La melodia dels silencis

Sara i els silencis

Autor: Maria Escalas

Edició: Amsterdam, 2018

Pàgines: 288

ISBN: 9788416743766

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 16,50€

Tot el teu cos vibra amb l’emoció.

La teva solitud és fecunda.

Estàs sola. I no passa res.

Avui us recomano Sara i els silencis, una novel·la sensacional, plena de música i emocions. Un cant a la vida i a l’optimisme.

Sara i els silencis és una història extraordinàriament musical, octaves, escales, adagio, frullato, in crescendo, accellerando, stretto... La música i els silencis s'insereixen de forma, gairebé màgica, entre línies aconseguint provocar una sonoritat evocadora en la lectura i de passada, descobrint-nos o recordant-nos el suggerent llenguatge musical. Sorprèn la capacitat de la Maria per escriure una novel·la que girant al voltant de temes tan durs com són el càncer i del maltractament, respira un positivisme i un esclat d’esperança brillants.

La connexió tan especial existent entre la Sara i el seu pare, tot i que aquest ja no hi és, mostra el gran talent de l’autora a l’hora de dibuixar els personatges, que amb les seves múltiples capes prenen una dimensió real que permet que el lector se’ls cregui i connecti amb ells. Com a mostra en Josep, un caracter sensacional, aparentment esquerp però en el fons, d'una tendresa extraordinària.

L’autora deixa palesa una excel·lent tasca de documentació prèvia a l’escriptura de Sara i els silencis, doncs la riquesa en detalls de les situacions narrades i el dia a dia de la protagonista des que viu el punt d’inflexió amb el que arrenca la novel·la captivaran a aquell que es capbussi en la seva lectura.

La història explora la transformació personal que viu la Sara davant un brusc gir de la seva vida que ho trasbalsa tot, les relacions existents i les noves que establirà amb els qui l’envolten ens permetran acompanyar-la en un procés de canvi intern, que la portarà a viure d’una manera molt més positiva i plena, deixant enrere qualsevol estridència o dissonància per acceptar dins el seu present, únicament, aquelles melodies i silencis agradables que la facin sentir bé.

Una història d’amistat i empoderament, de dones que no abaixen el cap davant les dificultats, sinó que hi planten cara i fan front comú per a superar-les.

Maria Escalas (Mallorca, 1969) és músic professional i professora d’aquesta matèria en una escola de Secundària de Mataró, on resideix actualment. Abans que el teu record torni cendra va iniciar la seva trajectòria literària amb èxit, novel·la que ja us vam presentar en el seu moment en aquest blog. Sara i els silencis és la seva segona novel·la i confirma, el que ja intuíem amb l’anterior, la Maria, a més de músic és una magnífica escriptora.

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Del centre històric de Barcelona al teu cor

Des del balcó

Autor: Teresa Muñoz

Edició: Ara Llibres, 2017

Pàgines: 286

ISBN: 978841674317

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,90€

Pensa en la seva mare, li sembla que s'han dit més coses amb silencis que amb paraules. Potser per això sempre ha pensat que qui no se sap comunicar amb silencis no sap comunicar-se del tot.

Avui us recomano una novel·la molt especial, carregada de tendresa i tristor, de desitjos, somnis i veritats. Un teixit de vides complexes amb un personatge central per enamorar-se’n: la Quima.

L’Àngela, escriptora a punt d’entrar a la cinquantena, hereta un pis de la seva mare al barri Gòtic, del qual no en sabia res. Desgranar el perquè d’aquest misteri la portarà a reconstruir la vida de la dona durant la postguerra en una Barcelona on la injustícia està a l’ordre del dia. La sorprèn descobrir que dins d’aquella casa tot està com fa més de sis dècades: els mobles, els llibres, els quadres, la roba, les fotografies de gent que no coneix... Esbrinar totes les incògnites que això li planteja esdevindrà la redacció d’una nova novel·la. Al mateix temps, ella aconseguirà allunyar-se dels seus propis fantasmes i acceptar la vida tal com li ve donada.

Teresa Muñoz presenta una novel·la excel·lent, un teixit d’històries delicat però complex amb uns personatges molt propers i una estructura de flaixbac que permet al lector descobrir els diferents protagonistes, fills de generacions diverses. La magnífica construcció del relat, la riquesa dels matisos i la justa mesura en les descripcions converteixen Des del balcó, en una obra digna d’ocupar un lloc destacat a les millors biblioteques.

El treball fet amb els personatges és exquisit. En Pere, un home treballador que s'ha esforçat en cos i ànima pet donar una vida digna a la seva família. Un home de caràcter alegria i social estroncat per la guerra; la Rosa, una dona senzilla que veu com els seus fills, en Ton i l'Àngela, són infeliços per les decisions preses i les parelles escollides; l'Àngela, una dona que estima de manera malaltissa a un marit absent i indiferent a la seva dona i fills. Amb una salut dèbil, que li estroncarà la vida massa aviat. Una altra Àngela, neta de l’anterior, una dona amb qui trobem força punts de connexió amb l’autora i; la Quima, que coneixem com a velleta que traspassa, una dona que ha tingut una vida complexa. Òrfena acollida pels avis, pura tendresa, un personatge impossible d’oblidar, d’aquells que se’t fiquen dins el cor, per quedar-s’hi, us ho asseguro! I no són els únics, en aquesta novel·la coral, les múltiples veus que apareixen, tenen molt a dir.

El pas del temps i l’acceptació del mateix, les injustícies i l’absència de llibertats en una època especialment difícil, on el sol fet d’estimar pot condemnar-te a la més injusta de les morts. Els diaris de la Quima que ens arriben a través de la seva filla Àngela, escriptora. Hi ha un fragment on, de nena, recita uns versos de manera tan sublim, que juraria que vaig poder veure-la, declamant imbuïda de la poesia, magnífic.

Teresa Muñoz (Barcelona, 1974) És llicenciada en Filologia Catalana i té un Màster en Gestió Cultural per la UB. És editora, escriptora i professora de català per a adults. Fa més de quinze anys que es dedica al món editorial i literari. Com si fos ahir (Ara Llibres, 2014) va ser la seva primera novel·la. Amb aquest segon títol es consolida com una veu a tenir molt en compte en endavant.

Fes-ne un tastet aquí!

Sílvia Cantos

Aprendre de la inevitable pèrdua

L’amor et farà immortal

Autor: Ramon Gener
Edició: Ara Llibres, 2016
Pàgines: 296
ISBN: 9788416154906

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 18,90€

Els malalts d’Alzheimer moren dues vegades,

la primera quan obliden el món i se n’allunyen i la segona quan arriba el decés físic.

Avui us recomano «L’amor et farà immortal» un preciós llibre que tracta el dol, d’una manera original i amable, a través de la música i algunes de les seves figures més rellevants.

Les moires Cloto, Làquesis i Àtropos guien l’autor en una travessa que repassa alguns dels moments vitals més significatius de Verdi, Callas, Toscanini, Farinelli, María Felicia Malibran, Michael Jackson i el Maestro Rodrigo, entre d’altres.

Hi ha molts llibres que tracten el dol. És habitual trobar a la biblioteca, usuaris que venen a buscar llibres que en parlin, amb l’esperança d’alleugerir un fet tan traumàtic com és la pèrdua, d’algú a qui estimem. Sovint, però, aquests llibres, no aporten l’alliberament que un espera, entre altres coses, perquè no t’hi sents identificat. A mi em va passar. Quan va morir el meu pare, part del meu món es va ensorrar. No sabia com gestionar aquella pèrdua, vaig buscar respostes en alguns llibres, però no les vaig trobar. Ramon Gener, en un acte de generositat, comparteix amb els lectors, el garbuix de sentiments i emocions que el van copsar després de la pèrdua del seu pare i aconsegueix el que no fan la major part de títols que giren al voltant de la mort, ell connecta amb el lector.

El bolero de Ravel i una respiració agònica et corprenen només iniciar una lectura que, com no podia ser d’una altra manera, venint de Ramon Gener, és molt musical. Aquestes pàgines tenen una banda sonora pròpia, del bolero inicial fins a l’incomparable Concert d’Aranjuez, passant per I’m not gona miss you de Glen Campbell, un tema que mostra de meravella com fa sentir el mal d’Alzheimer als qui el pateixen.

El que més em va fer connectar amb el llibre van ser algunes de les reflexions i preguntes que es fa Gener i que podria subscriure jo mateixa, com ara la necessitat de l’aïllament en el camí del dol, un espai que plaer i pau interior tremendament necessària, però alhora, perillós, si no se’n sap sortir. El sentiment de culpa davant l’alleugeriment que pot suposar la mort, després d’una llarga malaltia. Entendre que mai no  és tard per dir Em sap greu. Perdona’m. T’estimo. O qüestions com ara «Com es parla amb algú que ha marxat per sempre? Com se li diu T’estimo?».

«Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari.»

Ramon Gener (Barcelona, 1967) Director i conductor dels programes d’èxit de televisió This is Opera (TVE) i Òpera en texans (TV3), va iniciar la seva trajectòria musical estudiant piano al conservatori del Liceu. Uns quants anys més tard, la soprano Victoria de los Ángeles el va animar a començar estudis de cant. Després d’una carrera curta com a baríton professional, que li va permetre cantar en nombroses òperes i sarsueles, va deixar el cant per convertir-se en un divulgador musical de primer ordre. Més enllà de la seva carrera televisiva, fa conferències i cursos per tot Espanya, no tan sols a les universitats, sinó també als millors teatres d’òpera del país, i col·labora als programes de ràdio Hoy por hoy de la Cadena Ser i Versió RAC1.

Us deixo amb una última reflexió preciosa extreta del llibre: «Les llàgrimes són necessàries. Constitueixen una de les moltes maneres que tenim d’allunyar la pena, un dels múltiples i prodigiosos mecanismes de guariment que tots tenim a l’abast. Aleshores com és que, equivocadament, mirem d’aturar un alleujament dels sentiments tan necessari i tan primari?» 

Sílvia Cantos

Ningú no hauria de travessar l’infern per treure’n profit, de les oportunitats

La ràbia

Autor: Lolita Bosch

Edició: Amsterdam, 2016

Pàgines: 170

ISBN: 9788416743018

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 17,90€

Premi Roc Boronat 2015

És un instint misteriós de supervivència. No vols ser xivata, no vols afegir problemes, penses que alguna cosa té a veure amb tu, et fa molta, molta por que els teus companys de classe sàpiguen que has protestat perquè aleshores tot és pitjor, i sobretot, tens por que si ho expliques siguis capaç de rendir-te.

Avui us recomano una lectura contundent, el testimoni aclaparador del propi passat com a víctima de bullying de Lolita Bosch, un text imprescindible que hauria d’esdevenir lectura obligatòria.

Lolita Bosch, avui dia, és una reconeguda escriptora i activista per la pau, una dona que gaudeix de la vida. Ara bé, fa trenta anys, va ser una adolescent que va patir insults, humiliacions i un constant menyspreu que va minar la seva autoestima fins a fer-li desitjar ser invisible i passar desapercebuda de tot i per tothom. En un exercici de valentia i generositat, comparteix amb els seus lectors, la crueltat d’una experiència que ningú hauria de viure, però que malauradament, segueix sent una tendència a l’actualitat.

Aquesta no és una lectura amable. És dura i corprenedora, el lector descobreix amb astorament que els mateixos professors poden, en ocasions, prendre el rol d’atacant o de no voler obrir els ulls davant d’uns fets evidents, crec que per això mateix, perquè no estalvia detalls ni endolceix el to del relat, esdevé un text imprescindible, perquè ningú toleri cap mena d’agressió, perquè hi ha empremtes que per més temps que passi no s’esborren, poden assumir-se i aprendre a conviure-hi però no superar-les.

Al llarg del llibre, trobem altres testimonis, a banda del de la Lolita. Ella ara ajuda a nois i noies que han patit situacions similars a la seva i us asseguro que llegir les vivències d’aquests joves, en ocasions, nens, genera una impotència i un rebuig total envers un sistema que està clarament cec, en massa ocasions. L’actualitat i les noves tecnologies, a més afegeixen un esfereïdor ventall de maltractaments i vexacions emparats en el poder i anonimat que ofereixen els nous canals de comunicació.

«Ningú no hauria de travessar l’infern per treure’n profit, de les oportunitats.»

Lolita Bosch (Barcelona, 1970) ,  ha viscut a Albons (Baix Empordà), els Estats Units, Índia i Mèxic, país que des de fa més de vint anys considera casa seva. És novel·lista i activista per la pau. Però també fa literatura infantil i juvenil, assaig i edita antologies. Dues novel·les seves s’han dut al cinema. I, en total, ha escrit més de 70 llibres que han estat traduïts a diferents idiomes. Ha rebut prestigiosos premis, tant de literatura com de periodisme. Investiga constantment i des de tots els angles possibles els vincles entre la literatura, la violència i la pau.

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

La crisi, fertilitzant de la maldat humana

No abandonis quan el rastre és calent

Autor: Francesc Xavier Álvarez Llaberia

Edició: Ara Llibres, 2016

Pàgines: 365

ISBN: 9788416743056

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 19,90€

La crisi haurà fet molt de mal als bancs, a l'economia mundial i al negoci empresarial. Però això no és res comparat amb els estralls

 que ha ocasionat al darrere de les portes de les cases.

Quan la gana t'escanya, la consciència calla.

Avui us recomano un thriller molt potent, de gran intensitat, tan ben narrada que remou la consciència del lector i en ocasions, fins i tot, demana una pausa de la lectura per pair les imatges que ha dibuixat a la seva ment.

Em va sorprendre, molt gratament, saber que aquest llibre era el debut literari de Xavier Álvarez, mosso d’esquadra en actiu que demostra un do innat per traspassar al paper (o la pantalla) una trama policíaca, on corrupció, violència i menors, centren una trama amb uns protagonistes tan imperfectes com creïbles. L’autor va fort: segrestos, violacions, mutilacions perverses i assassinats, en un context de crisi a la Barcelona actual, prenen cos en aquestes pàgines eriçant la pell del lector, i és que l'autor no ens estalvia la cruesa d'algunes escenes, doncs la narració així ho requereix. A l’alçada dels grans narradors del gènere negre, Xavier Álvarez es presenta com una veu talentosa a qui caldrà seguir la pista.

Dues de les virtuts més destacables d’aquesta novel·la són, d’una banda, el coneixement que Álvarez té del sistema policial actual, tant pel que fa al rol del cos dels mossos d’esquadra com al dels delinqüents, el procediment, la manera d’actuar, etc, donen una autenticitat a la història que t'abdueix. D’altra banda la naturalesa dels personatges, tan els més foscos, temibles delinqüents dels més baixos fons, narcotraficants, mercenaris, prostitutes, com els policies i víctimes estan magníficament treballats i ben dimensionats aconseguint que el lector se'ls cregui, els planyi, els entengui o, en alguns casos, els odïi, tots tenen emocions i sentiments que, en ocasions, no semblen anar de la mà amb l'aspecte o rol que representen, però, no és així també a la vida real? Ni els bons són tan bons, ni els dolents tan dolents?

Francesc Xavier Álvarez Llaberia (Barcelona, 1977) és mosso d'esquadra. Llicenciat en Criminologia per la Universitat de Barcelona, ha cursat diversos postgraus sobre la perfilació criminal i la psicologia d'investigació. La seva entrada en la literatura va ser l'any 2013, quan va guanyar dos concursos literaris. És autor de diversos manuals i aquesta és la seva primera novel·la.

Abans d'acabar, permeteu-me un consell, trieu bé el moment en què comenceu la lectura de No abandonis quan el rastre és calent, perquè creieu-me que feina tindreu a trobar el moment d'aturar-vos, és tan addictiu que no el vols deixar anar fins al final!

Fes-ne un tastet!

Sílvia Cantos

Sexe, sol i rom

Títol: 60 dies a Cuba

Autor: Roger de Gràcia

Edició: Ara Llibres, 2016

Pàgines: 186

ISBN: 9788415645849

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 17,90 €

El sexe havia estat el menys important, però sense aquell sexe, sense haver-nos llançat a tenir-lo, encara que fos frustrant i poc plaent, mai hauríem descobert l'amor, perquè el sexe, ho vaig descobrir aquell dia, només és amor concentrat. Brut, espès i mecànic, però amor.

Avui us recomano una novel·la fantàstica, un relat on dubtes, sexe, incertesa, tendresa i provocació van agafats de la mà, això sí, mentrestant amb l’altra, subjecten un mojito! ;-)

Si us dic que aquesta és la història d’una crisi de parella, pensareu que no explica res de nou. Però si us dic que aquesta parella decideix buscar la solució als seus problemes, perdent-se literalment durant 60 dies a l’illa més eròtica del planeta, cadascú per la seva banda i amb carta blanca per fer i sentir, la cosa millora, oi?  En aquestes pàgines, el Roger i l’Amanda emprenen un viatge a Cuba, que és alhora una capbussada al seu interior, amb la intenció de donar resposta i dotar de sentit la seva actual relació.

Que ningú s’equivoqui, el debut literari de Roger de Gràcia, és una aposta valenta i arriscada, intel·ligent i descarada. Un còctel potent amb una part de sexe desacomplexat, una altra de ganes de viure i trobar respostes que fan por i, unes gotes d’humor intel·ligent. Rere l’aparença de novel·la fresca i lleugera, trobem interessants reflexions que qüestionen petites quotidianitats, que pel fet de ser-ho, sovint són obviades.

Era una mentida petita, gairebé ridícula, és cert, però m'ha fet adonar de l'automatisme que se'ns dispara cada dia, tantes vegades, quan necessitem protegir-nos. Mentides petites, grans, enormes, ridícules, fantàstiques. 

Mentides que ens salven.

L’autor juga amb el lector, el protagonista es diu Roger i ha presentat alguns programes a la televisió, de manera que és inevitable associar-lo a ell mateix i preguntar-te, quant de tot el que explica es basa en fets reals o no. És important? No, però reconeguem-ho, el morbo ens estimula com poques coses!

Una narració apassionant escrita amb una estructura de capítols curts que atorga a la lectura un ritme vertiginós, junt amb breus passatges que intercalen en el periple del Roger i l’Amanda, diferents moments clau de la història cubana que situen l’illa en posició, m’atreviria a dir, de co-protagonista.

Roger de Gràcia i Clotet (Barcelona, 1975) és periodista i actor. Llicenciat en Comunicació

Audiovisual per la UAB. Ha destacat com a presentador del programa de TV3 Caçadors de paraules. Ha treballat a Catalunya Ràdio, Ràdio Barcelona, RAC 1 i a Ràdio Corbera. En Televisió l’hem pogut veure a La Columna de Júlia Otero, al Polònia on interpretava el paper de Mindundi, al Bocamoll, OIK mentns, No me les puc treure del cap! i, La meva. Va presentar La Marató de TV3 contra les malalties neurodegeneratives amb Núria Solé i ara fa al salt als llibres amb una història apassionant.

Aquí pots començar a llegir ara mateix!

Sílvia Cantos