trets facials particulars dominats per uns ulls grossos i buits. Aquests habitants circulen per un entorn urbà de línies rectes i funcionals mancades d’ànima, un entorn hostil i anodí. L’ús del color és atrevit, amb una gamma de colors reduïda al verd, groc, rosa, blanc i negre. El resultat accentua el caràcter al·lucinogen i simbòlic de la història. Hitos demostra un excel·lent domini del llenguatge del mitjà, ja que té la capacitat de seqüenciar una escena trivial (per exemple, la recollida d'escombraries o una dutxa) amb absoluta precisió, convertint el lector en un observador silenciós de la vida quotidiana. Una excel·lent oportunitat per gaudir de la narrativa visual en estat pur. 

Inercia és un clar exponent del còmic d’autor actual, que trenca els convencionalismes per expressar-se amb un llenguatge renovat i propi. La de Hitos és una generació multidisciplinar que es mou còmodament en l’edició independent, per necessitat o ferma convicció, el fanzine o el webcòmic... Que tant publica en paper com en digital, fent ús de les noves tecnologies i la projecció de les xarxes socials com a eina de difusió del seu treball. Una generació de supervivents que busca projectar la seva veu i la seva realitat. 

Ressenya Un any i mig

Títol: Un any i mig

Autor: Sílvia Soler

Edició: Columna, 2015

Pàgines: 352

ISBN: 9788466419468

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una fantàstica novel·la sobre la família i la crisi, una teranyina de petites històries en les que, en ocasions, els protagonistes desconeixen completament la vida “real” dels qui li són més propers.

Un any i mig a la vida d'una família contemporània, amb uns pares acabats de jubilar i quatre germans, tres dels quals, per motius diversos, han de marxar de casa a buscar-se la vida. El gran és arquitecte i viu al Canadà, la segona, cuinera, viu a París, la tercera, oceanògrafa, viu a Mallorca, i el més jove, surfer, és l'únic que viu amb els pares. Durant aquest lapse de temps veurem com evolucionen els personatges i què els va passant.

A Un any i mig trobem la Tina, una dona de família amb caràcter, acostumada a dirigir la orquestra que veu com les coses no vam com li agradaria i, malgrat tots els esforços fets li costa déu i ajuda acceptar una realitat que poc té a veure amb la que havia imaginat durant anys. També trobem en Jaume, un home tranquil i pacient que entoma els girs de la vida de forma, aparentment, més serena. I quatre germans, que tot i viure allunyats els uns dels altres mantenen una complicitat entranyable. Amb el beneplàcit de l’autora puc afirmar que tots els membres d’aquesta família són protagonistes a parts iguals de la història, cadascun d’ells té la seva pròpia rellevància dins el relat, com en una família real, cada membre és important i imprescindible.

L‘autora retrata com la crisi ha alterat considerablement la vida de moltes famílies, desmarcant-te de la cara més visible: els desnonaments i l’atur. Ens parla de la realitat d’un tipus de família en la qual, els matrimonis han desenvolupat professions que els han permès viure amb tranquil·litat oferint als fills la possibilitat de realitzar estudis superiors i especialitzats i que, com a resultat s’han trobat amb joves tan ben preparats que han hagut de marxar lluny de casa per poder desenvolupar la tasca per la qual s’han preparat.

Em fascina la precisió descriptiva de la Sílvia i la capacitat d’encert a l’hora de trobar la paraula o frase idònia per descriure un espai, un personatge o un moment, fixeu-vos sinó en quina magnífica conjugació de mots «Centenars de minúscules hostilitats matrimonials» trobo que amb aquestes cinc paraules ha descrit a la perfecció els estira i arronsa propis de qualsevol matrimoni sa.

El paper dels avis, també apareix com un referent dolç, un record de la infantesa amb uns sobrenoms ben literaris per a cadascun dels quatre germans: Mowgli, Wendy, Sindbad i Huck. I, si en el seu anterior títol la història es desenvolupava en una població fictícia, aquesta vegada els fets es desenvolupen entre la Vall d’en Bas i Badalona, emplaçaments que gràcies a les encertades descripcions que ens fa faciliten que el lector s’identifiqui amb els espais.

Després de l’èxit de la seva anterior novel·la L’estiu que comença els lectors tenien moltes ganes de tornar a llegir la Sílvia, bona mostra d’això és el fet que tot just dos mesos després de la seva publicació ja ha vist la llum la tercera edició del llibre, així com la versió castellana Un año y medio publicat per Destino, crec que estem parlant de la que serà una de les novel·les més venudes el proper Sant Jordi, però jo espero que no és quedi aquí i, sigui també una de les més llegides, sense dubte s’ho val!

Llegeix el primer capítol

Sílvia Cantos

Ressenya La vergonyosa excusa de la hiena

Títol: La vergonyosa excusa de la hiena

Autor: M. Àngels Juanmiquel

Il·lustrador: Cristina Picazo

Edició: Cruïlla, 2013

Pàgines: 160

ISBN: 9788466133685

Edat: de 9 a 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi El Vaixell de Vapor 2013

Avui us recomano una lectura molt interessant per joves lectors, la història d’un nen que tot d’un plegat ha de canviar la seva ciutat per la vida rural, un canvi que el disgusta profundament i al qual ho vulgui o no haurà d’adaptar-se.

En Pep s'agafa molt malament que el pare i la mare decideixin marxar de la ciutat per anar a viure a pagès. El lloc on s'instal·len no li agrada gens i comença a l'escola de molt mala gana, desitjant que els plans dels seus pares se'n vagin en orris i tornin aviat a la vida d'abans. L'actitud d'alguns dels nous companys no l'ajudarà gens, ben al contrari: es burlen d’ell, el marginen i li fan la vida impossible. Però un amic, l'Ibra, li descobrirà la Font, una petita vall que convertirà en el seu refugi. Hi passarà moltes estones amb el seu nou amic contemplant unes arpelles majestuoses, i a poc a poc se sentirà fascinat per la vegetació i el paisatge. L’Ibra també li ensenyarà una altra cosa: que ha de plantar cara als qui el volen tenir collat.

Aquesta novel·la infantil ha estat guardonada amb el XXIX Premi El Vaixell de Vapor. El jurat, amb gran encert, ha atorgat aquest reconegut premi a una obra molt ben trenada, que ho té tot per convertir-se en una lectura fantàstica per als lectors, una història personal, on un nen pateix el boicot per part d’un grupet a l’escola pel sol fet de ser “el nou”; una relació d’amistat que neix i creix a mesura que avança la trama i la, sempre difícil, entesa entre pares i fills. A més a més, incorpora una sèrie d’elements de la natura, com la descripció dels entorns, de la vegetació i les imprescindibles arpelles, no sabeu què són? Us diré que són unes aus rapinyaires, però us asseguro que després de llegir aquest llibre, els lectors en sabran un munt de coses interessants!

M. Àngels Juanmiquel és una escriptora amb una llarga trajectòria que ha publicat múltiples títols per nens i joves i ha vist reconeguda la seva tasca amb diversos guardons. Amb una narració de qualitat, que no oblida que els nens són lectors exigents, l’autora insereix a la història, descripcions elaborades i una riquesa d’expressions que satisfà els seus lectors.

«El murmuri del vent als canyissos l’atrapa de mica en mica i li alleugereix el

pes d’una bola dura a l’estómac a punt d’esclatar que el punxa com un eriçó.»

Us recomano molt aquest títol, per ser una obra completa, una lectura plaent que convida a reflexionar sobre aspectes importants com ara la tolerància, l’amistat i el respecte a tots els éssers vius, o la mateixa crisi.

Sílvia Cantos