La poesia de les segones oportunitats

Aquell antic missatge de l’amor

Autor: Vicenç Llorca

Edició: Columna, 2018

Pàgines: 304

ISBN: 9788466424097

Nota: ♥♥♥♥♥

PVP: 18,90€

En aquell moment, vaig descobrir que un petó pot ser

 intens en la seva lleugeresa, loquaç en el seu silenci.

Avui us recomano una novel·la tan carregada de poesia entre línies que la seva lectura és com degustar una saborosa tassa de xocolata calenta una tarda d’hivern. Càlida, dolça, enriquidora i evocadora.

En Xavier Rius, economista de Barcelona format a Nova York, ha de fer front a la pèrdua de la seva feina en el marc de la crisi econòmica i al trencament del seu matrimoni amb la Patrícia. L’aparició d’una antiga companya d’estudis, la Mary, provocarà un huracà de sentiments amorosos a la recerca de la felicitat sota el signe d’un missatge. Alhora, l’aparició d’un llibre estrany a la biblioteca familiar l’introduirà en els secrets de la fundació de Barcelona, amb els seus mites i llegendes. En Xavier viurà el doble repte d’haver de descobrir el sentit dels enigmes de la seva ciutat i els misteris del seu cor. 

Aquell antic missatge de l’amor és una novel·la de pèrdues i guanys, sobretot emocionals. Una història amb uns personatges magníficament construïts, en Xavier, un home en plena crisi personal; en Jordi Reig, un peculiar llibreter de vell, defensor del tractament adequat i sorprenentment hàbil a l’hora de transformar els pensaments d’en Xavier en realitats; la Mary, la tendresa feta dona; contrast de la Patrícia, que mostra les dues cares d’una mateixa moneda, d’ínfim valor... i encara més, la Barcelona fundacional esdevé personatge i trama, descobrint al lector una ciutat, encara més fascinant de la que coneixem amb una riquesa, història i cultural sorprenents.

El Vicenç poeta es deixa entreveure en molts moments de la lectura, Definitivament, la vida se’m mostra amb la seva força de realitat i irrealitat, dimensió numèrica i somni, atzar i traç segur del destí… Ara cal reposar i conciliar tants camins en un camí, tantes ombres en una llum, tants llibres en una vida. Versos d’impecable trenat s’entrellacen amb trames que integren elements tan diversos com l’Alzheimer, l’economia, unicorns, centaures, records, mirades que parlen i literatura, molta literatura.

La novel·la parla de segones oportunitats, la del protagonista en relació amb l’amor, en la feina i també, amb un pare, que ja no hi és, però que a través d’un peculiar fil literari el conduirà a retrobar de nou, un home radicalment diferent del que ell havia conegut. Molt més proper del que ell havia imaginat.

©Ivan Giménez Costa

Vicenç Llorca (Barcelona, 1965) és doctor en Comunicació Social i llicenciat en Filosofia i Lletres (Filologia Catalana). Amb una trentena de llibres publicats, s’ha dedicat sobretot a la poesia, l’assaig i la novel·la. En el camp de la prosa creativa, ha escrit l’obra En absència de l’àngel (2000) i el 2011 va donar a conèixer la seva primera novel·la, Tot el soroll del món. Com a traductor ha fet versions al català de Carson McCullers, Bernardo Atxaga i Jean Cocteau. També els seus llibres han estat traduïts a diverses llengües. Col·laborador habitual en premsa i mitjans de comunicació, ha estat secretari de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i membre de la junta de l’European Writers’ Council. 

Llegiu el primer capítol

Sílvia Cantos

Literatura en clau d'humor

Per Mireia Martínez

Títol: La Comedia Literaria

Autor: Catherine Meurisse

Traductor: Lluís Maria Todó

Edició: Impedimenta, 2016

Col·lecció: El Chico Amarillo; 15

Pàgines: 144

ISBN: 9788416542383

Nota: ♥♥♥♥♥

Preu: 22,95€

Premi BD Le Parisien i Aujourd’hui.

La Comedia Literaria: de Roldán a Boris Vian és, tal com resa el seu subtítol, “un cómic muy cómico sobre escritores franceses” que agradarà tant als amants del còmic com als amants de la literatura clàssica. Catherine Meurisse presenta un homenatge a les grans figures de la literatura francesa des de l’Edat Mitjana fins al segle XX.

Una lectura molt amena d’historietes curtes, on cada capítol correspon a un segle diferent. Un viatge literari on retrobem a plomes il·lustres com: Rabelais, Montaigne, Diderot, Voltaire, Flaubert, Zola, Balzac, Sartre, etc. Una classe magistral de literatura en clau d’humor que ens permet aproximar-nos a la biografia i l’obra dels escriptors, alhora que descobrim curiositats històriques i literàries. Podem fer una lectura cronològica o optar per petits tastets saltant d’una època a una altra.

El to satíric de la història acompanyat per un dibuix àgil i caricaturesc donen com a resultat una lectura tremendament divertida i desinhibida. Meurisse humanitza als escriptors, els baixa del pedestal, de l’Olimp de la literatura, per a presentar-los com a éssers terrenals no exempts de comicitat. Tanmateix, una petita guineu, que esdevé la nostra guia a l'inici d'aquest viatge a través del temps literari, un narrador animal a manera de bufó que reforça el caràcter humorístic de l'obra.

La Comedia Literaria està editada amb exquisidesa, reproduint les característiques de l’edició de la novel·la francesa amb coberta en color crema, tipografia en vermell i negre, i una aparença d’austeritat molt elegant.

Catherine Meurisse (Niort, França, 1980) és llicenciada en Història de l’Art i Llengües Modernes. Ha col·laborat en capçaleres de premsa com Charlie Hebdo, Libération, Télérema, L’Obs, entre d’altres. És autora de contes infantils, però és en la novel·la gràfica on ha assolit el reconeixement de crítica i públic. Entre les seves novel·les gràfiques, destacar també Le Pont des arts (Sarbacane) Savoir-vivre ou mourir (Les Échappés) Moderne Olympia (Futuropolis).

Ressenya El plagi

Títol: El plagi

Autor: Sílvia Romero i Olea

Edició: Proa Edicions, 2014

Pàgines: 368

ISBN: 9788475884806

Nota: ♥♥♥♥♥

Premi El Lector de l’Odissea

Avui us recomano una novel·la magnífica, una història intensa sobre la por i el desig de reconeixement on l’autora ens mostra com, sovint, el dolor provocat per els cops de la vida pot fer-nos embogir i fan aflorar la pitjor versió d’un mateix.

L’escriptura ha estat la gran il·lusió de la Carme Carreras des de ben jove. El seu company Joan, que ha conegut durant l’exili republicà a Mèxic, és un dels seus grans mestres literaris. Però aïllada del món i òrfena, la Carme va darrere del gran amor que li doni l’empenta definitiva per viure. És una obsessió que l’acompanya i que, amb el temps, se suma al desig d’excel·lir en les lletres i de triomfar en el món literari. Res ni ningú pot apartar-la d’aquests objectius. Publica una novel·la, es fa famosa, s’enamora... i molts anys després la veiem en una clínica geriàtrica, convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por. L’Àngels Riudor, una jove periodista encara més ambiciosa que com va ser-ho la Carme Carreras, l’entrevistarà per conèixer-la, per saber quin gran secret amaga aquesta dona escriptora que, a la postguerra barcelonina, va enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la.

Aquesta és la història de dues dones amb vides complicades. L’Àngels, és una dona sense escrúpols disposada a tot a fi d’aconseguir escalar llocs fins a assolir el seu objectiu, que no dubta en utilitzar la seva sexualitat com a moneda de canvi. L’altra protagonista, la Carme, una de les 456 criatures que van embarcar al Mexique rumb a Morelia escapa de la guerra però no així, d’una vida difícil. Uns fets succeïts just abans de l’inici de la travessa marcaran la seva vida i la d’en Joan per la resta de les seves vides, provocant que aquell a qui ella s’aferrarà com a alliberació esdevingui condemna i, que la innocència transmuti en rancúnia. En conèixer l’Àngels, es reconeixerà a sí mateixa, fet que la farà reviure el propi passat farcit de passatges foscos i on s’amaguen importants secrets.

Acompanyen a les dues protagonistes uns secundaris molt ben construïts, com la Florència, una dona increïble, lluitadora i feminista convençuda i el pare del Joan, el senyor Mestre, un home entranyable que intenta fer el millor per el seu fill, malgrat que aquest no ho interpreti així. També trobem referències a emblemes de la cultura catalana com són l’Ateneu Barcelonès o les revistes La Renaixença i Feminal, l’autora deixa entreveure aquí la seva vessant de filòloga.

En conjunt, podem parlar d’una novel·la captivadora amb anhels de poder, desig i luxúria narrada amb una prosa excel·lent.

Comença a llegir aquí! 

Sílvia Cantos