dijous, 29 de novembre del 2018

Amor (i temor) de mare

Tot el bé i tot el mal
Autor: Care Santos
Edició: Columna, 2018
Pàgines: 400
ISBN: 9788466424400
Nota: ♥♥♥♥♥
PVP: 20,50€

L’autèntic missatge, de vegades, és tot allò que no es diu.

Avui us recomano una gran novel·la. Una història intimista amb caire de thriller amb una protagonista inoblidable, la Reina.

La Care ho ha tornat a fer. Una altra novel·la sensacional, digna de ser recomanada però sobretot, llegida. La primera part d’una bilogia centrada en la maternitat i la paternitat en la que trobem la Reina, per mi, el personatge més humà dels molts que han sorgit de la fèrtil imaginació de l’autora. Una professional d’èxit, una dona femenina i seductora, una mare patidora. Tan real com tu i com jo.

Tot el bé i tot el mal explora les emocions més humanes, el desig, la impotència i el sentiment de culpa són la tríada protagonista per a una dona abanderada de la tossuderia, que se sent captiva en un aeroport una nit de tempesta, maldant per abandonar un país estrany i tornar a casa on els fets s’han precipitat tot d’un plegat, posant del revés el seu món.

Care Santos ha esdevingut una experta en tocar temes amb i per a adolescents. L’època del dubte i la incertesa, de la rebel·lia i el despertar sentimental. La primera topada amb la cruel realitat i també, sovint, la gran excusa dels adults per explicar actituds i fets. Aquesta vegada, però, la protagonista col·lisiona de ple amb aquesta difícil etapa i ho fa, de la pitjor manera.

La comunicació. A priori sembla que estem més connectats que mai, però per poc que hi pensem, ens adonem que res més lluny de la realitat. La Reina, la protagonista d’aquesta novel·la és una experta en comunicació no verbal. L’autèntica, la que no controlem i se’ns escapa per cada porus de la pell. I tot i així, té problemes per llegir algunes persones, com l’Ulf Everink, personatge que a mesura la novel·la pren rellevància i desperta sentiments contraris en el lector.

Un secret latent, que no acabem de descobrir. Una melodia que ens acompanya al llarg de la història. La falta d’escrúpols en el món farmacèutic i l’amor, de parella, tan voluble enfront del de mare, incondicional.

Care Santos (Mataró, 1970) és una dona a qui admiro molt, gran novel·lista i millor persona, que es presta a qualsevol acte literari que se li proposa, l’única dificultat és la seva apretada agenda, però certament mai té un NO com a resposta inicial. Escriu des que era una nena i va tenir claríssim ben aviat la seva vocació literària, amb una àmplia i exitosa producció a les espatlles, ha vist com la seva novel·la Habitacions tancades era traslladada, amb gran encert i èxit, a la pantalla per Lluís Maria Güell. Guardonada amb alguns dels premis més prestigiosos, el 2014 va fer-se amb el Ramon Llull per Desig de xocolata i l’Edebé de Literatura juvenil per Mentida. Diamant blau, amb la seva anterior novel·la Mitja vida va guanyar el Premi Nadal 2017. 

Fes-ne un tastet aquí


Sílvia Cantos

dissabte, 17 de novembre del 2018

Una carta, tres hiverns i tota una vida

Tres hiverns a Londres
Autor: Fúlvia Nicolás
Edició: Rosa dels Vents, 2018
Pàgines: 224
ISBN: 9788416930838
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16,90€


Les amigues no ens poden estalviar les llàgrimes, però aquesta nit la Cedes, la Flora i la Júlia han canviat els torns per poder abraçar-me mentre plorava.


Avui us recomano una novel·la preciosa en la que una carta sense obrir, persegueix la protagonista de la història com si d'un fantasma es tractés, al llarg de tota una vida, generant dubtes i incerteses que amenacen de sacsejar el seu plàcid present.

Quantes vides ens perdem, quan decidim escollir-ne una en particular? Tres hiverns a Londres és un retrat sensacional de la quotidianitat, escrit amb una estructura narrativa que mostra un domini excepcional del tempo i, amb una narradora en primera persona que apropa la història al lector jugant amb la perspectiva, en una aposta sorprenent i força interessant que tant sovint ens parla des del present, com des del futur amb una mirada retrospectiva.

Llegint aquestes pàgines, el lector pot sentir com si estigués veient l'Anita, la Cedes, la Flora i la Júlia passejant pels carrers de Londres, el detall de la descripció és exquisit, magníficament treballat sense caure en l'excés. De fet, aquest és un dels punts forts de la novel·la, aquesta capacitat d’equilibri en la descripció que sorprèn en una òpera prima, com és el cas.

El teló de fons, una Barcelona derrotada immersa en una dictadura que la manté en una grisor perpètua i, una família que trontolla, amb uns pares que van a la seva, uns avis pràcticament inexistents i que manté una mica de llum, únicament, gràcies a la complicitat entre germans, entranyablement reflectida per l’autora. L’Anita decideix deixar-ho tot enrere i marxar a Londres per a formar-se com a infermera i començar una nova vida.

Tres hiverns a Londres és també un cant a l’amistat, la sincera, aquella que pot acompanyar-te al llarg de la vida, malgrat les persones no es trobin a prop. Visites a museus, aprenentatges i el despertar a l’amor. Una calidesa que arriba del fred noruec. Un enamorament dolç i innocent que es veurà interromput però mantindrà un caliu permanentment encès. Un comiat agredolç a París i un accident que ho trastoca tot.

Una novel·la rodona, que arrenca amb una intriga que ens manté en suspens al llarg de la història, que emociona i fa somriure en molts moments i que clou amb una escena tan bonica que difícilment podreu oblidar-la. Llegiu-la!

Fúlvia Nicolàs (Barcelona, ) Periodista amb una llarga trajectòria professional al departament de documentals, guionista de sèries i programes de Nous Formats a TV3. Ha escrit i dirigit nombrosos espais com ara "Vides privades", "Un lloc estrany", "Dies de Transició", "Mestres”, "Tocats de l'ala", "Per sempre (o no)" o "Ja t'ho faràs". Mare de dos fills, és una apassionada dels ocells i somia amb viure un any a l’Àrtic.

Fes-ne un tastet aquí!


Sílvia Cantos

dilluns, 1 d’octubre del 2018

La melodia dels silencis

Sara i els silencis
Autor: Maria Escalas
Edició: Amsterdam, 2018
Pàgines: 288
ISBN: 9788416743766
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16,50€

Tot el teu cos vibra amb l’emoció.
La teva solitud és fecunda.
Estàs sola. I no passa res.



Avui us recomano Sara i els silencis, una novel·la sensacional, plena de música i emocions. Un cant a la vida i a l’optimisme.

Sara i els silencis és una història extraordinàriament musical, octaves, escales, adagio, frullato, in crescendo, accellerando, stretto... La música i els silencis s'insereixen de forma, gairebé màgica, entre línies aconseguint provocar una sonoritat evocadora en la lectura i de passada, descobrint-nos o recordant-nos el suggerent llenguatge musical. Sorprèn la capacitat de la Maria per escriure una novel·la que girant al voltant de temes tan durs com són el càncer i del maltractament, respira un positivisme i un esclat d’esperança brillants.
La connexió tan especial existent entre la Sara i el seu pare, tot i que aquest ja no hi és, mostra el gran talent de l’autora a l’hora de dibuixar els personatges, que amb les seves múltiples capes prenen una dimensió real que permet que el lector se’ls cregui i connecti amb ells. Com a mostra en Josep, un caracter sensacional, aparentment esquerp però en el fons, d'una tendresa extraordinària.

L’autora deixa palesa una excel·lent tasca de documentació prèvia a l’escriptura de Sara i els silencis, doncs la riquesa en detalls de les situacions narrades i el dia a dia de la protagonista des que viu el punt d’inflexió amb el que arrenca la novel·la captivaran a aquell que es capbussi en la seva lectura.

La història explora la transformació personal que viu la Sara davant un brusc gir de la seva vida que ho trasbalsa tot, les relacions existents i les noves que establirà amb els qui l’envolten ens permetran acompanyar-la en un procés de canvi intern, que la portarà a viure d’una manera molt més positiva i plena, deixant enrere qualsevol estridència o dissonància per acceptar dins el seu present, únicament, aquelles melodies i silencis agradables que la facin sentir bé.

Una història d’amistat i empoderament, de dones que no abaixen el cap davant les dificultats, sinó que hi planten cara i fan front comú per a superar-les.


Maria Escalas (Mallorca, 1969) és músic professional i professora d’aquesta matèria en una escola de Secundària de Mataró, on resideix actualment. Abans que el teu record torni cendra va iniciar la seva trajectòria literària amb èxit, novel·la que ja us vam presentar en el seu moment en aquest blog. Sara i els silencis és la seva segona novel·la i confirma, el que ja intuíem amb l’anterior, la Maria, a més de músic és una magnífica escriptora.




Sílvia Cantos

dimarts, 25 de setembre del 2018

La llei del silenci

No diguis res
Autor: Raquel Gámez Serrano
Edició: Llibres del Delicte, 2018
Pàgines: 221
ISBN: 9788494788970
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 16,50€

L'adopció era equitativa per a tots dos, el ventre d'Edit no albergaria cap fill durant nou mesos ni existiria cap cordó umbilical.

Avui us recomano No diguis res, un thriller inquietant que et manté enganxada a la seva lectura fins a l’últim punt, on arriba després d’un tram final vertiginós.
La sinopsi ens avança el següent: Quan l’Edit i en Jan es casen i marxen a viure a una casa d’un petit poble, els plans de crear una família feliç aviat xoquen davant la impossibilitat inicial d’ampliar la família. L’obsessió de l’Edit l’empeny a viure en un món irreal mentre en Jan s’allunya de la macabra fantasia que sembla envoltar la llar. Fins que adopten en Demian. La por i els conflictes del passat no resolts s’apoderaran de les seves vides. La situació esdevindrà angoixant i insostenible. Però en una societat on les decepcions s’amaguen, si no s’esmenten, no existeixen.


No diguis res és un gran exercici d’escriptura psicològica, que juga amb els personatges des de l’inici, dotant-los en algun cas d’una aura fosca com en Jan, un home carregat de tantes inseguretats que necessita exterioritzar-les ridiculitzant i menyspreant la seva dona, una dona que arrossega un trauma d’infantesa que no ha superat i l’ha deixat marcada amb quelcom proper a la bogeria. En alguns moments de la lectura, l’autora ens deixa entreveure breus flaixos de pensaments que ens permeten reconstruir el trencaclosques que és el passat de la protagonista, amb retalls d'imatges sincerament inquietants entendrem la seva caiguda a l’abisme on es barregen un trist present i un passat ple d’ombres funestes.


En un món hiper connectat, la parella protagonista decideix fer un gir de 180º a la seva vida i traslladar-se a un lloc idílic tot cercant una serenor que no vol arribar. No diguis res planteja un debat molt interessant al voltant de la paternitat, i l’amor de pares a fills, que en ocasions, pot ser qualsevol cosa menys desinteressat i incondicional. A la novel·la aquesta situació arriba després d’una adopció internacional, però penso que el debat hauria d’anar més enllà, a l’arrel de la qüestió que no és un altre que el fet d’esdevenir mare o pare i els sentiments que et desperten els teus fills, passi el que passi.


Trobem un cert paral·lelisme amb l’obra Demian de Herman Hesse, ja que el Demian sorgit de la imaginació de la Raquel s’emmiralla, en bona part, en el pas per l’adolescència del jove Emil Sinclair de Hesse. Finalment l’autora ret un homenatge a Agustí Vehí amb un personatge tan extraordinàriament perspicaç i suggerent com ho era el propi autor.

Raquel Gámez Serrano és una barcelonina que ja de ben petita va mostrar una passió per la lectura que aviat va derivar en un interès per escriure. Va graduar-se a la Facultat d’Econòmiques de la Universiat de Barcelona en Estudis Immobiliaris i de la Construcció. És Tècnica Especialista en Relacions Públiques i està estudiant Educació Social a la Universitat Oberta de Catalunya. Treballa en un ajuntament i és professora experta de la Generalitat de Catalunya en tècniques de venda, màrqueting i orientació laboral, en un programa de qualificació professional inicial. Ha publicat Los versos de Cira, A la seva pell, Noves dames del crim i Els CIE o la il·legalitat institucional. Com podeu veure, una dona certament polifacètica.

Sílvia Cantos

dijous, 20 de setembre del 2018

La poesia de les segones oportunitats

Aquell antic missatge de l’amor
Autor: Vicenç Llorca
Edició: Columna, 2018
Pàgines: 304
ISBN: 9788466424097
Nota: ♥♥♥♥
PVP: 18,90€


En aquell moment, vaig descobrir que un petó pot ser
 intens en la seva lleugeresa, loquaç en el seu silenci.


Avui us recomano una novel·la tan carregada de poesia entre línies que la seva lectura és com degustar una saborosa tassa de xocolata calenta una tarda d’hivern. Càlida, dolça, enriquidora i evocadora.

En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi econòmica i al trencament del seu matrimoni amb la Patrícia. L’aparició d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat sota el signe d’un missatge. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els misteris del seu cor. 

Aquell antic missatge de l’amor és una novel·la de pèrdues i guanys, sobretot emocionals. Una història amb uns personatges magníficament construïts, en Xavier, un home en plena crisi personal; en Jordi Reig, un peculiar llibreter de vell, defensor del tractament adequat i sorprenentment hàbil a l’hora de transformar els pensaments d’en Xavier en realitats; la Mary, la tendresa feta dona; contrast de la Patrícia, que mostra les dues cares d’una mateixa moneda, d’ínfim valor... i encara més, la Barcelona fundacional esdevé personatge i trama, descobrint al lector una ciutat, encara més fascinant de la que coneixem amb una riquesa, història i cultural sorprenents.

El Vicenç poeta es deixa entreveure en molts moments de la lectura, Definitivament, la vida se’m mostra amb la seva força de realitat i irrealitat, dimensió numèrica i somni, atzar i traç segur del destí… Ara cal reposar i conciliar tants camins en un camí, tantes ombres en una llum, tants llibres en una vida. Versos d’impecable trenat s’entrellacen amb trames que integren elements tan diversos com l’Alzheimer, l’economia, unicorns, centaures, records, mirades que parlen i literatura, molta literatura.

La novel·la parla de segones oportunitats, la del protagonista en relació amb l’amor, en la feina i també, amb un pare, que ja no hi és, però que a través d’un peculiar fil literari el conduirà a retrobar de nou, un home radicalment diferent del que ell havia conegut. Molt més proper del que ell havia imaginat.

©Ivan Giménez Costa
Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Amb una trentena de llibres publicats, s’ha dedicat sobretot a la poesia, l’assaig i la novel·la. En el camp de la prosa creativa, ha escrit l’obra En absència de l’àngel (2000) i el 2011 va donar a conèixer la seva primera novel·la, Tot el soroll del món. Com a traductor ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües. Col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, ha estat secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta de l’European Writers’ Council. 

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos