Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris periodisme. Mostrar tots els missatges

divendres, 10 de novembre del 2017

La felicitat era una Olivetti

La nit abans
Autor: Bea Cabezas
Edició: Rosa dels Vents, 2017
Pàgines: 272
ISBN:  9788416430963
Nota: ♥♥♥♥
Preu: 16,90€

Li havia tocat ser dona i només ella podia lluitar per ella.
Una entre tants, entre molts, entre tots.

Avui us recomano una novel·la que tot i transcórrer als anys seixanta, té múltiples paral·lelismes amb l’actualitat. La història d’una noia que persegueix el seu somni de ser periodista malgrat els molts inconvenients que troba pel camí.

L'estereotip de dona als anys seixanta, o el que és el mateix, una figura estranya en un món d'homes, que sovint patia un assetjament laboral i en altres àmbits de la vida, tan acceptat socialment, que rebel·lar-s’hi constituïa una autèntica gosadia. Un homenatge a María Luz Morales i Joana Biarnés, sens dubte, pioneres en el món del periodisme. Els lligams afectuosos entre germanes, un teixit de complicitats i rivalitats. Un magnífic tractament del dia a dia del periodista, amb les seves alegries i decepcions, un món que l’autora coneix de primera mà. L’amor, els somnis, l’espionatge polític, els desitjos impossibles. La nit abans és tot això i molt més.

Tot i tenir una clara protagonista, l’Anna, com a tota bona novel·la, trobem altres històries i personatges, per exemple, la relació clandestina d'en Robert i la Júlia, tràgicament bonica. La mateixa germana de la protagonista, té una història per explicar. L’aportació de píndoles de realitat dota la novel·la de gran versemblança, un moment que em va agradar especialment, és el que ens presentes part dels integrants dels Sírex en plena creació artística o, el que sens dubte va ser una de les grans notícies de l’època, el primer, i únic, concert dels Beatles a Barcelona, un esdeveniment que la censura no acabava d'aprovar, mostra d'això, l'actuació dels grisos.

Llegint aquesta novel·la resulta sorprenent, adonar-se que en massa aspectes, sembla que seguim ancorats als anys seixanta i ens recorda, la valentia de dones que, com l’Anna, van defensar els seus drets i les seves idees, aconseguint obrir unes portes, que avui, cal seguir falcant a fi que no se’ns tanquin novament. Una novel·la que s’escolta, essencialment amb la banda de Liverpool, però també amb altres icones de l’època, com van ser els Mustang o els Sírex. Llegiu-la, escolteu-la però sobretot, gaudiu-la!

Bea Cabezas (Barcelona, 1976) resident actualment a Los Ángeles. És llicenciada en Periodisme. Ha completat la formació literària vinculada al món del teatre a la Sala Beckett i amb els cursos de l’Obrador Internacional de Dramatúrgia. El 2008 va publicar la seva primera novel·la, El monestir de les ombres. La segona obra, La ciutat vertical, sobre la Nova York de principis del segle XX, va guanyar el premi Carlemany l’any 2010 i tres anys després va arribar la tercera, Emprenyades. 

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

diumenge, 24 de febrer del 2013

Ressenya L'home desconcertat

Títol: L'home desconcertat
Autor: Tian Riba
Edició: Columna, 2013
Pàgines: 240
ISBN: 9788466414043
Nota: ♥♥♥♥

Un retrat íntim i actual sobre el trànsit a la maduresa d’un periodista a prop dels quaranta, escrit amb ofici, ritme àgil i amb un protagonista que tot i saltar de llit en llit no deixa de ser un romàntic desencisat.

Amb aquesta primera novel·la l'autor reflexiona sobre el seu ofici, la política i Catalunya, tot parlant-nos de la vida d'en Bru, un periodista de la secció de política de 35 anys, acabat de separar i amb dos fills en el decurs de 15 intensos dies de campanya electoral. Un home que no té por a declarar obertament que no entén les dones, a qui la pressa per ser gran l'ha portat a sentir-se gran abans d'hora i a enyorar tot allò que representava per ell «Els goonies», una història sobre la recerca de tresors perduts.

La narració d'aquesta novel·la és un retrat sincer i directe de la decebedora realitat que viu una bona part de la generació X, que navega a la recerca de la seva identitat mentre és assetjada per el fantasma de la depressió «Hem construït una puta societat en què està prohibit estar trist, l'obligació és ser permanentment feliç. I això ens angoixa encara més», però tot i així, l'autor ha estat capaç de plantejar situacions còmiques com l'escena protagonitzada per en Bru i el seu amic Gaddafi, gairebé una discussió de parella que resulta impossible de llegir sense somriure.

«L'home desconcertat» s'escolta, les múltiples referències musicals que hi trobem ens ho posen molt fàcil, Bruce Springsteen, Mishima o Katie Melua posen la banda sonora a aquestes pàgines. No us perdeu la conversa que en Bru manté amb l'Amelie, en la qual ella li suggereix una ruta descobrint una col·lecció de llocs insòlits de Barcelona.

La narrativa d'en Tian és generosa quan a sensacions, una lectura que entre d'altres es mereix l'adjectiu "estimulant" i com a mostra una proposta d'allò més provocadora: les seven textures”, jo n'he pres bona nota i us recomano que feu el mateix ;)

Llegeix aquí les primeres pàgines

Sílvia Cantos