Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nens de la guerra. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris nens de la guerra. Mostrar tots els missatges

dimecres, 11 de juny del 2014

Ressenya El plagi

Títol: El plagi
Autor: Sílvia Romero i Olea
Edició: Proa Edicions, 2014
Pàgines: 368
ISBN: 9788475884806
Nota: ♥♥♥♥
Premi El Lector de l’Odissea

Avui us recomano una novel·la magnífica, una història intensa sobre la por i el desig de reconeixement on l’autora ens mostra com, sovint, el dolor provocat per els cops de la vida pot fer-nos embogir i fan aflorar la pitjor versió d’un mateix.

L’escriptura ha estat la gran il·lusió de la Carme Carreras des de ben jove. El seu company Joan, que ha conegut durant l’exili republicà a Mèxic, és un dels seus grans mestres literaris. Però aïllada del món i òrfena, la Carme va darrere del gran amor que li doni l’empenta definitiva per viure. És una obsessió que l’acompanya i que, amb el temps, se suma al desig d’excel·lir en les lletres i de triomfar en el món literari. Res ni ningú pot apartar-la d’aquests objectius. Publica una novel·la, es fa famosa, s’enamora... i molts anys després la veiem en una clínica geriàtrica, convertida en una persona amargada, dominada per la culpa i la por. L’Àngels Riudor, una jove periodista encara més ambiciosa que com va ser-ho la Carme Carreras, l’entrevistarà per conèixer-la, per saber quin gran secret amaga aquesta dona escriptora que, a la postguerra barcelonina, va enlluernar el món de les lletres amb la seva primera novel·la.

Aquesta és la història de dues dones amb vides complicades. L’Àngels, és una dona sense escrúpols disposada a tot a fi d’aconseguir escalar llocs fins a assolir el seu objectiu, que no dubta en utilitzar la seva sexualitat com a moneda de canvi. L’altra protagonista, la Carme, una de les 456 criatures que van embarcar al Mexique rumb a Morelia escapa de la guerra però no així, d’una vida difícil. Uns fets succeïts just abans de l’inici de la travessa marcaran la seva vida i la d’en Joan per la resta de les seves vides, provocant que aquell a qui ella s’aferrarà com a alliberació esdevingui condemna i, que la innocència transmuti en rancúnia. En conèixer l’Àngels, es reconeixerà a sí mateixa, fet que la farà reviure el propi passat farcit de passatges foscos i on s’amaguen importants secrets.

Acompanyen a les dues protagonistes uns secundaris molt ben construïts, com la Florència, una dona increïble, lluitadora i feminista convençuda i el pare del Joan, el senyor Mestre, un home entranyable que intenta fer el millor per el seu fill, malgrat que aquest no ho interpreti així. També trobem referències a emblemes de la cultura catalana com són l’Ateneu Barcelonès o les revistes La Renaixença i Feminal, l’autora deixa entreveure aquí la seva vessant de filòloga.

En conjunt, podem parlar d’una novel·la captivadora amb anhels de poder, desig i luxúria narrada amb una prosa excel·lent.
Comença a llegir aquí


Sílvia Cantos

dimarts, 30 d’abril del 2013

Ressenya El que mou el món


Títol: El que mou el món
Autor: Kirmen Uribe
Traducció: Pau Joan Hernàndez
Edició: Edicions 62, 2013
Pàgines: 184
ISBN: 9788429770988
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la de Kirmen Uribe, una deliciosa història sobre l’amistat i la pèrdua escrita amb una prosa impecable, on descobrim l’èxode que van patir milers de nens bascos després del bombardeig de Gernika, en un període convuls on l’esclat de la Segona Guerra Mundial és imminent i amb les melodies de Beethoven sonant de fons. Una història punyent i corprenedora que alterna capítols farcits de tendresa amb imatges estremidores com aquesta:

«El bombardejos omplien de terror els bilbaïns. I també de ràbia.
Un dels avions que prenien part en el bombardeig va caure en
algun lloc de les muntanyes de la rodalia de la ciutat,
i un grup de dones va trobar el pilot viu.
El van matar acoltellant-lo amb agulles de fer mitja»

En aquestes pàgines descobrim la vivència de la petita Karmentxu, una nena de vuit anys que és acollida a Gant, Bèlgica, per l’escriptor flamenc Robert Mussche. Amb l’arribada de la nena, la vida solitària de l’escriptor i de la seva família canvia i els esdeveniments se succeeixen.

Kirmen Uribe, és sens dubte una de les veus amb més força de la literatura basca actual, va rebre el Premi Nacional de Narrativa 2010, el Premi de la Crítica d’Euskadi i el Premi Llibreter d’Euskadi per la seva novel·la «Bilbao-New York-Bilbao», el seu compromís polític és un element característic de la seva obra, en aquesta novel·la ho trobem representat amb la Lliga Contra la Guerra, moviment flamenc al que s’adscrigueren molts joves durant la Segona Guerra Mundial entre ells Robert Mussche, i en la narració dels bombardejos a la ciutat d’Anvers mitjançant les terrorífiques bombes V1 i V2 que dibuixen escenes corprenedores així com el relat del pas de Robert per el camp de concentració Neuengamme amb el tracte inhumà rebut allà per part dels alemanys. Menció a part mereix la descripció dels fets ocorreguts al port de Lübeck on van perdre la vida més de set mil persones.

Però aquest llibre és molt més que una crítica política, l’autor ens regala tota una col·lecció de referències literàries d’allò més interessants com ara la obra Yerma de Lorca, la correspondència que Robert Mussche va mantenir amb Heminway o la carta de Siegfried Sassoon, escriptor britànic conegut sobretot per la seva carta oberta titulada «Menyspreu de la guerra. Records d’un soldat» reproduïda íntegrament al llibre de Robert Graves «Goodbye to All That»

Tot i que el gruix de la història es desenvolupa en terres belgues, trobem algunes referències a la guerra civil espanyola, una d’elles ens parla d’un dels capítols més sagnant de la història de Granollers, on en un sol minut, un minut fosc, un atac salvatge contra la població civil va acabar amb la vida de 224 persones i va deixar-ne més de 150 ferides.

Una novel·la molt recomanable, brillant i entranyable que parla dels herois quotidians, tants d’ells oblidats. Us deixo amb la pregunta que es fan els joves Robert i Herman, una interessant qüestió sobre la qual reflexionar: «Hi ha d'haver una manera de millorar el món, una manera diferent d'organitzar les coses»

Sílvia Cantos