Sobre l'art d'escoltar amb sinceritat

Si tu m’escoltes

Autor: Coia Valls

Edició: Comanegra, 2017

Pàgines: 134

ISBN: 9788416605958

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 14,50€

És important mirar als ulls de l'interlocutor i observar-ne les reaccions,

deixar que parli, escoltar. Escoltar de veritat.

Avui us recomano una lectura inspiradora, sobre una capacitat natural, però sovint poc explotada, de les persones: l’empatia. Una història emocionant que convida a la reflexió.

Aquesta és possiblement l'obra més personal de Coia Valls, una autora a qui admiro molt. Amb Si tu m’escoltes es desmarca del seu estil habitual de novel·la de ficció històrica, amb títols com ara La cuinera, Amor prohibit, Ethèria o Les torres del cel, per sumar-se a la col·lecció Emocions de l’editorial Comanegra amb un relat sobre l'empatia que diu moltíssim amb una exquisida brevetat.

En John Cavage, prototip de triomfador americà, veu tot d’un plegat com la seva vida còmoda i plaent dona un tomb de cent vuitanta graus. Obligat a acceptar una feina que no el convenç s’adonarà que li manquen algunes actituds per sortir-se en la nova empresa professional, que sorprenentment aplicades a altres aspectes de la seva vida, ajudaran a que tot flueixi amb millor sintonia. El rol de la dona als anys cinquanta, sorpreses inesperades i molta emoció recollides en un petit gran llibre.

D’entrada m’agradaria destacar el subtítol del llibre, la seva presentació completa seria: Si tu m’escoltes. Quan posar-se al lloc de l'altre és la solució. I és que sense cap mena de dubte, saber fer això, posar-se en el lloc de l’altre, ser empàtic, no és gens senzill però això sí, ens atorga una qualitat com a persona, indiscutible. El relat que contenen aquestes pàgines, ens permet reflexionar i plantejar-nos actituds que potser, en ocasions, ens passen per alt i poden fer-nos millor persones.

M’agradaria deixar una cosa clara, aquesta proposta, no és un llibre d’autoajuda, és una novel·la, una història de ficció, però sí que conté un relat amb molta filosofia, amb uns pensaments i unes accions que en un món com el nostre, que va tan ràpid, sota l’imperatiu del no tinc temps, crec sincerament que són molt necessaris. Un llibre per tenir a prop. Per llegir i rellegir i, sobretot, per recordar-nos la nostra humanitat.

Em quedo, amb un primer missatge ‘Escoltar és un art i, com qualsevol art, requereix un aprenentatge’ i jo afegeixo la vida és molt llarga i sempre s’està a temps d’aprendre, no hi esteu d’acord?

Coia Valls (Reus, 1960) és professora d'educació especial, logopeda, actriu i novel·lista d'èxit. Una autora que estimem i de la que ja us hem parlat anteriorment en aquest bloc. Les seves obres han estat traduïdes a l'italià i al portuguès. Per a ella, els textos són una partitura pensada per ser tocada amb violí, i aquesta promet ser la seva melodia més íntima de les interpretades fins al moment

Fes-ne un tastet aquí

Sílvia Cantos

Ressenya Amor prohibit

Títol: Amor prohibit

Autor: Coia Valls

Edició: Ediciones B, 2015

Pàgines: 344

ISBN: 9788466656214

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la de la sempre meravellosa Coia Valls, una història rica en matisos i emocions, una mostra més de l’esplèndida prosa de l’autora.

Durant el primer terç del segle XV Catalunya a penes aixeca el cap després de fams y epidèmies sense precedents. La terra tremola com mai no s’havia vist abans i la vall de Camprodon és l’epicentre d’aquell infern. Sota aquesta desolació neix la història d’amor entre Marc Roselló, un sacerdot cridat a les més altes esferes de l’Esglèsia, i Agnès de Girabent, filla d’un noble rural de La Seu de Urgell, qui vol seguir les passes de metgesses com Margarita Tornerons o la jueva Floreta Sanoga.

«Aviat tindrà de nou a les mans la clau d'entrada al més bell paradís o a un infern del qual també coneix els turments. Durant les pròximes hores la vida hauria de quedar fora de qualsevol predicció, ordre o lament. Tan sols hi val el desig, el de la contemplació, el del so de les paraules, el de la pell, encara. Són hores per al deliri del tot o la infinita tortura del no-res.»

Que ningú es deixi enganyar per el títol, que inclogui la paraula amor no implica que es tracti d’una història ensucrada, ni molt menys! Pareu-vos a pensar com n’és de difícil estimar, sempre ha estat així, els sentiments poden ser nobles i poderosos però les persones som estranyes i mooolt complicades, ara bé, em quedo amb el que la Floreta li diu a l'Agnès en aquestes pàgines quan aquesta li revela el seu secret "Mai no te'n penedeixis d'estimar."

«- Sé el que arrisco. Ho sé, i, malgrat tot, no he pogut...

- Calla! -li va demanar ella amb veu suau, mentre li acaronava els cabells i li barrejava les llàgrimes salades amb l'aigua de pluja que li banyava el rostre-. Ara no hi pensis. No pensis en res més enllà de nosaltres.»

Aquesta novel·la és una història rica en matisos, complexa en la seva trama, amb elements diversos que s’entrellacen per configurar una gran novel·la, un relat apassionant que atrapa al lector i el sedueix. És una gran història d’amor, sí, però també és una història de renúncies, de dones valentes que es neguen a acceptar un destí decidit per els homes, unes creences imposades, és un viatge trepidant per les terres de Camprodón, Vic i Manresa durant el qual descobrirem personatges reals com les valentes Floreta de Sagoga i Margarida de Tornerons, dones que van imposar la seva voluntat de servir com a metgesses malgrat els múltiples impediments de l’època.

Els personatges protagonistes, en Marc i l’Agnès estan tan ben definits, en totes les seves dimensions que si em diguessin que van existir de debò no dubtaria a creure-m’ho, la Coia els ha dotat d’autèntica vida. N’hi ha d’altres, igualment ben definits, fins i tot a Sant Valentí se li prega tant en aquestes pàgines, que gairebé podríem considerar-lo un personatge més de la trama. Una de les coses que més celebro de novel·les com Amor prohibit, és que ens acosten fets i persones reals de la nostra història que, per la gran majoria, ens eren desconeguts, bona mostra d’això són els terratrèmols succeïts entre 1427 i 1428, amb el seu clímax conegut com el Terratrèmol de la Candelera amb epicentre a Camprodón que va arrabassar prop d’un miler de vides.

Per tot plegat, crec sincerament, que aquesta última proposta de Coia Valls és una magnífica novel·la que captivarà als lectors, té tot el necessari per fer-ho, no dubteu més i llegiu-la!

Sílvia Cantos

Ressenya La cuinera

Títol: La cuinera

Autor: Coia Valls

Edició: Ediciones B, 2014

Pàgines: 400

ISBN: 9788466654555

Nota: ♥♥♥♥♥

Avui us recomano una novel·la històrica, un llibre on l’autora desplega l’art culinari oferint al lector una infinitat de passatges meravellosos que el transporten, mercès als aromes, textures i sabors que ens descriu de la mà de la seva protagonista, una dona forta, valenta i descarada, que és al mateix temps dolça i reservada, un dels llibres que més s’ha anomenat aquest Sant Jordi, una història captivadora que us enamorarà.

«Es va complaure perseguint el sabor de la xocolata per l’interior de la boca, i amb moviments més lents va passejar la llengua pels seus llavis carnosos. Quan per fi s’ho va empassar, la carícia del suc baixant-li per la gola va fer que emetés un sospir de plaer.»

Barcelona, 1771. La jove Constança Clavé, de setze anys, deixa la llunyana ciutat de Lima després de la mort del seu pare, un diplomàtic al servei del virrei Manuel de Amat, per iniciar un llarg periple fins a Barcelona i reunir-se amb els seus avis.

Duu paisatges, gustos i textures gravats a la memòria, i viatja amb la seva única herència: el quadern de receptes de qui va ser el seu primer mestre a la cort peruana, el xef Antoine Champel. A la ciutat,  la Constança somia convertir-se en una gran cuinera, malgrat que la seva condició de dona li barrarà moltes portes. No obstant això, s’obrirà pas amb coratge i passió entre els carrers d’una Barcelona convulsa, movent-se entre els grups que criden a la revolució i aquells altres que freqüenten salons més refinats i exquisits; una esfera de poder on es mouen personatges fascinants, com el que va ser considerat el primer gastrònom de l’època, el baró de Maldà. 

«Però la llibertat, la veritable llibertat, en tenia l’absoluta certesa, havia de ser per força interior, igual que la veritable solitud.»

La primera part de la novel·la narra el viatge des de Lima fins a Barcelona, una travessia marítima en la qual l’autora ja ens descobreix el fort caràcter de la Constança, així com el món en el qual es mou, poblat per nobles, senyors, criats i indesitjables. Personatges que convertiran la seva vida somiada en un malson que requerirà d’un gran esforç i voluntat per tirar aconseguir tot allò que ella es proposi. En el transcurs d’aquest viatge forjarà, sense saber-ho, relacions que en un futur tindran conseqüències inesperades...

«Vivim a través dels que ens estimen i, quan ens deixen, també desapareix d’alguna manera tot el que vam compartir amb aquella persona.»

Coia Valls ha elaborat una recepta que, tal fa la Constança amb els seus plats, ha seleccionat amb cura cadascun dels ingredients i ha estat cuinada a foc lent, amb destresa i passió aconseguint un resultat que sorprèn i delecta als afortunats que l’assaboreixen.  

«La taula constitueix un escenari estratègic! Al seu voltant tant es tanquen pactes polítics com s’anuncien compromisos de matrimoni.»

Pàgines que destil·len emocions, somnis, promeses, conspiracions i sexe, amb una trama ben narrada que atrapa al lector. Per tot plegat, espero que La cuinera, no sigui només un dels llibres més venuts, sinó que espero que també sigui dels més llegits, us prometo que val la pena, gaudiu-lo!!

Sílvia Cantos