Autor:
Alfred
Edició:
Salamandra Grahic, 2014
Pàgines:
230
ISBN:
9788416131020
Nota:
♥♥♥♥♥
“La
ausencia...
Cuando
se alarga demasiado borra las caras...
Es
peligroso.”
Come Prima, guardonada amb la Fauve D’or
(Premi a la Millor Obra) en el Festival d’Angoulême de 2014, va inaugurar fa
poc més d’un d’any el catàleg de Salamandra Graphic. Tota una declaració
d’intencions del nou segell editorial dedicat a la novel·la gràfica, apostant
per la qualitat i per obres de primeríssima línia.
Fabio i Giovanni Foscarini són dos germans,
que després d’anys sense contacte, emprenen un viatge en cotxe de França cap a
la seva Itàlia natal. L’objectiu, rendir un darrer homenatge al pare recentment
mort. El viatge, una autèntica peripècia per les carreteres secundàries dels
anys 60, es converteix en un veritable tour de force entre els dos germans. El
petit habitacle del Fiat 500 esdevé un univers particular i familiar on afloren
anys de ressentiments i retrets. El Fabio i el Giovanni són dos homenots que
desprenen testosterona per tots els porus de la pell. Criden, discuteixen i s’esbatussen,
exterioritzant la rancúnia que els corroeix per dins amb un efecte curatiu i
purgatori. Serem testimonis de la seva metamorfosi, de com es desprenen dels
seus propis fantasmes i enderroquen els murs que els separen, i de mica en
mica, la seva relació evoluciona cap al perdó i la reconciliació d’uns llaços
que ni el temps ni els infortunis de vida poden trencar.

El color té molt protagonisme al llarg de tot
el còmic, ja que crea atmosferes i connecta clarament amb l’ànim dels personatges. Alfred utilitza
el blau fosc per a les nits plujoses, el taronja intens per a les postes de sol
o el violeta per a l’alba. Un univers de color ric i suggerent, que es complementa
amb un dibuix ferm i expressiu. En Fabio i en Giovanni traspuen caràcter amb
barba de dos dies, celles gruixudes i mirada salvatge.

Alfred, nom artístic de Lionel Papagalli
(Grenoble, França, 1976), crea una història on the road enèrgica i sensible
alhora, que deu el seu nom a una famosa cançó dels anys 60 interpretada per Tony
Dallara. Amb episodis tan memorables com una conversa entre llençols blancs que
voleien, un descans en un olorós pati de tarongers, passant pel poder
alliberador d’un gos que es creua en el camí de Fabio. Una història sobre la
redempció personal de l’individu, i de les sorpreses que ofereix la vida. Come
Prima és una tornada als orígens i un renaixement que permet albirar nous horitzons.
Mireia Martínez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada