2 anys i seguim creixent!!!!

2013                                              2014                                            Acumulat

1 any                                              1 any                                           2 anys

116 entrades                                72 entrades                                188 entrades

15150 visites                                25350 visites                             40500 visites

130 visites/entrada                     352 visites/entrada                   215 visites/entrada

Avui fa un any, escrivia molt emocionada una entrada a aquest mateix bloc, donant les gràcies a tots aquells que, ja fos de forma esporàdica o amb regularitat, us hi deixàveu caure, em semblava increïble que en un sol any més de quinze mil visites s’haguessin passejat per les diferents entrades amb les quals us proposava títols per totes les edats,  però si ja en aquell moment, només em sortien paraules d’agraïment cap a tots els lectors del bloc, imagineu com em sento ara, quan un 365 dies després, faig una ullada a les dades estadístiques i descobreixo que, aquest segon any d’aventures, no només hem igualat el ritme de visites sinó que ha augmentat fins a un 167%!!!! 

GRÀCIES!! Així, en majúscules, negreta i exclamacions, perquè quan una fa una cosa com aquesta, embrancar-se en la creació d'un bloc, especialitzat en literatura, el va alimentant de contingut i es troba amb una resposta tan magnífica com la que jo m'he trobat, se sent de meravella, vosaltres lectors i seguidors del bloc, em feu sentir de meravella i, al mateix temps em doneu ales per seguir llegint i escrivint noves ressenyes. 

Vull fer una menció especial a la gent de premsa de les moltes editorials que col·laboren amb el bloc i amb Històries fent-nos arribar els títols que van publicant, nodrint-nos així de contingut per poder publicar noves entrades, és un autèntic plaer haver conegut gent tan maca com la Laura de La Galera, la Sílvia de Columna, ara a Angle, la Neus de Chorda Comunicació, l'Eliana de Joventut, la Laura d'Océano, la Carmen de SM, el Xavier de Proa i molts més amb els quals aquesta tasca resulta extraordinàriament gratificant.

Em fa molt feliç, que aquest espai fins no fa massa, exclusiu meu, ha vist créixer la família amb dos membres que estic convençuda l'enriquiran enormement, ells són el Ferran Pizarro i la Mireia Martínez. 

El Ferran va entrar a formar part de l'equip d'Històries la temporada passada, aportant una secció setmanal d'Agenda Literària, amb la qual, cada setmana ens proposava activitats diverses relacionades amb la literatura: presentacions de novetats, xerrades amb autors, vermuts literaris, tallers d'escriptura creativa, hores del conte, rutes literàries i un llarg etcètera, configurant un ventall de possibilitats per tots els gustos i edats.



Per altra banda tenim la Mireia, ella s'ha incorporat a l'equip d'Històries aquesta sisena temporada, amb una secció que personalment, feia molt de temps tenia ganes d'incorporar però no m'atrevia a fer-ho degut al meu desconeixement sobre la matèria, es tracta de Parlem de Còmic un espai on ara sí, de la mà de la Mireia, descobrirem un munt de propostes, autors, esdeveniments i curiositats al voltant del món del còmic. Us asseguro que és un immens plaer comptar amb ells dos per seguir alimentant amb continguts de qualitat aquest espai virtual que tant m'estimo!

Avui m'he adonat que fem anys el mateix dia que un dels referents de la literatura infantil i juvenil de tots els temps, resulta que tal dia com avui, de fa 94 anys, naixia l'italià Gianni Rodari, autor d'alguns dels títols que considero imprescindibles per una bona cultura literària dels nens i nenes. Aprofito la ocasió per recomanar-vos Rodari el volum que va editar La Galera el passat 2011, que recull sis de les obres del genial autor: Els viatges d'en Joan Esquenadret, El llibre dels perquè, Contes llargs com un somriure, Atalanta, Gelsomino al país dels mentiders i Les aventures d'en Cebeta.  

I res més, agraïr-vos el suport i estima que durant aquests dos anys d'aventura ens han acompanyat i convidar-vos a seguir amb nosaltres durant molt més temps, per la nostra banda seguirem capbussant-nos entre les moltíssimes novetats que es publiquen per oferir-vos les més interessants, a fi de seguir comptant amb la vostra presència.

Seguiu amb nosaltres!! 

Sílvia Cantos

Ressenya El mocador màgic

Títol: El mocador màgic

Autor: Joan González, María José Moya

Il·lustrador: Agnès Capella

Edició: Salvatella, 2012

Pàgines: 32

ISBN: 9788484127369

Edat: a partir de 4 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

No voldria acabar l'any sense recomanar-vos una història de Nadal, una d'aquelles entendridores que porta per estendard els sentiments més humans que tot sovint són oblidats i substituïts per el més simple materialisme, un autèntic conte de nadal seguint l'essència del clàssic de Dickens.

La meva proposta la trobareu publicada per l'editorial Salvatella, es tracta d'«El mocador màgic», una preciosa història que parla del càncer i de l'amor, un amor que porta a un nen, en Luigi a demanar als reis un únic regal:un mocador, però no un mocador normal i corrent, sinó un de ben especial, així el descriu a la seva carta als reis mags:

«Un mocador màgic per cobrir el cap de sa mare. Un mocador que fos més bonic que totes les cabelleres rosses de les mares dels seus amics. Un mocador amb dibuixos i colors que, quan el portés la Bego, la fes sentir la mare més alegre del món. Però sobretot, hauria de ser un mocador que la guarís.»

Un conte dolç i entranyable, carregat d'emoció que ens conduirà a un viatge màgic fins a París, acompanyant a ses majestats els Reis d'Orient per acomplir el desig d'un nen que decideix prescindir de totes les joguines a canvi de veure la seva mare recuperada. Felicito als autors per haver sabut tractar un tema tan complicat com és el càncer, d'una manera tan delicada i ben treballada, tant el text com les il·lustracions són perfectes per compartir-les amb els més petits de casa i alhora, aporten un bri d'esperança a totes aquelles famílies que en aquests moments tenen algun dels seus membres lluitant contra aquest mal.

No hi ha dubte que en moments difícils, els pares poden trobar complicat explicar als fills una malaltia i aquest conte els pot servir com una eina per apropar-se a ells, explicar-los el que està passant i el que passarà en els propers mesos. El relat està escrit des del punt de vista infantil, amb sensibilitat i optimisme, i exposa les situacions difícils d’una manera delicada i dolça, fàcils d’entendre per als nens i també per als adults.

Si voleu regalar una història amb l'autèntic esperit del Nadal, aquí la teniu, us emocionarà, molt bones festes a tots!!

Sílvia Cantos

Ressenya L'Home de la Lluna

Títol: L'Home de la Lluna

Autor: William Joyce

Il·lustrador: William Joyce

Traducció: Bel Olid

Edició: Combel, 2012

Pàgines: 48

ISBN: 9788498258202

Edat: De 5 a 99 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Aquesta setmana s'ha celebrat el Dia Internacional de la Infància i he pensat que el títol que us recomano avui és un complement perfecte a aquesta celebració, «L'home de la lluna» és una obra dedicada a la infància, un meravellós àlbum il·lustrat, entranyable i evocador que ens convida a somiar sense por. Es tracta del primer llibre d'una sèrie que està entusiasmant a nens i nenes de totes les edats. Els Guardians, aquests protectors dels somnis i les esperances dels infants de la Terra han esdevingut els nous herois de la literatura infantil i juvenil i per descomptat, presenten un dolent (però que molt dolent) Rei dels Malsons que els farà anar de corcoll.

La història ens explica que l’Home de la Lluna no sempre ha estat un home, ni sempre ha estat a la Lluna. Fa molt temps va ser petit, fins que una batalla contra el malvat Ombra, el Rei dels Malsons, el va deixar orfe i el va empènyer a una aventura que el convertiria en el primer Guardià de la Infància.

William Joyce ha posat el seu segell personal a tota mena d’obres per a nens, tant literàries com cinematogràfiques, per citar només alguna de les seves produccions anomenaré «George Shrinks», «Santa Calls», «Dinosaur Bob», «Toy Story», «Robots», «Bestioles» o «Rolie Polie Olie», us sonen oi? Les seves il·lustracions han estat molt sovint portada de The New York Times, i els seus quadres s’exhibeixen en museus i galeries d’art dels Estats Units. Les seves impactants i singulars històries i il·lustracions ens traslladen a mons plens de diversió, aventura i fantasia. No podem oblidar tampoc que aquest mateix autor és el creador de «The fantastic flying books of Mr. Morris Lessmore» un meravellós curtmetratge que no podeu deixar de veure del mateix autor d'aquest preciós llibre i que es va erigir com a guanyador d'un Òscar al millor curtmetratge d'animació aquest any 2012.

Ell mateix Joyce junt amb Peter Ramsey s'ha encarregat de fer l'adaptació de la història narrada en aquesta sèrie de llibres per a la gran pantalla i de fet, la setmana vinent ja podrem veure a la majoria de cinemes «El origen de los guardianes», jo no me la penso perdre!

Vull acabar aquesta ressenya amb un fragment d'aquest àlbum que al meu parer resumeix el missatge tan dolç i poètic que ens vol transmetre, amb aquestes dolces paraules us animo a compartir aquesta història amb els vostres fills i filles, potser també seria bona idea afegir aquest títol a la llista de desitjos per al proper Nadal...

«Cuidarem els nens de la terra.

Els guiarem perquè no s'acostin als camins del mal.

Que tinguin el cor feliç, l'ànima valenta i les galtes rosades.

En guardarem amb la vida les esperances i els somnis,

perquè són l'únic que tenim, l'únic que som,

i l'únic que arribarem a ser.»

Sílvia Cantos

Ressenya Noel et busca

Títol: Noel et busca

Autor: Àngel Burgas

Col·lecció Lluna Roja

Edició: La Galera, 2012

Pàgines: 215

ISBN: 9788424644598

Edat: A partir de 14 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

L'any 1993 dos nens de 10 anys van segrestar, torturar i assassinar un altre nen de 2 anys, assolint d'aquesta manera la trista fita de convertir-se en els assassins més joves d’Anglaterra. El cas va sacsejar profundament la societat anglesa, que va lluitar per rehabilitar i reinserir els dos assassins a la societat canviant-los la identitat.

L’Enric es desperta en un hospital. No recorda gairebé res i només sent un dolor intens per tot el cos. Un desconegut afirma que el coneix i que han compartit pis. Però malgrat la desorientació és capaç de detectar que alguna cosa no va bé... Si no, per què hi ha vigilància policial a la porta de la seva habitació? Per què el desconegut li escriu una nota on diu: “Noel et busca”? Per què li expliquen que té petits senyals de cirurgia facial? Només els records incomprensibles que li tornen de tant en tant a la ment poden posar llum a totes aquestes incògnites abans que el passat l’atrapi i se l’emporti.

L'autor, Àngel Burgas, pot vantar-se de ser el pare d'una sobreeixida producció literària reconeguda i premiada amb títols per pràcticament totes les franges d'edat i de la qual m'agradaria destacar la novel·la «El club de la cistella», una magnífica lectura per a joves. En aquesta ocasió, pren l'argument d'aquells fets terribles ocorreguts a Liverpool i construeix una història impactant, trepidant i absolutament addictiva, que impedeix al lector deixar de llegir cadascuna de les 215 pàgines amb total atenció, intentant desentrellar el misteri que s'amaga rere l'amnèsia de l'Enric. Un autèntic thriller, carregat d'intriga molt visual que espero algun dia, alguna productora s'animi a traslladar a la pantalla gran doncs estic convençuda que es convertiria en una pel·lícula fantàstica, però mentre esperem que això arribi us convido a llegir Noel et busca, sense cap mena de dubte m'atreveixo a dir-vos que us enganxarà i encantarà!

Sílvia Cantos

Ressenya El llibre que se sentia sol

Títol: El llibre que se sentia sol

Autor: Kate Bernheimer

Il·lustrador: Chris Sheban

Traductor: Maria Lucchetti

Edició: Joventut, 2012

Pàgines: 40

ISBN: 9788426139252 

Edat: a partir de 5 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

El llibre se sentia feliç quan el llegien, i tot sovint algun nen se l’enduia a casa. Però el llibre es va anar envellint i ja gairebé mai ningú l’agafava del prestatge de la biblioteca. Fins que un dia, una nena va trobar el llibre solitari i va començar a llegir aquelles pàgines desgastades...

Heus aquí una història que als qui ens estimem els llibres ens ha enamorat, la narració del cicle vital d’un llibre de biblioteca, fantàsticament ben descrit, l’arribada: estada al prestatge de novetats on és el centre d’atenció, el desig de molts usuaris per fullejar-lo, llegir-lo i emportar-se’l a casa, el pas al prestatge genèric, on encara rep visites de lectors que això sí, cada cop són més espaiades, el viatge al magatzem on ja no hi ha cap mena d’interès per ell i el viatge final, a un mercat d’intercanvi, on troba un antic “amor”.

No puc negar que m’ha captivat, la història és tan entranyable i dolça que et sedueix des del primer moment, a més la manera tan senzilla com planteja alguns conceptes bibliotecaris el converteix en un títol ideal per treballar amb els nens i nenes en les visites escolars, ja que podem explicar què és el préstec, el retorn, els diferents espais de la biblioteca, el fet de tenir cura dels llibres ja que són un bé compartit entre tots els usuaris, etc., conceptes magníficament integrats dins la història de manera que gairebé s’expliquen per sí mateixos.

Les il·lustracions d'aquest llibre són obra d’un reconegut il·lustrador de nombrosos títols, ha guanyat tres medalles d'or i tres de plata atorgades per la Societat d'Il·lustradors de Nova York. En aquest cas ha treballat amb aquarel·la, grafit, i llapis de colors sobre paper, aconseguint un toc pictòric a unes il·lustracions de somni, d’aquelles que desitjaries veure penjades en una exposició per gaudir-ne llargament, elaborades amb colors suaus i càlids i dotant a la protagonista d’una expressivitat extraordinària.

Per tot això, indubtablement aquest àlbum il·lustrat que ens presenta l’editorial Joventut ha de ser present a totes les biblioteques (públiques i escolars) així com en aquelles col·leccions de persones que s’estimin els llibres, és una joieta!

Sílvia Cantos

Ressenya No és fàcil, petit esquirol!

Títol: No és fàcil, petit esquirol!
Autor: Elisa Ramon
Il·lustrador: Rosa Osuna
Edició: Kalandraka, 2003
Pàgines: 40
ISBN: 9788484646761
Edat: a partir de 5 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

La mort d’un ésser estimat és una experiència dura i difícil d’encarar, molt més en el cas dels nens que sumen a aquesta pèrdua la incomprensió d’un fet inexplicable i a voltes inesperat que cal aclarir, preferiblement de manera senzilla i amb la màxima naturalitat, per descomptat la tasca no és senzilla. Com podem expliquem a un nen o nena que el seu avi, àvia, pare o mare ja no hi és, que no el tornarà a veure? Doncs una bona manera de fer-ho és amb l’ajuda d’una història com aquesta.

L'esquirol vermell estava trist. Sentia una pena molt fonda perquè la seva mare s’havia mort i pensava que mai més tornaria a ser feliç.

Elisa Ramon és una prolífica autora de literatura infantil i juvenil amb una cinquantena de títols publicats al seu haver. La seva obra destaca per vestir-se d’una sensibilitat extraordinària que aborda temes molt diversos com ara l’amistat, la solidaritat, les pors o com en el títol que avui us recomano, la mort d’un ésser estimat, de manera que els seus llibres es converteixen en una eina magnífica per treballar amb els infants situacions difícils d’abordar.

Rosa Osuna entra al món de la il·lustració editorial infantil per la porta gran l’any 2003 amb l’àlbum «Avis» (Kalandraka) guardonat amb el Premi Llibreter i seleccionat pel Banc del Llibre de Veneçuela, després ha publicat altres títols compaginant-ho amb diverses facetes artístiques com ara el disseny gràfic, el dibuix publicitari, la creació de ninots per a animació amb plastilina i la il·lustració de publicacions.

Amb aquest àlbum, la mort seguirà sent un fet traumàtic difícil d’abordar, però amb la seva història i les delicades il·lustracions que l’acompanyen ens facilitarà la complicada tasca d’explicar-ho als nens i nenes, per tot plegat és un títol que no hauria de faltar a la vostra biblioteca personal.

Us deixo l'àudio amb aquesta entranyable, trista però esperançadora història del petit esquirol.

Sílvia Cantos

Ressenya La tomba misteriosa

Títol: La tomba misteriosa

Autor: Jordi Sierra i Fabra

Il·lustrador: Josep Rodés

Edició: Bambú, 2012

Pàgines: 64

ISBN: 9788483431955

Edat: de 7 a 10 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

En Rossend és de vacances a Egipte amb el seu pare, un arqueòleg. Al campament, es fa amic de l’Aliya , la filla del capataç del seu pare. Un dia, els pares no tornen al campament. Es deu haver venjat la mòmia? Si els volen trobar amb vida hauran de resoldre uns quants enigmes. El temps corre en contra seva... Vols ajudar-los?

Celebro la publicació d’un nou títol de la col·lecció “Enigmes” d’aquesta editorial i us en donaré les raons: Perquè narra una història entretinguda d’aventures sorgida de la mà de Jordi Sierra i Fabra recentment guardonat amb el “Cervantes Chico”, que premia el conjunt de tota la seva obra així com el compromís cultural de les Fundacions Jordi Sierra i Fabra a España i Colombia, perquè utilitza un vocabulari planer i alhora sense infantilismes, perquè implica al lector en la història mitjançant el plantejament de diversos enigmes, perquè les il·lustracions de Josep Rodés estan molt ben ambientades amb personatges força expressius i finalment perquè inclou un petit joc on el lector haurà de desxifrar un jeroglífic.

Per tot plegat, estic convençuda que aquest llibre és una molt bona proposta per els lectors de 7 a 10 anys, especialment per als més mandrosos, ja que la quantitat de text és bastant reduïda i a més ofereix diversos parèntesi en els quals han de rumiar la resolució dels enigmes que es van plantejant, aquí us en deixo un per anar obrint boca.

“Quantes gotes d’aigua caben en una gerra buida?”

Sílvia Cantos

Ressenya Magdalenes amb problemes

Títol: Magdalenes amb problemes
Autor: Anna Bergua

Il·lustrador: Carme Sala Villaplana
Edició: Proteus, 2012

Pàg: 96
ISBN: 9788415549383

Edat: 7 a 14 anys
Nota: ♥♥♥♥♥

Magdalenes amb problemes narra la història d’en Pau, un nen de gairebé onze anys, alt i introvertit, al qual li agrada jugar a bàsquet i cuinar amb la seva mare els diumenges. Entre els dos fan una magdalenes boníssimes ... que no tenen cap problema; en realitat és  en Pau qui el té. Fa poc s'ha canviat d'escola i tres nens més grans l'assetgen. Les seves burles i males passades s'han convertit en el principal malson d’en Pau. La situació el desborda; deixa de dormir, perd la gana, es desconcentra a estudi i es tanca a la seva habitació i en ell mateix per no empitjorar les coses ... o això creu ell. A poc a poc, descobrirà que una de les claus per desfer-se del problema és obrir-se a aquells que l’estimen, a més de posar-se en valor i afegir una dosi de valentia a la seva actitud. 

L'amistat amb l’Edu, l'anterior "víctima" dels assetjadors, les atencions de la seva àvia i l'amor i l'exemple de la seva família, especialment de la seva mare, per la qual se sent "protegit, estimat i respectat", faran que en Pau s'adoni que "quan tot és fosc n’hi ha prou d’encendre el llum". Malgrat la seva edat, el protagonista de la història es veu obligat a reflexionar sobre temes tan importants com la pròpia por ("el pitjor enemic"), l'autoestima, el respecte pels altres o l'amistat, la qual cosa, finalment, no només l'ajuda a fer front els seus assetjadors i li dóna força per no deixar que l’anul·lin, sinó que, a més a més, l’ajuda a ser millor persona. A través de les reflexions d’en Pau, Magdalenes amb problemes combina el to positiu amb què les autores aborden l'assumpte, amb els aspectes més crus del bullying, com ara el perfil dels assetjadors, la seva forma d'actuar o com se sent la víctima.

L'assetjament escolar o bullying, tot i ser un tema cada vegada més recorrent en la literatura infantil i juvenil, encara ara és un tema molt desconegut, i aquesta mateixa manca d’informació és una font d’aliment per als agressors que fixen en el seu punt de mira aquells infants o joves més tímids, introvertits, molt alts o baixos, escanyolits o més grassonets, aconseguint martiritzar-los i convertir en el seu dia a dia en un autèntic infern.

De la mateixa manera com en Pau i la seva mare cuinen unes delicioses magdalenes, Ana Bergua i Carme Sala, tàndem que repeteix després de la bona acollida del seu anterior treball ‘L’àvia necessita petonets’ (Proteus, 2010), han elaborat un llibre exquisit que obra una nova col·lecció Helena 7.14 de l’editorial Proteus i que s’estrena de forma immillorable amb aquest llibre il·lustrat, treballat amb la mateixa sensibilitat i aconseguint una història commovedora, tan crua en el seu plantejament com a positiva en la seva resolució, ideal per compartir en família i a l'escola i que no deixarà indiferent a ningú.

Sense cap mena de dubtes, aquest és un d’aquells llibres que els joves lectors han de llegir sí o sí, per el tema que tracta, però sobretot per la manera com es tracta. 

Confiant que aquesta ressenya us faci venir ganes de llegir-lo aquí us en deixo les primeres pàgines.

Sílvia Cantos

Ressenya Contes Macabres

Títol: Contes macabres

Autor: Edgar Allan Poe

Il·lustrador: Benjamin Lacombe

Traducció: Julio Cortázar

Edició: Baula, 2011 (català) / Edelvives, 2011 (castellà)

Pàgines: 215

ISBN: 9788447923304

Edat: de 9 a 99

Nota: ♥♥♥♥♥

Per mi, aquest llibre ha estat la joia d’entre tots els títols publicats en LIJ aquest 2011. Es tracta de ‘Contes Macabres’, un recull de vuit contes: «Berenice», «El gat negre», «L'illa de la fada», «El cor delator», «La caiguda de la casa Usher», «El retrat oval», «Morella» i «Ligeia» del gran poeta Edgar Allan Poe, que ens arriba amb una magnífica traducció de la mà de Julio Cortázar, considerada la millor que han rebut els textos de l’autor d’Eureka; il·lustrada per Benjamin Lacombe, actualment molt de moda després del seu pas per Madrid aquest passat mes de desembre i amb una edició de luxe, per la qual cal felicitar el grup Lluís Vives; pàgines que alternen el fons blanc, gris i negre que reforcen el toc macabre de les històries i il·lustracions, on s’han treballat amb cura tots i cadascun dels elements; una coberta robusta amb relleus, el llom recobert en tela o les guardes que tan sovint són oblidades, s’han dissenyat amb un estil molt afí al seu contingut, cinta de punt de lectura de color vermell sang i les biografies dels diferents implicats en aquest volum, precedides d’un text final que narra la vida i obra d’Edgar Allan Poe. Tot plegat constitueix un autèntic llibre regal. Si ningú hi ha pensat, no ho dubteu, regaleu-vos-el vosaltres mateixos, sense excusa, si us agraden les històries de Poe o les il·lustracions de Lacombe, en gaudireu i si, com jo, us fascinen tots dos, aquest àlbum es converteix com us deia al principi, en una joia imprescindible en la vostra biblioteca particular.

Ningú ha estat capaç de superar les magistrals descripcions de Poe, com a mostra un botó:

“els finals de les estacions carregats d’esplendors enervants; els ulls que s’inunden de llàgrimes que no provenen del cor; l’al·lucinació, que primer deixa lloc al dubte, però tot seguit es convenç i apareix raonable com un llibre; l’absurd, que s’instal·la en la intel·ligència i regeix amb espantosa lògica.”

El text de Charles Baudelaire sobre la vida i l'obra de Poe que s’inclou al final d’aquest volum, és el que aquest poeta va escriure com a pròleg a l'edició francesa de Narracions extraordinàries. Aquesta biografia, posa de manifest la veneració que sentia Charles Baudelaire per la trista figura del que ha estat considerat el poeta maleït, així com el desnivell que, segons el francès, existia entre ell i el seu país. Enalteix una i altra vegada la personalitat peculiar i seductora del geni que va ser alhora cara i creu en la seva breu i intensa vida. L’alcohol va ser estímul i condemna d’una existència que va realçar i venerar la figura de la dona per damunt de totes les coses.

Per tot plegat, jo brindo per ell, per Poe i la seva literatura que t’atrapa i engoleix amb el seu brillant domini del llenguatge i la metàfora, us deixo un petit vídeo perquè pugueu fer un petit tast de les il·lustracions que acompanyen els contes, el text no necessita més que saber que el signa l’inigualable Edgar Allan Poe. 

Booktrailer

Sílvia Cantos

Ressenya Un somriure vermell com la sang

Títol: Un somriure vermell com la sang

Autor: Adam Gidwitz

Traductor: Montserrat Camps

Edició: La Galera, 2012

Pàgines: 260

ISBN: 9788424637781

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Em va cridar l’atenció el títol d’aquest llibre, bàsicament el fet que inclogués les paraules somriure i sang em va semblar suficient raó per seguir investigant, aleshores llegeixo la sinopsi “Hansel i Gretel surten un dia del seu propi conte i s'introdueixen en altres vuit relats populars que també van ser convertits en clàssics pels germans Grimm. Durant un periple ple de foscos perills, coneixerem l'origen real de moltes històries de conte. D'on vénen les cases comestibles, les molles de pa o les mateixes bruixes? La veritat rere la simbologia resulta tan apassionant com els mateixos contes, presentats en versions molt més violentes i amenaçadores, tal com eren coneguts abans de ser maquillats pels germans Grimm.” I després d’aquesta presentació no vaig poder fer res més que llegir-lo, i quin encert!

L’autor ens fa tota una declaració d’intencions a la primera pàgina de la història, tot dient-nos “El que sentireu ara, la veritable rondalla de les Rondalles de Grimm, és tan violenta i plena de sang com us pugueu imaginar. De Debò”, i us garanteixo que no exagera, aquest llibre farà les delícies d’aquells joves lectors que es deleixen per les històries més fosques i punyents, aquesta sens dubte, ho és. I és molt probable que aconsegueixi el que difícilment un pare o professor seria capaç, fer que un adolescent s’endinsi en la lectura d’un clàssic com el Hansel i Gretel dels germans Grimm, d’acord, una versió d’aquest clàssic, però això no treu mèrit al fet que aquest lector descobrirà una nova mirada a la literatura infantil clàssica.

Per mi, ha estat tota una sorpresa que aquest sigui el primer títol de l’autor, la manera com capta l’interès del lector, jugant amb dues veus durant tota la narració, val a dir que el toc irònic de la segona veu és un punt d’inflexió constant, que aporta una dosi justa d’humor, un humor tan negre i irreverent com la trama de les rondalles que narra. Entens aquest saber fer quan llegeixes la biografia d’Adam Gidwitz, i és que aquest jove autor és contacontes i professor a Nova York, als Estats Units acaba de sortir publicada la seva segona obra, que tot apunta segueix el mateix filó que tan bons resultats li ha donat, us deixo el booktrailer perquè aneu obrint boca.

Sílvia Cantos

Ressenya Pura sang

Títol: Pura sang

Autor: Ada Castells

Edició: Edicions 62, 2012

Col·lecció El Balancí

Pàgines: 288

ISBN: 9788429769814

Premi Sant Joan Unnim 2012

Nota:♥♥♥♥♥

La Sílvia arriba al casalot de Menorca del seu marit buscant la llum i la pau per pintar, però el que hi troba és la claustrofòbia d’una illa i el terror d’una família que amaga un secret. Ella i el seu fill lluiten per sortir-se’n gràcies a un nou amor que els ajuda a entendre que a la vida no s’ha de tenir por de res. Una història on res no és el que sembla gràcies als girs argumentals que ens sorprenen a mesura que avança la trama.

Amb Pura sang, Ada Castells ha construït una història que corprèn, t'inquieta, t'emociona i és que amb aquestes pàgines mostra el seu inqüestionable domini en el tractament de les emocions. Enmig d'una atmosfera claustrofòbica la Sílvia veu com la vida de somni que s'havia imaginat a l'illa s'esvaeix adquirint una realitat gris i mesquina que li obre de bat a bat les portes de la bogeria mentre es submergeix en una broma etílica amb gust de gin.

“En l'art, les impostures són com taques de sang. No les pots eliminar.

Surten a la llum i t'escupen veritats a la cara “

L'art és un dels ingredients amb els quals l'Ada ha cuinat aquesta història amb reminiscències de la millor literatura gòtica, són constants els elements que ens hi fan pensar i no podem obviar un dels elements centrals de la història, l'evolució de les diverses versions d'aquest quadre de la dona que fuig. Resulta evident que el tema l'atrau, de fet ja ho vam veure en el seu títol Tota la vida (Empúries, 2005). La maternitat, amb tots els dubtes i les pors que provoca a la protagonista, són l'altre gran fil que teixeix la història. La cruel anul·lació que pateix la Sílvia a Son Blanc com a persona, la porta a preguntar-se si està preparada per ser mare i estimar sense condicions, com se suposa que ho han de fer les mares.

Una novel·la sensacional, magníficament escrita guardonada amb encert amb el Premi Sant Joan Unnim 2012, una història elaborada amb una amalgama exquisida d'estils diversos que ofereix una lectura apassionant i addictiva.

Llegeix el primer capítol (PDF)

Sílvia Cantos