L'edat dels canvis

Tina Frankens

Autor: Bel Olid

Il·lustradora: Montse Rubio

Edició: Fanbooks, 2018

Pàgines: 168

ISBN: 9788417515027

Nota: ♥♥♥♥♥

Edat: A partir de 16 anys

PVP: 14,90€

Quan no hi lluites,

la transformació et pot ser agradable.

Avui us recomano una història plena d’intriga, el despertar a la vida d’una noia que no és capaç de recordar i que es troba amb un munt d’interrogants sense resposta.

Els fans del mite de Frankenstein, gaudiran d'aquesta història en la que Bel Olid juga amb la recreació del mite, des d'una perspectiva completament diferent i des d'una vessant feminista sensacional.

Tina Frankens té tot allò que una bona novel·la juvenil ha de tenir: una bona història, narrada amb ritme en la que no hi manquen la intriga, la sorpresa, l’amor i el sexe. La protagonista, la Tina, es formula moltes preguntes a les quals no troba resposta. Dubtes i incerteses l'assalten quan observa el seu cos cosit davant el mirall, es reconeix però alhora s'és estranya, qui no s’ha sentit mai així davant el propi reflex durant l’adolescència amb tots els canvis que experimentes?

La història conté moments de gran tensió i d'altres de tendresa infinita, bona prova d’això és que us asseguro que ha estat en aquest llibre que he trobat la masturbació més dolçament narrada que he llegit mai. Amb una tendresa infinita esdevé un clam a estimar-se lliurament, sense por ni vergonya, un sensacional missatge. Però hi ha més, amb l'aparició sobtada d'una lloba el lector assisteix astorat a una escena salvatgement preciosa.

No podem deixar de banda l’excel·lent treball de Montse Rubio amb les il·lustracions que acompanyen la història, són genials, delicades i alhora  punyents.

© Víctor P. de Óbanos

Bel Olid (Mataró, 1977) tradueix, fa classes i escriu novel·la, assaig, teatre, poesia, contes, blocs i textos de tota mena. Ha publicat l'assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l'universal masculí (premi Rovelló 2010), el conte Crida ben fort, Estela (premi Qwerty al millor llibre infantil 2009), la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010) i el llibre de contes La mala reputació. També col·labora en diferents mitjans, és la presidenta de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i si la seguiu a les xarxes socials veureu que és molt activa.

Comença a llegir aquí! 

Sílvia Cantos

Nen? Nena? Persona!!

Títol: George

Autor: Alex Gino

Edició: Fanbooks, 2016 (català)

Edició: Nube de Tinta, 2016 (castellà)

Pàgines: 232

ISBN: 9788416297580 (català)

ISBN: 9788415594758 (castellà)

Edat: a partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,90€

Avui us recomano una història entranyable i terrible al mateix temps. El relat d’una nena que ha viscut com un nen i ha de fer front a la necessitat de fer saber als altres qui és ella en realitat.

La George sap què és. Sap quin nom voldria sentir quan algú la demana. Però pensa que això haurà de ser un secret. Quan amb tota la il·lusió del món es presenta a les audicions per interpretar la Charlotte en la funció de l’escola on es representarà La teranyina de Carlota d’E.B. White i, la seva mestra li diu que no pot fer ni la prova, ja que és un nen, la George queda totalment trasbalsada.

Amb el relat d’Alex Gino assistim a les emocions contradictòries que acompanyen la protagonista d'aquesta història. Una nena amb cos de nen, que tot i tenir claríssim el que és en realitat no troba les paraules per expressar-ho, ni tan sols amb la mare o la seva millor amiga, la Kelly. La quotidianitat de les escenes retratades, facilita que el lector se senti proper a la protagonista i entri en sintonia amb ella.

Hi ha escenes que t'encongeixen l'estómac, veient la impotència que sent la George davant de situacions diverses. Per exemple, veiem la seva mare fent-li manyagues, amorosa i plena de tendresa, però malauradament les paraules escollides per ella, provoquen en la protagonista, just l'efecte contrari al pretès i, enlloc de fer-la sentir millor, l'enfonsen en un tempestuós mar de dubtes i incerteses. De desitjos encoberts per la por als efectes que aquests puguin causar. Veurem també, el xoc inicial d’aquesta mare quan coneix els sentiments i la reacció que, tant de bo, tots els infants i joves trans trobessin quan posen en paraules el seu jo.

- Estàs enfadada amb mi?

- Ai, no, amor meu, no -va fer la mare, que tot seguit va esvalotar els cabells de la George i va esbufegar-. Però sí que crec que necessites algú amb qui poder parlar. I a mi tampoc no m'aniria malament. Algú que en sàpiga, d'aquestes coses.

La George sabia que anar a visitar un terapeuta era el primer pas que feien les nenes secretes quan volien que tothom sabés com eren en realitat.

- I llavors potser em podria deixar créixer els cabells i ser una nena?

- Cada cosa al seu temps -va dir la mare, eixugant-se una altra llàgrima que li queia galta avall.

D'altra banda, ens enamorem de la Kelly, aquesta nena simpàtica i extravertida que és incondicionalment lleial a la George. La primera que sabrà la seva veritat, l'acceptarà tal com és i l'animarà a ser fidel a ella mateixa.

Una lectura carregada d’emocions, que provocarà un corrent de simpatia en el lector i, el més important, obrirà els ulls a una realitat, encara avui dia molt desconeguda, la que viuen moltes persones. Que han de callar i patir, en ocasions, un tractament vexatori que ningú n o es mereix. Cal conèixer les múltiples realitats que poden donar-se en una persona, per poder entendre-les i especialment respectar-les. Llibres com George són una gran ajuda per parlar-ne a les aules de secundària.

Sílvia Cantos

Ressenya El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

Títol: El nen que va xatejar amb Jack Sparrow

Autor: Francesc Puigpelat

Il·lustrador: Oriol Malet

Edició: Bromera, 2015

Pàgines: 160

ISBN: 9788490264072

Edat: A partir de 12 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una magnífica lectura per l’estiu que és a tocar, una història sobre el bullying, la confiança en un mateix per superar els problemes amb dues fonts d’inspiració sensacionals: Jack Sparrow i Cyrano de Bergerac, bé, oi?

Si alguna dia xategeu amb Jack Sparrow, vigileu de dir-li sempre capità! Aquesta és una de les primeres coses que aprèn Martí Blesa quan guanya un concurs per mantenir un xat amb l’actor Johnny Depp, protagonista de les seves pel·lícules preferides, les de Pirates del Carib. Sí, sembla impossible que un nen de dotze anys pugui conversar amb Jack Sparrow, però en Martí ho va aconseguir i després d’això tot va canviar…

«Jack Sparrow no és només un pirata.

Representa l'optimisme, la fantasia i la llibertat.

I jo crec en aquestes tres coses.»

Una gran proposta per motivar a un jove de més d’onze anys a llegir. Una història amb ganxo, personatges propers amb els quals el lector pot identificar-se, narració àgil i situacions absolutament en voga com són els efectes col·laterals de la crisi en la vida familiar i el que malauradament sembla ser el tema estrella d’aquesta dècada a l’escola, el bullying.

L’autor utilitza intel·ligentment com a esquer una de les sagues més populars dels últims anys, Pirates del Carib. Dubto que hi hagi gaires joves que no les hagin vist i gaudit, de manera que el títol sol ja esdevé una crida. Johnny Depp és també una persona que per les moltes peculiaritats que el caracteritzen pot resultar d’allò més interessant, a més trobem amb l’inimitable Cyrano de Bergerac, un personatge que va patir per el seu físic i va emparar-se de l’enginy per superar les adversitats. Això mateix és el que farà en Martí, seguint els consells virtuals d’un guionista de Hollywood esmola la seva ploma i utilitzant les seves habilitats literàries, l’humor i la sàtira, aconsegueix destronar un grupet de brètols que es dediquen a fer-li la guitza constantment a l’institut.

Sense resultar moralista ni alliçonador, El nen que va xatejar amb Jack Sparrow sembra una fèrtil llavor que pot germina en forma d’autoestima i alliberament d’un jove, abans insegur, ara simplement feliç, una efectiva font d'inspiració per als joves lectors.

Una menció especial per al treball d'Oriol Malet, amb un estil fresc i desenfadat, ha dissenyat unes il·lustracions que complementen la història de forma immillorable, donant vida a en Martí

«La vida és plena de meravelles, 

si un té els ulls oberts per contemplar-les.»

Comença a llegir ara!

Sílvia Cantos

Ressenya El señor Tigre se vuelve salvaje

Títol: El señor Tigre se vuelve salvaje

Autor: Peter Brown

Il·lustrador: Peter Brown

Edició: Océano Travesía, 2015

Pàgines: 42

ISBN: 9786077353034

Edat: de 5 a 9 anys

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano un àlbum il·lustrat força interessant que defensa el fet que tots, en algun moment, necessitem deixar sortir el salvatge que amaguem, la nostra autèntica personalitat, una oda a la llibertat i al reivindicar-se tal com un és.

Hi ha una ciutat on tothom és com ha de ser. Tots estan d’acord i són molt educats. Però, un dels seus habitants s’avorreix de ser sempre tan correcte, tan estirat i tan educat. Ens referim al senyor Tigre, que desitjaria relaxar-se i divertir-se. Li agradaria tornar-se salvatge. Així, un dia decideix fer les coses d’una altra manera.

M’encanta aquesta proposta, no puc dir una altra cosa, un àlbum il·lustrat amb un personatge inconformista, disposat a viure a la seva manera, fugint dels estàndards, obviant la opinió dels altres, únicament sent fidel a ell mateix.  L’autor ens presenta un personatge que destaca per la importància de tenir opinions pròpies, desenvolupar un criteri personal, qualitats que en una societat com la nostra, crec que són indispensables.

Cal destacar també la gran expressivitat aconseguida en les figures, sobretot tenint en compte que treballa amb línies molt simples i figures bàsiques.  Brown juga amb el color i la disposició dels elements contraposant la verticalitat dels edificis, figures i personatges junt amb una gamma de grisos generalitzada, amb la horitzontalitat i el color viu que adopta el senyor Tigre quan deixa enrere tots els convencionalismes i decideix mostrar-se tal com és en realitat, d’allò més salvatge!

L’autor i il·lustrador d’aquest llibre Peter Brown és un autor i il·lustrador de llibres per a nens, els seus títols inclouen best sellers del New York Times com El jardí curiós (Takatuka, 2010), i un dels seus treballs com il·lustrador Creepy carrots! escrit per Aaron Reynolds li va valer l’any 2013 una menció honorífica en el prestigiós guardó La Medalla Caldecott.

Sílvia Cantos

Juga amb aquest Quadern d’activitats!

Ressenya El meu fill princesa

Títol: El meu fill princesa
Autor: Cheryl Kilodavis
Il·lustrador: Suzanne DeSimone
Edició: Bellaterra, 2015
Pàgines: 32
ISBN: 9788472907027

Edat: De 6 a 9

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us parlaré d’un llibre molt especial, un àlbum il·lustrat que parla amb tendresa infinita del transvestisme en els infants, un fet encara ara difícil d’acceptar sense estranyesa.

El meu fill princesa és un conte il·lustrat basat en fets reals, que parla de l’acceptació. Escrit amb ànim d’oferir als nens i als adults una eina per parlar de l’amistat incondicional.

L’autora explica que el va escriure donat que no volia que es fiquessin amb el seu fill, o que el rebutgessin, pel fet d'anar a escola amb un vestit de nena. Ateses les conseqüències inimaginables que es deriven de l'assetjament escolar, el fet de parlar sobre l’acceptació pot ajudar a encarar aspectes bàsics com ara la compassió, qualitat que demana un esforç, atenció i compromís. La compassió que dediquem els uns als altres i el món sencer depèn d’uns i d’altres. Quan interrelacionem, celebrem la persona extraordinària que tots tenim a dins.

Transvestisme és un neologisme que va aparèixer fa poc més de cent anys i, amb més d’un segle segueix sent un terme que genera dubte, inquietud, incertesa i, fins i tot, malestar. Malgrat vivim en una societat desenvolupada i aparentment civilitzada, encara hi ha certs tabús que cal arribar a eradicar, un d’ells és justament el tema que tracta aquest conte, acceptar les persones tal com són, quan són diferents per alguna raó, tan li fa quina sigui, sovint apareixen tensions i conflictes que provoquen malestar al qui les pateix, i això, no és propi d’una societat civilitzada i moderna com la que ens mereixem tots plegats.

Cal veure la diferència com el que és, una riquesa, m’imagino un món on tots fóssim iguals, penséssim igual, vestíssim igual, tinguéssim els mateixos gustos i bufff!!! Se’m fa francament insuportable, m’encanta la varietat, la diferència, la pluralitat i això implica acceptar, valorar i sobretot respectar les persones, totes som dignes d’aquest respecte, independentment del nostre sexe, credo, tendència sexual o política. És per això que llibres com aquest són fantàstics, doncs exposen de manera senzilla i planera una situació que podria donar peu a estranyesa, burla o fins i tot generar actituds malintencionades envers infants que l’únic que fan és mostrar-se com són, meravellosament diferents!

Sílvia Cantos