dilluns, 2 de febrer del 2015

Ressenya Les set caixes

Títol: Les set caixes
Autor: Dory Sontheimer
Edició: Angle, 2014
Pàgines: 304
ISBN: 9788416139262
Nota: ♥♥♥♥


Avui us recomano una novel·la d’aquelles que et remou per dins, la història d’una descoberta increïble sobre la identitat real de la seva família, un viatge en el temps amb una forta càrrega emocional que traspassa les pàgines i commou al lector.

«Ningú no és superior als altres, tant se val la raça, el color, la religió o la condició sexual que tingui. La tolerància és un valor que hem de practicar cada dia, cada hora i cada minut. Tots tenim una facilitat molt gran per descuidar-la en qualsevol moment.»

Després de morir la seva mare, Dory Sontheimer descobreix, en un armari de casa seva, set caixes amb fotografies, cartes, passaports i altres documents que li revelen la identitat jueva i la dramàtica història de la seva família, víctima de la persecució i matança de jueus perpetrada pel règim nazi. Sense floritures retòriques i amb una lluminosa sinceritat, un relat que documenta la vida dels jueus refugiats a Espanya i aconsegueix que la seva família retrobi una identitat negada i els diversos membres es descobreixin a si mateixos.

«Havien estat desposseïts del seu patrimoni, havien estat ultratjats, vexats, menyspreats, havien patit la invasió de la seva intimitat i els seus credos, i ara els feien fora de casa seva amb només una maleta.»

La història epistolar que narra els testimonis de la família de Dory és una constant mostra d'amor i valentia. El fet que Max (el seu avi), transcrivís les comunicacions manuscrites dels pares de Rosl, així com que la mateixa Rosl guardés tota aquesta documentació han permès que les seves lletres arribessin a Dory transmetent en primera persona uns fets terribles.

«La població jueva tenia una importància vital per als nazis: treballadors gratuïts, treballadors esclaus, a les mines i a les fàbriques. Curiosament, els feien produir material de guerra que s'utilitzava per matar la mateixa població jueva. Catastròfica paradoxa.»

Aquest llibre és el viu testimoni d’una de les més grans barbàries comeses per la humanitat, uns fets terribles que de cap manera poden caure en l’oblit, i que persones valentes com la família de la Dory, i generoses com ho ha estat ella mateixa, han permès que arribin fins a nosaltres, sense cap mena de dubte una història més que recomanable que us animo a llegir.

«El sentiment de menyspreu era tan brutal que només les ganes de fugir podien superar l'enfonsament personal dels meus avis. Quan Max va recollir els passaports, li tremolaven les mans... aquelles mans llargues tan polides." Passaports marcats amb una gran "J" vermella.»


Sílvia Cantos

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada