Els perills de deixar-se portar

El ramat perillós

Autor: David Nel·lo

Edició: Bambú, 2019

Pàgines: 120

ISBN: 9788483435847

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 13 anys

PVP: 11,90€

Per malament que soni, hi ha alumnes malparits i també hi ha professors malparits.

Els més temibles són els malparits que no saben que ho són, perquè la inconsciència, de vegades, resulta una arma letal.

Avui us proposo una novel·la juvenil fantàstica. Adolescents, professors, solitud, incomprensió, assetjament... Un còctel magníficament equilibrat per un autor que connecta amb el lector jove, com pocs ho fan.

El ramat perillós ens parla des de la veu de la Blanca Marçal, una professora vocacional, que es troba a les portes de finalitzar la seva trajectòria professional. A punt de jubilar-se, gira la vista enrere i ens revela com ha estat la seva experiència amb adolescents al llarg de molts anys. Veurem com les generacions han canviat, però segueixen mantenint les seves necessitats més primàries intactes: desitgen que algú els estimi, que els facin cas, que no els maltractin. Volen riure i passar-s’ho bé i, si estan tristos, necessiten que algú en qui confien els asseguri que el món no és un lloc fosc i sinistre, que sempre hi ha esperança i que si la seva vida ara és un turment, les coses canviaran i el que avui és terrible demà només serà un record desagradable que es fondrà en el temps.

Però la Marçal no és la única docent que apareix en aquestes pàgines, en trobarem d’altres, com la Nogales, prototip de profe passota i despreocupada que no vol veure el que passa davant els seus nassos. Reconec que vaig odiar-la, des del primer moment.

Com en tota bona novel·la juvenil, no hi falta un secret del passat, que en aquest cas, porta la Marçal a rememorar vells temps i uns fets que van sacsejar-ho tot anys enrere, alhora que una desaparició al present la posa a ella i al lector en alerta. Alguns passatges amb reflexions que poden despertar interessants debats a l’aula, com ara la presència de malparits a qualsevol lloc, entre l’alumnat i també el professorat o la llei de la immediatesa sota la qual vivim sotmesos, especialment els joves. A més, no hi manquen uns protagonistes magníficament ben construïts, la Marçal, el jove Mirko i aquells que els envolten, que tenen més o menys pes a la història, i que trobaran més d’un que s’hi veurà reflectit, per bé o per mal... 

Com veieu, la història d’un grup d’adolescents, sotmesos a la dictadura de les hormones, i d’una professora que no es resigna a deixar que les coses passin, quan tan sols les intueix sumat a la força catàrtica d’un poema, són els eixos sobre els quals gira El ramat perillós una excel·lent lectura.

David Nel·lo i Colom (Barcelona, 1959) és escriptor, traductor i músic flautista català. Premi Andròmina de narrativa el 2006. Especialitzat en literatura infantil i juvenil, té en seu haver una voluminosa bibliografia publicada per la qual ha obtingut nombrosos premis, com ara el Vaixell de Vapor (1994), Enric Valor de narrativa juvenil (1998), Cavall Fort de contes (1999), Fiter i Rossell de novel·la (2001), columna Jove (2002), Ciutat d'Olot (2007), EDEBÉ de narrativa infantil i juvenil (2014) i Premi Prudenci Bertrana de novel·la (2017). Les seves obres han estat traduïdes al castellà, francès, alemany, turc, coreà, rus, tagal, grec i portuguès.

Sílvia Cantos

La tendresa sota la cuirassa

Juno

Autor: Laia Aguilar

Edició: Fanbooks, 2018

Pàgines: 160

ISBN:  9788417515126

Edat: A partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 13,95€

Veig que se li escapa el riure per sota el nas.

M’encanten aquests moments de complicitat.

La mare i jo. Sense interrupcions.

N’he tingut tan pocs, d’aquests moments, a la vida...

Avui us recomano una novel·la molt especial, un cop de puny a l'estómac, un calfred constant, la història d'una noia que viu dins una cuirassa per evitar exposar-se als altres.

Juno és una història que remou consciències, és un crit contra el silenci covard i, és també, una oda a l’amistat i l’amor que trobes, en ocasions, allà on menys l’esperes. Narrada amb un ritme viu que manté al lector enganxat a la història i que topa al final amb una última escena que ens posa l'ai al cor, fent-nos patir desmesuradament l'autora fa una declaració d'amor a les mares, realment emocionant! 

La Juno és la protagonista d’aquesta novel·la, una noia que ha crescut entre llars d’acollida i el centre de menors, algú a qui se li han penjat massa etiquetes i tancat portes, veu com se li ofereix una darrera ocasió, res que li interessi, però atiada per la Paula hi va i, la seva arribada a la nova escola és tota una declaració d'intencions, no hi té cap intenció d'encaixar i la seva actitud és tancada i bel·ligerant des del minut 0. Hi ha moments de petites flaqueses, instants de debilitat en que la Juno es mostra tal com és, deliberadament fràgil davant el rebuig, una jove que reclama l’afecte i la presència d’una mare, que li ha estat furtada, els records de complicitats que se li escapen provoquen un sentiment de tendresa cap a la dura Juno que s’emociona escoltant la veu de vellut de la dolça Adele.

La Juno amaga un odi envers els homes que sobta per la seva visceralitat. El professor marxa arrossegant els peus - he vençut!- i fent esses com una sargantana. Pobre paio, penso. Un tio acabat. No té res a fer amb mi. Els homes sempre són el mal i cal tenir-ho en compte. Dèbils, traïdors, covards, violents... Em guardo el ganivet imaginari i em torno a posar de seguida els cascos. Camino a pas ràpid. Però conèixer en Cesc, un professor embolcallat d’una pàtina de tragèdia que desperta un sentiment de companyonia en el lector. Un home que no es conforma a ensenyar als “bons”, sinó que intenta connectar amb tots els alumnes i que, amb els seus mètodes excèntrics aconsegueix posar contra les cordes tota la classe fins que reconeixen que ha passat alguna cosa. En Cesc amb la seva insistència a prova de bombes aconsegueix obrar el miracle. 

M’ha agradat trobar elements que connecten amb Wolfgang, l’anterior i meravellós títol de l’autora, que si no heu llegit, us recomano. La ciutat de París, la força de les paraules, l’art com a teràpia i uns personatges meravellosos com són la Juno, la Paula i en Cesc, tan ben definits que costa de creure que no siguin reals. Per tot plegat, Juno és una novel·lassa apta per a joves de totes les edats!

Laia Aguilar (Barcelona, 1976) Llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com El cor de la ciutat, Ventdelplà, Infidels, Olor de colònia, El Príncipe o Merlí, entre altres. Ha publicat Les bruixes de Viladrau (Ara Llibres, 2008) i Pare de família busca (Alrevés, 2004). Amb Wolfgang (Columna, 2017) va guanyar el Premi Carlemany 2016.

Comença a llegir aquí

Sílvia Cantos

Ningú no hauria de travessar l’infern per treure’n profit, de les oportunitats

La ràbia

Autor: Lolita Bosch

Edició: Amsterdam, 2016

Pàgines: 170

ISBN: 9788416743018

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 17,90€

Premi Roc Boronat 2015

És un instint misteriós de supervivència. No vols ser xivata, no vols afegir problemes, penses que alguna cosa té a veure amb tu, et fa molta, molta por que els teus companys de classe sàpiguen que has protestat perquè aleshores tot és pitjor, i sobretot, tens por que si ho expliques siguis capaç de rendir-te.

Avui us recomano una lectura contundent, el testimoni aclaparador del propi passat com a víctima de bullying de Lolita Bosch, un text imprescindible que hauria d’esdevenir lectura obligatòria.

Lolita Bosch, avui dia, és una reconeguda escriptora i activista per la pau, una dona que gaudeix de la vida. Ara bé, fa trenta anys, va ser una adolescent que va patir insults, humiliacions i un constant menyspreu que va minar la seva autoestima fins a fer-li desitjar ser invisible i passar desapercebuda de tot i per tothom. En un exercici de valentia i generositat, comparteix amb els seus lectors, la crueltat d’una experiència que ningú hauria de viure, però que malauradament, segueix sent una tendència a l’actualitat.

Aquesta no és una lectura amable. És dura i corprenedora, el lector descobreix amb astorament que els mateixos professors poden, en ocasions, prendre el rol d’atacant o de no voler obrir els ulls davant d’uns fets evidents, crec que per això mateix, perquè no estalvia detalls ni endolceix el to del relat, esdevé un text imprescindible, perquè ningú toleri cap mena d’agressió, perquè hi ha empremtes que per més temps que passi no s’esborren, poden assumir-se i aprendre a conviure-hi però no superar-les.

Al llarg del llibre, trobem altres testimonis, a banda del de la Lolita. Ella ara ajuda a nois i noies que han patit situacions similars a la seva i us asseguro que llegir les vivències d’aquests joves, en ocasions, nens, genera una impotència i un rebuig total envers un sistema que està clarament cec, en massa ocasions. L’actualitat i les noves tecnologies, a més afegeixen un esfereïdor ventall de maltractaments i vexacions emparats en el poder i anonimat que ofereixen els nous canals de comunicació.

«Ningú no hauria de travessar l’infern per treure’n profit, de les oportunitats.»

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ,  ha viscut a Albons (Baix Empordà), els Estats Units, Índia i Mèxic, país que des de fa més de vint anys considera casa seva. És novel·lista i activista per la pau. Però també fa literatura infantil i juvenil, assaig i edita antologies. Dues novel·les seves s’han dut al cinema. I, en total, ha escrit més de 70 llibres que han estat traduïts a diferents idiomes. Ha rebut prestigiosos premis, tant de literatura com de periodisme. Investiga constantment i des de tots els angles possibles els vincles entre la literatura, la violència i la pau.

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

Ressenya Diumenge al matí, al peu del salze

Títol: Diumenge al matí, al peu del salze
Autor: Dolors Garcia i Cornellà
Edició: Barcanova, 2015
Pàgines: 152
ISBN: 9788448936037

Edat: A partir de 13 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi Barcanova de Literatura Juvenil

Avui us recomano una novel·la per a joves de totes les edats, una història magníficament tramada que manté al lector expectant fins a la última pàgina.

Cinc anys després d’haver acabat la Primària, una colla de companys i companyes són convocats per Facebook a la mateixa casa rural on van dur a terme les colònies de fi de curs. Alguns ja treballen i d’altres continuen amb els estudis. Durant un cap de setmana viuran plegats, aïllats de la resta del món, compartint vivències i sentiments, i amb l’objectiu de desenterrar la capsa que van enterrar després d’omplir-la amb una sèrie d’objectes i escrits que simbolitzaven el passat i el futur que es començaven a construir. La capsa amb els secrets, enterrada al costat del riu, destapa sentiments contraposats. Hi ha qui la vol obrir per aclarir els malentesos i els complexos que l’han perseguit al llarg d’aquests cinc anys, i hi ha qui no ho vol de cap de les maneres, perquè això significaria posar al descobert la seva part més obscura.

«Si algú els hagués observat des de fora, hauria vist un grup d’amics i amigues que recordaven el temps d’escola i feien plans de futur entre la complicitat, la confiança i l’amistat. Però, vistos de prop, alguna cosa no encaixava. Hi havia, surant en la invisibilitat, unes quantes partícules de revenja, unes quantes més de recel, un grapat de cèl·lules d’odi i un corrent d’aire de malfiança entre alguns dels membres d’aquella colla.»

Heus aquí una gran novel·la juvenil, d’aquelles que recomanaries també als adults, és una història intensa, carregada d’emocions, de silencis i secrets. Incògnites que fa massa temps esperen una resposta, una trama que es va desfilant amb un ritme àgil i una naturalitat fascinant. Si ens diguessin que es tracta d’uns fets verídics no gosaríem dubtar-ho, no endebades l’autora en sap molt de narrar històries, bona mostra d’això són els més de seixanta títols publicats i la notable quantitat de premis recollits per els mateixos.

«Què passa pel cervell d’una persona que sent plaer fent mal als altres? (...) Crec que no estem gens preparats per entendre-ho. I, per més que hi pensem, en parlem i hi donem voltes, no ho acabarem de comprendre mai. L’única cosa que tenim clara és que tot això s’ha de saber, s’ha de tallar i s’ha de treure com més aviat millor. I que la manera més ràpida de fer-ho és parlant.»

Com passa en altres llibres de la Dolors, s’hi reconeix el fet que és llicenciada en psicologia (a més de ser una gran escriptora), la manera com descriu els personatges i com evolucionen les seves accions i personalitats estan tan ben escrites que el lector empatitza amb els protagonistes, s’hi veu reflectit. També hi ajuda el fet de parlar de temes tan presents en la realitat dels joves d’avui dia,  els dubtes i les inquietuds sobre el futur i la sexualitat, la gran rellevància de l’amistat i els primers amors de joventut, l’assetjament a les aules, un tema tan preocupant però malauradament ben viu.

M’agrada el missatge que llegim entre línies, no us deixeu trepitjar, no permeteu que la por domini la vostra vida. Les dictadures del terror sovint perden la seva força quan es veuen delatades, s’emparen d’aquesta por i l’angoixa que només parlant i denunciant aconseguirem derrocar. Lectures com aquesta són molt necessàries, perquè parlant el mateix llenguatge dels joves tenen l’encert d’obrir els ulls al que no pot ser tolerat.

Comença a llegir

Sílvia Cantos

Ressenya La vergonyosa excusa de la hiena

Títol: La vergonyosa excusa de la hiena

Autor: M. Àngels Juanmiquel

Il·lustrador: Cristina Picazo

Edició: Cruïlla, 2013

Pàgines: 160

ISBN: 9788466133685

Edat: de 9 a 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi El Vaixell de Vapor 2013

Avui us recomano una lectura molt interessant per joves lectors, la història d’un nen que tot d’un plegat ha de canviar la seva ciutat per la vida rural, un canvi que el disgusta profundament i al qual ho vulgui o no haurà d’adaptar-se.

En Pep s'agafa molt malament que el pare i la mare decideixin marxar de la ciutat per anar a viure a pagès. El lloc on s'instal·len no li agrada gens i comença a l'escola de molt mala gana, desitjant que els plans dels seus pares se'n vagin en orris i tornin aviat a la vida d'abans. L'actitud d'alguns dels nous companys no l'ajudarà gens, ben al contrari: es burlen d’ell, el marginen i li fan la vida impossible. Però un amic, l'Ibra, li descobrirà la Font, una petita vall que convertirà en el seu refugi. Hi passarà moltes estones amb el seu nou amic contemplant unes arpelles majestuoses, i a poc a poc se sentirà fascinat per la vegetació i el paisatge. L’Ibra també li ensenyarà una altra cosa: que ha de plantar cara als qui el volen tenir collat.

Aquesta novel·la infantil ha estat guardonada amb el XXIX Premi El Vaixell de Vapor. El jurat, amb gran encert, ha atorgat aquest reconegut premi a una obra molt ben trenada, que ho té tot per convertir-se en una lectura fantàstica per als lectors, una història personal, on un nen pateix el boicot per part d’un grupet a l’escola pel sol fet de ser “el nou”; una relació d’amistat que neix i creix a mesura que avança la trama i la, sempre difícil, entesa entre pares i fills. A més a més, incorpora una sèrie d’elements de la natura, com la descripció dels entorns, de la vegetació i les imprescindibles arpelles, no sabeu què són? Us diré que són unes aus rapinyaires, però us asseguro que després de llegir aquest llibre, els lectors en sabran un munt de coses interessants!

M. Àngels Juanmiquel és una escriptora amb una llarga trajectòria que ha publicat múltiples títols per nens i joves i ha vist reconeguda la seva tasca amb diversos guardons. Amb una narració de qualitat, que no oblida que els nens són lectors exigents, l’autora insereix a la història, descripcions elaborades i una riquesa d’expressions que satisfà els seus lectors.

«El murmuri del vent als canyissos l’atrapa de mica en mica i li alleugereix el

pes d’una bola dura a l’estómac a punt d’esclatar que el punxa com un eriçó.»

Us recomano molt aquest títol, per ser una obra completa, una lectura plaent que convida a reflexionar sobre aspectes importants com ara la tolerància, l’amistat i el respecte a tots els éssers vius, o la mateixa crisi.

Sílvia Cantos

Ressenya Wonder / La lección de August

Títol: Wonder / La lección de August

Autor: R.J. Palacio

Traducció català: Imma Falcó

Traducció castellà: Diego de los Santos Domingo
Edició: La Campana, 2012 (català)
Edició: Nube de Tinta, 2012 (Castellà)

Pàgines: 420

ISBN: 9788496735712

Edat: de 12 a 99 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

No podien haver trobat un títol més adient per una història com la que ens presenta R.J. Palacios en el seu debut literari, aquest llibre és una autèntica meravella, dolç, tendre, ple a vessar d'emocions i una eina que pot suposar l'empenteta necessària per fer aflorar el millor de cadascú de nosaltres.

L'Auggie va néixer amb una malformació facial que li ha impedit anar a una escola normal. Fins ara. L'Auggie és un nen normal, però amb una cara fora del corrent. Podrà convèncer els seus nous companys que és com ells, malgrat les aparences? És la història de l'August, però és la història també de cada lector. Plena de bondat i coratge, Wonder és un llibre que ens mostra la bellesa que tenim tots a dins.

Aquest és, sense cap mena de dubte, un d'aquells llibres que tothom hauria de llegir, des dels joves lectors fins als més grans, és la perfecta definició d'un crossover, una lectura que s'ajusta a un perfil de lector amplíssim. Ens narra la història de superació de l'August, un nen que ha nascut amb una malformació a la cara que l'obliga a conviure amb un rostre difícil d'assimilar, que a les portes a de l'adolescència (etapa ja de per sí immensament difícil), viurà un canvi radical en la, fins aquell moment plàcida vida, situacions a les quals el jove protagonista fa front amb una fascinant maduresa i un entranyable sentit de l'humor, tot i la forta càrrega emocional.

«Em dic August, per cert. No penso descriure la meva cara

Segur que és molt pitjor que tot el que us esteu imaginant.»

M'ha agradat especialment el fet que l'autora ens presenta la història mitjançant els diferents protagonistes, de manera que tenim diferents perspectives i punts de vista que doten la novel·la de pluridimensionalitat. El personatge de l'August està construït amb molt d'amor i això mateix propicia que el lector s'enamori d'aquest nen, però no és l'únic, he de reconèixer que la Via, la seva germana gran m'ha inspirat una tendresa infinita, una noia que ha viscut tota la vida a l'ombra de les necessitats del seu germà i pateix un conflicte intern en veure's totalment superada per la situació.

Wonder és, sobretot, una història de sensacions, viscudes des del punt de vista d'un nen, moments com ara l'instant en que l'August estrena els audiòfons i descobreix un so brillant t'estremeixen, i quan arribem al desenllaç de la història, l'autora ens delecta amb apoteòsic final que no us desvetllaré però que us garanteixo us emocionarà, i és que com bé diu l'August, tothom hauria de rebre una ovació amb tot el públic dempeus almenys una vegada a la vida, perquè tots vencerem el món.

Una novel·la que té la seva pròpia banda sonora, la qual us convido a escoltar amb la següent llista de reproducció. Un llibre que s'ha de comprar, recomanar, compartir i el més important de tot, llegir!! De moment aquí teniu les primeres pàgines ;)

Sílvia Cantos

Ressenya Magdalenes amb problemes

Títol: Magdalenes amb problemes
Autor: Anna Bergua

Il·lustrador: Carme Sala Villaplana
Edició: Proteus, 2012

Pàg: 96
ISBN: 9788415549383

Edat: 7 a 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Magdalenes amb problemes narra la història d’en Pau, un nen de gairebé onze anys, alt i introvertit, al qual li agrada jugar a bàsquet i cuinar amb la seva mare els diumenges. Entre els dos fan una magdalenes boníssimes ... que no tenen cap problema; en realitat és  en Pau qui el té. Fa poc s'ha canviat d'escola i tres nens més grans l'assetgen. Les seves burles i males passades s'han convertit en el principal malson d’en Pau. La situació el desborda; deixa de dormir, perd la gana, es desconcentra a estudi i es tanca a la seva habitació i en ell mateix per no empitjorar les coses ... o això creu ell. A poc a poc, descobrirà que una de les claus per desfer-se del problema és obrir-se a aquells que l’estimen, a més de posar-se en valor i afegir una dosi de valentia a la seva actitud. 

L'amistat amb l’Edu, l'anterior "víctima" dels assetjadors, les atencions de la seva àvia i l'amor i l'exemple de la seva família, especialment de la seva mare, per la qual se sent "protegit, estimat i respectat", faran que en Pau s'adoni que "quan tot és fosc n’hi ha prou d’encendre el llum". Malgrat la seva edat, el protagonista de la història es veu obligat a reflexionar sobre temes tan importants com la pròpia por ("el pitjor enemic"), l'autoestima, el respecte pels altres o l'amistat, la qual cosa, finalment, no només l'ajuda a fer front els seus assetjadors i li dóna força per no deixar que l’anul·lin, sinó que, a més a més, l’ajuda a ser millor persona. A través de les reflexions d’en Pau, Magdalenes amb problemes combina el to positiu amb què les autores aborden l'assumpte, amb els aspectes més crus del bullying, com ara el perfil dels assetjadors, la seva forma d'actuar o com se sent la víctima.

L'assetjament escolar o bullying, tot i ser un tema cada vegada més recorrent en la literatura infantil i juvenil, encara ara és un tema molt desconegut, i aquesta mateixa manca d’informació és una font d’aliment per als agressors que fixen en el seu punt de mira aquells infants o joves més tímids, introvertits, molt alts o baixos, escanyolits o més grassonets, aconseguint martiritzar-los i convertir en el seu dia a dia en un autèntic infern.

De la mateixa manera com en Pau i la seva mare cuinen unes delicioses magdalenes, Ana Bergua i Carme Sala, tàndem que repeteix després de la bona acollida del seu anterior treball ‘L’àvia necessita petonets’ (Proteus, 2010), han elaborat un llibre exquisit que obra una nova col·lecció Helena 7.14 de l’editorial Proteus i que s’estrena de forma immillorable amb aquest llibre il·lustrat, treballat amb la mateixa sensibilitat i aconseguint una història commovedora, tan crua en el seu plantejament com a positiva en la seva resolució, ideal per compartir en família i a l'escola i que no deixarà indiferent a ningú.

Sense cap mena de dubtes, aquest és un d’aquells llibres que els joves lectors han de llegir sí o sí, per el tema que tracta, però sobretot per la manera com es tracta. 

Confiant que aquesta ressenya us faci venir ganes de llegir-lo aquí us en deixo les primeres pàgines.

Sílvia Cantos