Ressenya Inercia

Per Mireia Martínez

Títol: Inercia
Autor: Antonio Hitos 
Edició: Barcelona: Salamandra, 2014
Pàgines: 126
ISBN: 9788416131105
Nota: ♥♥♥♥♥

Inercia.

(Del lat. inertia)

1. f. Mec. Propiedad de los cuerpos de no modificar su estado de reposo o movimiento si no es por la acción de una fuerza. 

2. f. Rutina, desidia.

Avui us recomano un còmic molt personal dotat d’un llenguatge innovador. Guardonada amb el VII Premi Internacional de Novel·la Gràfica FNAC – Salamandra Graphic 2014, és la primera obra llarga d’Antonio Hitos (Huelva, 1985).

Inercia és la reflexió de tota una generació estancada, víctima del temps que li ha tocat viure. A través dels dos joves protagonistes, en Jaime i en Juan, l’autor ens parla de futur, expectatives, somnis, i petites misèries de la monotonia. En les pàgines es percep un cert grau d’apatia i desencantament per part dels personatges, els quals han de fer front a aquestes sensacions per tal de no deixar-se arrossegar per la inèrcia de la vida. Ens trobem davant un testimoni vital en primera persona. Antonio Hitos  forma part d’aquesta generació, per tant, és una veu legitimada per la pròpia experiència. Una generació sobradament preparada per a una societat saturada i sense oportunitats. Els deliris, el pessimisme i el desassossec són sensacions trobades en aquest còmic oníric i filosòfic de tints surrealistes amb ulls voladors, escarabats que parlen o jardins mutants.  

La proposta gràfica és absolutament trencadora, tant a nivell de dibuix com de color. Els personatges que viuen en l’univers d’Inercia són difícils de definir, amb uns trets facials particulars dominats per uns ulls grossos i buits. Aquests habitants circulen per un entorn urbà de línies rectes i funcionals mancades d’ànima, un entorn hostil i anodí. L’ús del color és atrevit, amb una gamma de colors reduïda al verd, groc, rosa, blanc i negre. El resultat accentua el caràcter al·lucinogen i simbòlic de la història. Hitos demostra un excel·lent domini del llenguatge del mitjà, ja que té la capacitat de seqüenciar una escena trivial (per exemple, la recollida d'escombraries o una dutxa) amb absoluta precisió, convertint el lector en un observador silenciós de la vida quotidiana. Una excel·lent oportunitat per gaudir de la narrativa visual en estat pur. 

Inercia és un clar exponent del còmic d’autor actual, que trenca els convencionalismes per expressar-se amb un llenguatge renovat i propi. La de Hitos és una generació multidisciplinar que es mou còmodament en l’edició independent, per necessitat o ferma convicció, el fanzine o el webcòmic... Que tant publica en paper com en digital, fent ús de les noves tecnologies i la projecció de les xarxes socials com a eina de difusió del seu treball. Una generació de supervivents que busca projectar la seva veu i la seva realitat. 

Ressenya Come Prima

Per Mireia Martínez

Títol: Come Prima

Autor: Alfred

Edició: Salamandra Grahic, 2014

Pàgines: 230

ISBN: 9788416131020

Nota: ♥♥♥♥♥

“La ausencia...

Cuando se alarga demasiado borra las caras...

Es peligroso.”

Come Prima, guardonada amb la Fauve D’or (Premi a la Millor Obra) en el Festival d’Angoulême de 2014, va inaugurar fa poc més d’un d’any el catàleg de Salamandra Graphic. Tota una declaració d’intencions del nou segell editorial dedicat a la novel·la gràfica, apostant per la qualitat i per obres de primeríssima línia.

Fabio i Giovanni Foscarini són dos germans, que després d’anys sense contacte, emprenen un viatge en cotxe de França cap a la seva Itàlia natal. L’objectiu, rendir un darrer homenatge al pare recentment mort. El viatge, una autèntica peripècia per les carreteres secundàries dels anys 60, es converteix en un veritable tour de force entre els dos germans. El petit habitacle del Fiat 500 esdevé un univers particular i familiar on afloren anys de ressentiments i retrets. El Fabio i el Giovanni són dos homenots que desprenen testosterona per tots els porus de la pell. Criden, discuteixen i s’esbatussen, exterioritzant la rancúnia que els corroeix per dins amb un efecte curatiu i purgatori. Serem testimonis de la seva metamorfosi, de com es desprenen dels seus propis fantasmes i enderroquen els murs que els separen, i de mica en mica, la seva relació evoluciona cap al perdó i la reconciliació d’uns llaços que ni el temps ni els infortunis de vida poden trencar.

A Come Prima destaquen tres elements que esdevenen claus en el discurs narratiu: els flashbacks, el color i el paisatge. Els dos germans comparteixen un passat que coneixem a través de diversos flashbacks. Unes vinyetes que recullen instantànies puntuals aparentment inconnexes, però que en flashbacks posteriors es completen i omplen buits per a donar sentit a tota la història. Una història que es remunta a la Itàlia feixista de Mussolini i a la desfeta de la Segona Guerra Mundial amb totes les seves conseqüències. Per tant, els lectors descobrim els secrets del passat en petites dosis, a través d’aquestes imatges evocadores i dels diàlegs reveladors entre Fabio i Giovanni. El tractament gràfic dels passatges de records es diferencia clarament de l’acció actual, amb un fons en to crema i unes pinzellades planes i esquemàtiques en color torrat i blau fosc.

El color té molt protagonisme al llarg de tot el còmic, ja que crea atmosferes i connecta clarament amb l’ànim dels personatges. Alfred utilitza el blau fosc per a les nits plujoses, el taronja intens per a les postes de sol o el violeta per a l’alba. Un univers de color ric i suggerent, que es complementa amb un dibuix ferm i expressiu. En Fabio i en Giovanni traspuen caràcter amb barba de dos dies, celles gruixudes i mirada salvatge.

Per últim, el paisatge que discorre a través de la finestra és part inherent del viatge. El lector gaudeix dels paratges pels quals el Fiat 500 passa durant quilòmetres i quilòmetres. Una natura emfatitzada per il·lustracions a pàgina sencera on el cel i els núvols prenen protagonisme, núvols esfilagarsats que esquitxen el cel de Fabio i Giovanni.

Alfred, nom artístic de Lionel Papagalli (Grenoble, França, 1976), crea una història on the road enèrgica i sensible alhora, que deu el seu nom a una famosa cançó dels anys 60 interpretada per Tony Dallara. Amb episodis tan memorables com una conversa entre llençols blancs que voleien, un descans en un olorós pati de tarongers, passant pel poder alliberador d’un gos que es creua en el camí de Fabio. Una història sobre la redempció personal de l’individu, i de les sorpreses que ofereix la vida. Come Prima és una tornada als orígens i un renaixement que permet albirar nous horitzons.

Mireia Martínez